Teresa Saborit. Escriptora. Fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.Cat

   
     La Llibreta Vermella
Tap To Call

Qui sóc?   arrow

Tere SM

 

Em dic Teresa Saborit («Tere SM» a la xarxa). Sóc escriptora, narradora oral, conductora de tallers de creació literària i especialista en gamificació de projectes literaris. Sóc la fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.cat, web pel foment de la creació literària en català oberta a tots aquells a qui apassiona jugar amb les paraules.

 

  1. Quan vas començar a escriure?
  2. Quin és el teu currículum?
  3. Quins premis literaris has guanyat?
  4. Què són les «idees de bombera»?
  5. Com va sorgir la idea de VullEscriure? 

 

  • Quan vas començar a escriure?

Ufff… És difícil posar una data. Escric des de sempre, escric des que tinc ús de raó (la meva mare afirma que vaig néixer escrivint, hehe).

La meva especialitat és la narrativa i vaig guanyar el meu primer premi literari en uns Jocs Florals de l’escola a segon de primària. He publicat #tweetrelat, relats i microrelats (en podeu llegir al llibre «200 muses» i a «Dimarts de Carnaval») i la meva passió són les novel·les: en tinc tretze d’inèdites (sí, ho heu llegit bé: tretze!) i ara estic treballant en la catorzena. Per què no n’heu llegit mai cap? Perquè sóc molt exigent: les llegireu quan superin els controls de qualitat que m’he autoimposat ;)

 

  • Quin és el teu currículum?

Autora dels llibres de relats Els llops ja no viuen als boscos (XI Premi 7 lletres 2016) i 200 muses (top 10 ebooks més venuts en català a Amazon durant la vigília de Sant Jordi de 2016) i coautora de les antologies El superheroi esguerrat i altres contes (2016), Temps era temps (2012), Barcelona, t’estimo (2011), Microrelats 10×10 (2006) i Relatsencatalà.com versió 1.0 (2005).

Fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.cat, web pel foment de la creació literària en català des de l’1 de gener del 2012. Tinc experiència en conducció de tallers d’escriptura i creació literària, tant online com presencials, he col·laborat en diversos mitjans escrits i he participat en contacontes, lectures en veu alta i recitals de poesia.

Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la UPF (premi extraordinari al millor expedient acadèmic del 2006), amb postgraus en finances i control de gestió per la UOC, EADA i AFI. En paral·lel, he realitzat l’itinerari de narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, vaig cursar la primera edició del Màster en Creació Literària de la UPF (2009) i tinc un Màster en Gamificació i Narratives Transmèdia per l’IEBS (2015). Sóc membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Associació de Relataires en Català.

Durant molt de temps vaig compaginar la meva faceta d’escriptora amb la d’economista, fins que el gener del 2015 vaig decidir fer un canvi radical de vida i dedicar-me a les lletres a temps complet.

Si voleu saber més detalls sobre la meva trajectòria professional, podeu visitar el meu perfil de LinkedIn.

 

  • Quins premis literaris has guanyat?

a) Concursos de relats

- XI Premi 7lletres 2016 pel recull de relats: «Els llops ja no viuen als boscos»
– Finalista del premi literari Miquel Arimany 2016 de Masies de Roda pel relat: «Plou»
– 3r premi certamen literari Festival de llegendes de Catalunya 2012 de Sant Martí de Tous pel relat: «El llibre infidel»
– 1r premi XV concurs literari Ajuntament de Gurb 2003, categoria Pere Calders per autors de 16 a 18 anys, pel relat: «No sempre es té la sort de perdre el tren»
– 1r premi XIV concurs literari Ajuntament de Gurb 2002, categoria Pere Calders per autors de 16 a 18 any, pel relat: «Una qüestió d’expedients»
– 1r premi Certamen literari Francesc Candel La Marina 2001, categoria juvenil de relats curts, pel relat: «Després del tretze ve el catorze»
– 1r premi i accèssit del XII concurs literari Ajuntament de Gurb 2000, categoria Tirant lo blanc per autors de 13 a 15 anys, pels relats: «La bruixa graciosa» i «Mirant enrere», respectivament.

b) Concursos de microrelats

- Concurs de Sant Jordi de La Vanguardia 2016 pel microrelat: «Comptant ovelles» (concurs en el qual calia continuar un text iniciat per en Quim Monzó, text escollit com a guanyador entre 789 participacions)

c) Premis a iniciatives culturals

- Premi al millor blog de creació literària Vila de Lloret 2016 pel blog «La Llibreta Vermella»
Premi Memento 2012 a la iniciativa més interessant de promoció de la microliteratura en català per la web «VullEscriure.cat»

d) Concursos de tweetrelat

- Concurs #santfeliu #santjordi2015 de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat pel tweetrelat: «Tant temps buscant la fórmula de la felicitat i al final l’ingredient secret havia resultat ser ell mateix.»
Concurs #CNLrelats 2014 del Centre de Normalització Lingüística del Maresme pel tweetrelat: «Creia que el mar sempre l’acompanyava. Ignorava que les ones l’abandonaven a cada instant.»
Concurs #SantJordiLAB 2014 del Laboratori de lletres pel tweetrelat: «La princesa va plantar el cavaller i va fugir amb el drac. Ningú no ho va escriure.»
– 2n premi concurs Un tren d’històries 2013 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès pel tweetrelat: «El paisatge fuig mentre el tren resta immòbil; camps d’ordi en moviment.»

 

  • Què són les «idees de bombera»?

Heu sentit a parlar de «la bombera d’RC»? Era (sóc) jo.

Situeu-vos a principis de mil·leni. Facebook i Twitter encara no existien. Un dia, navegant per internet, vaig descobrir una pàgina que em va obrir un món de possibilitats: Relats en català (RC). Per què tenia aquest sobrenom? Perquè m’encantava treure el nas pel fòrum i llençar «idees de bombera» per animar la gent a participar: el Repte (que lluny que queda aquell 24 d’agost del 2005!), RenCadena, la Setmana del Repte C, feliç dia de la mare, 5è aniversari d’RC,…

Sense ni adonar-me’n, a més a més d’escriure (i de compartir el que escrivia amb una colla de gent fantàstica), vaig començar a fer pràctiques d’una cosa que llavors ni tan sols sabia que tenia nom: gamificació de projectes literaris.

 

  • Com va sorgir la idea de VullEscriure?

Si hagués de buscar un detonant segurament no el trobaria… Va ser més aviat un procés.

Situem-nos a finals del 2011. Estava cansada de sentir la paraula crisi mil vegades al dia. Volia un raconet a on poder dir que encara era possible fer coses bones, volia un lloc per l’optimisme, volia un punt de trobada a on els amants de les lletres es poguessin reunir per ajudar-se a escriure cada dia millor,…

L’1 de gener del 2012 VullEscriure.cat va començar a funcionar amb la premissa bàsica que a escriure se n’aprèn escrivint: una web sense ànim de lucre destinada al foment de la creació literària en català. No és un taller d’escriptura, no hi ha un «algú» que ensenya i uns altres que aprenen, és un grup d’escriptura a on tothom aprèn de tothom: VullEscriure no seria res sense els seus escriptors ;)

 

Moltes gràcies per visitar aquest racó de la xarxa. Mil gràcies per llegir-me!

PD. Si us agradaven (us agraden) les idees de bombera, subscriviu-vos al blog: periòdicament rebreu un butlletí amb les últimes novetats :D

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal que vosté gaudeixi d'una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, faci clic en l'enllaç per més informació.plugin cookies

ACEPTAR