booktour_13-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-teresa_creus

Booktour – Parada 13: Teresa Creus

booktour_13-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-teresa_creus

 

Penúltima parada del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Teresa Creus ha publicat al seu perfil de facebook la ressenya sobre «Peresa», el sisè relat del llibre:

«La meva participació a la lectura de “Els llops ja no viuen als boscos” m’ha donat l’oportunitat de posar-me de nou al tema la literatura infantil i reflexionar sobre què vol dir comprendre un text (…). L’angoixa de tota la primera part es transmet a qui està llegint ja que té tota la tècnica literària per aconseguir-ho: (…) descripció de totes les pors de l’infant en relació a ell mateix, a la seva situació familiar i als companys de l’escola … et va pujant una bola al coll! (…) El final és tan dur com el conte. L’autora dóna veu als infants que no la tenen de tan aplanats com viuen. Aquesta veu hauria d’arribar als nens i nenes i els hauria d’impactar per com és de potent (…). Em sembla interessant posar els infants davant la crua realitat que han de viure molts altres nens i nenes. No tothom estarà d’acord amb aquesta idea. A mi sempre m’ha agradat la Caputxeta Vermella en versió original. Sabem que els contes són maneres d’allunyar-se d’un problema per tal d’analitzar-lo més fredament i sense implicació personal (…). Aquesta narració, però, no la podríem posar mai al nivell de la Caputxeta. Es tracta del clam directe de l’infant, de la denúncia de la seva situació social per la descripció directa dels fets i en boca del protagonista. L’anàlisi a fer no és indirecta, sinó directa i real. Analitzem allò que la criatura viu i explica en primera persona. No és cap metàfora. Va directa a la ment, a la raó que ha de sortir entre les emocions i els sentiments (…). Si en podem parlar haurem de veure com la societat ha de sortir a l’ajuda de situacions com aquestes, com cal intervenir per ajudar i sobretot hem de parlar de drets dels infants. I veurem com llegir ens fa comprendre millor el món en què vivim i ens porta a actituds personals per a millorar la societat. Si ho mirem bé i podem arribar a compartir allò que la lectura ens provoca, ens adonarem que no som les mateixes persones que abans de llegir aquest petit text, que estem amb més bona disposició per entendre i denunciar les situacions que afectin als drets dels infants com a persones.»

Moltes gràcies per les teves paraules, Teresa! Visiteu el seu perfil de facebook per llegir la ressenya completa: https://www.facebook.com/teresa.creussola.7/posts/10210452563821741 ;)

Última parada, dimecres de la setmana que ve al blog d’en José Luis Guerrero. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour

booktour_12-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-marga_martinez

Booktour – Parada 12: Marga Martínez

booktour_12-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-marga_martinez

 

Parada 12 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Marga Martínez ha publicat al seu perfil de facebook la ressenya sobre «Avarícia», el cinquè relat del llibre:

«La protagonista del relat és la Clara, una nena de nou anys, que ens dóna la seva visió de l’estil de vida que porta. Una vida massa estructurada i manipulada pels adults que l’envolten (…) i en els quals confia. Un estil de vida allunyant d’aquell que qualsevol criatura necessita i desitja i que, ella mateixa, en determinats moments, enyora. Tot gira al voltant de la utilització de la seva imatge i de les repercussions econòmiques que comporta, sense tenir en compte les necessitats de la Clara, que perd pel camí part de la seva infantesa. La Teresa, amb delicadesa però sense estalviar-nos res, ens mostra els sentiments i les contradiccions de la protagonista. No us explico més. Crec que val la pena llegir-ho!»

Moltes gràcies per les teves paraules, Marga! Visiteu el seu perfil de facebook per llegir la ressenya completa: https://www.facebook.com/marga.martinezbergantinos/posts/10207886161934975 ;)

Següent parada, demà dijous al blog de la Teresa Creus. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.

booktrailer-05-llibre-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit

28 de desembre – Sants Innocents: «Els llops ja no viuen als boscos»

 

A vegades oblidem el que signifiquen les paraules: 28 de desembre, Sants Innocents.
 

«Abans el papa ens venia a buscar a l’escola, amb la mama. Ara ja no ens ve a buscar ningú. Quan s’acaben les classes, agafo en Joan, el meu germanet, per la mà i tornem cap a casa. Quan arribem a casa ens asseiem al voltant de la taula del menjador i fem els deures en silenci. I esperem. Esperem que arribi el papa.

Esperar el papa és una loteria. A vegades arriba bé. Ens demana si tenim gana. Obre la nevera i ens prepara alguna cosa per sopar. Un truita, un parell d’ous ferrats. Una mica d’amanida amb un raig d’oli i vinagre.

Altres vegades el papa arriba content, com si tingués un grill a la panxa. I llavors només vol cantar i ballar i ens agafa a mi i al meu germanet i ens fa fer voltes al mig del menjador. Només té ganes de riure i d’explicar acudits, amb els ulls brillants i les galtes vermelles. A vegades ens arrossega fins a la terrassa i ens assenyala les estrelles com si no les haguéssim vist mai. Si cau un estel fugaç, es posa a aplaudir com si fos el truc de màgia d’un mag de circ. I nosaltres riem amb ell, aplaudim amb ell, cridem amb ell assenyalant els punts de llum del cel. I oblidem els deures que tenim a mig fer sobre la taula del menjador. I oblidem que tenim gana.

A vegades, en lloc del papa, arriba el monstre. Té l’aparença del papa, fa veure que és el papa, però jo i en Joan sabem que no és el papa. Rugeix com si fos un lleó engabiat, agafa tot el que troba al seu pas i ho llença pel balcó. Les motxilles, les cadires, els llibres de l’escola. Entra a la cuina, llença els plats i els gots contra el terra trencant-los en mil bocins, llença les paelles, les culleres, les forquilles, els ganivets. Traboca les taules que es troba al mig del pas, trenca els miralls dels armaris a cops de peu. Jo i en Joan ens tanquem a la nostra antiga habitació, la de la llitera, mentre el monstre que s’ha menjat el papa clava cops de puny contra la porta, des de l’altra banda, exigint que li obrim.

—Obriu-me, desgraciats! Obriu-me!

Però nosaltres no obrim. No obrim. Mai. Ens enfilem al matalàs de dalt, el d’en Joan, ens abracem amb la mirada fixa en la fusta que tremola sota els cops. En Joan gairebé sempre es posa a plorar. És normal, és petit. Jo no, jo faig el cor fort, retinc les llàgrimes, em faig el valent perquè en Joan no tingui por. Tard o d’hora, els cops s’acaben. El monstre es cansa i cau adormit al mig del passadís. Jo i en Joan ens quedem quiets, en silenci, fins que sentim els roncs des de l’altra banda de la porta. Llavors ens estirem al llit i ens quedem adormits, abraçats.

L’endemà el papa es disculpa, ens desperta amb l’esmorzar esperant-nos a la taula de la cuina. Olor de torrades acabades de fer. L’olor dolça de Nocilla, de llet amb cacau. No és ell, diu, no és ell. Sent una veu que l’obliga a beure i que llavors l’obliga a fer coses que ell no voldria fer, la veu del monstre. Ell no vol, però la veu insisteix.

—No tornarà a passar, us ho prometo… No tornarà a passar (…)»

 
Els relats del llibre «Els llops ja no viuen als boscos» estan estructurats al voltant de set pecats capitals: set pecats contra infants, contra testimonis muts, a qui ningú no escolta, no sent, no veu; set relats de ficció que, malauradament, la realitat massa cops supera.

A vegades oblidem el que signifiquen les paraules. 28 de desembre: «Sants Innocents». Els llops dels contes infantils ja no viuen als boscos.

 

Més informació sobre el llibre: www.elsllopsjanoviuenalsboscos.cat

 

booktrailer-05-llibre-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit

booktour_11-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-salvador_riera

Booktour – Parada 11: Salvador Riera al blog «Salvagora»

booktour_11-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-salvador_riera

 

Parada 11 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! En Salvador Riera ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Enveja», el quart relat del llibre:

«La Teresa Saborit és una escriptora jove, de prosa brillant i de poesia exquisida, de la qual en sentirem parlar força en els propers anys perquè la seva obra ho mereix. De moment, aquest any ja ha guanyat el prestigiós premi 7 lletres convocat pel Centre Municipal de Cultura i el Consell Comarcal de la Segarra (…). Al llarg de tot el relat sempre ens acompanya la dualitat clàssica entre el bé i el mal i no podem defugir d’endinsar-nos en el seguit de dualitats que contínuament se’ns presenten: amor / dolor; correcció / incorrecció; rebel·lia / obediència;… La Teresa ens condueix magistralment a través d’elles i no podem més que envejar-li aquesta capacitat innata de moure’s en la dualitat com peix dins de l’aigua (…). La narració s’accelera mentre el relat ens fa entrar en un vòrtex dramàtic que ens empeny a seguir llegint per conèixer el final de la història. No desvetllarem el final del relat però sí que us aconsellarem que compreu el llibre i en llegiu els set relats. No us defraudaran. Apreciareu el talent creatiu i literari de la Teresa Saborit i esperareu amb candeletes noves publicacions d’ella (…).»

Moltes gràcies per les teves paraules, Salvador! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: http://salvagora.cat/els-llops-ja-no-viuen-als-boscos-teresa-saborit ;)

Següent parada, demà dimecres al perfil de facebook de la Marga Martínez. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.

20161225-entrevista_la_vanguardia_agencia_efe-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-pages_editors

La Vanguardia parla d’«Els llops ja no viuen als boscos»!

20161225-entrevista_la_vanguardia_agencia_efe-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-pages_editors

 

Si l’abril passat el meu nom apareixia a La Vanguardia com a guanyadora del concurs de Sant Jordi organitzat pel diari, avui hi apareix per l’entrevista que m’ha fet la Mar Vila de l’Agència EFE arran de la publicació d’«Els llops ja no viuen als boscos».

«L’escriptora Teresa Saborit es posa a la pell dels nens que pateixen situacions d’abús o maltractament infantil en “Els llops ja no viuen als boscos”, una recopilació de relats protagonitzats per nens que són víctimes “dels llops d’avui en dia, els que hi ha a l’escola o a la família”, ha dit l’autora en una entrevista amb l’agència EFE.

Els set relats d’”Els llops ja no viuen als boscos” (Pagès Editors) estan estructurats al voltant dels set pecats capitals (luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia). En aquest relats, la Teresa Saborit (Gurb, 1984) intenta entendre perquè aquests nens “callen i es culpen de la situació que estan vivint” (…).»

Podeu llegir l’article complet en el següent enllaç: http://www.lavanguardia.com/vida/20161225/412893067953/teresa-saborit-se-pone-en-la-piel-de-los-ninos-acosados-en-libro-de-relatos.html

Moltes gràcies La Vanguardia i agència EFE per fer-vos ressò del llibre guanyador de l’XI Premi 7 lletres 2016!

Booktour – Parada 10: Sílvia Caballeria al blog «Què us diré?»

booktour_10-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-silvia_caballeria

 

Parada 10 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Sílvia Caballeria ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Ira», el tercer relat del llibre:

«Vaig llegir el relat “Ira” als meus alumnes de 4t ESO i els va impactar tant que em prenien el llibre dels dits per llegir-ne més. Bon senyal, oi? (…) El nostre protagonista, un nen, no pot prendre cap decisió perquè no té la capacitat d’afrontar la seva cruel experiència perquè no la percep com a tal, no té eines per resoldre allò que considera “normal”. I aquells que l’havien de protegir (…) no entenen el seu silenci eixordador perquè viuen absorts dins la bombolla de les seves preocupacions i per això esdevenen cecs i sords (…). Amb un llenguatge directe i clar i amb un final obert, que és com un cop de puny a l’estómac, la Teresa Saborit no ens deixa indiferents i ens sacseja la consciència i incita a treure’ns la bena dels ulls (…). Aquest relat ha de servir per posar-nos en guàrdia contra aquests depredadors, com diu el refrany “ovella sense guardià, el llop se la menjarà”. I, encara que Thomas Hobbes, filòsof anglès del segle XVII, popularitzés la frase Homo homini lupus est, “L’home és un llop per a l’home”, no permetem que ho sigui per als nens.»

Moltes gràcies per les teves paraules, Sílvia! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: http://silviacaballeria.blogspot.com.es/2016/12/ira-relat-del-llibre-els-llops-ja-no.html ;)

Següent parada, dimarts de la setmana que ve, al blog d’en Salvador Riera. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.

booktour_09-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-maite_lopez

Booktour – Parada 9: Maite Lopez

booktour_09-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-maite_lopez

 

Parada 9 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! La Maite Lopez ha publicat al seu perfil de facebook la ressenya sobre «Luxúria», el segon relat del llibre:

«No són els llops del títol els que fan por (…). El monstre no és cap animal, sinó un altre ésser humà, no li cauen dents esmolades ni urpes per fer por, perquè es camufla i s’amaga darrere d’una aparença completament normal (…). Els nens no poden parlar sempre i tampoc els acabem de creure. Per aquestes raons fa por i fa pensar. No és una lectura per passar l’estona, fa reflexionar, està ben escrit i us el recomano. Jo aniré a comprar-lo per llegir la resta de contes!!!»

Moltes gràcies per les teves paraules, Maite! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: https://www.facebook.com/maite.lopezluque/posts/10209211494818586 ;)

Següent parada, demà dimecres, al blog de la Sílvia Caballeria. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.

teresa_saborit-postal_nadal_2016-el_pais_nasciturus-escriptora-narradora_oral

Bones festes i feliç 2017! – Lectura en veu alta: «El país dels Nasciturus»

 

Aquest any, com a postal de Nadal, vull regalar-vos la lectura en veu alta d’un dels relats que he escrit aquest 2016. El conte es titula «El país dels Nasciturus» i comença de la següent manera: «Tothom ho sap, però tothom ho ha oblidat. Al cel, a tocar del sol, en un racó que no pot ser vist amb cap telescopi, hi ha un lloc a on viuen els nens que encara no han nascut: és el país dels Nasciturus (…)».

Espero que gaudiu de la lectura ;) Bones festes i feliç 2017!

PD. Preferiu sentir el podcast? Feu clic al play:

 

 

teresa_saborit-postal_nadal_2016-el_pais_nasciturus-escriptora-narradora_oral

booktour_08-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-deomises-lluis_serve

Booktour – Parada 8: deomises al blog «Es desclou la tenebra…»

booktour_08-els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-premi_7_lletres-teresa_saborit-deomises-lluis_serve

 

Parada 8 del booktour d’«Els llops ja no viuen als boscos»! En deomises ha publicat al seu blog la ressenya sobre «Gola», el primer relat del llibre:

«Jo també m’he apuntat al Booktour proposat per l’enèrgica Teresa Saborit, que no deixa mai d’animar el cotarro del tema literari, ja sigui creativament com participativa (…). La primera impressió que deixa la lectura és bona, amb el desig que aquell parell de nens acabi sortint-se’n. Ja és dur perdre un familiar en una tendra edat, imaginem quina plantofada pot ser perdre’n un altre tot seguit (…). La lectura és amena i amb llenguatge planer, reiteratiu pel que fa a l’assiduïtat de l’aparició del monstre que engoleix el pare cada vegada que beu. Aquesta reiteració, junt amb els flash-backs (…) és la tècnica que destaco d’aquest relat: s’exposa la problemàtica i les raons que es tenen per arribar a aquest extrem; la resta, que és la connexió que uneix el lector i el personatge protagonista, fa que desitgem de tot cor que tot rutlli. Parafrasejo la resta de bookturistes i dic que si els altres sis relats tenen aquesta qualitat (cosa que de ben segur succeeix) us faltaran cames per arribar-vos a la primera llibreria i adquirir-ne un, d’exemplar, com a mínim (…).»

Moltes gràcies per les teves paraules, deomises! Visiteu el seu blog per llegir la ressenya completa: http://deomises.blogspot.com.es/2016/12/els-llops-ja-no-viuen-als-boscos.html ;)

Següent parada, demà dimarts, al Facebook de la Maite Lopez. Feu clic aquí per veure l’itinerari complet del booktour.