Visita al Parlament de Catalunya amb lectors de «La revolució de les formigues»!

 

20190510-Visita_Parlament_Catalunya-Lectors_Revolucio_Formigues

 

Visita al Parlament de Catalunya amb lectors de La revolució de les formigues! A més a més de recórrer alguns dels escenaris de la novel·la, hem pogut visitar un munt de racons de l’edifici que normalment no es veuen per televisió. Moltes gràcies, Montse, per la fantàstica explicació sobre tots els secrets del palau!

Per exemple:

1) Veieu el quadre de Tàpies que apareix a la primera fotografia? La data «7 de novembre» fa referència a la data de constitució de l’Assemblea de Catalunya, el 1971. En plena repressió franquista, amb quantioses multes econòmiques de més de mig milió de pessetes de l’època contra els líders del moviment, Tàpies va fer còpies del quadre per vendre-les i recollir diners per sufragar les multes. A què em recorda?

 

 

2) Casualitats de la història. Ho sabíeu que, l’última sessió parlamentària de la república, va ser l’1 d’octubre del 1938?

 

 

3) A principis del segle passat, era de mala educació que els diputats anessin amb el cap cobert, sota cobert, per això els van construir unes guixetes a on deixar els barrets de copa (que els diputats d’avui en dia utilitzen de bústia).

 

 

«La Jordina va arribar al final de l’escala de marbre i es va dirigir al Saló dels Canelobres, a aquelles hores doblement il·luminat. Per una banda, per la llum del sol que es filtrava a través de l’enorme claraboia de vidre i ferro forjat del sostre. Per l’altra, per les bombetes dels vuit canelobres de bronze gegantins que il·luminaven permanentment l’espai. Es va endinsar en el saló porxat. Franquejada a banda i banda per enormes columnes de pedra, caminant sobre una catifa que emmudia els seus passos. Va mirar al seu voltant. Es va ajupir al costat de l’últim dels quatre canelobres que li quedaven a mà dreta, a tocar de la Sala de Grups, i va accionar una petita palanca oculta en el pedestal. Un engranatge invisible es va activar de forma immediata amb un grinyol gairebé inaudible, va desplaçar el canelobre com si fos un llimac i va deixar al descobert una obertura circular: l’inici d’una escala de caragol de pedra que s’introduïa en la columna que hi havia darrere del canelobre i es perdia sota terra.»

 

 

No hem trobat l’entrada del túnel: haurem de tornar-hi un altre dia per seguir investigant (hehe). Moltes gràcies a tots els lectors que heu vingut al Parlament! Espero que hàgiu gaudit de la visita. Fins ben aviat, formigues ;)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada