20160426-Dimarts_Carnaval-Imatge_Contact_Miguel_Virkkunen_Carvalho_CC2.0_Attribution-Text_Transfuga_de_voluntat_Teresa_Saborit

[Musa 201] Trànsfuga de voluntat

20160426-Dimarts_Carnaval-Imatge_Contact_Miguel_Virkkunen_Carvalho_CC2.0_Attribution-Text_Transfuga_de_voluntat_Teresa_Saborit

 

Sóc un traïdor, no me n’amago. Un trànsfuga, un desertor. Vaig prometre ser obedient. Vaig prometre acatar totes les ordres, per ridícules que fossin. Vaig prometre avançar sempre pel camí correcte, pavimentat amb llambordes d’or, però a l’hora de la veritat…

Creia ser una illa i m’he descobert arxipèlag.

Les instruccions del sistema eren simples i clares. Cada dia, a trenc d’alba, travessar el pont que connectava la meva illa amb terra ferma. Cada nit, després de la posta, tornar a casa, sopar amb el buit com a guarnició, oblidar amb els ulls tancats.

Vaig atrevir-me a desafiar les normes.

No va ser un acte premeditat. Un objecte prohibit va caure a les meves mans, per casualitat, sense haver-lo buscat: un llargavistes. Un llargavistes que devia haver estat enterrat des de sempre en les profunditats de la meva illa i que un moviment de terres va posar al descobert. Armat amb aquell estrany artefacte, un dia vaig tenir la gosadia d’espiar l’horitzó.

I vaig descobrir l’impossible.

M’havien dit que tothom era com ells, terra ferma i ancorada, que ningú no era illa, a part de jo, i de sobte descobria petites clapes de terra isolades, com la meva, que a través de les lents semblaven pròximes com una ànima bessona, acaronades per les ones.

Un miratge, segur. Un engany de la ment i dels sentits.

Ells eren la raó, ells tenien la veritat. ¿Qui era jo per desafiar els fats d’allò que sabia inamovible? Vaig negar-me a creure, vaig llençar el llargavistes, vaig tornar al camí pavimentat amb llambordes d’or… Però el record de les imatges tornava, amb nocturnitat, assaltava el meu son intranquil per omplir-lo de tenebres. Les ànimes d’aquelles illes em reclamaven com un igual, s’esgargamellaven alertant-me de la terra que s’enfonsava sota els meus peus, em llençaven cordes plenes d’espines per salvar-me del naufragi. I jo m’hi agafava.

I el dolor era tan lacerant que preferia ser engolit per les onades a ser salvat per aquells iguals.

El dia a dia, abans insuls, va ser transmutat en cafè amargant, ple de pòsits incomprensibles. Les hores juganeres es van convertir en xiclets eterns, engrut amb gust de petroli entre les dents. Els malsons es van omplir amb cadenes infinites de piulades al twitter que repetien frases d’Einstein, mil cop sentides, mai escoltades…

«Què és un home sense somnis?»

Un dia, a trenc d’alba, vaig comprendre l’única veritat possible: no estava sol. Armat amb aquella il·luminació, vaig avançar fins al pont que connectava la meva illa amb terra ferma i vaig fer l’únic que podia ser fet en aquelles circumstàncies: el vaig fer volar pels aires. Les llambordes daurades del camí correcte es van descobrir fetes de cendres, plenes de no res, abans de transformar-se en fum.

Sóc un traïdor.

Un trànsfuga, un desertor. Vaig prometre ser obedient, però, a l’hora de la veritat… A l’hora de la veritat m’he alçat en defensa d’un dels pocs axiomes d’Einsten no afectats per la teoria de la relativitat: «Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat».

 

 

[Nota: El text d’avui està dedicat a l’Amparo per haver publicat una opinió sobre el llibre de les «200 muses» a Amazon durant la setmana de Sant Jordi. Moltes gràcies per les teves paraules, musa! Microrelat inspirat pels mots: «trànsfuga, Einstein, corda, llargavistes, twitter». La imatge que acompanya el text es titula «Contact» i és de Miguel Virkkunen Carvalho compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20160425-Teresa_Saborit-200_muses-Com_es_llegeix_un_ebook_llibre_electronic-Tauleta_llibre_paper-500

Com es llegeix un ebook?

20160425-Teresa_Saborit-200_muses-Com_es_llegeix_un_ebook_llibre_electronic-Llibre_paper_tauleta
El llibre de les «200 muses» en format paper i en ebook (llibre electrònic)

 

Teniu un ebook i no sabeu com llegir-lo? La resposta depèn des d’on el vulgueu llegir.

L’ebook és la terminologia anglesa per referir-se a un llibre electrònic. Per començar heu de saber que hi ha diversos formats de llibres electrònics. El més habituals són el «mobi» o l’«azw» (que utilitza Amazon) i l’«epub» (que és un dels formats més estesos i que accepten la majoria d’e-readers).

Opcions per llegir un ebook:

1) Un e-reader. Els e-readers, també coneguts com a lectors d’ebooks, són aparells que utilitzen tinta electrònica i que serveixen únicament per llegir ebooks. En funció del model que compreu, podreu llegir un format d’arxiu o un altre. Per exemple, el Kindle (l’e-reader d’Amazon) crec que només accepta arxius «mobi» o «azw». L’«epub» és acceptat per la majoria d’e-readers, però no és universal. Si esteu pensant en comprar un e-reader, és bo que us informeu prèviament del tipus d’arxius que suporta.

2) Una tauleta o un smartphone. La majoria d’aquests d’aparells ja tenen instal·lada per defecte una app de lectura d’ebooks. En cas que no la tingui, trobareu multitud d’opcions en funció del vostre sistema operatiu, tant gratuïtes com de pagament.

3) Un ordinador. Per llegir un ebook des del vostre ordinador teniu dues alternatives. La primera és descarregar-vos un programa específic (per exemple «Calibre», un dels més utilitzats). La segona és instal·lar una extensió de lectura d’ebooks al vostre navegador d’internet habitual (Firefox, Chrome, etc)

 

20160425-Teresa_Saborit-200_muses-Com_es_llegeix_un_ebook_llibre_electronic-Tauleta-Ereader-lector
L’ebook de les «200 muses» vist en una tauleta i en un e-reader de tinta electrònica

 

Si voleu llegir més sobre el tema, us deixo amb l’enllaç a un article del portal Tinet a on trobareu més detalls. Espero que aquest post us hagi estat d’utilitat. Si coneixeu més mètodes per llegir llibres electrònics, podeu completar la informació deixant un comentari a aquest missatge ;)

20160423-Teresa_Saborit-200_muses-Barcelona-Sant_Jordi-Ateneu_Barcelones-Associacio_escriptors_llengua_catalana

Gràcies per aquest Sant Jordi

20160423-Teresa_Saborit-200_muses-Barcelona-Sant_Jordi-Ateneu_Barcelones-Associacio_escriptors_llengua_catalana
El dia de Sant Jordi, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va penjar una lona de 10 metres a l’Ateneu Barcelonès amb el nom de tots els escriptors de l’entitat. Això és com buscar en Wally! (hehe) Sou capaços de trobar-m’hi? ;)

 

Sóc una enamorada del dia de Sant Jordi… Per què negar-ho? Parades de roses vermelles com maduixes a punt de collir, garlandes amb la senyera, cartells amb els millors desitjos. Carrers disfressats amb vestits de paper i tinta, volums acariciats per mans curioses, llavis en calidoscopis de mil somriures…

M’apassiona que un dia a l’any, encara que tan sols sigui un, els llibres siguin el principal tema de conversa en tots els diàlegs. M’il·lusiona veure centenars de persones tafanejant entre parades a la recerca de la lectura perfecta per a ells mateixos o per a aquells a qui estimen. Em fascina comprovar com, any rere any, les voreres s’omplen de vianants que, per un dia, encara que tan sols sigui un, deambulen sense rumb amb una flor a les mans.

