Teresa Saborit. Escriptora. Fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.Cat

   
     La Llibreta Vermella
Tap To Call

He guanyat l’11a edició del «Premi 7 lletres»!

20160710-Premi_7_lletres-Teresa_Saborit-Consell_Comarcal_Segarra-Cultura_Paeria_Cervera-Manuel_Pedrolo

 

Tinc l’honor de comunicar-vos una magnífica notícia: ahir al vespre em van proclamar guanyadora de l’11a edició del «Premi 7 lletres»!

El «Premi 7 lletres» és un dels guardons de contes més ben dotats de la literatura catalana i es concedeix cada a any a un recull de 7 relats. Entre els guanyadors d’anys anteriors hi figuren noms tan destacats com Miquel de Palol i Carles Hac Mor.

El nom del guardó ve del gran nombre de paraules relacionades amb el premi que consten de 7 lletres (Pedrolo, Segarra, cultura, l’Aranyó, llengua, lectura,…) i el número 7 hi juga un paper molt important: les obres presentades han de tenir entre 77 i 177 pàgines, es realitzen activitats per homenatjar Manuel de Pedrolo durant 7 setmanes i l’entrega de premis se celebra cada any el dissabte que queda més pròxim al 7 de juliol.

El premi està convocat pel Centre Municipal de Cultura de la Paeria de Cervera, el Consell Comarcal de la Segarra i la Fundació Manuel de Pedrolo i enguany ha comptat, a més a més, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya, Prefabricats Pujol, Pagès Editors, el Grup Segre, 1Minut solucions informàtiques i l’Ajuntament de Torà.

El recull de contes amb el que he guanyat el premi té el títol provisional de «Darrere la porta» i porta aquest nom perquè ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada. Deia Tolstoi que «totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera». El recull vol ser la veu de tots aquells nens sense veu que callen mentre són víctimes d’abusos, d’assetjaments a l’escola, de maltractaments,… Vol ser la veu de tots aquells nens, muts, a qui ningú no escolta, no sent, no veu, de tots aquells nens que es creuen culpables quan un llop els ataca, que no diuen res perquè creuen que és «normal»; que s’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson.

L’obra està inspirada per un relat que vaig publicar en aquest blog a principis d’any, «Per què no m’ho vas dir?», i està dedicada a tots aquests nens, que són, i a tots aquells nens, que varen ser. No deixeu que ningú apagui mai la seva llum: no esteu sols, no és culpa vostra… I sou molt més forts que qualsevol llop.

Moltes gràcies als organitzadors d’aquest fantàstic premi i als membres del jurat per escollir el meu recull de relats. Moltes gràcies a tots els qui em llegiu i em seguiu a través de les xarxes socials. I moltes gràcies, un moltes gràcies molt especial, a la meva família, als meus amics i a tots els qui em vàreu donar el vostre suport quan, fa un parell d’anys, vaig decidir fer un canvi radical de vida i dedicar-me a l’escriptura a temps complet: sé que en el fons pensàveu que m’havia tornat boja, però aquest guardó és en bona part mèrit vostre.

A més a més de la dotació econòmica, el premi inclou la publicació de l’obra guanyadora per part de Pagès Editors, el què significa que d’aquí a uns mesos podreu trobar el llibre a les vostres llibreries de capçalera. El títol definitiu del llibre serà «Els llops ja no viuen als boscos»: espero que gaudiu de la seva lectura.

Si voleu recuperar un tast de com va ser la cerimònia d’entrega del premi, us deixo un enllaç a on trobareu un vídeo amb el reportatge realitzat per Tàrrega Televisió: «Una obra que dóna veu als nens maltractats guanya el premi literari 7 lletres».

Moltes gràcies a tots. Ens llegim!

Comparteix-ho a les xarxes socials!
  •  
  •  
  •  
  •  
 
Llibre-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Teresa_Saborit Llibre-200_muses-Teresa_Saborit
 

8 Responses so far.

  1. Novemento ha dit:

    Ole…ole….Molt bé! Enhorabona!…

  2. Àlex ha dit:

    Felicitats !!

  3. Roser ha dit:

    M’has obert amb el teu curs mil emocions tancades dins. Em sento feliç pel teu reconeixement. Allò que tramets no pot sortir del no res.
    De gran m’agradaria ser com tu, a la meva manera, clar… Llàstima que el temps em juga en contra.

    Repeteixo, moltes felicitats!

    ..

    • Teresa Saborit ha dit:

      Moltes gràcies a tu, Roser, per acceptar el “joc”, per la felicitació, per ser un ésser de llum. M’alegro d’haver pogut aportar el meu granet de sorra per obrir una petita escletxa a l’univers que tots portem dins. Sobre el teu comentari, sóc de l’opinió que el temps no ens juga mai en contra: és l’únic que cada dia ens dóna una nova oportunitat per tornar-ho a intentar ;) Una abraçada immensa. Ens llegim!

  4. Sílvia Romero ha dit:

    Ara que per fi disposo de connexió… ho repeteixo, insisteixo i ho reitero: mooooooltes felicitats! La meva més sincera enhorabona. És un molt bon premi. Seriós, rigorós… Felicitats, Teresa!

    • Teresa Saborit ha dit:

      Moltíssimes gràcies, Sílvia! Les teves paraules són un regal ;)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal que vosté gaudeixi d'una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, faci clic en l'enllaç per més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies