Teresa Saborit. Escriptora. Fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.Cat

   
     La Llibreta Vermella
Tap To Call

Tag Archives: por

20151106-200_muses-A_golden_SP_Peggy_Reimchen_CC2.0_Attribution-Text_Sonet_de_divendres_Tere_SM

[Musa 170] Sonet de divendres

  Setmana d’aigua i fortes tempestes cinc dies perduts cadenes de nit ni un bri de llum tenebres agrestes somnis silenciats en tedi infinit. Divendres migjorn arc iris de festes anhels revifats batecs dins del pit llavis perfilats finestres honestes cap de setmana de glòries ungit. Les pors es dissipen lluny de la pell repics […]

Read More 
20151007-200_muses-Imatge_lased_LED_light_towers_Jared_Tarbell_CC2.0_Attribution-Text_Se_t_menjaria_a_petons_Tere_SM

[Musa 148] Se’t menjaria a petons

  Com una capseta de cristall plena d’estrelles jugant a burlar-se dels meus dits. Com una terrissa fina ansiosa d’estirar el fil delerosa d’impacientar-me sense por de fractura. Com un globus d’aire càlid sabedor que no pot caure enlairant-se amb l’escalf embriac de la meva abraçada exhausta. Com una provocació ignorant de la seva pròpia […]

Read More 
20150709-200_muses-Imatge_Outil_Explored_a_otge_CC2.0_Attribution-Text_Cops_de_ribot_Tere_SM

[Musa 113] Cops de ribot

  Amb un ribot m’afino les arestes. Totes les espines, sang de la meva sang, cauen sobre el parquet convertides en encenalls que llançarem al foc el dia que em diguis que tens fred. Perquè cremin. Perquè deixin de ser. Per oblidar-les. Com si mai no haguessin existit. Amb eficiència quirúrgica passo el metall afilat […]

Read More 
20150507-200_muses-Imatge_Gina4224-Text_Aquella_pomera_de_pomes_vermelles_Tere_SM

[Musa 70] Aquella pomera de pomes vermelles

  Voltes. Donem voltes i més voltes. Donem voltes i més voltes i més voltes al voltant d’aquell arbre que ens recorda les tardes de sol de la nostra infantesa. Juguem a la rotllana mentre ens imaginem viatjant en el temps i retornant a aquells dies on la principal preocupació era endevinar qui colliria la […]

Read More 
20150429-200_muses-Imatge_Forever_and_Always_Two_Bright_Flowers_On_Blue_Sky_D_Sharon_Pruitt_CC2.0_Attribution-Text_No_ho_se_Tere_SM

[Musa 65] No ho sé

  «Sempre» és un paraula massa gran per a tu… I per a mi.   «Impossible» és un paraula impossible per a tu… I per a mi.   La realitat és un sentiment difícil d’acceptar per a tu… O per a mi?     [Musa 65: Relat inspirat per la proposta de la Raquel: «sempre, […]

Read More 
20150311-200_muses-Imatge_Angel_Tears_D_Sharon_Pruitt_CC2.0_Attribution-Text_Mea_culpa_Tere_SM

[Musa 36] Mea culpa

  Què…? Què em passa? Per què…? Estic espatllat? Per què… Per què tinc les galtes humides? Aigua? És oli? Se m’està fonent el cervell?! No! M’he d’arreglar! De pressa, de pressa, de pressa! Programa de reparació activat. Escànner general… «No es detecten anomalies» És clar que hi ha anomalies! L’escànner també s’ha espatllat?! Oh, […]

Read More 
20150211-200_muses-Imatge_knit_baby_booties_normanack_CC2.0_Attribution-Text_Dignitat_Tere_SM

[Musa 16] Dignitat

  No. De cap de les maneres. No penso emocionar-me, ni un plor. Ni un. Respira a fons. Respiro a fons. — Aaaaaaaaaah! Crida! Ai, mare meva! Crida! La sento cridar! No sents com crida?! Hauria d’entrar! Què hi faig aquí?! O no… No em puc tornar a desmaiar. Tinc una dignitat. Haig de mantenir […]

Read More 
20150210-200_muses-Imatge_Mountains_of_the_Grindelwald _valley_Els_CC2.0_Attribution-Text_La_merda_a_la_muntanya_si_fa_pudor_Tere_SM

[Musa 15] La merda a la muntanya sí fa pudor

  Els posaria vespers a dins del sac de dormir. Els ompliria de sal les cantimplores. Llençaria els seus anoracs al riu d’aigües gèlides i els veuria desaparèixer corrent avall. – «Cristal·lines» – es va corregir amb una ganyota –. Aigües «cristal·lines»… Ja us fotran. Va sentir que els dits li relliscaven i es va […]

Read More 
20150205-200_muses-Imatge_banksy_peaceful_hearts_doctor_3_Eva_Blue_CC2.0_Attribution-Text_Doctor_Tere_SM

[Musa 12] Doctor

  L’home alçà la mirada dels fulls plens de xifres que tenia entre les mans. Els seus ulls es posaren sobre la pacient que esperava impertèrrita al seu davant. L’home es quedà quiet, en silenci, incapaç de pronunciar la frase d’un discurs que acabaria amb un «em sap greu, farem tot el que podrem, no […]

Read More 
20150203-200_muses-Imatge_Laughing_Up_A_Storm_ JD_Hancock_CC2.0_Attribution-Text_Qui_riu_Tere_SM

[Musa 10] Qui riu?

  Sempre era l’últim. O gairebé sempre. I quan no era l’últim, era invisible. Fessin el que fessin, juguessin al què juguessin, ho sabia: no el volien. Al principi no n’havia estat conscient. Quan els obrien la porta per sortir al carrer, ell era el primer a travessar el llindar. Corria d’un cantó a l’altre […]

Read More 

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal que vosté gaudeixi d'una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, faci clic en l'enllaç per més informació.plugin cookies

ACEPTAR