«Rapunzel, Rapunzel, deixa caure la teva cabellera!» Qui ho hauria dit que un dels enigmes més ben guardats de la versió original d’aquest conte dels germans Grimm s’amaga en el nom de la seva protagonista?

Rapunzel… Sabeu què significa? «Rapunzel» és una paraula alemanya i fa referència a un tipus de planta comestible, amb una arrel amb forma de nap. El seu nom científic és «campanula rapunculus» i en català es diria rapuncle, repunxó, campaneta de blats o nap bord. Us imagineu «El conte de la Nap bord»? (hehe)

Independentment de traduccions més o menys escaients, no us sembla estrany que una noia tancada en una torre, amb una llarguíssima cabellera daurada, tingui nom de planta? No us ho semblaria tant si sabéssiu que en la versió original la bruixa no «segresta» la noia, sinó que els seus pares l’entreguen «voluntàriament» acabada de néixer: paguen així que la bruixa els deixés arrencar alguns rapunzels del seu jardí per sadollar el desig irrefrenable de menjar-ne que havia sentit la mare en veure’ls, «que si no en mengés es moriria», quan encara estava embarassada.

Sí, ho heu llegit bé: canvien la filla per una amanida. I quan el príncep descobreix la Rapunzel al cim de la torre, i comença a visitar-la de forma assídua, els dos no es limiten a fer manetes i quatre magarrufes, no sé si m’enteneu.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «Rapunzel»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat (en una versió que, perquè sigui fàcil d’entendre per tothom, es diu que la mare tenia moltes ganes de menjar «enciam»).