20171231-Goodreads-Opinions_lectors-Estrelles-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos

Opinions d’«Els llops ja no viuen als boscos» per acomiadar el 2017

20171231-Goodreads-Opinions_lectors-Estrelles-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos

 

Diuen que l’últim dia de l’any s’ha de destinar a fer balanç. Per seguir amb la tradició, he decidit compartir amb vosaltres tres opinions d’«Els llops ja no viuen als boscos» que encara no havia tingut temps de publicar al blog:

Ferran d’Armengol (03/06/2017 – Goodreads: 4 estrelles) => «Un llibre d’alt nivell literari que et deixa un regust agre, per les històries que s’hi expliquen. La pena és, que en realitat, aquestes coses no són contes, són realitats escrites i aquest és el mal de tot plegat. Que la realitat superi la ficció, no fa cap gràcia, però per sort, si més no, l’autora té un gran domini del llenguatge escrit.»

Ignacio J. Borraz (31/12/2017 – Goodreads: 5 estrelles) => «Este año me he olvidado de Goodreads hasta hoy mismo que he pretendido poner al día todas las lecturas de este año 2017, seguramente me deje alguna y eso me da bastante rabia así que propósito para 2018 no volver a dejarlo olvidado. Si en 2015 leí 54 libros y en 2016, 39, este 2017 (según esta recopilación/recordatorio a última hora) han sido 35. Aunque es cierto que he leído, por lo menos, dos más (y un par de veces) en mi papel de editor literario de Kuei Ediciones, dos novelas que me gustan muchísimo y que pronto podréis disfrutar también vosotros ;) Y otros dos, de amigos escritores, y que he tenido el honor de prologar. Voy a intentar hacer mi top 10 sabiendo que seguro se quedan fuera libros que me han gustado mucho, lo cual quiere decir que, al menos, he acertado (en cuanto a mi propio gusto) con las lecturas de este 2017.
TOP 10+1
– “Los apaches de París: memorias de Casque d’Or” de Amélie Élie
– “El hombre que cabía en la palma de su mano” de Francesc Barberá Pascual
– “Polybius” de Francisco Jota-Pérez
– “Coda” de Esther García Llovet
– “Els llops ja no viuen als boscos” de Teresa Saborit
– “Esta mañana ha salido el sol” de Angel Ramón Larrosa Bondía
– “El Madrid tremebundo” de Francisco Hernández Castanedo
– “Domori” de Sofia Rhei
– “La chica descalza en la colina de arándanos” de Nieves Mories
– “Volveré mucho más tarde de las doce” de María Castrejón
– “Plata pura” de Nuria C Botey»

M. Dolors Sala (19/12/2017 – Facebook) => «El llibre es genial! I els temes, tractats amb sensibilitat, però reals… Quantes vegades amaguem el cap sota l’ala i mirem cap a un altre cantó… Espero no haver estat d’aquesta mena de gent. Orgullosa, estic! L’alumna supera la profe: és la meva fita.»

Vull aprofitar aquest missatge per agrair-vos a TOTS la bona acollida que heu donat a «Els llops ja no viuen als boscos» durant tot el 2017, regalant-li durant tot l’any paraules tan càlides com les que acabo de recollir en aquest post. Espero que el 2018 ens porti a tots un món millor: feliç Cap d’Any i feliços Reis!

20171220-Gracies-Ultima-presentacio-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Ateneu_Barcelones

Moltes gràcies per venir a l’última presentació d’«Els llops ja no viuen als boscos»!

20171220-Gracies-Ultima-presentacio-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Ateneu_Barcelones

 

Moltes gràcies per venir a l’ÚLTIMA presentació d’«Els llops ja no viuen als boscos»!

Totes les presentacions són especials, però si és l’última d’un llibre que vas publicar fa més d’un any i que no ha deixat de caminar, si ho fas acompanyada per tres grans escriptors, com la Cristina Company, la Maria Escalas i en Ignacio J. Borraz, i a sobre pots comptar amb en Manel de la Rosa com a padrí de l’acte, la presentació es converteix en inoblidable.

A més a més, tots els assistents van rebre un «regalet» avançat de part del tió i vam fer un petit concurs-sorteig: quin ull el qui va endevinar l’edat exacte dels tres infants (hehe). Moltes gràcies a tots per venir!

Voldríeu un exemplar signat d’«Els llops ja no viuen als boscos» però no vàreu poder venir a la presentació d’ahir? Aquesta és la vostra! Feu clic AQUÍ i us l’enviaré per correu postal (encarregueu-lo ara i rebreu de regal un dels «regalets» que el tió em va deixar per vosaltres… Heu estat bons minyons? ;) )

Moltes gràcies per fer-vos ressò de la presentació i del llibre:

El Periódico: «Valentía. La escritora Teresa Saborit presenta ‘Els llops ja no viuen als boscos’, una obra de siete relatos que dan voz a los que se callan por miedo.»
Guia Barcelona: «Presentació del llibre “Els llops ja no viuen als boscos” de Teresa Saborit»
Regió 7: «”Els llops ja no viuen als boscos”. Llibre a partir de 13 anys escrit per Teresa Saborit.»
Fòrum.AD: «Literatura infantil i juvenil: “Els llops ja no viuen als boscos”»

Més informació sobre el llibre: www.elsllopsjanoviuenalsboscos.cat

20171214-Vull_Escriure-Hansel_Gretel-Ginger_men-switthoft-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «Hänsel i Gretel»

20171214-Vull_Escriure-Hansel_Gretel-Ginger_men-switthoft-Flickr

 

I si us digués que la història de la caseta de llaminadures, la bruixa caníbal i els nens perduts en el bosc es basen en una història… Real?

En George Ossegg va ser un professor i arqueòleg aficionat que va néixer a Praga el 1919. De ben jove va quedar impressionat per les històries de Heinrich Schliemann, que es va negar a llegir la «Ilíada» d’Homer com a un mite sense base real i va anar a Àsia Menor per trobar les ruïnes de Troia utilitzant les descripcions del llibre. Ossegg va decidir que un dia, seguint les pistes que hi havia en el conte dels germans Grimm excavaria al lloc a on hi havia hagut la casa de la bruixa de Hänsel i Gretel. El 1945, la guerra va impedir els seus propòsits, però el 1962 la seva professió de mestre el va fer tornar i va decidir reprendre la recerca que havia iniciat disset anys abans, amb una investigació metòdica que incloïa excavacions al bosc Spessart, no gaire lluny de la ciutat de Frankfurt.

La seva recerca el va portar a descobrir que la història real de «Hänsel i Gretel», sobre la qual es va crear el conte de fades dels germans Grimm que tots coneixem, va ser en realitat una història d’assassinat i espionatge empresarial en què la bruixa va ser la veritable víctima.

Voleu descobrir què s’amaga rere el conte de fades? Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir-ne el relat original: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20171213-Ultima-presentacio-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Ateneu_Barcelones-Premi_7_lletres-Manel_de_la_Rosa-Maria_Escalas-Ignacio_J_Borraz

ÚLTIMA presentació d’«Els llops ja no viuen als boscos»!

20171213-Ultima-presentacio-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Ateneu_Barcelones-Premi_7_lletres-Manel_de_la_Rosa-Maria_Escalas-Ignacio_J_Borraz

 

Dimarts 19 de desembre, a les 19:00, ÚLTIMA presentació d’«Els llops ja no viuen als boscos» (llibre guanyador XI Premi 7lletres)!

Amb la presència de l’autora, Teresa Saborit, i amb un padrí de luxe: en Manel de la Rosa, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura, que ha acceptat el repte de conduir un acte que serà MOLT MÉS que una simple presentació, amb la col·laboració estelar dels escriptors Cristina Company, Maria Escalas i Ignacio J. Borraz!

Gràcies per ajudar-me a escollir el conte que llegiré durant la presentació!

 

 

 

Gràcies per ajudar-me a triar el cartell!

 

 

M’ajudeu a triar el cartell de la presentació del 19/12 a l’Ateneu Barcelonès d'”Els llops ja no viuen als boscos”? 😊📚 . «Dimarts 19 de desembre, a les 19:00, ÚLTIMA presentació d’#elsllopsjanoviuenalsboscos (llibre guanyador XI Premi 7lletres)! . Amb la presència de l’autora i un padrí de luxe: en Manel de la Rosa, escriptor i professor de l’Escola d’Escriptura, que ha acceptat el repte de conduir un acte que serà MOLT MÉS que una simple presentació, amb la col·laboració estelar dels escriptors Cristina Company, Maria Escalas i Ignacio J. Borraz! . Ateneu Barcelonès – Sala Verdaguer (C/ Canuda 6, Barcelona – Planta baixa). Entrada lliure. Acte obert al públic en general.» . #Barcelona #barcelonaliteratura #llibre #literatura #cultura #lletres #català #installibres #literaturacatalana #booksincatalan #7lletres #ateneubarcelonés @ateneubcn @escriptorsaelc

A post shared by Teresa Saborit (Tere SM) (@teresm_) on

 

Us espero el dimarts 19 de desembre, a les 19:00, a l’Ateneu Barcelonès!

 

 

 

PD. Ja sabeu que sóc l’escriptora de les «idees de bombera»: si teniu previst venir, digueu-m’ho per poder calcular quants serem… I fins aquí puc llegir (de moment, hehe).

 

 

 

Ateneu Barcelonès – Sala Verdaguer (C/ Canuda 6, BCN – Planta baixa). Entrada lliure. Acte obert al públic amb general. Amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès i la Llibreria Medios.

Més informació sobre el llibre: www.elsllopsjanoviuenalsboscos.cat

20171203-Congres_escriptors_llengua_catalana-AELC-Quaranta_anys

Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana

20171203-Congres_escriptors_llengua_catalana-AELC-Quaranta_anys

 

Els escriptors també fem coses i, a vegades, fins i tot ens reunim. Per demostrar-ho, aquest cap de setmana ens hem trobat en el Congrés dels Escriptors en Llengua Català organitzat per l’AELC, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, per fer balanç de situació i plantejar propostes de futur.

El cap de setmana ha sabut per debatre sobre diversos punts, per retrobar-nos i posar-nos rostre als que encara no ens coneixíem en persona i per celebrar l’aniversari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana que enguany ha fet 40 anys (en realitat també ha fet 40 anys de l’últim congrés dels escriptors: confiem que el pròxim no es faci esperar tant, hehe).

Feliç aniversari a tots, escriptors: un plaer haver pogut compartir unes hores amb tots vosaltres!

 

[Nota: Foto del congrés realitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana]

20171130-Vull_Escriure-Bella_Bestia-Cupido_Psique-Apuleu-Heart-seyed_mostafa_zamani-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La Bella i la Bèstia» (el mite de Cupido i Psique)

20171130-Vull_Escriure-Bella_Bestia-Cupido_Psique-Apuleu-Heart-seyed_mostafa_zamani-Flickr

 

La versió més coneguda de «La Bella i la Bèstia» té les seves arrels en un conte escrit per Gabrielle-Suzanne de Villeneuve a principis del segle XVIII. La versió original del mite, però, es remunta al segle II d.C.

El segle II dC, Luci Apuleu, un escriptor nascut al nord d’Àfrica quan aquest era una de les províncies de l’imperi Romà, va escriure «Les Metamorfosis», també conegut amb el títol de «L’ase d’or». «Les Metamorfosis» és l’única novel·la llatina que ha arribat de forma completa fins els nostres dies i per molts és considerada la primera novel·la picaresca de la història, tot i que és un tema controvertit perquè no se sap amb seguretat si l’autor es va basar en una obra anterior en grec, adaptant-la al llatí, o si és completament invenció seva (ja que existeix un text grec d’argument similar, titulat «Luci o l’ase», d’autoria disputada, que no s’ha pogut confirmar si va ser escrita abans o després que l’obra d’Apuleu).

El protagonista de «Les Metamorfosis» és Luci, un noi de l’aristocràcia romana obsessionat amb la màgia: el seu afany desmesurat per conèixer-ne tots els secrets fa que acabi convertit en ase i sota aquesta forma animal es veu obligat a ser testimoni de les misèries dels esclaus, vivint un munt d’aventures ridícules i divertides. A la història principal, a més a més, s’hi intercalen altres narracions, una de les quals és el mite de Cupido i Psique, base del conte «La Bella i la Bèstia» que l’escriptora francesa Madame de Villeneuve va escriure el 1740.

Voleu descobrir el mite que va inspirar la creadora de «La Bella i la Bèstia»? Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la història original: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.