20170628-Qui_es_qui-Institucio_lletres_Catalanes-ILC-Teresa_Saborit-escriptora-Gurb-Osona

M’estreno al «Qui és qui» (Institució de les Lletres Catalanes)

20170628-Qui_es_qui-Institucio_lletres_Catalanes-ILC-Teresa_Saborit-escriptora-Gurb-Osona

 

El «Qui és qui» és una base de dades mantinguda per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que pretén mantenir actualitzat en tot moment un repertori biobibliogràfic complet d’autors i autores d’obres de creació literària en llengua catalana.

El projecte va néixer el 1991 en format paper (en el qual es va publicar la primera edició del volum «Qui és qui a les lletres catalanes») i es va informatitzar a partir del 2000 per facilitar-ne la consulta.

Tinc l’honor de fer-vos saber que, des d’aquesta setmana, el meu nom apareix en la base de dades del «Qui és qui» al costat de milers d’il·lustres noms d’autors de la literatura catalana de tots els temps. Em trobareu en el següent enllaç: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/saborit-teresa

Moltes gràcies per reservar-me un espai en el vostre magna projecte!

20170623-Entrevista-Revista_Inedits-Creacio_literaria-Questionari_relat_conte-Teresa_Saborit-Silvia_Romero

Entrevista a la revista «Inèdits – Revista de creació literària»

20170623-Entrevista-Revista_Inedits-Creacio_literaria-Questionari_relat_conte-Teresa_Saborit-Silvia_Romero

 

La revista «Inèdits – Revista de creació literària» m’ha convidat a respondre el seu qüestionari sobre contes, relats i creació literària.

Aquesta n’és l’entradeta: «Teresa Saborit, molt coneguda a les xarxes per la seva tasca com a creadora del blog “La Llibreta Vermella” i impulsora del projecte VullEscriure.cat, és escriptora i recentment ha vist publicat el recull de relats “Els llops ja no viuen al boscos” (XI Premi 7lletres, 2016).»

Per llegir l’entrevista completa, feu clic aquí: «El qüestionari: Teresa Saborit». Un plaer parlar de literatura amb la Sílvia Romero!

20170618-Es_hora_d_enlairar_vos-Txarango-Graduacio_escola_alumnes_quart_ESO-Col-legi_Pare_Coll-FEDAC_Vic

És hora d’enlairar-vos (graduació 4t ESO)

20170618-Es_hora_d_enlairar_vos-Txarango-Graduacio_escola_alumnes_quart_ESO-Col-legi_Pare_Coll-FEDAC_Vic

 

Us imagineu que una de les vostres antigues professores de l’escola es posés en contacte amb vosaltres per demanar-vos si voleu participar a la festa de comiat dels alumnes de 4t d’ESO d’aquest any? Això és el que em va passar fa uns dies quan la Núria Ibàñez, professora del Col·legi Pare Coll de Vic, em va proposar de participar en l’acte de graduació dels alumnes de 4t d’ESO en qualitat d’ex alumna.

L’acte de graduació va tenir lloc aquest passat divendres al teatre de l’escola, amb dues pilots de luxe que van capitanejar amb mestria el vol de comiat, emotiu i ple de records, amb la música de Txarango com a fil conductor: «No és un adéu, és un fins aviat!». A continuació podreu llegir el discurs que vaig escriure, adreçat als alumnes i inspirat en la cançó «Quan tot s’enlaira». Un honor i una responsabilitat! Moltes gràcies per convidar-me: un goig comprovar que tot és diferent però tot segueix igual ;)

 

«Fa 17 anys jo estava aquí a on ara esteu vosaltres, preguntant-me què hi hauria més enllà de les parets d’aquest teatre, preguntant-me si havia escollit el batxillerat correcte, a l’institut correcte, a la ciutat correcta; preguntant-me si hi havia una resposta «correcta» en realitat.

Jo sóc de la promoció del 2000, de l’any que s’havia d’acabar el món, segons el Maies, de l’any que els ordinadors haurien d’haver explotat fulminats pel canvi de miler, segons els informàtics. Del 2000, de l’any que es discutia si era l’últim any del mil·lenni antic o el primer del següent, de l’any que tots estàvem aprenent a buscar fórmules ràpides de càlcul mental per canviar de pessetes a euros (mil pessetes, sis euros) mentre ens preguntàvem com seria tornar a tenir cèntims a la butxaca com tenien els iaios quan eren petits. De l’any que un programa de TV3 que es deia «Més enllà del 2000» va deixar de tenir sentit i en el que aquest «més enllà» es va transformar en l’atac de l’11S a les Torres Bessones de Nova York i en la crisi financera i en l’esclat de la bombolla immobiliària, però també en el «Barça de les 6 copes», en el «Yes, we can», en l’ipod, en l’iphone, en l’ipad, en el Twitter, en el Facebook i en l’Instagram.

Només fa 17 anys i sembla que hagi passat una eternitat. I estic aquí, parlant-vos, i de tots els dubtes que m’assaltaven aquell dia només tinc desllorigador per a un: la resposta «correcta»… No existeix.

Els professors i professores que heu tingut fins ara (al Pare Coll i a altres escoles a on hàgiu pogut anar abans) us han enganyat. Ara que ja no els tornareu a veure mai més us puc revelar al veritat: són uns «mentiders». Us han entrenat per fer exàmens, però la vida no és una prova tipus test a on tu t’estudies un temari i se’t plantegen un seguit de qüestions de resposta única. Us han dit que fora de l’escola no hi ha revàlides ni exàmens de recuperació, però en realitat, en un 99,99% dels casos, la vida no és un joc a cara i creu a on si esculls el camí erroni ja no hi haurà forma humana de corregir el rumb.

La vida, de fet, s’assembla més a un laberint, amb infinitud de camins i multitud d’encreuaments que t’obliguen a plantejar-te contínuament si vols girar a la dreta o a l’esquerra. Quan tanques una porta, se t’obren tres finestres. Quan tanques una finestra, t’apareixen tres escales. Eleccions que creies «bones» descobreixes que ocultaven nits en vetlla, sense poder dormir. Esdeveniments que creies funestos a voltes amaguen un bri d’esperança.

La vida és un futur continu, conjugat en present perpetu. Tot el que vulguis collir demà, ho hauràs d’haver plantat avui. Tot el que demà vulguis recordar, ho hauràs d’haver viscut avui. La vida en realitat sols és temps, un temps indefinit i impossible d’emmagatzemar, un temps que sempre se’ns farà massa curt, un temps que, si no és «viscut», per definició és malaguanyat, ja que qualsevol dia perdut és perdut per sempre.

Equivoqueu-vos: ho fareu de totes formes. Aixequeu-vos i continueu. Si de sobte us descobriu en un camí que no us fa feliços, atureu-vos, feu mitja volta i torneu a començar. Mai és massa tard per tornar a començar perquè mai no tornareu a ser tan joves com ho sereu en aquell moment: la vida és massa curta per malgastar-la en una existència que no ens fa feliços per «por a…» vés a saber què.

Sigueu valents. Serà difícil. Us desesperareu, plorareu, xisclareu de dolor, patireu, tindreu ganes de llençar la tovallola milions de vegades. Però també hi haurà somriures i abraçades i crits de joia i alegries que us recarregaran les ganes de voler-vos menjar el món a mossegades. Lluiteu per aquest moment: lluiteu perquè al final del camí pugueu afirmar que, independentment del resultat, vosaltres vàreu fer tot el que estava a les vostres mans perquè «tot» valgués la pena.

Parvulari, primària, ESO… Fins ara només hi havia una ruta possible. A partir d’ara, en canvi, les possibilitats són infinites. I fa por. Fa por «no saber», però alhora és precisament aquest «no saber» el que fa que la màgia sigui possible, el que fa que la vida valgui la pena de ser viscuda… Perquè no hi ha respostes correctes, perquè només vosaltres podeu construïu-vos una vida de la qual us pugueu sentir orgullosos quan els vostres néts us vinguin a visitar a la residència i us demanin què fèieu vosaltres a la seva edat.

Saltimbanquis, somiadors, arlequins, clowns, somiatruites, equilibristes, trapezistes, mims, mags, viatgers, il·lusionistes: és hora d’enlairar-vos… I viure. Molta sort!»

 

20170618-Revista_Faristol-Literatura-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos

La versió en paper de la revista Faristol parla d’«Els llops ja no viuen als boscos»!

20170618-Revista_Faristol-Literatura-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos

 

Una alegria obrir la bústia i trobar-me amb l’últim número en paper de la revisa Faristol!

Primera, perquè el número 85 és el primer d’una nova etapa de la revista, ja més que consolidada com un referent de literatura infantil i juvenil. Segona, perquè el llibre «Els llops ja no viuen als boscos», llibre guanyador XI Premi 7lletres, hi és mencionat dues vegades: com un dels llibres que ha rebut 4 estrelles (la màxima puntuació) per part dels crítics de la revista i per haver estat escollit per aquests mateixos crítics com un dels millors llibres del 2016!

Moltes gràcies per permetre que «Els llops ja no viuen als boscos» us acompanyi en aquesta aventura: molta sort en la nova etapa!

 

20170618-Revista_Faristol-Literatura-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Excel-lent

20170618-Revista_Faristol-Literatura-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Millors_llibres_2016

20170608-Ressenya_lectura_veu_alta-Jesus_M_Tibau-Blog_Tens_un_raco_dalt_del_mon-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Teresa_Saborit

L’escriptor Jesús M. Tibau recomana «Els llops ja no viuen als boscos»

20170608-Ressenya_lectura_veu_alta-Jesus_M_Tibau-Blog_Tens_un_raco_dalt_del_mon-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Teresa_Saborit

 

«El llibre m’ha impactat des del primer instant. Els contes t’amaren d’un terror blanc, en aparença. Narrats en primera persona per veus infantils, semblen dolços només al principi, perquè de seguida s’intueix el drama que ensenya la seva poteta pel davall de la porta, i la nostra imaginació fa la resta, una imaginació excitada mil·limètricament, que sap tocar la nostra fibra més sensible, i ens mostra tota una galeria de llops moderns, i no tan moderns, llops que són víctimes d’ells mateixos, llops que de vegades no són conscients dels seus ullals, llops que amenacen el més valuós del nostre món: els xiquets. Molt recomanable.»

Aquest que acabeu de llegir és un fragment de la ressenya que en Jesús M. Tibau, escriptor i conductor del programa de televisió literari «Tens un racó dalt del món» de Canal 21 Ebre, ha publicat al seu blog junt amb la fantàstica lectura en veu alta d’un fragment del llibre. Moltes gràcies per llegir el recull de relats i compartir-ho, Jesús: m’alegro que el llibre t’hagi resultat interessant!

Podeu llegir la ressenya completa en el següent enllaç: https://jmtibau.blogspot.com.es/2017/06/els-llops-ja-no-viuen-als-boscos-de.html

Si voleu sentir la lectura en veu alta que en Jesús ha fet del llibre, podeu fer un cop d’ull al vídeo que trobareu a continuació ;)

 

20170603-Entrega_premis_literaris_Ajuntament_Gurb-Terra_lletres-Lectura_en_veu_alta-Teresa_Saborit

Gurb, terra de lletres

20170603-Entrega_premis_literaris_Ajuntament_Gurb-Terra_lletres-Lectura_en_veu_alta-Teresa_Saborit

 

Un orgull viure en un poble amb un premi literari que enguany ha celebrat la 29a edició. Un goig veure plena de gom a gom la sala cultura a on aquesta tarda s’ha celebrat l’acte d’entrega de premis. Encantada d’haver pogut participar en la cerimònia llegint en veu alta un fragment de cadascun dels textos guanyadors: afegint-hi els accèssits, els premiats eren tanta colla que una mica i no caben a la foto (hehe). Moltes felicitats a tots, escriptors!

Hem gaudit d’una vetllada meravellosa, tant que fins i tot el temps ha decidit que era hora de deixar de ploure i ha sortit al sol. Esperant amb candeletes el 30è aniversari que celebrarem l’any que ve ;)

Aquí un petit recull de premsa de la jornada:

– 04/06/2017 – El 9nou: «Blai Felip, de Sabadell, guanya el premi Pere Calders de Gurb. L’acte va servir també de recordatori per l’escriptora Pilar Cabot, impulsora del premi, que va morir recentment»

– 07/06/2017 – Ona Digital Osona: «Blai Felip guanya el Premi Calders dels Premis Literaris de Gurb»

– 09/06/2017 – Blai Felip: «Per cert. En aquest acte d’entrega de premis l’ajuntament de Gurb va tenir l’encert de convidar l’escriptora Teresa Saborit. Guanyadora de l’últim concurs de contes 7lletres (“Els llops ja no viuen als boscos”), va recitar i llegir amb tant d’encert fragments dels relats guanyadors que, en el meu cas, el va fer millor del que és.»

– 04/07/2017 – La Vanguardia: «El periodista Blai Felip guanya el premi Pere Calders»