Gràcies pel millor Sant Jordi de la meva vida.

 

20160423-Teresa_Saborit_guanyadora_concurs_Sant_Jordi_La_Vanguardia_Quim_Monzo
«Comptant ovelles», un microrelat escrit a quatre mans: Quim Monzó i Teresa Saborit

 

Aquesta última setmana he guanyat dos premis molt importants. El primer va ser el cap de setmana passat, a Lloret. Em van concedir el guardó al Millor Blog de Creació Literària. Si me’l van donar és gràcies a vosaltres: als lectors que visiteu aquest blog de forma habitual, a les muses que vàreu inspirar els 200 textos que vaig publicar durant el 2015, als que teniu la bondat d’enviar-me paraules d’ànim i de suport a través de les xarxes socials. Gràcies per creure en mi. El segon premi va ser una sorpresa majúscula. El dilluns descobria que havia guanyat el concurs de Sant Jordi de La Vanguardia. 789 participacions! Que el jurat decidís escollir el meu text és un reconeixement i alhora una responsabilitat. Perquè hi havia textos molt bons entre els participants, perquè tot el què escrigui a partir d’ara haurà de ser encara millor. Tinc un text escrit a quatre mans amb en Quim Monzó (i un portàtil nou!, hehe), però ni aquest reconeixement ni cap d’altre no tindria cap valor si vosaltres no em llegíssiu. Gràcies.

 

20160420-Teresa_Saborit-200_muses-Sant_Jordi-El_gran_dictat-Oscar_Dalmau-TV3-Guardiola_porquet_groc
El porquet groc d’El Gran Dictat de TV3. Estigues tranquil, Òscar Dalmau: el cuidaré molt bé ;)

 

En realitat, el premi més gran que he rebut aquesta setmana no és cap dels dos anteriors. Ni tan sols ho és haver tingut l’oportunitat de participar a El Gran Dictat de TV3 en plena setmana de Sant Jordi (amb porquet groc inclòs). El millor premi d’aquest Sant Jordi me l’heu donat vosaltres: no hi podria haver reconeixement millor que aquest.

 

20160422-Llibre-200_muses-Teresa_Saborit-Top_10_ebooks_catala_Amazon-Sant_Jordi
El 22 d’abril al vespre l’ebook de les «200 muses» es va col·locar en el top 10 d’ebooks en català més venuts d’Amazon

 

Durant les dues setmanes anteriors a Sant Jordi l’ebook de les «200 muses» (l’ebook que vosaltres vàreu inspirar) s’ha mantingut en les primeres posicions de llibres més venuts d’Amazon en la categoria de contes. Divendres passat va arribar al número 1 durant unes hores i aquest divendres, en plena vigília de Sant Jordi, fins i tot va tenir la gosadia d’enfilar-se fins al top 10 d’ebooks més venuts en català!

Passat Sant Jordi el llibre segurament anirà caient dels llistats d’Amazon de mica en mica (O de cop! Qui sap? Els americans quan s’hi posen, no s’hi posen per poc, hehe). Potser caurà dels rànquings de més venuts, però haver ocupat aquestes posicions amb un llibre que per a mi és tan especial, i saber que ha estat gràcies a vosaltres, és un honor i un privilegi.

 

 

 

 

Aquest Sant Jordi ha estat el primer any que he firmat a les Rambles de Barcelona. Ha estat una alegria trobar-me en persona amb algunes de les muses (Maria Teresa, Montse, Marga, Glòria), conversar amb vosaltres sense pantalles intermèdies, tenir el privilegi de poder-vos dedicar unes paraules escrites de pròpia mà. Ni la pluja a última hora de la tarda podrà deslluir el record d’un dia memorable!

 

20160423-Teresa_Saborit-200_muses-Barcelona-Sant_Jordi-Signatures_parades_Rambles
Gràcies per venir-me a saludar el dia de Sant Jordi a les Rambles de Barcelona!

 

A tots els qui ahir vàreu comprar les «200 muses»: mil gràcies. Si per algun motiu ahir no vàreu poder venir i voleu un exemplar signat, envieu-me un correu electrònic i mirarem d’arreglar-ho. Ser escriptora és una professió molt gratificant, però increïblement dura i solitària. El vostre suport, les vostres paraules d’ànim, el fet que compreu els meus llibres… Tot plegat és un estímul per continuar amb aquesta odissea i m’encoratja a continuar amb la travessa, malgrat les terribles tempestes que amenacen el rumb.

Sempre he pensat que Sant Jordi és el millor dia de l’any: gràcies per aconseguir que el del 2016 hagi estat el més especial de tots els que he viscut fins ara.

 

20160421-Llibre_200_muses-Teresa_Saborit-Parada_signar_Sant_Jordi_2016

Signatures Sant Jordi 2016: les «200 muses» a Barcelona

20160421-Llibre_200_muses-Teresa_Saborit-Parada_signar_Sant_Jordi_2016

 

Heu vist la fotografia que encapçala aquest missatge? Avui us escric acompanyada per una edició en paper de les «200 muses»! 200 textos inspirats per les propostes dels lectors de «LaLlibretaVermella.cat», premi al Millor Blog de Creació Literària Vila de Lloret 2016.

La versió electrònica de les «200 muses» ocupa des de fa dies les primeres posicions del rànquing de llibres més venuts d’Amazon en la categoria de contes. Voleu saber què n’opinen els lectors? «Ajuda a pensar en veu alta sobre coses quotidianes, senzilles, però d’una forma divertida, inesperada i amb un ús del català que impregna la ment sense adonar-te’n. M’ha agradat especialment el fet d’obrir el llibre i no saber què em trobaria… És un llibre que juga amb el lector!» Feu clic aquí per llegir més opinions.

Voleu fer-vos amb un dels exemplars impresos? Aquest Sant Jordi trobareu els llibres de les «200 muses» a la venda a dues parades de Barcelona:

Si voleu un exemplar signat, estaré a la parada de l’Associació de Relataires en Català al migdia (de 12 a 1) i al vespre (de 7 a 8). Serà un plaer poder-vos saludar en persona!

El dia de Sant Jordi no podreu venir a Barcelona? Continua activa la promoció per celebrar l’èxit de les «200 muses» en la seva aventura en el món dels ebooks! Fins el 24 d’abril, tots aquells que comprin l’ebook de les «200 muses» a Amazon, o l’edició en paper a Bubok, i deixin una opinió sobre el llibre a la web a on hagin fet la compra, entraran en un sorteig per inspirar una musa especial post Sant Jordi que escriuré i publicaré el dimarts 26 d’abril.

20160415-Llibre_ebook-Promocio_200_muses-Teresa_Saborit-Best_seller_Amazon-Sant_Jordi

 

Jo ja ho tinc tot a punt pel dia del llibre i la rosa. I vosaltres?
Feliç Sant Jordi!

20160419-Dimarts_Carnaval-Imatge_Dictionary_Caleb_Roenigk_CC2.0_Attribution-Text_Que_no_arribi_dema_o_si_Teresa_Saborit-El_Gran_Dictat-Oscar_Dalmau-Porquet

Que no arribi demà… O sí!

20160419-Dimarts_Carnaval-Imatge_Dictionary_Caleb_Roenigk_CC2.0_Attribution-Text_Que_no_arribi_dema_o_si_Teresa_Saborit-El_Gran_Dictat-Oscar_Dalmau-Porquet

 

Que no arribi demà, que no arribi demà, que no arribi demà… O sí. Jo què sé! Que sí! Que arribi d’una vegada i em tregui de sobre aquest neguit! Ja no puc més. No puc, no puc, no puc… Sí puc. És clar que puc.

Ja no sé què puc!

Porto tantes hores estudiant paraules que ja no sé si la ela geminada s’escriu amb punt volat o si que el que ha sortit volant és el meu cap. M’he empassat tots els llibres de la Mercè Rodoreda i m’he llegit tres vegades el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. He empaperat la casa amb la poesia de la Maria Mercè Marçal i he agafat en préstec de la biblioteca l’enciclopèdia mèdica en deu volums. M’he tornat addicta als jocs verbívors d’en Màrius Serra i fa dies que no menjo res més que sopes de lletres per dinar, per berenar i per sopar, fins i tot per esmorzar!

Ja no sé què més puc fer…

Jo vivia la mar de tranquil·la fins que se’m va acudir la genial idea d’apuntar-me al càsting d’«El Gran Dictat». Juro i perjuro que en aquell moment no era jo. No sé què em va agafar, encara ara no ho entenc… Les ulleres de l’Òscar Dalmau tenen un efecte hipnòtic, és l’única explicació possible: la culpa va ser de les ulleres. I del porquet! La culpa va ser del porquet! El porquet pervers que no fa més que aparèixer i reaparèixer en els meus malsons des de fa setmanes disfressat amb tots els colors de l’arc de sant Martí: negre funest, verd reptilià, blau ofegat, groc… Groc què sé jo!

Ja no puc fer-hi res.

Em van trucar. Ells. Ells em van trucar i em van dir que… Que endavant! Que havia superat el càsting, que em convocarien per participar en el programa, que anés estudiant el diccionari. I jo, que hauria hagut de dir que no, vaig dir que sí. I vaig començar a devorar paraules. I si des de llavors ja no podia viure…

— T’esperem demà al plató del Gran Dictat.

… Ara encara puc viure menys.

Algú sap què signifiquen els porquets grocs?

[Nota: El text d’avui és un microrelat d’autoficció transmèdia! Si voleu saber com continua, haureu de veure demà el programa d’«El Gran Dictat» de TV3 a partir de les 8 del vespre (hehe). La imatge que acompanya el text es titula «Dictionary» i és de Caleb Roenigk compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20160418-Teresa_Saborit_guanyadora_concurs_Sant_Jordi_La_Vanguardia_Quim_Monzo

Teresa Saborit guanya el concurs de relats de Sant Jordi de «La Vanguardia»

20160418-Teresa_Saborit_guanyadora_concurs_Sant_Jordi_La_Vanguardia_Quim_Monzo

 

Aquest que acabeu de llegir és el titular de la notícia que acaba de publicar la Vanguardia!

El microrelat «Comptant ovelles» ha estat escollit com a guanyador del concurs de Sant Jordi de La Vanguardia.

La mecànica del concurs era finalitzar una història plantejada per en Quim Monzó amb un màxim de 250 paraules. El meu text ha estat escollit entre 789 participacions i, segons consta en la notícia, els membres del jurat, l’Enric Serra (subdirector de La Vanguardia) i el propi Quim Monzó han valorat l’originalitat i la qualitat literària del relat.

Com a part del premi, el text serà publicat en l’Especial de Sant Jordi del suplement «Cultura/s» de La Vanguardia i el 23 d’abril serà exposat junt amb els millors relats seleccionats a #NNStorygami, una instal·lació creada per Nationale-Nederlanden (patrocinador del premi) i oberta al públic en ple centre de Barcelona.

Un honor ser escollida per escriure un relat a quatre mans amb en Quim Monzó.

Moltes gràcies per aquesta oportunitat!

20160416-La_Llibreta_Vermella-Teresa_Saborit-Premi_millor_blog_creacio_literaria-Lloret_mar

«LaLlibretaVermella.cat» premi al millor blog de creació literària Vila de Lloret

20160416-La_Llibreta_Vermella-Teresa_Saborit-Premi_millor_blog_creacio_literaria-Lloret_mar

 

Si ahir compartia amb vosaltres una bona notícia sobre el llibre de les «200 muses» i la seva aventura en el món dels ebooks, avui tinc l’honor de poder de compartir una encara més bona notícia que afecta aquest blog.

