SINOPSI

La Jana i en Lluci han aconseguit reunir les 12 roses. Complirà l’univers la seva promesa de salvar el seu futur i el de les seves famílies?

Mentre recorrien Barcelona, l’amistat entre la gimnasta i el fantasma s’ha anat convertint, de mica en mica, en un amor impossible. Quan la passió esclati enmig del perill, i els arrossegui en un miracle tan intens com efímer, descobriran que estimar pot ser la seva major fortalesa… i la seva debilitat més gran.

Amb la victòria a l’abast de la mà, el somni se’ls desfarà entre els dits quan ombres provinents del més enllà es conjurin per separar-los, amenaçant de destruir-ho tot.

Amb la mare encara amnèsica, i les seves germanes petites en un centre de menors, la Jana haurà de decidir si ha arribat l’hora de rendir-se o si encara li queden forces per apostar-ho tot en un últim intent desesperat per canviar el seu destí i el d’aquells qui estima.

El desenllaç d’una saga ple d’emoció, màgia i misteris. Una història que demostra que l’amor pot ser més fort que la mort i reescriure les regles que regeixen l’univers.

Per a lectors que busquen un «romantasy» intens i apassionat: un «enemies to lovers» que arriba al seu clímax entre secrets i sacrificis, amb dues ànimes disposades a desafiar qualsevol impossible.

VOLS LLEGIR-NE UN FRAGMENT?

«La Jana va quedar estesa a terra, inconscient, respirant amb prou feines. En Lluci es va agenollar aterrit al seu costat.

—Jana, desperta’t. Jana!

La noia va restar immòbil. Va intentar sacsejar-la per les espatlles, però les seves mans la van traspassar amb un esgarip de dolor; el cos de la noia bullia com la lava d’un volcà en plena erupció.

—Jana, si us plau, desperta’t —li va repetir agenollant-se al seu costat, els ulls negats d’impotència—. Aixeca’t i demana ajuda. Jana!

Una boira blanca va cobrir el carreró. En Lluci va veure amb horror com la massa nebulosa es tornava corpòria, com replicava la figura de la noia que jeia estesa a terra.

—Jana, desperta’t! Jana! —va xisclar, traspassant-li el pit amb la mà estesa—. T’ho suplico… Obre els ulls!

Els pulmons de la noia van deixar de respirar. L’escultura de boira va afinar els contorns. L’espectre es va ajupir sobre la Jana, els dos rostres gairebé a tocar, les llàgrimes del fantasma traspassant-li la carn. El drac que penjava del coll del noi va fregar la figura daurada que hi havia sobre el pit d’ella.

—Si us plau… No em deixis.»

Fes clic AQUÍ i descarrega’t l’inici de la saga!

Descobreix el final de la saga a «Quan recordis el meu nom» (Volum 2)!

PREMI TALENT CAMBRA

Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Talent Cambra de Literatura 2020, per unanimitat del jurat dels guardons instaurats per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc a la sala Luz de Gas de Barcelona el 5 de desembre de 2020.

«Barcelona necessita autors que la vesteixin. De Genet a Marsé, de Mendoza a Sagarra, de Laforet a Vila-Matas, de Falcones a Ruiz Zafón, de Moix a Roig […]. La Ciutat Comtal es deu als seus escriptors, i escriptores, que l’han fet viure, més enllà de la realitat, en mil històries imaginades. És el torn ara de na Teresa.

Fer-ho, a més, en condicions complexes com les que vàrem patir la ciutadania durant el confinament, és doblement motiu de joia, perquè ens demostra, de nou, que la creativitat no és només signe de civilització, sinó també de disrupció, canvi, procés, enginy. No li’n falta de res a l’autora que, des del seu refugi particular de Gurb, basteix una novel·la farcida de símbols, amb llenguatge directe, punyent, jove i elaborat.

Dotze proves amb dotze roses, amb enigmes, presències espectrals, animals nocturns, parcs de mitjanit, patrulles policials, veïns que murmuren, memòries que van i venen i un passeig gairebé exhaustiu pels barris i carrers de la ciutat, des de Collserola a la Barceloneta, des de Pedralbes a Canyelles. Una tasca hercúlia amb històries paral·leles i entrecreuades, de Sant Joan a Sant Joan, que ens acosta també les formes de viure i entendre la ciutat i les seves ombres.

Recuperar les roses, al capdavall, serà la forma particular de l’autora de comprendre les mil i una Barcelones que s’escampen al peu del Tibidabo, més enllà del parc de Cervantes; un estol de flors i bardisses sens fi.

Rosa de foc, Gran Encisera. Per molt que la contemplem, ja sigui amb ulls i lletres d’una escriptora jove com Saborit, o sota la ploma dels grans autors que la precediren en la tasca, finalment i, com deia Eco, de la rosa només en queda el nom: Barcelona.»

Albert Torras Corbella – Escriptor i director de «Catalonia Talent»

PER QUÈ L’AUTORA VA DECIDIR ESCRIURE AQUESTA HISTÒRIA?

«Vaig escriure el primer esborrany d’aquest llibre entre el 14 de març i el 27 d’abril del 2020, en ple confinament decretat per contenir els efectes de la pandèmia mundial de la Covid-19.

Enmig de la incertesa provocada pel coronavirus, el projecte va néixer com una necessitat per preservar el record de com era la vida abans de la pandèmia, en general, i de Barcelona en particular. Una ciutat plena de vida i multituds. Una ciutat de contrastos. Una ciutat amb el millor de la raça humana i també del pitjor, amb un equilibri més o menys reeixit entre nadius i turistes, modernitat i tradició, experiències pioneres i costums ancestrals.

En aquells moments ningú no sabia encara com seria la Barcelona que ens trobaríem quan poguéssim tornar a sortir el carrer amb normalitat, quan reprenguessin les classes a les escoles, quan els treballadors poguessin tornar a la feina sense haver de recórrer a mascaretes, gels hidroalcohòlics, guants de nitril i distàncies de seguretat. Potser la ciutat que retrobaríem seria la mateixa que havíem acomiadat a mitjans de març. Potser seria igual però diferent. Potser no s’assemblaria en absolut, però en el fons no hauria canviat tant.

Aquesta història vol ser una oda a la capital de Catalunya i als seus habitants, als seus carrers i places i als records personals i col·lectius que aquests atresoren. Una càpsula en el temps, un cant a la vida, un homenatge a tot allò que la pandèmia va voler arrabassar-nos i una oportunitat per endinsar-se en la ciutat i descobrir-ne els secrets més ben guardats: un viatge pels seus barris a través de totes les estacions de l’any, sense haver de sortir de casa.

Al mateix temps, sense ser-ne conscient en un primer moment, la novel·la va néixer per intentar respondre a la pregunta de què podem fer quan el futur que havíem imaginat desapareix per sempre. La història de la Jana i l’Àlex és en realitat una metàfora del tsunami d’incertesa que la pandèmia va portar a les nostres vides. Seguint el camí dels dotze treballs d’Hèracles (o d’Hèrcules, com el coneixien els antics romans), cada rosa esdevé un motiu de creixement per a la parella protagonista.

Avui la pandèmia ha quedat com un record del passat. L’arribada de les vacunes va significar un abans i un després, promovent la caiguda en picat de les xifres de contagis i d’ingressats a l’UCI i l’aixecament de les restriccions. Per alguns, la Covid-19 va ser tan sols un malson passatger, però per d’altres va significar un abans i després en les seves vides. Vull aprofitar aquest espai per enviar una abraçada a totes les famílies a qui la malaltia va impactar de ple.

La pandèmia va mostrar-nos que la vida humana és més fràgil del que a voltes ens agrada recordar: a tots, cuideu-vos; cuidem-nos. Molta força i molta sort.»

QUÈ OPINEN ELS LECTORS?

