20180321-Pecats_poetics-Anselm_Turmeda-Rapsoda_Teresa_Saborit-Dia_Mundial_Poesia

«Elogi dels diners» (Anselm Turmeda, 1398) – Recital «Pecats poètics»

 


Per commemorar que avui és el Dia Mundial de la Poesia, publico aquest vídeo amb un dels poemes que formen part del recital «Pecats poètics»: 35 poemes d’autors catalans de tots els temps estructurats al voltant dels 7 pecats capitals.

Serà el foc dels versos capaç de purificar les nostres ànimes? ;)

 

20180321-Pecats_poetics-Anselm_Turmeda-Rapsoda_Teresa_Saborit-Dia_Mundial_Poesia

20180313-Vull_Escriure-Llibre-Roses_Sant_Jordi

Ja és aquí el llibre de Sant Jordi 2018 de VullEscriure!

20180313-Vull_Escriure-Llibre-Roses_Sant_Jordi

 

Després de mesos d’escriptura incansable, per fi ja sabem el nom dels 33 autors que participaran en el llibre de Sant Jordi 2018 de VullEscriure! Voleu descobrir els seus noms? Feu un cop d’ull al vídeo que trobareu a continuació ;)

 

 

Per poder editar i publicar el llibre hem activat una campanya de micromecenatge que mantindrem activa fins el diumenge 18 de març: a través de la plataforma podeu encarregar tants llibres com vulgueu i decidir si voleu que us els enviem per correu postal certificat o si preferiu veniu a recollir-los en persona en la presentació que farem a Barcelona el dissabte 21 d’abril al matí, a les 11:30, a la Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps, 20-22).

 


 

Moltes gràcies a tots per haver-nos acompanyat durant tota la temporada. Ens llegim!

Aquesta setmana… La versió original de «La Ventafocs» (Llegenda egípcia)

20180301-Vull_Escriure-Ventafocs-Rodophis-Llegenda_Egipte-Red_hot_Barcelona-Julien_Belli-Flickr

 

La Ventafocs és un dels contes dels que hi ha més versions a tot el món, cadascuna amb una història pròpia (amb més o menys variacions) i un nom diferent. Alguns exemples:

  • La «Yen-shen» de la Xina del 850 d.C.
  • La «Hanchi» de la Índia (que es veu obligada a fugir per la seva extrema bellesa, que fa que tots els homes la persegueixin).
  • La «Zezolla» italiana escrita per Basile el 1634 (una de les més cruels, en la que la noia mata la seva primera madrastra manipulada per la seva antiga dida, que es converteix en la nova esposa del seu pare i que encara és més pèrfida que l’anterior).
  • La «Rushen Coatie» escocesa (en la que la seva mare morta es reencarna en un vedell vermell per protegir-la).
  • La «Basilisa» russa (en la qual ha de protegir-se dels atacs de la seva madrastra i germanastres i d’una bruixa caníbal).
  • L’«Aschenputtel» dels germans Grimm (en la que les germanastres s’amputen parts dels peus per poder-se calçar la sabata que els porta el príncep).

La «Ventafocs» francesa de Perrault (amb una protagonista bondadosa, una fada i l’aparició d’unes sabates de cristall) és la que s’assembla més a la versió més popular del conte a dia d’avui. La més antiga, però, és la «Rhodopis» egípcia, que diuen que es basa en una noia que va existir de debò i que va aconseguir que erigissin una petita piràmide en el seu honor al delta del Nil: un personatge que ja és citat per la poeta Sifo en escrits del segle VI aC.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La Ventafocs» segons la llegenda egípcia «Rhodopis, reina del Nil»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.