20180125-Vull_Escriure-Rinxols_or-Tres_ossos-Mure-Southey-Around_house_cold_winters_day-davebloggs007-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La rínxols d’or» (Mure, Southey)

20180125-Vull_Escriure-Rinxols_or-Tres_ossos-Mure-Southey-Around_house_cold_winters_day-davebloggs007-Flickr

Totes les versions del conte de «La rínxols d’or» mantenen que els propietaris de la casa eren tres ossos (en algunes tres ossos masculins, en d’altres una família), però en els relats més antics ni la intrusa tenia rínxols d’or ni era una nena trapella, sinó una vella de cabells grisos mala educada i malgirbada que rampinyava tot allò de valor que es posava a l’abast de les seves mans.

Les versions més antigues que es coneixen són la de Robert Southey del 1837 i la d’Eleanor Mure de 1831, tot i que és possible que les dues derivessin d’un conte de tradició oral encara més antic. Les versions de Southey i Mure tenen en comú la vella insuportable, però presenten diferències en alguns detalls (què mengen els ossos per esmorzar, per quin motiu la vella decideix entrar a la casa,…) i un final diametralment oposat: en la versió de Southey la vella salta per la finestra en ser descoberta i fuig corrents («La velleta va saltar, i es va trencar el coll en la caiguda, o es va trobar amb el bosc i es va perdre, o es va trobar amb la policia a la sortida del bosc i la van tancar per vagabunda, no ho sé, però els tres ossos no en van tornar a saber mai més res»), però en la versió de l’Eleanor Mure… Haureu de mirar el vídeo per descobrir-ho.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La rínxols d’or», construïda a partir de les versions de Southey i Mure: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

20180123-Gurb-Narradora_oral-Conta_contes_nens_infantil-Belluguets_valents_trapelles

Belluguets valents i molt trapelles!

20180123-Gurb-Narradora_oral-Conta_contes_nens_infantil-Belluguets_valents_trapelles

 

Atenció gent d’Osona: si teniu a casa «belluguets» a partir de 3 anys, i aquest diumenge sereu per la Plana, heu de venir sí o sí a sentir el contacontes «Belluguets valents i molt trapelles»!

La Rínxols d’Or, la Caputxeta Vermella, el flautista d’Hamelín, Hänsel i Gretel, el gat amb botes, l’aneguet lleig, Pinotxo, el soldadet de plom,… Un espectacle a on explicarem un bon grapats de contes de tota la vida amb un punt en comú: tots els protagonistes són belluguets valents i molt trapelles perduts en un món desconegut. Trobaran el camí per tornar a casa? ;)

Apunteu-vos-ho a l’agenda: diumenge 28 de gener, a les 6 de la tarda, a la Sala Molí de l’Esperança del Teatre Municipal de Gurb. Us hi espero!

20180118-Vull_Escriure-Bella_dorment-Talia_Sol_Lluna-Basile-Premade_BG_96-Brenda_Clarke-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La bella dorment» (Basile)

20180118-Vull_Escriure-Bella_dorment-Talia_Sol_Lluna-Basile-Premade_BG_96-Brenda_Clarke-Flickr

Si pensem en amor i Edat Mitjana és possible que ens vingui a la ment el concepte d’«amor cortès»: un cavaller encegat per una fletxa de Cupido que, mitjançant l’exhibició de les seves arts (guerreres, quixotesques o poètiques), vol guanyar-se el favor de la seva dama, sent aquesta l’encarregada d’escollir i decidir fins on vol arribar en el joc.

La realitat, però, distava molt d’aquesta ficció literària i són molts els historiadors que han posat de manifest que l’ideal de virilitat masculina de l’època depenia, en gran mesura, de la capacitat que tenien els homes per deixar embarassada una dona, com més ràpid millor. Quin paper jugava la dona en realitat? Gairebé cap: es donava per suposat que era el que elles també volien i el que les enamorava, no calia demanar-los l’opinió.

Aquesta realitat es posa de manifest en la versió original de «Talia, Sol i Lluna» que Giambattista Basile va escriure el 1634: qui descobreix la bella adormida no és un príncep, sinó un rei «de cacera» casat amb una reina que l’espera al seu castell; no hi ha «petons» metafòrics, sinó actes explícits en un llit, amb la protagonista adormida; i la bella (la Talia) no es desperta per un amor romàntic sinó perquè els seus fills (el Sol i la Lluna), a qui ha donat a llum mentre dormia, li xuclen l’estella del dit buscant el mugró per mamar.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La bella dorment»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

Ens n’anem de Carnaval!

 

Al Prat de Llobregat, el Carnaval gira cada any al voltant d’un dels 7 pecats capitals: el 2014 va ser la gola, el 2015 l’avarícia, el 2016 la luxúria, l’any passat l’enveja,… Quin serà el pecat d’aquest any?

Sigui quin sigui, al recital «Pecats poètics» els podreu trobar tots 7! 35 poemes d’autors catalans de tots els temps estructurats al voltant dels 7 pecats capital: «Ira i lluita», «Avarícia del destí», «Peresa contemplativa», «Enveja, desamor i nostàlgia», «Supèrbia de l’enemic», «Gola i admiració» i «Luxúria i desig».

Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Ramon Llull, Àusias March, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Francesc Vicent Garcia, Bonaventura Carles Aribau, Teodor Llorente, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Maragall, Joan Alcover, Josep Carner, Maria Antònia Salvà, Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Sagarra, Carles Riba, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra, J.V. Foix, Salvador Espriu, Pere Quart, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal,…

Apunteu-vos-ho a l’agenda: divendres 16 de febrer, a les 7 de la tarda, teniu una cita amb els 7 pecats capitals al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Serà el foc dels versos capaç de purificar les nostres ànimes? ;)

 

[Més informació sobre l’espectacle: https://teresasaborit.cat/calaix/narradora_oral/A03-Teresa_Saborit-Pecats_poetics-Fulleto.pdf]

 

20180111-Vull_Escriure-Astuta_filla_pages-Grimm-Nets_at_Sunset_Essaouira_Morocco-Julia_Maudlin-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «L’astuta filla del pagès» (Germans Grimm)

20180111-Vull_Escriure-Astuta_filla_pages-Grimm-Nets_at_Sunset_Essaouira_Morocco-Julia_Maudlin-Flickr

Inaugurem el 2018 no amb un conte conegut, del qual cal rescatar la versió original, sinó amb un conte original poc conegut. «L’astuta filla del pagès» és un relat escrit el 1812 que segurament molts no haureu sentit a explicar mai, malgrat trobar-se en el mateix recull que alguns dels contes més famosos dels germans Grimm.

En aquest conte, la protagonista és la filla d’un pagès molt pobre que aconsegueix convertir-se en reina gràcies al seu enginy. El rei li planteja un enigma que creu irresoluble, amb la promesa que es casarà amb ella si el soluciona, i la filla del pagès en treu l’entrellat per sorpresa de tots: «Presenta’t davant de mi ni vestida ni despullada, ni a cavall ni caminant, ni per camí ni per fora de camí. Si ets capaç de fer-ho, em casaré amb tu.»

Voleu saber quina és la solució a l’enigma? Voleu descobrir com és possible «que un bou faci una pollina»? Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «L’astuta filla del pagès»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.