• Jordi Vilarrodà (periodista El9nou): «Una novel·la no… Una novel·lassa! T’adones que has creat una mena d’heroïna? Que el personatge de la Jana és molt potent? Aquesta noia que és molt d’avui, molt del moment, molt de la gent jove, molt de la situació social de la gent jove, molt connectada amb la realitat en aquest sentit, i té aquest punt d’heroïna? Que potser no acaba aconseguint tot el que vol (o tot el que somia) però precisament això la fa més humana?»
• Xevi Sardà (periodista MésOsona): «Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat […]. En primer lloc, em trec el barret davant la ingent tasca que ha dut a terme l’autora per documentar-se de forma exhaustiva sobre Barcelona i de la magistral habilitat per entrellaçar tot aquest material real amb una història de ficció trepidant […]. I la gràcia de tot plegat, és que aquest viatge exhaustiu per la ciutat està narrat gairebé a ritme de “road movie” urbà a través d’una història emocionant de superació i d’amor que t’enganxa des del preàmbul […]. Per mi ha estat un llibre que m’ha obert el desig de visitar alguns petits tresors de Barcelona que no sabia ni que existien, m’ha encantat pels seus elements de fantasia i m’ha fet repensar alguns aspectes de filosofia de vida. Resumint i acabo com he començat, un llibre que m’ha entusiasmat.»
• Josep Bonnín (poeta): «Una novel·la de prop 500 planes, on es conjuga la intriga, la fantasia, la humanitat, les emocions més tendres, somnis difícils de realitzar, circumstàncies de vida adverses i el no defallir dels dos principals personatges: Na Jana i en Lluci, que arriben a viure una història d’amor preciosa, enquadrat dins Barcelona, ciutat a la qual tinc una estima especial i he anat moltes vegades. Les descripcions de la ciutat em feren viatjar en el temps. A alguns capítols del llibre, les llàgrimes han aparegut i en el desenllaç, respecte a la mare de na Jana, encara més emotiu (…). Sento i és la meva opinió personal, que per la qualitat del llibre, és mereixedor d’una segona edició i li desitjo a na Teresa, un gran futur literari, que estic convençut assolirà.»

SINOPSI

La Jana, una gimnasta a punt de ser seleccionada per als Jocs Olímpics, veu com la seva vida fa un gir de cent vuitanta graus arran d’un incendi que provoca la mort del seu pare i deixa amnèsica la seva mare.

Obligada a fer-se càrrec de les seves germanes petites, i a encadenar feines precàries per arribar a final de mes, la Jana només té una obsessió: aconseguir que la seva mare recuperi la memòria, com més aviat millor, per poder tornar a la competició abans no sigui massa tard.

La nit de Sant Joan, mentre fuig d’un robatori desesperat per aconseguir els diners pel tractament de la seva mare, la Jana coneixerà en Lluci, un fantasma vestit de diable de correfoc que li proposarà un pacte: si ella l’ajuda a descobrir qui va provocar l’accident que el va convertir en espectre, ell l’ajudarà a recuperar els records perduts de la seva mare.

Començarà així una recerca contra rellotge per trobar 12 roses màgiques ocultes en 12 indrets secrets de Barcelona. Una aliança incòmoda entre dos cors trencats que, de mica en mica, aprendran a confiar l’un en l’altre i a mostrar les seves vulnerabilitats.

Mentre la Jana i en Lluci realitzen un viatge complet per tots els barris de Barcelona (festes populars, història, llegendes oblidades…), la seva relació evolucionarà de la desconfiança a l’amistat i, d’allí, a alguna cosa més, que encara cap dels dos és capaç de definir. Seran capaços de reescriure el destí abans que se’ls acabi el temps?

L’inici d’una aventura plena de sorpreses i secrets per descobrir.

Per a lectors que busquen un «romantasy» ple de tensió i tendresa: un «enemies to lovers» amb màgia i misteri i un «slow burn» que creix a cada pàgina.

VOLS LLEGIR L’INICI DE LA SAGA?

«—No! Ni se us acudeixi tocar-los un sol cabell! —va cridar la Jana—. Són les meves germanes, es queden amb mi!

Els agents van avançar en la seva direcció. Les nenes van arrencar a córrer en sentit contrari. Abans que haguessin pogut allunyar-se més d’una quinzena de metres, tres policies uniformats van aparèixer de sobte per l’extrem oposat del carrer, tallant de soca-rel qualsevol fugida. Van agafar-les a coll i van tancar-les en un cotxe patrulla, malgrat la resistència de les criatures que espernetegaven de peus i braços.
—Deixeu-nos anar! Jana, ajuda’ns! Jana!
—Torneu-me les meves germanes! —va xisclar la noia—. Torneu-me-les!

La Jana va arrencar a córrer cap al cotxe patrulla. Dos mossos li van barrar el pas mentre els seus companys engegaven el motor del vehicle i s’allunyaven del lloc dels fets. Quan la van alliberar al cap d’uns minuts, ja no en quedava ni rastre.»

Fes clic AQUÍ i descarrega’t l’inici de la saga!

PREMI TALENT CAMBRA

Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Talent Cambra de Literatura 2020, per unanimitat del jurat dels guardons instaurats per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc a la sala Luz de Gas de Barcelona el 5 de desembre de 2020.

«Barcelona necessita autors que la vesteixin. De Genet a Marsé, de Mendoza a Sagarra, de Laforet a Vila-Matas, de Falcones a Ruiz Zafón, de Moix a Roig […]. La Ciutat Comtal es deu als seus escriptors, i escriptores, que l’han fet viure, més enllà de la realitat, en mil històries imaginades. És el torn ara de na Teresa.

Fer-ho, a més, en condicions complexes com les que vàrem patir la ciutadania durant el confinament, és doblement motiu de joia, perquè ens demostra, de nou, que la creativitat no és només signe de civilització, sinó també de disrupció, canvi, procés, enginy. No li’n falta de res a l’autora que, des del seu refugi particular de Gurb, basteix una novel·la farcida de símbols, amb llenguatge directe, punyent, jove i elaborat.

Dotze proves amb dotze roses, amb enigmes, presències espectrals, animals nocturns, parcs de mitjanit, patrulles policials, veïns que murmuren, memòries que van i venen i un passeig gairebé exhaustiu pels barris i carrers de la ciutat, des de Collserola a la Barceloneta, des de Pedralbes a Canyelles. Una tasca hercúlia amb històries paral·leles i entrecreuades, de Sant Joan a Sant Joan, que ens acosta també les formes de viure i entendre la ciutat i les seves ombres.

Recuperar les roses, al capdavall, serà la forma particular de l’autora de comprendre les mil i una Barcelones que s’escampen al peu del Tibidabo, més enllà del parc de Cervantes; un estol de flors i bardisses sens fi.

Rosa de foc, Gran Encisera. Per molt que la contemplem, ja sigui amb ulls i lletres d’una escriptora jove com Saborit, o sota la ploma dels grans autors que la precediren en la tasca, finalment i, com deia Eco, de la rosa només en queda el nom: Barcelona.»

Albert Torras Corbella – Escriptor i director de «Catalonia Talent»

PER QUÈ L’AUTORA VA DECIDIR ESCRIURE AQUESTA HISTÒRIA?

«Vaig escriure el primer esborrany d’aquest llibre entre el 14 de març i el 27 d’abril del 2020, en ple confinament decretat per contenir els efectes de la pandèmia mundial de la Covid-19.

Enmig de la incertesa provocada pel coronavirus, el projecte va néixer com una necessitat per preservar el record de com era la vida abans de la pandèmia, en general, i de Barcelona en particular. Una ciutat plena de vida i multituds. Una ciutat de contrastos. Una ciutat amb el millor de la raça humana i també del pitjor, amb un equilibri més o menys reeixit entre nadius i turistes, modernitat i tradició, experiències pioneres i costums ancestrals.

En aquells moments ningú no sabia encara com seria la Barcelona que ens trobaríem quan poguéssim tornar a sortir el carrer amb normalitat, quan reprenguessin les classes a les escoles, quan els treballadors poguessin tornar a la feina sense haver de recórrer a mascaretes, gels hidroalcohòlics, guants de nitril i distàncies de seguretat. Potser la ciutat que retrobaríem seria la mateixa que havíem acomiadat a mitjans de març. Potser seria igual però diferent. Potser no s’assemblaria en absolut, però en el fons no hauria canviat tant.

Aquesta història vol ser una oda a la capital de Catalunya i als seus habitants, als seus carrers i places i als records personals i col·lectius que aquests atresoren. Una càpsula en el temps, un cant a la vida, un homenatge a tot allò que la pandèmia va voler arrabassar-nos i una oportunitat per endinsar-se en la ciutat i descobrir-ne els secrets més ben guardats: un viatge pels seus barris a través de totes les estacions de l’any, sense haver de sortir de casa.

Al mateix temps, sense ser-ne conscient en un primer moment, la novel·la va néixer per intentar respondre a la pregunta de què podem fer quan el futur que havíem imaginat desapareix per sempre. La història de la Jana i l’Àlex és en realitat una metàfora del tsunami d’incertesa que la pandèmia va portar a les nostres vides. Seguint el camí dels dotze treballs d’Hèracles (o d’Hèrcules, com el coneixien els antics romans), cada rosa esdevé un motiu de creixement per a la parella protagonista.

Avui la pandèmia ha quedat com un record del passat. L’arribada de les vacunes va significar un abans i un després, promovent la caiguda en picat de les xifres de contagis i d’ingressats a l’UCI i l’aixecament de les restriccions. Per alguns, la Covid-19 va ser tan sols un malson passatger, però per d’altres va significar un abans i després en les seves vides. Vull aprofitar aquest espai per enviar una abraçada a totes les famílies a qui la malaltia va impactar de ple.

La pandèmia va mostrar-nos que la vida humana és més fràgil del que a voltes ens agrada recordar: a tots, cuideu-vos; cuidem-nos. Molta força i molta sort.»

QUÈ OPINEN ELS LECTORS?

• Jordi Vilarrodà (periodista El9nou): «Una novel·la no… Una novel·lassa! T’adones que has creat una mena d’heroïna? Que el personatge de la Jana és molt potent? Aquesta noia que és molt d’avui, molt del moment, molt de la gent jove, molt de la situació social de la gent jove, molt connectada amb la realitat en aquest sentit, i té aquest punt d’heroïna? Que potser no acaba aconseguint tot el que vol (o tot el que somia) però precisament això la fa més humana?»
• Xevi Sardà (periodista MésOsona): «Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat […]. En primer lloc, em trec el barret davant la ingent tasca que ha dut a terme l’autora per documentar-se de forma exhaustiva sobre Barcelona i de la magistral habilitat per entrellaçar tot aquest material real amb una història de ficció trepidant […]. I la gràcia de tot plegat, és que aquest viatge exhaustiu per la ciutat està narrat gairebé a ritme de “road movie” urbà a través d’una història emocionant de superació i d’amor que t’enganxa des del preàmbul […]. Per mi ha estat un llibre que m’ha obert el desig de visitar alguns petits tresors de Barcelona que no sabia ni que existien, m’ha encantat pels seus elements de fantasia i m’ha fet repensar alguns aspectes de filosofia de vida. Resumint i acabo com he començat, un llibre que m’ha entusiasmat.»
• Josep Bonnín (poeta): «Una novel·la de prop 500 planes, on es conjuga la intriga, la fantasia, la humanitat, les emocions més tendres, somnis difícils de realitzar, circumstàncies de vida adverses i el no defallir dels dos principals personatges: Na Jana i en Lluci, que arriben a viure una història d’amor preciosa, enquadrat dins Barcelona, ciutat a la qual tinc una estima especial i he anat moltes vegades. Les descripcions de la ciutat em feren viatjar en el temps. A alguns capítols del llibre, les llàgrimes han aparegut i en el desenllaç, respecte a la mare de na Jana, encara més emotiu (…). Sento i és la meva opinió personal, que per la qualitat del llibre, és mereixedor d’una segona edició i li desitjo a na Teresa, un gran futur literari, que estic convençut assolirà.»

Vols descobrir com continua la història de la Jana i en Lluci?

Descobreix el final de la saga a «Quan recordis el meu nom» (Volum 2)!

Atura’t un moment a pensar-ho: la mort és l’única certesa de la nostra existència i nosaltres preferim viure-hi d’esquenes. Per això, quan el moment arriba (a un amic, a un familiar, a una persona propera), no sabem com reaccionar-hi. Cridem, plorem, maleïm. Ens enfadem amb l’univers per no haver tingut «més temps per…».

En realitat, si ho reflexiones fredament, el veritable problema no és que no sapiguem relacionar-nos amb la mort (ni que creguem que el nostre temps serà infinit): la veritable tragèdia és que tampoc no sabem viure. Per això, en el fons, «El secret del meu nom» és un cant a la vida! A viure i a lluitar per fer realitat els nostres somnis!

I d’això la Teresa Saborit en sap bastant, en primera persona: per alguna cosa li diuen «escriptora amb idees de bombera»! Saps per què? Perquè, entre molts altres projectes, fa onze anys va fundar VullEscriure.cat (un portal de creació literària en català). Perquè també és la fundadora de «La Llibreta Vermella» (especialitzada en gamificació de projectes literaris). Perquè no es rendeix mai!

La primera edició d’aquest llibre va ser possible gràcies als mecenes que van participar en la campanya de micromecenatge publicada a Verkami del 26 de gener al 26 de febrer del 2023. Mil gràcies!

EL SECRET DEL MEU NOM

Li diuen Teresa perquè… però aquest no és el tema. «El secret del meu nom» parla d’una noia a qui se li mor l’àvia i de sobte descobreix que «ja no té més temps per…».

I intenta negociar amb el no-res per una pròrroga impossible, i es nega a acceptar la realitat, i s’enfurisma amb l’àvia per haver-se’n anat per sempre, i es deixa abatre per la tristesa… I pàgina a pàgina, evolucionant al llarg de la novel·la, aprèn a acceptar-ho.

Perquè, al cap i a la fi, quan el final arriba, això és l’únic que podem fer per la pau d’aquells qui ja no hi són: donar les gràcies per haver tingut la sort de conèixer-los, perdonar-nos/perdonar-los per tot allò que hauríem pogut fer diferent i aprendre a dir-los adeu.

HOMENATGE A UNA GENERACIÓ

Erigida en prototip de la joventut actual, la Laia, la protagonista de la novel·la, acaba de tornar a casa després d’anys vivint a l’estranger: el seu somni és ser pallassa, s’ha format fins a l’extenuació en multitud de països, sobreviu a base de feines precàries i malviu rellogada en l’habitació d’un pis compartit mentre espera la seva gran oportunitat per aconseguir una feina estable. Quants joves no coneixem, atrapats en una situació similar?

Però la seva àvia no ho entén: ella, que ha viscut a pagès tota la vida; ella, a qui van ensenyar que el més important era casar-se i formar una família com més aviat millor; ella, que no pot comprendre que no hi hagi ningú de la família que vulgui seguir la tradició de la terra i succeir-la al capdavant de la masoveria quan ella falti; ella, que s’ha partit l’esquena perquè els seus descendents poguessin viure com senyors.

D’aquesta manera, la novel·la vol ser també un homenatge i un agraïment a les àvies que van créixer en plena postguerra. Dones de caràcter dur que van haver de lluitar amb urpes i dents per obrir-se camí en una societat grisa i plena de penúries a on ser dona representava encara menys del que significa avui en dia.

Dones que, malgrat tot el viscut, van deixar que la tendresa els brollés del cor per tractar amb guants de seda als seus nets i netes amb el desig que mai no haguessin de conèixer allò que elles havien hagut de sobreviure**. Netes i nets amb qui molts cops van discutir, separats per un abisme generacional inabastable. Persones nascudes en èpoques gairebé irreconciliables. Punts de vista contraposats units, tan sols, pel vincle de l’amor i l’estima més profunda.

Per tot el que heu fet per nosaltres: GRÀCIES.

SINOPSI

Una àvia pagesa. Una neta pallassa.

Una viu a Osona, en una masoveria heretada dels avantpassats. L’altra malviu a Barcelona, en una habitació llogada en un pis compartit. Una desitja que l’altra torni a casa. L’altra sobreviu encadenant feines precàries per poder fer realitat, algun dia, el somni de convertir-se en una gran pallassa.

L’una no entén el somni de l’altra. L’altra se sent asfixiada pels desitjos de l’una.

Què tenen en comú? Que s’estimen. S’estimen com només poden fer-ho una neta i una àvia: unides per un lligam indestructible de records d’infantesa, segellats amb olor de xocolata desfeta i la llum de l’aurora a les finestres.

I un dia l’àvia es posa malalta, molt malalta. I la neta corre al seu costat, suplicant per un miracle. Però l’àvia ja no la sent, només dorm. I la nit rere els vidres és cada cop més fosca.

Una pallassa amb el cor ofegat per la tristesa. Quan la mort t’arrabassa allò que més estimes, és possible aprendre a somriure de nou?

NOVEL·LA GUANYADORA 32a FESTA DE LES LLETRES CATALANES DEL VALLÈS ORIENTAL

«El secret del meu nom» va ser guardonat amb el Premi de Novel·la de la 32a Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, organitzat per Òmnium del Vallès Oriental.

L’acte de proclamació del veredicte va tenir lloc el 26 de novembre del 2021:

«El jurat ha valorat la narració d’una història escrita en primera persona, una noia protagonista que ens explica, en un moment o altre de la novel·la, el secret amagat del seu nom. Amb un estil proper, uns diàlegs directes, expressions, registres quotidians i amb sensibilitat extrema, atrapa de tal manera al lector que aquest pot viure la història com si fos seva.

Pell sobre pell, frec a frec, la noia que agafa la mà de l’àvia, de qui no vol acomiadar-se encara, fa aflorar reptes universals entre els quals destaquen el respecte a les diferents maneres de pensar, de ser i de viure, a la llibertat i de com afrontar el moment de la mort.

Tot plegat de la mà d’una noia que exerceix un ofici poc corrent en les dones i que des del punt de vista cultural també cal reivindicar: el de pallassa.»

QUI SOC?

La Teresa Saborit és de Gurb (Osona). És escriptora, narradora oral i especialista en gamificació de projectes literaris.

Fins al gener del 2015 havia combinat la seva passió per les lletres amb l’economia, moment en què va decidir fer un canvi de vida radical per dedicar-se a la literatura a temps complet.

Autora, entre d’altres, de «Casus Belli» (XLII Premi Armand Quintana de novel·la 2021), «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020), «La revolució de les formigues» (2018), «Els llops ja no viuen als boscos» (XI Premi 7lletres 2016; seleccionat per la Revista Faristol com un dels millors llibres del 2016 per a lectors a partir de 13 anys) i «200 muses» (top 10 ebooks més venuts en català a Amazon vigília Sant Jordi 2016).

Fundadora de «La Llibreta Vermella» (gamificació de projectes literaris) i «VullEscriure.cat» (portal de creació literària).

Reserva ARA el teu exemplar!

NOVETATS

• 26/04/2023 – El diari El Món inclou Teresa Saborit en el llistat de «Les 10 autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»!
• 22/04/2023 – VERKAMI – Descobreix com ha canviat Catalunya en els últims 100 anys i celebrem plegats la publicació d’«El secret del meu nom»!
• 28/03/2023 – VERKAMI – Gairebé 200 llibres dedicats!
• 15/03/2023 – VERKAMI – M’he hagut de DUPLICAR!
• 16/02/2023 – Unboxing! Han arribat les proves d’impremta d’«El secret del meu nom»!
• 15/02/2023 – Vols descobrir quins són els 2 grans secrets de la novel·la «El secret del meu nom»?
• 26/01/2023 – VERKAMI – El meu futur és a les teves mans!
• 23/02/2022 – Ho sabíeu que tots els escriptors vivim en mansions de 500 m2?
• 10/02/2022 – Els escriptors no parem mai d’escriure!
• 10/12/2021 – Tres premis literaris guanyats en menys de 12 mesos!
• 26/11/2021 – Soc la guanyadora del Premi de Novel·la de la 32a Festa Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

Trobaràs totes les novetats, ressenyes i recull de premsa a: teresasaborit.cat/elsecretdelmeunom

«El gran que es menja el petit. Hem llegit i vist milers d’històries amb aquest argument. Hem llegit històries de nacions i de gàngsters així, i recordo algun entramat similar emmarcat dins de la indústria periodística, per exemple, però aquestes coses, al món editorial català, no passen, no? O sí?» Jesús M. Tibau (Periodista literari i escriptor)

«Una trama on res és el que esperes i on els girs argumentals són constants. Capítols curts, ràpids de llegir i que et deixen amb la sensació dels «culebrots» de voler saber més i no poder aturar-te fins a llegir més.» Josep Rodríguez (Escriptor)

«Una lectura lleugera i entretinguda que barreja una part d’intriga amb un retrat del món editorial vist des de dins. Alguna de les situacions que hi narra serien fàcilment extrapolables a la realitat.» Aure Farran (Periodista)

«Un llibre punyent, tant amb la història com en la descripció dels personatges. D’aquells que quan el comences te’l cruspeixes en un no res, d’aquells que et fan mirar de lligar caps, d’aquells que en acabar-lo rellegeixes per saber on la Teresa Saborit ha amagat pistes!» Cristina Casals (Escriptora)

*    *    *

• Vols saber com és la vida dels escriptors professionals del nostre país?
• Vols descobrir com és Sant Jordi, vist des del punt de vista d’un escriptor o d’un petit editor?
• I què passa amb els premis literaris? Per què els guardons mediàtics gairebé sempre els acaben guanyant personatges coneguts? Per què els centenars de premis locals que es convoquen per tot el territori mai no ocupen la portada de cap diari?

Llegeix «Casus Belli» i descobriràs totes les respostes!

Dos personatges et faran de Ciceró en una novel·la que et mostrarà els secrets que s’amaguen entre les bambolines del món editorial (ara i aquí). Una història de David contra Goliat per demostrar que fins i tot un mosquit pot fer la vida impossible a un gegant.

«Sant Jordi és el foc d’encenalls amb el qual han encès la flama de la vanitat d’una suposada escriptora que, per falta de temps material, ni que volgués no hauria pogut escriure ni una quarta part de les obres que s’atribueix. I tothom ho veu. I ningú diu res. S’ha acabat l’era del silenci.»

«—Ets una grandíssima escriptora. Dona’m… dona’t l’oportunitat de demostrar-t’ho, si us plau. Deixa que la «Dama papallona» ho intenti. Només un cop, només… només aquest cop.
—No… jo… jo no soc bona. Jo…
—Deixaràs que la por sigui més gran que els teus somnis?»

«—I si tot és… una broma? Un engany? Un error? I si…?
—Només hi ha una forma de descobrir-ho.
—Quina?
—Viure-ho.»

Els lectors que han llegit «Casus Belli» asseguren que és del tot versemblant!

«Sempre m’ha interessat molt com funciona el món del llibre des de dins. Un món que, com a lectors, tots hem romantitzat en algun moment de les nostres vides i que a mesura que hi entres t’adones que, com en tot en aquest món, no hi ha ni un racó lliure d’injustícies. A més, es nota que Saborit coneix el món editorial i aconsegueix descriure’l amb una prosa fresca i capítols molt curts que fan la lectura molt àgil, ideal per les vacances.»

Mariona Arabia (Booktuber @meyonbook)

Una novel·la amb una història que passa aquí: amb escenaris de Vic i Barcelona tan reconeixibles com la Casa Comella, les Rambles o l’Ateneu Barcelonès.

«La novel·la transcorre en el període d’un any; de Nadal a Nadal i amb uns ambients molt ben construïts, entre Barcelona i Vic (a partir d’ara, quan passegi per la Plaça Major de Vic, la miraré amb ulls diferents). Cap a la part final, la novel·la agafa un ritme més trepidant (hi ha una escena que tela quina angoixa!). I al final, tots els elements s’acaben entrellaçant i m’encanta la manera com aconsegueix “creuar” les dues protagonistes.»

Rateta de Biblioteca (Bookstagrammer)

«Casus Belli» va ser la novel·la guanyadora del XLII Premi Armand Quintana, el premi literari més antic de la comarca d’Osona i un dels més antics de tot Catalunya!

*    *    *

«Tots els personatges i situacions que apareixen a «Casus Belli» són ficticis. Qualsevol semblança amb persones reals, vives o mortes, o qualsevol similitud amb fets reals és pura coincidència. Ni Casus Belli ni Nèmesi ni Festina Lente (les tres editorials que apareixen a la novel·la) no han existit mai. I el sector editorial és, i serà sempre, un conte de fades.»

*    *    *

Fes clic AQUÍ i reserva ARA el teu exemplar: una història de David contra Goliat en el món editorial (100% «ficció» ;)).