SINOPSI

La Jana i en Lluci han aconseguit reunir les 12 roses. Complirà l’univers la seva promesa de salvar el seu futur i el de les seves famílies?

Mentre recorrien Barcelona, l’amistat entre la gimnasta i el fantasma s’ha anat convertint, de mica en mica, en un amor impossible. Quan la passió esclati enmig del perill, i els arrossegui en un miracle tan intens com efímer, descobriran que estimar pot ser la seva major fortalesa… i la seva debilitat més gran.

Amb la victòria a l’abast de la mà, el somni se’ls desfarà entre els dits quan ombres provinents del més enllà es conjurin per separar-los, amenaçant de destruir-ho tot.

Amb la mare encara amnèsica, i les seves germanes petites en un centre de menors, la Jana haurà de decidir si ha arribat l’hora de rendir-se o si encara li queden forces per apostar-ho tot en un últim intent desesperat per canviar el seu destí i el d’aquells qui estima.

El desenllaç d’una saga ple d’emoció, màgia i misteris. Una història que demostra que l’amor pot ser més fort que la mort i reescriure les regles que regeixen l’univers.

Per a lectors que busquen un «romantasy» intens i apassionat: un «enemies to lovers» que arriba al seu clímax entre secrets i sacrificis, amb dues ànimes disposades a desafiar qualsevol impossible.

VOLS LLEGIR-NE UN FRAGMENT?

«La Jana va quedar estesa a terra, inconscient, respirant amb prou feines. En Lluci es va agenollar aterrit al seu costat.

—Jana, desperta’t. Jana!

La noia va restar immòbil. Va intentar sacsejar-la per les espatlles, però les seves mans la van traspassar amb un esgarip de dolor; el cos de la noia bullia com la lava d’un volcà en plena erupció.

—Jana, si us plau, desperta’t —li va repetir agenollant-se al seu costat, els ulls negats d’impotència—. Aixeca’t i demana ajuda. Jana!

Una boira blanca va cobrir el carreró. En Lluci va veure amb horror com la massa nebulosa es tornava corpòria, com replicava la figura de la noia que jeia estesa a terra.

—Jana, desperta’t! Jana! —va xisclar, traspassant-li el pit amb la mà estesa—. T’ho suplico… Obre els ulls!

Els pulmons de la noia van deixar de respirar. L’escultura de boira va afinar els contorns. L’espectre es va ajupir sobre la Jana, els dos rostres gairebé a tocar, les llàgrimes del fantasma traspassant-li la carn. El drac que penjava del coll del noi va fregar la figura daurada que hi havia sobre el pit d’ella.

—Si us plau… No em deixis.»

Fes clic AQUÍ i descarrega’t l’inici de la saga!

Descobreix el final de la saga a «Quan recordis el meu nom» (Volum 2)!

PREMI TALENT CAMBRA

Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Talent Cambra de Literatura 2020, per unanimitat del jurat dels guardons instaurats per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc a la sala Luz de Gas de Barcelona el 5 de desembre de 2020.

«Barcelona necessita autors que la vesteixin. De Genet a Marsé, de Mendoza a Sagarra, de Laforet a Vila-Matas, de Falcones a Ruiz Zafón, de Moix a Roig […]. La Ciutat Comtal es deu als seus escriptors, i escriptores, que l’han fet viure, més enllà de la realitat, en mil històries imaginades. És el torn ara de na Teresa.

Fer-ho, a més, en condicions complexes com les que vàrem patir la ciutadania durant el confinament, és doblement motiu de joia, perquè ens demostra, de nou, que la creativitat no és només signe de civilització, sinó també de disrupció, canvi, procés, enginy. No li’n falta de res a l’autora que, des del seu refugi particular de Gurb, basteix una novel·la farcida de símbols, amb llenguatge directe, punyent, jove i elaborat.

Dotze proves amb dotze roses, amb enigmes, presències espectrals, animals nocturns, parcs de mitjanit, patrulles policials, veïns que murmuren, memòries que van i venen i un passeig gairebé exhaustiu pels barris i carrers de la ciutat, des de Collserola a la Barceloneta, des de Pedralbes a Canyelles. Una tasca hercúlia amb històries paral·leles i entrecreuades, de Sant Joan a Sant Joan, que ens acosta també les formes de viure i entendre la ciutat i les seves ombres.

Recuperar les roses, al capdavall, serà la forma particular de l’autora de comprendre les mil i una Barcelones que s’escampen al peu del Tibidabo, més enllà del parc de Cervantes; un estol de flors i bardisses sens fi.

Rosa de foc, Gran Encisera. Per molt que la contemplem, ja sigui amb ulls i lletres d’una escriptora jove com Saborit, o sota la ploma dels grans autors que la precediren en la tasca, finalment i, com deia Eco, de la rosa només en queda el nom: Barcelona.»

Albert Torras Corbella – Escriptor i director de «Catalonia Talent»

PER QUÈ L’AUTORA VA DECIDIR ESCRIURE AQUESTA HISTÒRIA?

«Vaig escriure el primer esborrany d’aquest llibre entre el 14 de març i el 27 d’abril del 2020, en ple confinament decretat per contenir els efectes de la pandèmia mundial de la Covid-19.

Enmig de la incertesa provocada pel coronavirus, el projecte va néixer com una necessitat per preservar el record de com era la vida abans de la pandèmia, en general, i de Barcelona en particular. Una ciutat plena de vida i multituds. Una ciutat de contrastos. Una ciutat amb el millor de la raça humana i també del pitjor, amb un equilibri més o menys reeixit entre nadius i turistes, modernitat i tradició, experiències pioneres i costums ancestrals.

En aquells moments ningú no sabia encara com seria la Barcelona que ens trobaríem quan poguéssim tornar a sortir el carrer amb normalitat, quan reprenguessin les classes a les escoles, quan els treballadors poguessin tornar a la feina sense haver de recórrer a mascaretes, gels hidroalcohòlics, guants de nitril i distàncies de seguretat. Potser la ciutat que retrobaríem seria la mateixa que havíem acomiadat a mitjans de març. Potser seria igual però diferent. Potser no s’assemblaria en absolut, però en el fons no hauria canviat tant.

Aquesta història vol ser una oda a la capital de Catalunya i als seus habitants, als seus carrers i places i als records personals i col·lectius que aquests atresoren. Una càpsula en el temps, un cant a la vida, un homenatge a tot allò que la pandèmia va voler arrabassar-nos i una oportunitat per endinsar-se en la ciutat i descobrir-ne els secrets més ben guardats: un viatge pels seus barris a través de totes les estacions de l’any, sense haver de sortir de casa.

Al mateix temps, sense ser-ne conscient en un primer moment, la novel·la va néixer per intentar respondre a la pregunta de què podem fer quan el futur que havíem imaginat desapareix per sempre. La història de la Jana i l’Àlex és en realitat una metàfora del tsunami d’incertesa que la pandèmia va portar a les nostres vides. Seguint el camí dels dotze treballs d’Hèracles (o d’Hèrcules, com el coneixien els antics romans), cada rosa esdevé un motiu de creixement per a la parella protagonista.

Avui la pandèmia ha quedat com un record del passat. L’arribada de les vacunes va significar un abans i un després, promovent la caiguda en picat de les xifres de contagis i d’ingressats a l’UCI i l’aixecament de les restriccions. Per alguns, la Covid-19 va ser tan sols un malson passatger, però per d’altres va significar un abans i després en les seves vides. Vull aprofitar aquest espai per enviar una abraçada a totes les famílies a qui la malaltia va impactar de ple.

La pandèmia va mostrar-nos que la vida humana és més fràgil del que a voltes ens agrada recordar: a tots, cuideu-vos; cuidem-nos. Molta força i molta sort.»

QUÈ OPINEN ELS LECTORS?

• Jordi Vilarrodà (periodista El9nou): «Una novel·la no… Una novel·lassa! T’adones que has creat una mena d’heroïna? Que el personatge de la Jana és molt potent? Aquesta noia que és molt d’avui, molt del moment, molt de la gent jove, molt de la situació social de la gent jove, molt connectada amb la realitat en aquest sentit, i té aquest punt d’heroïna? Que potser no acaba aconseguint tot el que vol (o tot el que somia) però precisament això la fa més humana?»
• Xevi Sardà (periodista MésOsona): «Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat […]. En primer lloc, em trec el barret davant la ingent tasca que ha dut a terme l’autora per documentar-se de forma exhaustiva sobre Barcelona i de la magistral habilitat per entrellaçar tot aquest material real amb una història de ficció trepidant […]. I la gràcia de tot plegat, és que aquest viatge exhaustiu per la ciutat està narrat gairebé a ritme de “road movie” urbà a través d’una història emocionant de superació i d’amor que t’enganxa des del preàmbul […]. Per mi ha estat un llibre que m’ha obert el desig de visitar alguns petits tresors de Barcelona que no sabia ni que existien, m’ha encantat pels seus elements de fantasia i m’ha fet repensar alguns aspectes de filosofia de vida. Resumint i acabo com he començat, un llibre que m’ha entusiasmat.»
• Josep Bonnín (poeta): «Una novel·la de prop 500 planes, on es conjuga la intriga, la fantasia, la humanitat, les emocions més tendres, somnis difícils de realitzar, circumstàncies de vida adverses i el no defallir dels dos principals personatges: Na Jana i en Lluci, que arriben a viure una història d’amor preciosa, enquadrat dins Barcelona, ciutat a la qual tinc una estima especial i he anat moltes vegades. Les descripcions de la ciutat em feren viatjar en el temps. A alguns capítols del llibre, les llàgrimes han aparegut i en el desenllaç, respecte a la mare de na Jana, encara més emotiu (…). Sento i és la meva opinió personal, que per la qualitat del llibre, és mereixedor d’una segona edició i li desitjo a na Teresa, un gran futur literari, que estic convençut assolirà.»

SINOPSI

La Jana, una gimnasta a punt de ser seleccionada per als Jocs Olímpics, veu com la seva vida fa un gir de cent vuitanta graus arran d’un incendi que provoca la mort del seu pare i deixa amnèsica la seva mare.

Obligada a fer-se càrrec de les seves germanes petites, i a encadenar feines precàries per arribar a final de mes, la Jana només té una obsessió: aconseguir que la seva mare recuperi la memòria, com més aviat millor, per poder tornar a la competició abans no sigui massa tard.

La nit de Sant Joan, mentre fuig d’un robatori desesperat per aconseguir els diners pel tractament de la seva mare, la Jana coneixerà en Lluci, un fantasma vestit de diable de correfoc que li proposarà un pacte: si ella l’ajuda a descobrir qui va provocar l’accident que el va convertir en espectre, ell l’ajudarà a recuperar els records perduts de la seva mare.

Començarà així una recerca contra rellotge per trobar 12 roses màgiques ocultes en 12 indrets secrets de Barcelona. Una aliança incòmoda entre dos cors trencats que, de mica en mica, aprendran a confiar l’un en l’altre i a mostrar les seves vulnerabilitats.

Mentre la Jana i en Lluci realitzen un viatge complet per tots els barris de Barcelona (festes populars, història, llegendes oblidades…), la seva relació evolucionarà de la desconfiança a l’amistat i, d’allí, a alguna cosa més, que encara cap dels dos és capaç de definir. Seran capaços de reescriure el destí abans que se’ls acabi el temps?

L’inici d’una aventura plena de sorpreses i secrets per descobrir.

Per a lectors que busquen un «romantasy» ple de tensió i tendresa: un «enemies to lovers» amb màgia i misteri i un «slow burn» que creix a cada pàgina.

VOLS LLEGIR L’INICI DE LA SAGA?

«—No! Ni se us acudeixi tocar-los un sol cabell! —va cridar la Jana—. Són les meves germanes, es queden amb mi!

Els agents van avançar en la seva direcció. Les nenes van arrencar a córrer en sentit contrari. Abans que haguessin pogut allunyar-se més d’una quinzena de metres, tres policies uniformats van aparèixer de sobte per l’extrem oposat del carrer, tallant de soca-rel qualsevol fugida. Van agafar-les a coll i van tancar-les en un cotxe patrulla, malgrat la resistència de les criatures que espernetegaven de peus i braços.
—Deixeu-nos anar! Jana, ajuda’ns! Jana!
—Torneu-me les meves germanes! —va xisclar la noia—. Torneu-me-les!

La Jana va arrencar a córrer cap al cotxe patrulla. Dos mossos li van barrar el pas mentre els seus companys engegaven el motor del vehicle i s’allunyaven del lloc dels fets. Quan la van alliberar al cap d’uns minuts, ja no en quedava ni rastre.»

Fes clic AQUÍ i descarrega’t l’inici de la saga!

PREMI TALENT CAMBRA

Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Talent Cambra de Literatura 2020, per unanimitat del jurat dels guardons instaurats per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc a la sala Luz de Gas de Barcelona el 5 de desembre de 2020.

«Barcelona necessita autors que la vesteixin. De Genet a Marsé, de Mendoza a Sagarra, de Laforet a Vila-Matas, de Falcones a Ruiz Zafón, de Moix a Roig […]. La Ciutat Comtal es deu als seus escriptors, i escriptores, que l’han fet viure, més enllà de la realitat, en mil històries imaginades. És el torn ara de na Teresa.