El blog «LaLlibretaVermella» ha rebut el premi al millor blog de creació literària «Vila de Lloret» atorgat per l’Ajuntament de Lloret de Mar. El guardó es va concedir ahir al vespre durant la celebració de la Nit de la Cultura Lloretenca.

Mil gràcies per aquest reconeixement. Mil gràcies al jurat i mil gràcies a tots els qui em seguiu i em llegiu a través de les diverses xarxes socials: tot això és possible gràcies a vosaltres.

Aquest Sant Jordi no podria arribar acompanyat de millors notícies: feliç cap de setmana pre diada del llibre i la rosa!

20160415-Llibre_ebook-200_muses-Teresa_Saborit-Best_seller_Amazon-Sant_Jordi

«Ho haveu vist?!» Les 200 muses: número 1 d’Amazon! (Avís de sorteig!)

20160415-Llibre_ebook-200_muses-Teresa_Saborit-Best_seller_Amazon-Sant_Jordi

 

«Ho haveu vist?!» Les «200 muses» porten tota la setmana en el top 10 dels llibres més venuts d’Amazon en la categoria de contes i avui han arribat al número 1! Fins i tot s’han colat en el top 20 d’ebooks més venuts en català!

Sou increïbles! Mil gràcies per comprar el llibre, mil gràcies per inspirar-lo, mil gràcies per fer-ho possible!

M’estic passant amb les exclamacions (ho sé, ho sé… hehe), però és que estic súper feliç amb aquest regal pre sant Jordi que m’heu fet! Estic tan feliç que he decidit deixar de torturar-vos amb signes d’exclamació i ser jo la qui us faci un regal: faré un sorteig.

Des d’avui i fins el 24 d’abril, tots aquells que comprin l’ebook de les «200 muses» a Amazon, o l’edició en paper a Bubok, i deixin una opinió sobre el llibre a la web a on hagin fet la compra, entraran en un sorteig per inspirar una musa especial post Sant Jordi que escriuré i publicaré el dimarts 26 d’abril. Una vegada hagueu enviat la vostra opinió a la web d’Amazon o de Bubok, deixeu-me un comentari aquí al blog amb una proposta de cinc paraules amb les quals voldríeu que escrivís un text en cas de resultar afortunats en el sorteig ;)

Mil gràcies, muses! Feliç cap de setmana pre Sant Jordi!

 

20160415-Llibre_ebook-Promocio_200_muses-Teresa_Saborit-Best_seller_Amazon-Sant_Jordi

 

PD. Si us agrada escriure, recordeu que demà dissabte 16 d’abril, a partir de les 8 del vespre, teniu una cita a VullEscriure amb la 4a edició de «La Nit de les Lletres» :D

 

—————————————————————

 
RESULTAT DEL SORTEIG (25/04/2016) – He decidit escriure un text a totes les persones que heu publicat una opinió a la web d’Amazon. Moltes gràcies per les vostres paraules! Deixeu un comentari amb la vostra proposta com a resposta a aquest missatge ;)

20160412-Dimarts_Carnaval-Imatge_Roses_Parc_Cervantes_Barcelona_Sant_Jordi_2015_Teresa_Saborit-Text_Recull_tweetrelat_Teresa_Saborit

Recull de #tweetrelat per Sant Jordi

20160412-Dimarts_Carnaval-Imatge_Roses_Parc_Cervantes_Barcelona_Sant_Jordi_2015_Teresa_Saborit-Text_Recull_tweetrelat_Teresa_Saborit

 

Per Sant Jordi proliferen les iniciatives per commemorar la diada del llibre i la rosa. El pròxim 16 d’abril a VullEscriure celebrarem la 4a edició de la «La Nit de les Lletres»: cinc hores d’escriptura en temps real, des de les 8 del vespre i fins a la 1 de la nit (aquest any amb la possibilitat de repesca fins a les 8 del vespre de diumenge).

Les iniciatives d’escriptura piuladora també es multipliquen durant el mes d’abril. Avui, en lloc del microrelat habitual, us porto un recull de #tweetrelat que he publicat al Twitter per respondre a diverses convocatòries. Si us agraden, feu RT! ;)

 

https://twitter.com/TereSM_/status/719818744977993729

https://twitter.com/TereSM_/status/719865695031402496

https://twitter.com/TereSM_/status/719828964961746944

 

[Nota: La imatge que acompanya el text es titula «Roses Parc Cervantes Barcelona, Sant Jordi 2015» i és d’autoria pròpia.]

20160405-La_Vanguardia_Quim_Monzo-Dimarts_Carnaval-Imatge_Balconies_Jonas_Bengtsson_CC2.0_Attribution-Text_Comptant_ovelles_Teresa_Saborit

Comptant ovelles

El microrelat d’avui ha estat escrit per participar al concurs de relats que la Vanguardia ha organitzat amb motiu de la diada de Sant Jordi 2016. En aquest concurs es tracta de finalitzar una història plantejada per en Quim Monzó amb un màxim de 250 paraules.

A continuació podeu llegir el plantejament proposat (marcat en cursiva) seguit del meu text:

 

20160405-La_Vanguardia_Quim_Monzo-Dimarts_Carnaval-Imatge_Balconies_Jonas_Bengtsson_CC2.0_Attribution-Text_Comptant_ovelles_Teresa_Saborit

 

«A les 4 de la matinada ja fa hores que dóna voltes al llit, incapaç d’adormir-se. Una rere l’altra, compta ovelles blanques que salten una tanca, tot i que no ha vist mai que cap ovella salti tanques. Generalment aquesta rutina fa que arribi el son però avui, de cop, veu que una de les ovelles que salta la tanca és negra i això el desconcentra. Prova de comptar ovelles que siguin totes negres. Tot d’ovelles negres que salten una tanca. Però, quan gairebé és a punt d’adormir-se, apareix una ovella blanca enmig de les negres. De manera que decideix passar d’ovelles. ¿Què podria comptar? ¿Porcs que salten una tanca? ¿Senyors que entren i surten per una porta giratòria? ¿No hi ha cap altra solució que no sigui comptar alguna cosa? És al llit, amb els ulls oberts. Tip, decideix llevar-se. Va al lavabo, orina, es renta les mans i la cara, fa un glop d’aigua, agafa el paquet de cigarrets i surt al balcó a fumar-ne un. En un balcó de la casa del davant, recolzada a la barana, hi ha una dona que també fuma un cigarret. No l’havia vista mai…»

… Però ella el mira, com si el conegués, i salta del balcó. I la veïna del costat també surt al balcó, el mira i salta. I el veí de l’àtic que li passa fregant el rostre. I el del final del carrer. I un home amb qui coincideix cada dia a la cua del forn per comprar el pa. I la directora de l’empresa a on treballa, que estava convençut que vivia a l’altra punta de la ciutat, però que surt d’un balcó d’un cinquè que li queda a un parell d’edificis de distància i també salta. El carrer s’omple de gent sortint als balcons i saltant. I tots el miren, abans de fer-ho, «Ave Caesar, morituri te salutant», i es precipiten en el buit. I a alguns els reconeix, però a d’altres no, i se sent culpable per mantenir la creença que aquests últims no els ha vist mai. Un… Dos… Tres… Quinze… Vint… Deixa caure el paquet de cigarrets que s’afegeix a la moda dels saltimbanquis. Només pot ser un somni i, si tothom salta, per què ell no? S’enfila a la barana del balcó i es deixa anar. Massa tard recorda que no pot estar adormit si tot plegat ha començat en plena crisi d’insomni. Massa tard intueix que, encara que estigués adormit, continuaria sent al·lèrgic a l’asfalt després d’una caiguda de vint metres. Massa tard comprèn que, ni tots els autoinjectors d’adrenalina del món, seran capaços de revertir-li els símptomes d’aquest xoc anafilàctic.

 

[Nota: La imatge que acompanya el text es titula «Balconies» i és de Jonas Bengtsson compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]