Teresa Saborit. Escriptora. Fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.Cat

   
     La Llibreta Vermella
Tap To Call

El Gran Circ

20160315-Dimarts_Carnaval-Imatge_Circus_027_John_VanderHaagen_CC2.0_Attribution-Text_El_Gran_Circ_Teresa_Saborit

 

Passin i vegin… El Gran Circ! El mai vist! L’inconcebible! Passin i vegin els bancs pagant, als seus clients, perquè aquests acceptin els seus préstecs!

BANCS: «Això no pot ser! Deu ser un error!»

Cap error, benvolguts banquers. Les dades no podrien ser més clares! L’EURIBOR està negatiu, sí senyores i senyors: negatiu! Més negatiu no podria estar ni que fos un termòmetre ancorat al mig del cor de l’Antàrtida.

BANCS: «Però… Això… No pot ser! L’EURIBOR són dades reals! És l’interès amb el què els bancs ens deixem diners entre nosaltres… Si està negatiu, és que algú… És que algú, realment, algú d’entre nosaltres… Algú està pagant a un altre banc perquè aquest accepti quedar-se els seus diners… Qui pot ser tan capsigrany?!»

Ara sí! Ara s’ho creuen!

Vegin-los vostès buscar el culpable mentre, a la sala del costat, els taurons de les borses senten l’olor de sang, fan tremolar els parquets, amenacen d’ensorrar els sistema.

Un moment! No ho senten? Trompetes?

Qui…? Qui és aquell que s’aixeca d’entre la banca? El veuen? El senten? Trompetes l’anuncien, les borses callen per escoltar-lo, fletxes de leds fluorescents l’assenyalen… Podria…? És ell?

És clar que sí!

Sí senyores i senyors, aquí el tenim, el banc de tots els bancs. Es col·loca davant del faristol, enfila un discurs amb veu pausada: el Central pren la paraula!

CENTRAL: «S’ha d’acabar amb l’atonia, estimats amics. S’ha d’acabar amb la recessió. Les empreses han de tornar a invertir i vosaltres… Vosaltres heu de tornar a donar-los crèdit, a bon preu… Sense por!»

Mirin-los com callen, ara, els bancs, com es miren de biaix… ¿No senten el què es diuen, més enllà del silenci? Parin l’orella…

Sí… Sí, sí… Murmuren. Murmuren en veu gairebé inaudible. Murmuren que per donar crèdit, a bon preu, primer algú els hauria de deixar a ells els diners, però miren els seus companys… I no se’n fien. I els seus companys no es fien d’ells. L’interès que s’exigirien seria desorbitat… De cap manera, cavil·len, no demanaran ni un sol ral, no, no, de cap manera, ells…

Retornen les trompetes! Les fletxes de leds fluorescents esclaten en castells de foc per reclamar de l’auditori l’atenció. Tothom mira el faristol.

CENTRAL: «Jo us deixaré els diners, estimats amics… Veniu, veniu, de pressa: agafeu-los, jo us els deixo. Tots els què vulgueu… Al zero per cent!»

Vegin-los córrer, senyors i senyores! Vegin-los, ara sí, demanant diners prestats, agafant-los amb els braços plens, omplint-se’n els balanços sense manies!

Tots tornen a casa amb la feina feta, però… Una vegada passada l’eufòria… A qui concedir-los? A qui donar-los?

Per cada cent euros que prestin, mínim vuit de capital. Per cada cent euros que prestin, mínim quatre i mig en accionistes. Per cada cent euros que prestin… N’haurien de tenir cent en dipòsits dels seus clients! Fa tant, que els paguen tan poc, que els dipositants s’han convertit en una espècie en vies de desaparició… Fins els més conservadors han fet cap a la borsa el salt mortal. I si, a sobre, per mala fortuna…¿Donen els diners en préstec a una empresa que no els els torna? Adéu a la ràtio de cobertura! Empitjoraria de nou l’índex de mora!

Aquests diners són una bomba de rellotgeria, ara ho veuen! Els fan empitjorar tots els registres, han de desaparèixer de les seves mans!

Però…

A qui donar-los? On deixar-los? Quin lloc podria ser prou segur com perquè tothom acceptés fer com si no existissin? On la seva tinença seria tan neutre com un nadó acabat de néixer sota els focus de qualsevol auditoria de risc?

De sobte, tot d’una, es fa la llum… Veuen les bombetes enceses en els seus ulls?

BANCS: «Els deixarem… Al Central»

El Central s’enfurisma en sentir-los, abandona la pausa del seu discurs.

CENTRAL: «De cap manera, pèrfids traïdors! Jo us he deixat els diners perquè vosaltres els donéssiu en préstec a les empreses: a les empreses! Si preteneu deixar-los aquí… M’haureu de pagar una fortuna!»

BANCS: «FET!»

I així és, senyores i senyors… Així és… El Gran Circ! El mai vist! L’inconcebible! Passin i vegin els bancs pagant perquè algú accepti els seus diners!

I els clients, es pregunten? I tots aquells amb hipoteques?

CLIENTS: «Si l’EURIBOR és negatiu… Nosaltres també volem cobrar!»

BANCS: «Això no, de cap manera… Canviarem la definició de l’EURIBOR

L’obra d’avui aquí s’acaba. Per saber com continua, estiguin vostès atents a les portades de qualsevol diari. Desitgem que hagin gaudit de l’espectacle… Els esperem a la següent funció!

 

 

[Nota: La imatge que acompanya el text es titula «Circus 027» i és de John VanderHaagen compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

Comparteix-ho a les xarxes socials!
  •  
  •  
  •  
  •  
 
Llibre-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Teresa_Saborit Llibre-200_muses-Teresa_Saborit
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal que vosté gaudeixi d'una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, faci clic en l'enllaç per més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies