20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

«Gamificació»? Això es menja?

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

 

En la meva presentació dic que sóc escriptora, narradora oral, assessora literària i especialista en gamificació de projectes literaris. En llegir-ho molts em pregunten: «Què és això de la “gamificació”?» Per a tots aquests curiosos, avui una petita guia ;)

La paraula gamificació deriva de la paraula «joc» (en anglès, «game»). Resumint: es tracta d’utilitzar dinàmiques pròpies de «jocs» en entorns que a priori no tenen res de lúdics.

Què és el que ens fa estar jugant durant hores sense despistar-nos? Per què ens passa el temps volant quan ens divertim? Com aconseguim estar focalitzats al cent per cent sense ni tan sols recordar-nos de mirar el mòbil? Aquestes són les preguntes que es fa la gamificació, per extreure’n les mecàniques bàsiques i després aplicar-les en entorns d’allò més variats: classes, grups de treball, empreses, psicologia,…

Jo l’aplico a projectes literaris. En voleu un parell d’exemples?

  • El primer i més conegut és la web d’escriptura VullEscriure.cat. Si us hi fixeu, us adonareu que és una web gamificada. El seu objectiu és incentivar la creació literària, però el seu enfocament és cent per cent lúdic: hi ha dinàmiques de treball en grup, reptes, recompenses,… Millor això que una classe magistral, no us sembla? ;)
  • Un altre exemple que us podria posar és l’últim projecte en el que he col·laborat: el disseny d’escapes room per a escoles basades en obres literàries. Si en voleu més informació, aquí trobareu l’exemple de «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell i aquí el de «La casa de Bernarda Alba» de Federico García Lorca (des d’aquí una abraçada a la gent de Flip Experiències Educatives per haver-me permès col·laborar en uns projectes tan interessants! ;) ).

I això, com s’aprèn?

En el meu cas, la base teòrica la vaig adquirir a través del Màster en Gamificació i Narratives Transmèdia que vaig fer a l’IEBS el 2015, dirigit per Oscar García Pañella, soci de Cookie Box i gran apassionat de la gamificació i l’storytelling transmèdia (un altre dia us parlaré del món transmèdia, hehe).

Espero que aquest petit article us hagi servit per conèixer una mica més el fascinant món de la gamificació. I ara la falca publicitària: si teniu un projecte literari i voleu donar-li una volta perquè la gent s’hi submergexi durant hores sense mirar el rellotge, envieu-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat. Serà un plaer gamificar plegats! :D

PD. Ah! I responent a la pregunta del títol. No, la «gamificació» no es menja: s’hi juga ;)

 

[Nota: La imatge que acompanya aquest article és una composició creada a partir de les fotografies «Book 3» de Brenda Clarke, «The Making of Harry Potter» de Dave Catchpole i «Day 29 – freeze» de The real Tiggy compartides a Flickr sota llicència de Creative Commons «Attribution 2.0 Generic».]

L’angelet, el ratolí i la fada de les dents

 

Diuen que fa molt i molt de temps, en un temps que tots els humans han oblidat, el primer angelet, el primer ratolí i la primera fada de les dents van arribar a un acord amb una nena que plorava perquè li havia caigut una dent: si els donava la dent i se n’anava a dormir, ells li farien un petit regal.

La nena va acceptar el tracte. Els va donar la dent i se’n va anar a dormir. Ells, amb la seva màgia, van convertir la dent en un regal i li van deixar sota el coixí. I encara li van fer un altre regal: que li cresqués una altra dent per substituir la que li havia caigut.

En despertar-se al matí següent, la nena va estar tan contenta amb el seu regal que ja no va tornar a plorar. I l’angelet, el ratolí i la fada van estar tan contents, en veure-la tan feliç, que van decidir que a partir de llavors deixarien regals a tots els nens del món a qui els caigués una dent.

I tot i que els humans han oblidat la història, els angelets, els ratolins i les fades de les dents continuen mantenint el seu pacte, perquè a ells no hi ha res que els faci més feliços que veure als nens contents.

Firmat: l’angelet, el ratolí i la fada de les dents.

 

[Nota: Conte inspirat per una pregunta de la Lara, publicada al Facebook de la seva mare, adreçada a un dels misteriosos éssers de les dents: «Per què necessites tantes dents? Què en fas de les dents dels nens?». La imatge que acompanya el text és «Light ball» de Beth Scupham, compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

Verkami per publicar la novel·la negra «La revolució de les formigues»!

 

Necessito la vostra ajuda perquè «La revolució de les formigues» sigui una realitat! Em doneu un cop de mà?

«Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d’arribar per protegir una filla?» Una novel·la negra ambientada en tot el que vam viure a Catalunya a finals del 2017!

Voleu llegir-ne un fragment? Feu clic AQUÍ per descarregar-vos l’arxiu pdf amb l’inici de la novel·la

Voleu participar en el Verkami perquè la novel·la pugui ser una realitat? Feu clic aquí: www.vkm.is/revoluciodelesformigues

Espero que gaudiu de la lectura. Feliç divendres! ;)