Fer-ho, a més, en condicions complexes com les que vàrem patir la ciutadania durant el confinament, és doblement motiu de joia, perquè ens demostra, de nou, que la creativitat no és només signe de civilització, sinó també de disrupció, canvi, procés, enginy. No li’n falta de res a l’autora que, des del seu refugi particular de Gurb, basteix una novel·la farcida de símbols, amb llenguatge directe, punyent, jove i elaborat.

Dotze proves amb dotze roses, amb enigmes, presències espectrals, animals nocturns, parcs de mitjanit, patrulles policials, veïns que murmuren, memòries que van i venen i un passeig gairebé exhaustiu pels barris i carrers de la ciutat, des de Collserola a la Barceloneta, des de Pedralbes a Canyelles. Una tasca hercúlia amb històries paral·leles i entrecreuades, de Sant Joan a Sant Joan, que ens acosta també les formes de viure i entendre la ciutat i les seves ombres.

Recuperar les roses, al capdavall, serà la forma particular de l’autora de comprendre les mil i una Barcelones que s’escampen al peu del Tibidabo, més enllà del parc de Cervantes; un estol de flors i bardisses sens fi.

Rosa de foc, Gran Encisera. Per molt que la contemplem, ja sigui amb ulls i lletres d’una escriptora jove com Saborit, o sota la ploma dels grans autors que la precediren en la tasca, finalment i, com deia Eco, de la rosa només en queda el nom: Barcelona.»

Albert Torras Corbella – Escriptor i director de «Catalonia Talent»

PER QUÈ L’AUTORA VA DECIDIR ESCRIURE AQUESTA HISTÒRIA?

«Vaig escriure el primer esborrany d’aquest llibre entre el 14 de març i el 27 d’abril del 2020, en ple confinament decretat per contenir els efectes de la pandèmia mundial de la Covid-19.

Enmig de la incertesa provocada pel coronavirus, el projecte va néixer com una necessitat per preservar el record de com era la vida abans de la pandèmia, en general, i de Barcelona en particular. Una ciutat plena de vida i multituds. Una ciutat de contrastos. Una ciutat amb el millor de la raça humana i també del pitjor, amb un equilibri més o menys reeixit entre nadius i turistes, modernitat i tradició, experiències pioneres i costums ancestrals.

En aquells moments ningú no sabia encara com seria la Barcelona que ens trobaríem quan poguéssim tornar a sortir el carrer amb normalitat, quan reprenguessin les classes a les escoles, quan els treballadors poguessin tornar a la feina sense haver de recórrer a mascaretes, gels hidroalcohòlics, guants de nitril i distàncies de seguretat. Potser la ciutat que retrobaríem seria la mateixa que havíem acomiadat a mitjans de març. Potser seria igual però diferent. Potser no s’assemblaria en absolut, però en el fons no hauria canviat tant.

Aquesta història vol ser una oda a la capital de Catalunya i als seus habitants, als seus carrers i places i als records personals i col·lectius que aquests atresoren. Una càpsula en el temps, un cant a la vida, un homenatge a tot allò que la pandèmia va voler arrabassar-nos i una oportunitat per endinsar-se en la ciutat i descobrir-ne els secrets més ben guardats: un viatge pels seus barris a través de totes les estacions de l’any, sense haver de sortir de casa.

Al mateix temps, sense ser-ne conscient en un primer moment, la novel·la va néixer per intentar respondre a la pregunta de què podem fer quan el futur que havíem imaginat desapareix per sempre. La història de la Jana i l’Àlex és en realitat una metàfora del tsunami d’incertesa que la pandèmia va portar a les nostres vides. Seguint el camí dels dotze treballs d’Hèracles (o d’Hèrcules, com el coneixien els antics romans), cada rosa esdevé un motiu de creixement per a la parella protagonista.

Avui la pandèmia ha quedat com un record del passat. L’arribada de les vacunes va significar un abans i un després, promovent la caiguda en picat de les xifres de contagis i d’ingressats a l’UCI i l’aixecament de les restriccions. Per alguns, la Covid-19 va ser tan sols un malson passatger, però per d’altres va significar un abans i després en les seves vides. Vull aprofitar aquest espai per enviar una abraçada a totes les famílies a qui la malaltia va impactar de ple.

La pandèmia va mostrar-nos que la vida humana és més fràgil del que a voltes ens agrada recordar: a tots, cuideu-vos; cuidem-nos. Molta força i molta sort.»

QUÈ OPINEN ELS LECTORS?

• Jordi Vilarrodà (periodista El9nou): «Una novel·la no… Una novel·lassa! T’adones que has creat una mena d’heroïna? Que el personatge de la Jana és molt potent? Aquesta noia que és molt d’avui, molt del moment, molt de la gent jove, molt de la situació social de la gent jove, molt connectada amb la realitat en aquest sentit, i té aquest punt d’heroïna? Que potser no acaba aconseguint tot el que vol (o tot el que somia) però precisament això la fa més humana?»
• Xevi Sardà (periodista MésOsona): «Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat […]. En primer lloc, em trec el barret davant la ingent tasca que ha dut a terme l’autora per documentar-se de forma exhaustiva sobre Barcelona i de la magistral habilitat per entrellaçar tot aquest material real amb una història de ficció trepidant […]. I la gràcia de tot plegat, és que aquest viatge exhaustiu per la ciutat està narrat gairebé a ritme de “road movie” urbà a través d’una història emocionant de superació i d’amor que t’enganxa des del preàmbul […]. Per mi ha estat un llibre que m’ha obert el desig de visitar alguns petits tresors de Barcelona que no sabia ni que existien, m’ha encantat pels seus elements de fantasia i m’ha fet repensar alguns aspectes de filosofia de vida. Resumint i acabo com he començat, un llibre que m’ha entusiasmat.»
• Josep Bonnín (poeta): «Una novel·la de prop 500 planes, on es conjuga la intriga, la fantasia, la humanitat, les emocions més tendres, somnis difícils de realitzar, circumstàncies de vida adverses i el no defallir dels dos principals personatges: Na Jana i en Lluci, que arriben a viure una història d’amor preciosa, enquadrat dins Barcelona, ciutat a la qual tinc una estima especial i he anat moltes vegades. Les descripcions de la ciutat em feren viatjar en el temps. A alguns capítols del llibre, les llàgrimes han aparegut i en el desenllaç, respecte a la mare de na Jana, encara més emotiu (…). Sento i és la meva opinió personal, que per la qualitat del llibre, és mereixedor d’una segona edició i li desitjo a na Teresa, un gran futur literari, que estic convençut assolirà.»

Vols descobrir com continua la història de la Jana i en Lluci?

Descobreix el final de la saga a «Quan recordis el meu nom» (Volum 2)!

A VullEscriure.cat comença el projecte més especial de l’any: l’edició del llibre de Sant Jordi!

Aquest any, 46 autors han estat seleccionats per participar en el recull que cada temporada premia als escriptors més prolífics de la web per la seva constància. Moltes felicitats per a perseverança i per les increïbles històries que heu compartit cada setmana amb la resta d’escriptors de la web!

Les Crides de la 13a temporada han estat apadrinades per clàssics de la literatura universal, escrits en els 15 idiomes més parlats a tot el món:

•  «Faust» de Johann Wolfgang von Goethe, escrit en alemany.
• Muyaka bin Haji al-Ghassaniy, poeta en swahili.
• «Heer Ranjha» de Waris Shah, escrit en punjabi.
• «Genji Monogatari» de Murasaki Shikibu, escrit en japonès.
• «Guerra i pau» de Lev Tolstoi, escrit en rus.
• «Bang-e-Dra» d’Allama Iqbal, escrit en urdu.
• «Bumi Manusia» de Pramoedya Ananta Toer, escrit en indonesi.
• «Els Lusíades» de Luís de Camões, escrit en portuguès.
• «Gitanjali» de Rabindranath Tagore, escrit en bengalí.
• «A la recerca del temps perdut» de Marcel Proust, escrit en francès.
• «Les mil i una nits» d’autoria anònima, escrit en àrab.
• «Godaan» de Munshi Premchand, escrit en hindi.
• «El Quixot» de Miguel de Cervantes Saavedra, escrit en castellà.
• «Hamlet» de William Shakespeare, escrit en anglès.
• «El somni del pavelló vermell» de Cao Xueqin, escrit en mandarí.

Finalitzada l’última Crida, comença el procés d’edició del llibre: llegiu les actualitzacions que s’aniran publicant al blog de VullEscriure, del 28 de gener al 17 de febrer de 2025. Selecció de textos, correcció, disseny de la portada… Tot retransmès en rigorós directe ;)

IMPORTANT! Com cada any, s’imprimirà el nombre exacte d’exemplars que ens encarregueu i no serà possible aconseguir-los amb posterioritat. Podeu escollir entre rebre els llibres a casa (enviats directament des d’impremta) o venir-los a recollir en persona en la trobada que farem a Vic el 29 de març (quines ganes que tenim de poder-vos saludar en persona!)

Teniu temps per reservar els vostres exemplars FINS EL DILLUNS 17 DE FEBRER DEL 2025 A LA MITJANIT.

PRESENTACIÓ

«Què fan 7 dones connectades a internet cada dimecres?

Som 7 escriptores novelles que, durant un any, ens hem reunit cada setmana per compartir històries i aprofundir en el meravellós art de l’escriptura.

En aquest llibre hi trobareu 21 relats, basats en tres escenes de La fabricanta de Dolors Monserdà: tot respectant l’univers creat per l’autora, cada text és un divertiment amb alguns personatges de la novel·la i d’altres que hem creat.

Les històries mostren com era la figura de la dona i la societat barcelonina de finals del segle XIX, en un món eminentment d’homes. S’hi troben pinzellades sobre els canvis urbanístics, els llocs d’esbarjo, les festes tradicionals i les relacions familiars i socials pròpies del moment.

També va ser en aquella època quan va sorgir la primera generació d’escriptores catalanes. Dolors Monserdà va ser una d’elles i la primera a presidir uns Jocs Florals. Ordint trames vol ser un homenatge i reconeixement a aquestes dones valentes que van obrir camí a les generacions futures.

Inspirant-nos en el seu coratge, nosaltres també ens hem atrevit a posar fil a l’agulla per practicar el que hem après durant el curs de VullEscriure Plus amb la Teresa Saborit: sense la seva motivació i mestratge aquest llibre no hagués estat possible.

Un llibre polifònic: 7 veus i 7 mirades per descobrir.»

Autores: Versus_perduts, MeriTxell MaGrana, Maria Creus, Maria Armengol Coscolla, Magda Ferré Serra, Laura, Amèlia

.

.

PRÒLEG

«Aquest llibre que teniu a les mans és obra de set escriptores extraordinàries.

Set escriptores que fa un any no es coneixien i que avui (després d’onze mesos compartint textos, rialles i moments vitals a VullEscriure Plus) són amigues unides per la literatura. Set dones magnífiques que, el gener passat, van acceptar el repte de perfeccionar la seva escriptura i, des de llavors, no han deixat d’escriure i millorar setmana rere setmana.

I han après què són les dotze Vitamines d’Escriptura i com poden utilitzar-les per millorar un relat. I han après a comentar-se entre elles, sense por, sabent que una rosa sempre va acompanyada d’una espina i que això no li resta valor, ans al contrari: fa que cada pètal i cada paraula pugui brillar encara amb més força.

L’única pàgina que no es pot millorar és la pàgina en blanc. A partir d’aquí, qualsevol esborrany és una gemma en brut que només cal polir per descobrir el diamant que s’oculta en el seu interior.

I a vegades el procés és fàcil i la pedra preciosa de seguida surt a la llum. I d’altres és més complicat, i calen rondes i rondes de reescriptura abans que la riquesa d’aquell text sigui visible per a tothom, però sempre val la pena: perquè escriure és una tasca fascinant, que ens connecta amb el més profund de la nostra ànima, i és el que batega a l’interior del nostre esperit el que ens fa humans.

He pogut ser testimoni de luxe de la seva evolució. Ha estat un goig veure com milloraven text rere text. Com naixien complicitats, com s’ajudaven entre elles, com la generositat per les seves companyes no tenia fi. Gràcies per aquest regal.

El llibre que teniu a les mans ha nascut inspirat per La fabricanta de la Dolors Monserdà: un text publicat per primera vegada el 1904 (fa 120 anys!), amb la intenció de guardar testimoniatge de com era la Barcelona de mitjans del segle XIX, amb les muralles acabades d’enderrocar i en plena implantació del nou Pla Cerdà. Un text al qual les set autores d’aquest llibre han donat nova vida, partint de tres escenes extretes de la novel·la per a les quals elles han creat nous personatges i punts de vista, convertint cada grup de relats en un autèntic calidoscopi, amb escrits que s’emmirallen entre ells i personatges que salten d’un text a un altre.

Pepi, Meritxell, Maria C., Maria A., Magda, Dolors, Antonia: espero que aquest llibre que avui teniu a les mans sigui el primer de molts. Gràcies per haver-nos fet confiança i haver volgut viure aquesta aventura de la mà de VullEscriure.cat.

Per molts anys plens de lletres en aquest fascinant món de la literatura, escriptores!»

Teresa Saborit – Fundadora de VullEscriure.cat

.

.

L’OPINIÓ DELS LECTORS

• Josep Maria: «Crec que heu trobat una veta d’un mineral estrany molt cobdiciat. La creativitat de cada una del grup, la fusió de voluntats, la confluència en el respecte, la bellesa literària… Us auguro un bon futur. Seguiu picant pedra. Ara ja li heu trobat el ritme i la complicitat.»

• Carme M.: «M’he llegit el llibre i us he de felicitar. Realment heu captat l’esperit Monserdà posat al dia. Ha resultat curiós i molt entretingut. Sou totes molt creatives i les vostres narracions, cadascuna amb segell propi, es llegeixen amb molt interès.»

• Lletres de dioptasa: «El llibre se m’ha fet molt curt, l’he dosificat per allargar-lo una mica més. M’ha semblat genial que partissin d’un llibre que la Dolors Monserdà va publicar el 1904. Aquest llibre es diu «La fabricanta. Novela de costums barceloninas (1860-1875)». No és que hagi fet faltes, està escrit així, sense el català normatiu que utilitzem ara. A partir de tres moments d’aquest llibre, les autores van tramant i ordint un relat curt, amb els personatges de l’obra original o inventant-ne d’altres. Els protagonistes d’aquests relats són ben diferents, des de persones, gats, bancs i cadires de fusta, llambordes, panellets i castanyes… molt ben aconseguit. Com he dit, un llibre curt, entretingut, ple d’ànima, de recerca, de trobades… que ens ajuda a entendre la Barcelona de l’època, les relacions socials en el moment de portar-se a terme el Pla Cerdà. Interessant.»

• Montserrat Vilaró: «He llegit el llibre i m’ha agradat molt. Amb els relats he viscut la Barcelona del segle passat que, tot i ser llunyana, a mi m’ha semblat molt propera i entenedora. Les autores són un deu com a escriptores. Auguro molt bones crítiques. Us continuarem llegint i vosaltres no pareu d’escriure.»

.

RECULL DE PREMSA

• 20/05/2025 – Ràdio Matarranya: «Calaceit acull per primera vegada la Fira Literària ‘Litterarum’, amb un fort protagonisme aragonès.»

• 20/05/2025 – MatarranyaMedia: «Calaceit acull per primera vegada la Fira Literària ‘Litterarum’, amb un fort protagonisme aragonès […]. Per primera vegada ‘Litterarum’ ha creuat els límits de Catalunya per a expandir-se també a Aragó i la Comunitat Valenciana. Concretament a Calaceit ha tingut lloc una presentació de la Fira. Organitzada en l’espai cultural ‘De Bat a Bat’ i amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), l’acte ha inclòs la presentació del llibre Ordint trames, una mostra coral escrita per set dones del territori, així com una exposició sobre el poeta valencià Vicent Andrés Estellés.»

• 20/05/2025 – Lo Pregó de La Franja: «La Fira Litterarum es presenta al Matarranya […]. L’espai De bat a bat va acollir la inauguració de l’exposició ‘El País d’Estellés, l’Estellés del país’ de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, la presentació del vi Llumanés de Ca la Simona (Terra Alta) i del llibre ‘Ordint trames’, de set autores novelles catalanes.»

• 18/05/2025 – Litterarum: «Èxit en la presentació del «Litterarum al Matarranya» […]. L’Espai De bat a bat, va acollir un acte coral, amb la inauguració de l’exposició “El País d’Estellés, l’Estellés del país” de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, la presentació del vi Llumanés de Ca la Simona (celler de la Terra Alta) i el llibre col·lectiu “Ordint trames”, de set autores novelles catalanes.»

• 18/05/2025 – Diari eSclafit: «Èxit en la presentació del «Litterarum al Matarranya» […]. Embolcallats d’una cinquantena de persones i dels mitjans de la comarca, ahir dissabte 17 de maig, es va presentar la Fira Litterarum per primera vegada a l’Aragó, concretament a la capital cultural del Matarranya, Calaceit. L’Espai De bat a bat, va acollir un acte coral, amb la inauguració de l’exposició “El País d’Estellés, l’Estellés del país” de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, la presentació del vi Llumanés de Ca la Simona (celler de la Terra Alta) i el llibre col·lectiu “Ordint trames”, de set autores novelles catalanes.»

• 15/05/2025 – Canal 21 Ebre: «Arrenquen els actes previs de Litterarum amb concerts, poesia i teatre […]. A més a més, es presentarà el llibre col·lectiu «Ordint trames», escrit per sis dones del territori.»

• 15/05/2025 – Setmanari l’Ebre: «El Litterarum enceta la programació este cap de setmana […]. A més a més, es presentarà el llibre col·lectiu «Ordint trames», escrit per sis dones del territori i clourà l’acte el cantautor aragonès Tomàs Bosque que presentarà el seu darrer treball discogràfic dedicat a Desideri Lombarte.»

• 22/04/2025 – Ateneu Terrassenc: «Presentació d’»Ordint trames» a Terrassa. La presentació anirà a càrrec de Maria Dolors Sala, Antònia Molist, Meritxell Martínez, Magda Ferré, Maria Creus, Pepi Andreu i Maria D. Armengol, autores del llibre. Conduirà l’acte Josep Maria Sans.»

• 21/04/2025 – Diari de Terrassa: «“Rentrée” cultural […]. Continuen les presentacions de llibres. L’Ateneu Terrassenc acull la presentació del llibre coral “Ordint trames”, amb la presència de les autores Maria Dolors Sala, Antònia Molist, Meritxell Martínez, Magda Ferré, Maria Creus, Pepi Andreu i Maria D. Armengol. Es tracta de set escriptores novelles què, durant un any, s’han reunit cada setmana en línia per compartir històries. L’acte està conduït per Josep Maria Sans i comença a les 19 hores.»

• 23/11/2025 – VullEscriure.cat: «Més de mig centenar de persones es van reunir aquest passat dissabte, 23 de novembre, a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, per la trobada de Nadal de VullEscriure i la presentació d'»Ordint trames», el llibre escrit per les autores de VullEscriure Plus!»

A VullEscriure.cat comença el projecte més especial de l’any: l’edició del llibre de Sant Jordi!

Aquest any, 46 autors han estat seleccionats per participar en el recull que cada temporada premia als escriptors més prolífics de la web per la seva constància. Moltes felicitats per a perseverança i per les increïbles històries que heu compartit cada setmana amb la resta d’escriptors de la web!

Les Crides de la 12a temporada han estat apadrinades per la vida de 15 dones que han fet Història i que haurien de tenir els seus noms gravat amb lletres d’or:

• Agnòdice (la primera ginecòloga de la història – Atenes, s. IV aC),
• Murasaki Shikibu (l’escriptora que va escriure la primera novel·la de la història segons la Biblioteca Mundial de la UNESCO – Japó, s. X-XI),
• Moremi Ajasoro (reina i espia d’Ife – Nigèria, s. XI),
• Coco Chanel (dissenyadora – França, s. XIX-XX),
• Anne Frank (escriptora – Països Baixos, s. XX),
• Ermessenda de Carcassona (comtessa que va governar les terres catalanes amb mà de ferro durant més 65 anys – Catalunya, s. X-XI),
• Reina Amagê (l’origen del mite de les Amazones – Mar Negre, s. IV aC),
• Joana d’Arc (guerrera – França, s. XV),
• Hedy Lamarr (inventora del wifi i actriu de Hollywood – EEUU, s. XX),
• Amelia Earhart (pilot d’avions – EEUU, s. XX),
• Papessa Joana (Papa de Roma – Roma, s. IX),
• Cleòpatra VII (faraona – Egipte, s. I aC),
• Razia (sultà i la primera i única dona governant musulmana de la història de l’Índia – Delhi, s. XIII),
• Ching Shih (la pirata més gran de tots els temps – Xina, s. XVIII-XIX)
• i Clara Lemlich (sindicalista nord-americana, el motiu real pel qual el 8M se celebra el Dia de la Dona i la seva relació amb l’esclat de la Revolució Russa de 1917 – EEUU / Rússia, s. XX).

Finalitzada l’última Crida, comença el procés d’edició del llibre: llegiu les actualitzacions que s’aniran publicant al blog de VullEscriure, del 8 al 29 de febrer de 2024. Selecció de textos, correcció, disseny de la portada… Tot retransmès en rigorós directe ;)

IMPORTANT! Com cada any, s’imprimirà el nombre exacte d’exemplars que ens encarregueu i no serà possible aconseguir-los amb posterioritat. Podeu escollir entre rebre els llibres a casa (enviats directament des d’impremta) o venir-los a recollir en persona en la trobada que farem a Vic el 20 d’abril (quines ganes que tenim de poder-vos saludar en persona!)

Teniu temps per reservar els vostres exemplars FINS EL DIMECRES 28 DE FEBRER DEL 2024 A LA MITJANIT.

Atura’t un moment a pensar-ho: la mort és l’única certesa de la nostra existència i nosaltres preferim viure-hi d’esquenes. Per això, quan el moment arriba (a un amic, a un familiar, a una persona propera), no sabem com reaccionar-hi. Cridem, plorem, maleïm. Ens enfadem amb l’univers per no haver tingut «més temps per…».

En realitat, si ho reflexiones fredament, el veritable problema no és que no sapiguem relacionar-nos amb la mort (ni que creguem que el nostre temps serà infinit): la veritable tragèdia és que tampoc no sabem viure. Per això, en el fons, «El secret del meu nom» és un cant a la vida! A viure i a lluitar per fer realitat els nostres somnis!

I d’això la Teresa Saborit en sap bastant, en primera persona: per alguna cosa li diuen «escriptora amb idees de bombera»! Saps per què? Perquè, entre molts altres projectes, fa onze anys va fundar VullEscriure.cat (un portal de creació literària en català). Perquè també és la fundadora de «La Llibreta Vermella» (especialitzada en gamificació de projectes literaris). Perquè no es rendeix mai!

La primera edició d’aquest llibre va ser possible gràcies als mecenes que van participar en la campanya de micromecenatge publicada a Verkami del 26 de gener al 26 de febrer del 2023. Mil gràcies!

EL SECRET DEL MEU NOM

Li diuen Teresa perquè… però aquest no és el tema. «El secret del meu nom» parla d’una noia a qui se li mor l’àvia i de sobte descobreix que «ja no té més temps per…».

I intenta negociar amb el no-res per una pròrroga impossible, i es nega a acceptar la realitat, i s’enfurisma amb l’àvia per haver-se’n anat per sempre, i es deixa abatre per la tristesa… I pàgina a pàgina, evolucionant al llarg de la novel·la, aprèn a acceptar-ho.

Perquè, al cap i a la fi, quan el final arriba, això és l’únic que podem fer per la pau d’aquells qui ja no hi són: donar les gràcies per haver tingut la sort de conèixer-los, perdonar-nos/perdonar-los per tot allò que hauríem pogut fer diferent i aprendre a dir-los adeu.

HOMENATGE A UNA GENERACIÓ

Erigida en prototip de la joventut actual, la Laia, la protagonista de la novel·la, acaba de tornar a casa després d’anys vivint a l’estranger: el seu somni és ser pallassa, s’ha format fins a l’extenuació en multitud de països, sobreviu a base de feines precàries i malviu rellogada en l’habitació d’un pis compartit mentre espera la seva gran oportunitat per aconseguir una feina estable. Quants joves no coneixem, atrapats en una situació similar?

Però la seva àvia no ho entén: ella, que ha viscut a pagès tota la vida; ella, a qui van ensenyar que el més important era casar-se i formar una família com més aviat millor; ella, que no pot comprendre que no hi hagi ningú de la família que vulgui seguir la tradició de la terra i succeir-la al capdavant de la masoveria quan ella falti; ella, que s’ha partit l’esquena perquè els seus descendents poguessin viure com senyors.

D’aquesta manera, la novel·la vol ser també un homenatge i un agraïment a les àvies que van créixer en plena postguerra. Dones de caràcter dur que van haver de lluitar amb urpes i dents per obrir-se camí en una societat grisa i plena de penúries a on ser dona representava encara menys del que significa avui en dia.

Dones que, malgrat tot el viscut, van deixar que la tendresa els brollés del cor per tractar amb guants de seda als seus nets i netes amb el desig que mai no haguessin de conèixer allò que elles havien hagut de sobreviure**. Netes i nets amb qui molts cops van discutir, separats per un abisme generacional inabastable. Persones nascudes en èpoques gairebé irreconciliables. Punts de vista contraposats units, tan sols, pel vincle de l’amor i l’estima més profunda.

Per tot el que heu fet per nosaltres: GRÀCIES.

SINOPSI

Una àvia pagesa. Una neta pallassa.

Una viu a Osona, en una masoveria heretada dels avantpassats. L’altra malviu a Barcelona, en una habitació llogada en un pis compartit. Una desitja que l’altra torni a casa. L’altra sobreviu encadenant feines precàries per poder fer realitat, algun dia, el somni de convertir-se en una gran pallassa.

L’una no entén el somni de l’altra. L’altra se sent asfixiada pels desitjos de l’una.

Què tenen en comú? Que s’estimen. S’estimen com només poden fer-ho una neta i una àvia: unides per un lligam indestructible de records d’infantesa, segellats amb olor de xocolata desfeta i la llum de l’aurora a les finestres.

I un dia l’àvia es posa malalta, molt malalta. I la neta corre al seu costat, suplicant per un miracle. Però l’àvia ja no la sent, només dorm. I la nit rere els vidres és cada cop més fosca.

Una pallassa amb el cor ofegat per la tristesa. Quan la mort t’arrabassa allò que més estimes, és possible aprendre a somriure de nou?

NOVEL·LA GUANYADORA 32a FESTA DE LES LLETRES CATALANES DEL VALLÈS ORIENTAL

«El secret del meu nom» va ser guardonat amb el Premi de Novel·la de la 32a Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, organitzat per Òmnium del Vallès Oriental.

L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc el 26 de novembre del 2021:

«El jurat ha valorat la narració d’una història escrita en primera persona, una noia protagonista que ens explica, en un moment o altre de la novel·la, el secret amagat del seu nom. Amb un estil proper, uns diàlegs directes, expressions, registres quotidians i amb sensibilitat extrema, atrapa de tal manera al lector que aquest pot viure la història com si fos seva.

Pell sobre pell, frec a frec, la noia que agafa la mà de l’àvia, de qui no vol acomiadar-se encara, fa aflorar reptes universals entre els quals destaquen el respecte a les diferents maneres de pensar, de ser i de viure, a la llibertat i de com afrontar el moment de la mort.

Tot plegat de la mà d’una noia que exerceix un ofici poc corrent en les dones i que des del punt de vista cultural també cal reivindicar: el de pallassa.»

QUI SOC?

La Teresa Saborit és de Gurb (Osona). És escriptora, narradora oral i especialista en gamificació de projectes literaris.

Fins al gener del 2015 havia combinat la seva passió per les lletres amb l’economia, moment en què va decidir fer un canvi de vida radical per dedicar-se a la literatura a temps complet.

Autora, entre d’altres, de «Casus Belli» (XLII Premi Armand Quintana de novel·la 2021), «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020), «La revolució de les formigues» (2018), «Els llops ja no viuen als boscos» (XI Premi 7lletres 2016; seleccionat per la Revista Faristol com un dels millors llibres del 2016 per a lectors a partir de 13 anys) i «200 muses» (top 10 ebooks més venuts en català a Amazon vigília Sant Jordi 2016).

Fundadora de «La Llibreta Vermella» (gamificació de projectes literaris) i «VullEscriure.cat» (portal de creació literària).

Reserva ARA el teu exemplar!

NOVETATS

• 26/04/2023 – El diari El Món inclou Teresa Saborit en el llistat de «Les 10 autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»!
• 22/04/2023 – VERKAMI – Descobreix com ha canviat Catalunya en els últims 100 anys i celebrem plegats la publicació d’«El secret del meu nom»!
• 28/03/2023 – VERKAMI – Gairebé 200 llibres dedicats!
• 15/03/2023 – VERKAMI – M’he hagut de DUPLICAR!
• 16/02/2023 – Unboxing! Han arribat les proves d’impremta d’«El secret del meu nom»!
• 15/02/2023 – Vols descobrir quins són els 2 grans secrets de la novel·la «El secret del meu nom»?
• 26/01/2023 – VERKAMI – El meu futur és a les teves mans!
• 23/02/2022 – Ho sabíeu que tots els escriptors vivim en mansions de 500 m2?
• 10/02/2022 – Els escriptors no parem mai d’escriure!
• 10/12/2021 – Tres premis literaris guanyats en menys de 12 mesos!
• 26/11/2021 – Soc la guanyadora del Premi de Novel·la de la 32a Festa Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

Trobaràs totes les novetats, ressenyes i recull de premsa a: teresasaborit.cat/elsecretdelmeunom

A VullEscriure.cat comença el projecte més especial de l’any: l’edició del llibre de Sant Jordi!

Aquest any, 34 autors han estat seleccionats per participar en el recull que cada temporada premia als escriptors més prolífics de la web per la seva constància. Moltes felicitats per a perseverança i per les increïbles històries que heu compartit cada setmana amb la resta d’escriptors de la web!

Les Crides de l’11a temporada han estat apadrinades per Llegendes Catalanes: hem viatjat de nord a sud del país, i d’est a oest, amb rondalles que ens han permès conèixer tot tipus de criatures i caminar per tot tipus de paisatge, dels Pirineus a les Terres de l’Ebre, de la Costa Brava a les planes interiors!

Finalitzada l’última Crida, comença el procés d’edició del llibre: llegiu les actualitzacions que s’aniran publicant al blog de VullEscriure, del 10 de febrer al 2 de març de 2023. Selecció de textos, correcció, disseny de la portada… Tot retransmès en rigorós directe ;)

IMPORTANT! Com cada any, s’imprimirà el nombre exacte d’exemplars que ens encarregueu i no serà possible aconseguir-los amb posterioritat. Podeu escollir entre rebre els llibres a casa (enviats directament des d’impremta) o venir-los a recollir en persona en la trobada que farem a Vic el 15 d’abril (quines ganes que tenim de poder-vos tornar saludar en persona després de la pandèmia!)

Teniu temps per reservar els vostres exemplars FINS EL DIMECRES 1 DE MARÇ DEL 2023 A LA MITJANIT.

«El gran que es menja el petit. Hem llegit i vist milers d’històries amb aquest argument. Hem llegit històries de nacions i de gàngsters així, i recordo algun entramat similar emmarcat dins de la indústria periodística, per exemple, però aquestes coses, al món editorial català, no passen, no? O sí?» Jesús M. Tibau (Periodista literari i escriptor)

«Una trama on res és el que esperes i on els girs argumentals són constants. Capítols curts, ràpids de llegir i que et deixen amb la sensació dels «culebrots» de voler saber més i no poder aturar-te fins a llegir més.» Josep Rodríguez (Escriptor)

«Una lectura lleugera i entretinguda que barreja una part d’intriga amb un retrat del món editorial vist des de dins. Alguna de les situacions que hi narra serien fàcilment extrapolables a la realitat.» Aure Farran (Periodista)

«Un llibre punyent, tant amb la història com en la descripció dels personatges. D’aquells que quan el comences te’l cruspeixes en un no res, d’aquells que et fan mirar de lligar caps, d’aquells que en acabar-lo rellegeixes per saber on la Teresa Saborit ha amagat pistes!» Cristina Casals (Escriptora)

*    *    *

• Vols saber com és la vida dels escriptors professionals del nostre país?
• Vols descobrir com és Sant Jordi, vist des del punt de vista d’un escriptor o d’un petit editor?
• I què passa amb els premis literaris? Per què els guardons mediàtics gairebé sempre els acaben guanyant personatges coneguts? Per què els centenars de premis locals que es convoquen per tot el territori mai no ocupen la portada de cap diari?

Llegeix «Casus Belli» i descobriràs totes les respostes!

Dos personatges et faran de Ciceró en una novel·la que et mostrarà els secrets que s’amaguen entre les bambolines del món editorial (ara i aquí). Una història de David contra Goliat per demostrar que fins i tot un mosquit pot fer la vida impossible a un gegant.

«Sant Jordi és el foc d’encenalls amb el qual han encès la flama de la vanitat d’una suposada escriptora que, per falta de temps material, ni que volgués no hauria pogut escriure ni una quarta part de les obres que s’atribueix. I tothom ho veu. I ningú diu res. S’ha acabat l’era del silenci.»

«—Ets una grandíssima escriptora. Dona’m… dona’t l’oportunitat de demostrar-t’ho, si us plau. Deixa que la «Dama papallona» ho intenti. Només un cop, només… només aquest cop.
—No… jo… jo no soc bona. Jo…
—Deixaràs que la por sigui més gran que els teus somnis?»

«—I si tot és… una broma? Un engany? Un error? I si…?
—Només hi ha una forma de descobrir-ho.
—Quina?
—Viure-ho.»

Els lectors que han llegit «Casus Belli» asseguren que és del tot versemblant!

«Sempre m’ha interessat molt com funciona el món del llibre des de dins. Un món que, com a lectors, tots hem romantitzat en algun moment de les nostres vides i que a mesura que hi entres t’adones que, com en tot en aquest món, no hi ha ni un racó lliure d’injustícies. A més, es nota que Saborit coneix el món editorial i aconsegueix descriure’l amb una prosa fresca i capítols molt curts que fan la lectura molt àgil, ideal per les vacances.»

Mariona Arabia (Booktuber @meyonbook)

Una novel·la amb una història que passa aquí: amb escenaris de Vic i Barcelona tan reconeixibles com la Casa Comella, les Rambles o l’Ateneu Barcelonès.

«La novel·la transcorre en el període d’un any; de Nadal a Nadal i amb uns ambients molt ben construïts, entre Barcelona i Vic (a partir d’ara, quan passegi per la Plaça Major de Vic, la miraré amb ulls diferents). Cap a la part final, la novel·la agafa un ritme més trepidant (hi ha una escena que tela quina angoixa!). I al final, tots els elements s’acaben entrellaçant i m’encanta la manera com aconsegueix “creuar” les dues protagonistes.»

Rateta de Biblioteca (Bookstagrammer)

«Casus Belli» va ser la novel·la guanyadora del XLII Premi Armand Quintana, el premi literari més antic de la comarca d’Osona i un dels més antics de tot Catalunya!

*    *    *

«Tots els personatges i situacions que apareixen a «Casus Belli» són ficticis. Qualsevol semblança amb persones reals, vives o mortes, o qualsevol similitud amb fets reals és pura coincidència. Ni Casus Belli ni Nèmesi ni Festina Lente (les tres editorials que apareixen a la novel·la) no han existit mai. I el sector editorial és, i serà sempre, un conte de fades.»

*    *    *

Fes clic AQUÍ i reserva ARA el teu exemplar: una història de David contra Goliat en el món editorial (100% «ficció» ;)).

10 ANYS! Us ho podeu creure? Han passat 10 anys des que l’1 de gener del 2012 vam publicar la primera Crida de VullEscriure! Poc ens ho imaginàvem llavors que un dia la web faria 10 anys; poc ens ho imaginàvem que pel camí formaríem una família d’escriptors fantàstics (com a escriptors i com a persones, dins i fora i del món virtual).

Aquest any, la inspiració de cada Crida heu estat vosaltres: els escriptors que heu participat a VullEscriure durant aquests deu anys. MOLTES GRÀCIES per aquests 10 anys. MOLTES GRÀCIES per compartir amb nosaltres les vostres històries i paraules. MOLTES GRÀCIES per acompanyar-nos setmana rere setmana, des d’aquell ja llunyà 1 de gener del 2012. GRÀCIES per la confiança i el suport. GRÀCIES per haver-nos ajudat a consolidar aquest petit gran projecte. GRÀCIES per haver-nos permès ser part de les vostres vides; GRÀCIES per ser part de nostra família.

Finalitzada l’última Crida, comença el procés per editar el tradicional llibre de Sant Jordi, amb una selecció dels millors textos escrits durant la 10a temporada de VullEscriure. Si voleu seguir el procés d’edició en temps real, llegiu les actualitzacions que s’aniran publicant al blog de VullEscriure, del 10 al 31 de març de 2022: selecció de textos, correcció, disseny de la portada,… Tot retransmès en rigorós directe ;)

IMPORTANT! Com cada any, s’imprimirà el nombre exacte d’exemplars que ens encarregueu i no serà possible aconseguir-los amb posterioritat. Si tot va com està previst, rebreu els llibres a casa durant la tercera setmana d’abril, directes d’impremta!

Teniu temps per reservar els vostres exemplars FINS EL DIMECRES 30 DE MARÇ DEL 2022 A LA MITJANIT.

Més informació:

• 25/03/2022 – En marxa l’edició del llibre de «Sant Jordi 2022» de VullEscriure.cat!

D’octubre a febrer, els escriptors de VullEscriure han treballat de forma incansable per escriure, cada setmana, textos inspirats pels versos d’alguns dels poetes de més renom de la literatura catalana de tots els temps, des de l’Edat Mitjana fins al segle XX: Ausiàs March, Rosa Leveroni, Josep Carner, Maria Aurèlia Capmany,…

Finalitzada l’última Crida, comença el procés per editar el tradicional llibre de Sant Jordi, amb una selecció dels millors textos escrits durant la 9a temporada de VullEscriure. Si voleu seguir el procés d’edició en temps real, llegiu les actualitzacions que s’aniran publicant al blog de VullEscriure, des del 25 de febrer fins al 17 de març: selecció de textos, correcció, disseny de la portada,… Tot retransmès en rigorós directe ;)

IMPORTANT! Com cada any, s’imprimirà el nombre exacte d’exemplars que ens encarregueu i no serà possible aconseguir-los amb posterioritat. Si tot va com està previst, rebreu els llibres a casa durant la segona setmana d’abril, directes d’impremta!

Teniu temps per reservar els vostres exemplars FINS EL DIMECRES 17 DE MARÇ DEL 2021 A LA MITJANIT.