Revista El Temps: «Les novel·les de l’1 d’octubre»

 

20191125-El_Temps-Alex_Milian-Novelles_1_octubre-Proces_independencia_republica-Teresa_Saborit-Larevoluciodelesformigues

 

«Dos anys poden ser poc temps perquè el món literari pugui digerir i escriure esdeveniments com els de l’octubre de 2017, però les lletres catalanes ja han generat novel·les i relats que en fan matèria narrativa. Les últimes, ‘El crit’, de Blanca Busquets; ‘Octubre’, de Teresa Solana, i ‘Boira, octubre, revolta’, de Xavier Vernetta, se sumen a ‘La revolució de les formigues’, de Teresa Saborit; ‘La tardor de la llibertat’, de Víctor J. Jurado; el relat ‘Dia u’, de Clara Queraltó, i la novel·la ‘Els àngels em miren’, que en fa ucronia.»

Així comença l’article que acaba de publicar l’Àlex Milian a la revista El Temps. Podeu llegir-lo sencer comprant la revista en paper o en el següent enllaç: https://www.eltemps.cat/article/8727/les-novelles-de-l1-doctubre

En aquest article es fa un recull de totes les obres de narrativa sobre l’1 d’octubre publicades durant els últims mesos. El primer va ser un relat escrit per Clara Queraltó i inclòs a última hora en el recull El que pensen els altres que va guanyar el Premi Mercè Rodoreda del 2017, narrat des del punt de vista d’un policia que transforma tota la seva inseguretat en violència.

La primera novel·la publicada va ser La tardor de la llibertat de Víctor J. Jurado Riba, la primavera del 2018, en aquest cas protagonitzada per una dona guàrdia civil d’Altea. La segona novel·la publicada (i la primera de gènere negre) va ser La revolució de les formigues, editada el setembre d’aquell mateix any, i presentada a l’article de la següent manera:

«Una altra resposta ràpida ha estat La revolució de les formigues de Teresa Saborit, autoeditat amb un verkami i generat a partir d’un tuit des del qual l’autora demanava quin gènere hauria de tenir una novel·la sobre l’1 d’octubre. Els seus seguidors van respondre novel·la negra i Saborit els va fer cas. Les protagonistes són la Senda i la Jordina:

“La Senda va aixecar per sobre del cap la bossa d’escombraries a on hi havia l’urna. El centenar de persones que s’havien quedat a dormir al col·legi de la Blanca la van aplaudir.

—Votarem! Votarem!

—Necessitem voluntaris per constituir les meses! —va cridar una dona, sortint de l’edifici.

Mitja dotzena de mans es van aixecar a l’uníson. La Jordina els va seguir a l’interior de l’escola fins a una pista coberta amb terra de parquet i porteries de futbol. Al centre de la pista, una taula amb l’urna de plàstic, un portàtil i paperetes del referèndum: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?

La Senda va assenyalar els tres primers voluntaris i la resta van tornar al pati. El sol s’havia despertat per il·luminar un cel de plom i el nombre de persones que esperaven al pati s’havia més que triplicat. Els acampats havien desmuntat el campament i s’havien col·locat en filera.”

A les novel·les posteriors, les publicades aquest 2019, l’1 d’octubre pot tenir una importància cabdal en la trama però és més aviat un teló de fons.»

Moltes gràcies Àlex Milian per aquesta recopilació tan detallada. Un reportatge molt interessant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada