20150731-200_muses-Imatge_Espejo_retrovisor_Nacho_CC2.0_Attribution-Text_Present_instant_Tere_SM

[Musa 129] Present instant

20150731-200_muses-Imatge_Espejo_retrovisor_Nacho_CC2.0_Attribution-Text_Present_instant_Tere_SM

 

Joc de miralls. El principi i la fi. El yin i el yang. L’explosió del big bang. Els teus ulls en els meus ulls, les teves mans en les meves mans, la teva llengua en la meva boca. Tot. Res. Llum. Tenebres foragitades per un esclat incomprensible, els meus dits enarbrant-se en l’escorça dels teus braços. Més. Molt més. Estrelles apagades, en derrota. Lluna nova, fosca. Desig incontrolable desafiant la raó del temps. I la roba, perduda, en algun racó de la memòria.

 

 

[Musa 129: Últim divendres de juliol: últim divendres abans de vacances! Relat inspirat per la proposta de l’Alicia Gili: «Un instant entre 13 i 31, uns segons en que nasqué el més enllà de les estrelles, el magma inicial dels temps, i que donà pas a la llum i la lluna. Un instant entre el 13 i 31!». La imatge que acompanya el text es titula «Espejo retrovisor» i és de Nacho compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració, relataire!]

20150730-200_muses-Imatge_Dentro_del_arco_iris_Zyllan_Fotografia_CC2.0_Attribution-Text_Esclat_esperanca_Tere_SM

[Musa 128] Esclat esperança

20150730-200_muses-Imatge_Dentro_del_arco_iris_Zyllan_Fotografia_CC2.0_Attribution-Text_Esclat_esperanca_Tere_SM

 

Pessimisme. Pes i misme. Pres i míssil. Presoner alliberat per un atac de l’enemic.

Optimisme. Opt i misme. Or i mite. Olla atrapada al final de l’arc de sant Martí.

Explosió de realisme, no hi ha pressupost per fantasies. Arc de sant Martí dissolt per ordre governamental. Per a què serveix? Els set colors són obligats a partir peres, fugen amb desbandada pels vuit punts cardinals. A partir d’ara seran cinc, per a què vuit?

Vermell passió. Taronja aurora. Groc somriure. Verd muntanya. Blau oceà. Anyil nocturn. Violeta reial. El món se sumeix en la foscor. L’olla d’or, alliberada, no s’hi veu, no es mou. Els colors fan mitja volta al món. Col·lisió frontal a les antípodes, esclat esperança.

La claror, temorenca, treu el nas. Qui em vol?

 

 
[Musa 128: Últim dijous de l’última setmana de juliol! Relat inspirat per la proposta d’en Mateo Piñol: «Claror, optimisme, foscor, pessimisme, esperança». La imatge que acompanya el text es titula «Dentro del arco iris» i és de Zyllan Fotografía compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Gràcies per participar en el projecte, musa!]

20150729-200_muses-Imatge_Math_Wall_Joao_Trindade_CC2.0_Attribution-Text_Percentatge_Tere_SM

[Musa 127] Percentatge

20150729-200_muses-Imatge_Math_Wall_Joao_Trindade_CC2.0_Attribution-Text_Percentatge_Tere_SM

 

Un somriure per una mirada. Aquest és el joc. Una carícia per un petó, un t’estimo per una engruna d’amor. Et saltes les regles. Trenques el ritme. Intento abraçar-te, em perdo en el buit. On ets? Qui ets? No ets. No ho sé. Espero que tornis. Però sóc l’única que espera. El món no sap que hagis marxat, creu que continues, aquí, amb mi, en aquesta casa, amb els teus fills. Pel món ets un percentatge que puja o baixa segons el temps que falti per l’inici de la campanya electoral. Com pot ser algú aquell qui s’ha quedat sense lletres? Només ets un número. Ja no tens nom.

 

 

[Musa 127: Arribem a l’equador de l’última setmana de juliol! Relat inspirat per la proposta d’en Miquel Ferré: «Petó, amor, carícia, mirada i somriure». La imatge que acompanya el text es titula «Math Wall» i és de João Trindade compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració, musa ;)]

20150728-200_muses-Imatge_pink_floyd_the_barber_Hendrik_Dacquin_CC2.0_Attribution-Text_Lassanya_per_dinar_Tere_SM

[Musa 126] Lassanya per dinar

20150728-200_muses-Imatge_pink_floyd_the_barber_Hendrik_Dacquin_CC2.0_Attribution-Text_Lassanya_per_dinar_Tere_SM

 

Com un nino et vesteixo, un nino gegant. Et compto els dits de les mans, et faig pessigolles al palmell. «Ralet, ralet…» Te’n recordes? Espero la tornada, en va. «… Pica el dineret.» Somrius. Perquè somric. Et faig un petó al front, et calço els mitjons. T’assec a la cadira i et porto fins al menjador. Tens fred. Ho sé. Sempre tens fred. Quan de petits anàvem a la platja, fugies de l’ombra del para-sol com de la pesta. Fred. Massa fred. Massa fosc. Et poso una manta als genolls i encenc la bombeta malgrat l’embat del migdia contra els vidres. T’embolico les espatlles amb una tovallola, et cobreixo les galtes d’espuma d’afaitar i et rasuro la barba amb navalla afilada. Mai no serà com el barber del poble, però cada dia hi tinc més traça. «Si et portes bé, et donaré lassanya per dinar.» I t’estàs quiet. Perquè m’entens. En el fons, m’entens.

 

 
[Musa 126: El segon text d’aquesta setmana està inspirat per una musa repetidora. La seva primera proposta va ser una fotografia, de la qual va sorgir el text titulat «Gèlida confident». De la seva segona proposta, en forma de paraules, n’ha nascut un altre microrelat ;) Text inspirat per la proposta d’en Corneli Cordill: «Mitjons, lassanya, petó, bombeta i barba». La imatge que acompanya el text es titula «pink floyd the barber» i és de Hendrik Dacquin compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per sumar-te al projecte per segona vegada, Corneli!]

20150727-200_muses-Imatge_Splash_5_Tony_Hisgett_CC2.0_Attribution-Text_Somriu_em_dic_Tere_SM

[Musa 125] Somriu, somriu em dic

20150727-200_muses-Imatge_Splash_5_Tony_Hisgett_CC2.0_Attribution-Text_Somriu_em_dic_Tere_SM

 

La ignorància del savi o la saviesa del neci. Què prefereixes? M’assec a la taula del bar, al costat de la porta, amb la mirada fixa en el carrer. Els escombriaires desencantats netegen les llambordes a cop de mànega. Tan de bo… Última setmana de juliol. Rúfol. Els diaris es desperten amb la notícia d’un incendi de mil hectàrees en portada. Sembla que estigui a punt de ploure. He deixat les ulleres de sol i he agafat el paraigua. Potser no ho hauria d’haver fet. Dues roselles a les galtes, ulls violacis, pestanyes carregades de rímel. Somriu, somriu em dic. L’aigua netejaria massa. Massa. Prou.

 

 

[Musa 125: Última setmana de muses abans de vacances! Començo la setmana amb un relat inspirat per la proposta d’en Francesc Estival: «Hi havia una noia que buscava la felicitat. Això la tenia tant preocupada que va oblidar de somriure. Un dia es va trobar un amic que la va fer somriure i es va sentir…. feliç. Des d’aquell dia, quan vol sentir felicitat… somriu». La imatge que acompanya el text es titula «Splash 5» i és de Tony Hisgett compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració, musa!]

20150724-200_muses-Imatge_Strawberry_Sauce_quattrostagioni_CC2.0_Attribution-Text_Dinar_en_tres_actes_SM

[Musa 124] Dinar tard en tres actes

20150724-200_muses-Imatge_Strawberry_Sauce_quattrostagioni_CC2.0_Attribution-Text_Dinar_en_tres_actes_SM

 

Són les 15:15, encara dino. He tancat tardíssim. Què ho deu fer?

Acte número 1. He perdut les claus. Sí, ja ho sé: per variar. He apagat els llums, he posat el cartell de tancat, he abaixat la persiana, m’he ajupit per passar tancar el cadenat… I no hi havia clau. Ni a la mà, ni a la bossa, ni a la butxaca dels pantalons. He tornat a aixecar la persiana, he tornat a obrir els llums. He buscat per calaixos i calaixons. M’he enfilat al tamboret per revisar els prestatges més alts. He buscat a dins dels pots de caramels, a dins de les caixes de bombons, a dins del congelador dels gelats. M’he passat més de dues hores buscant. Res. Farta de recerques fútils, he agafat una terrina de gelat de maduixa, m’he assegut darrere el taulell i he començat a dinar. De primer, postres. I de segon?

Acte número 2. La mestra d’en Jan ha arribat just quan estava a punt de tancar. Volia comprar una màquina de fotografiar, de les de debò, volia una reflex amb tots els ets i uts, res de compactes. Quina? «Ara entenc com es deu sentir el teu fill quan es presenta els exàmens sense ni tan sols haver-se llegit el temari… Saps que precisament aquest cap de setmana haig de posar les notes de l’avaluació de final de curs, Rossi? Perquè et puc dir Rossi, oi?» La Rossi, que no es diu Rossi sinó Mercè, però que no ha volgut contradir la professora que té l’aprovat del meu fill a les seves mans, s’ha passat les dues hores següents ensenyant-li tots els models de la botiga. Al final, després d’un cop d’inspiració sobtat, la mestra ha decidit que preferia comprar-se un mòbil. «Això de les càmeres està una mica passat de moda, no?» M’he menjat les càmeres per dinar. Crec que tinc un trosset de plàstic entre les dents. I de tercer?

Acte número 3. Has arribat just quan estava a punt de tancar la parada. Adormit al cotxet, com un osset de peluix acabat de treure de la capsa. La teva mare s’ha alegrat de trobar-me encara i s’ha afanyat a avisar-me que no parlés massa fort, que no et despertés. T’he hagut d’observar en la distància. Els ulls clucs, els cabells de cotó fluix flotant amb la brisa gairebé imperceptible de l’aire condicionat del mercat municipal, la teva panxa pujant i baixar a ritme de somni. La teva mare volia mig quilo de llom de porc, tallat ben finet, tres botifarres de sang, d’aquelles tan bones que em porten des de la Plana, dos-cents grams de carn picada de vedella per fer pilotilles, una bossa de pa sec per tirar a la sopa torrada. Les meves mans servien els encàrrecs de nord mentre de cua d’ull no em perdia cap dels teus moviments. He donat conversa a la teva mare, m’he entretingut a donar-li el canvi, he empaquetat i reempaquetat la comanda fins a quatre vegades abans de posar la carn sobre la vitrina de vidre. La teva mare m’ha dit adéu, pels dos, i se n’ha anat atrafegada. No t’ha mirat ni un sol cop. I de primer?

Són les 15:15, encara dino. He tancat tardíssim. Què ho deu fer?

 

 

 

[Musa 124: Tanquem la penúltima setmana de juliol amb un relat juganer, inspirat per la proposta de la Montse Galera: «Són les 15:15, encara dino. He tancat la botiga tardissim. Què ho deu fer?». La imatge que acompanya el text es titula «Strawberry Sauce» i és de quattrostagioni compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració, musa! Amb quina opció et quedes? ;)]

20150723-200_muses-Imatge_Fish_Maarit_Lundback_Goodwin_CC2.0_Attribution-Text_Peix_Tere_SM

[Musa 123] Peix

20150723-200_muses-Imatge_Fish_Maarit_Lundback_Goodwin_CC2.0_Attribution-Text_Peix_Tere_SM

 

El peix neda en cercles, dóna voltes a l’ham, té por, no s’atreveix.

És un peix de colors. Jo el veig i ell em veu. Ens aguantem la mirada. Sóc un cuc agonitzant.

En els seus ulls veig com esborra la memòria cada tres segons. Jo ho recordo, tot.

Sí, me la vaig menjar! I per això aquest càstig?!

Està en la meva naturalesa tornar a la terra el què un dia va ser un grapat de pols. És delicte ser?

El meu botxí és la mà invisible d’una venjança que ni tan sols comprèn.

Alço la vista, el veig, amb una vela de colors com a teló de fons.

Perdut entre les ones que la marinada asfixiant raspalla.

Menja’m d’una vegada!

Acabem-ho ja.

Acabem.

 

 

[Musa 123: La musa d’avui va ser una de les primeres a sumar-se al projecte. De la primera inspiració, en va néixer un text ple de tendresa amb el títol de «Dignitat», de la segona n’ha sorgit un text tan afilat com un mar embravit. Relat inspirat per la proposta de la Montse Medalla: «Proposo un text on surti necessàriament la marinada, una vela de colors i un peix.». La imatge que acompanya el text es titula «Fish» i és de Maarit Lundbäck compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per repetir, musa ;)]

20150722-200_muses-Imatge_Coca_de_sant_Joan_Espencat-Text_Focs_d_artifici_Tere_SM

[Musa 122] Focs d’artifici

20150722-200_muses-Imatge_Coca_de_sant_Joan_Espencat-Text_Focs_d_artifici_Tere_SM

 

Dir el què vull dir-te… Sense dir-t’ho.

Asseguda a la fresca, sota l’ombra d’un pollancre frondós. Tanco els ulls i respiro a fons la brisa dels camps de secà, la pols de la terra en temps de sega, el bategar de les ales de les orenetes portant aliment pels pollets afamats que les esperen al niu.

Revetlla d’estiu. Encetarem la coca de fruites confitades que hem comprat a la pastisseria, recoberta de sucre, ens la menjarem a queixalades, en un vist i no vist, sense importar-nos a on cauen els pinyons ni els trossets d’ametlla cremada. Quan el sol s’amagui, començaran els focs d’artifici. Les estrelles adormides ni tan sols s’immutaran pels esclats de llum que intentaran fer-los la competència, en va. Els petits fragments de metall, estridències incandescents, cauran del cel reconvertits en guspires de cendra que tothom ignorarà.

Demà escombrarem. Demà ho escombrarem tot, quan ja no estiguem de festa.

 

 
[Musa 122: Arribem a l’equador de la setmana amb una musa que ha acceptat participar en el projecte per segona vegada. La seva primera proposta va servir per inspirar un microrelat titulat «Culpable». La segona inspiració ha fet néixer el text que acabeu de llegir ;) Relat inspirat per la proposta de la Gemma Murillo: «Estiu, fresca, revetlla, coca i festa». La imatge que acompanya el text es titula «Coca de sant Joan» i és d’Espencat compartida sota llicència de domini públic». Moltes gràcies pel suport, musa!]

20150721-200_muses-Imatge_A_heart_is_not_judged_by_how_much_you_love_Beverley_Goodwin_CC2.0_Attribution-Text_Nomes_tu_Tere_SM

[Musa 121] Només tu

20150721-200_muses-Imatge_A_heart_is_not_judged_by_how_much_you_love_Beverley_Goodwin_CC2.0_Attribution-Text_Nomes_tu_Tere_SM

 

Tu. T-U. Només una «T» i una «U». Només tu, tu, tu, tu,… Només tu fas que se’m dibuixi un somriure idiota a la cara. Només tu provoques que mitja biblioteca em miri com si m’hagués tornat boja perquè he començat a cantussejar sense adonar-me’n. Només tu tens el poder de fer que les hores es facin eternes quan no hi ets i que es converteixin en nanosegons fugissers quan estem junts. Només tu pots fer-me sospirar per una mirada, per un floc de cabells adormit sobre el coixí, per un centímetre de pell bruna amb sabor d’onada, per un murmuri a cau d’orella amb aroma de torrades i melmelada de gerds. Només tu omples la meva llibreta de cors perfilats amb llavis de passió. Només tu, tu, tu, tu,… Només tu. Tu. I jo.

[Musa 121: Relat inspirat per participar en l’encontre de tornada dels quarts de final la Lliga de Microrelataires en Català. Condicions: tema «tu», màxim 200 paraules. Si us agrada, aneu a la web de la Lliga i deixeu-hi un comentari dient que li doneu el vostre vot. Moltes gràcies! ;) La imatge que acompanya el text es titula «A heart is not judged by how much you love; but by how much you are loved by others – L. Frank Baum, The Wonderful Wizard of Oz» i és de Beverley Goodwin compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20150720-200_muses-Imatge_Flower_Sunny_mjx_CC2.0_Attribution-Text_Ser_o_no_ser_Tere_SM

[Musa 120] Ser o no ser…

20150720-200_muses-Imatge_Flower_Sunny_mjx_CC2.0_Attribution-Text_Ser_o_no_ser_Tere_SM

 

Un paraigua o… Un para-sol? Tot dependrà de…

Del temps. De si els raigs de l’estrella que ens dóna vida es desperten roents de foc o de si un mantell de núvols plens de vapor d’aigua s’interposen en el seu embat. De si el què ha estat construït per ser refugi d’aigua, en sentit estricte, pot o no ser transmutat en refugi de llum, en sentit pràctic. De si la mirada de l’adult et fa sentir ridícul o de si la imaginació de l’infant t’omple de possibilitats imprevistes.

Una flor plena de pètals o… Una fidel consellera? Tot dependrà de…

Del resultat. De si et dóna la raó o de si et dinamita les esperances. De si l’últim pètal caigut s’erigeix en el teu millor aliat o de si l’últim pètal és arrencat amb fúria, juntament amb el penúltim, en un intent fútil per capgirar el teu fat. De si et facilita la decisió o de si t’obliga a decidir. De si el sí és el sí que esperaves o de si el sí t’emmiralla inquisidor quan en realitat sols un no volies.

Una persona o… Una còpia? Tot dependrà de…

De qui depèn?

 

 

[Musa 120: Una vegada, una musa em va dir que cert autor de teatre començava les seves obres amb una pregunta que resolia en l’últim vers. Avui, el text s’estructura en sentit contrari: es titula en forma de resposta suspensiva… I es contesta amb interrogant ;) Relat inspirat per la proposta de la Irma López: «La meva proposta és fer un escrit que es tituli: ” ser o no ser…”». La imatge que acompanya el text es titula «Flower» i és de Sunny_mjx compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]