Lectura poema en veu alta – «Sola» de Salvador Riera Solsona

 

El gran poeta Salvador Riera m’ha proposat de ser la primera a recitar un dels seus poemes inèdits i jo no he pogut fer altra cosa que dir-li que sí. Un poema en record a tantes i tantes mares que s’enfronten soles a la vellesa i el dolor. Moltes gràcies per pensar en mi, bessó: un honor que m’hagis permès ser la primera a llegir en veu alta aquests fantàstics versos ;)

Poema: «Sola» de Salvador Riera Solsona
Font: www.VullEscriure.cat​ (Crida 161)
Rapsoda: Teresa Saborit

PD. Si us agrada el vídeo, entreu el canal de YouTube i subscriviu-vos: www.youtube.com/VullEscriure. Moltes gràcies! :D

 

20200218-Blog_Maragall-Escola_Escriptura-Instarelat-Tweetrelat-Teresa_Saborit

La il·lusió de veure les meves paraules en un calendari!

 

20200218-Blog_Maragall-Escola_Escriptura-Instarelat-Tweetrelat-Teresa_Saborit

 

Enguany, el «Bloc Maragall» commemora el 60è aniversari. Per celebrar-ho, han decidit fer una edició especial del 2020 en col·laboració amb l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: cada dissabte, el full del calendari compartirà textos escrits per un professor, alumne o ex alumne de l’Escola d’Escriptura ;)

El 25 de gener i el 15 de febrer vaig tenir l’honor de ser l’escollida. Un honor veure #tweetrelat #instarelat i petits poemes convertits en calendari. Qui sap si encara en queden més! Què us semblen els escollits fins ara? :D

 

DISSABTE 25 GENER 2020

Títol: “La mar”
Creia que el mar
sempre l’acompanyava.
Ignorava que les ones
l’abandonaven
a cada instant
(#tweeetrelat guanyador concurs #CNLrelats 2014 convocat pel CNL del Maresme)

Títol: “Màquina d’escriure”
Escriptora sense troca
sola
en silencis voravia
escrivia
engranatges sense pàtina
la màquina
embarbussaments fets ànima
en teclejos es perdia
de nit quan ella dormia
sola escrivia la màquina.
(Del llibre «200 muses» de Teresa Saborit – Musa 161)

 

DISSABTE 15 FEBRER 2020

Títol: “Valentia”
Quan dubtes en el fons és
perquè una part de tu
sap perfectament què vols
i l’altra té por
#218 #diesxStJordi #tweetrelat

Títol: “Tinta”
Amb quina tinta
s’escriuen els somnis
que ni el temps no esborra?
#221 #diesxStJordi #tweetrelat

Títol: “Temps”
Què en quedarà de tu
quan de tu
no en quedi res?
#228 #diesxStJordi #tweetrelat

 

20200218-Blog_Maragall-Escola_Escriptura-Tweetrelat-Instarelat-Teresa_Saborit

Un plaer i un honor participar, un any més, en l’acte d’entrega dels Premis Literaris de Gurb!

 

20190601-Premis_literaris_Gurb-1

 

Un honor i un plaer haver pogut col·laborar, un any més, en l’acte d’entrega dels premis literaris de Gurb! Un honor haver pogut participar, com a jurat, en una XXXI edició plena de vitalitat, amb un munt de premiats vinguts de tota Catalunya i textos d’altíssima qualitat en totes les categories, des dels més petits fins als adults. I un plaer haver tingut l’oportunitat de llegir en veu alta, un any més, un fragment de tots els textos guanyadors, amb històries plenes d’humor i d’altres que ens han posat els pèls de punta i ens han emocionat fins al llindar de les llàgrimes.

 

20190601-Premis_literaris_Gurb-2-1

 

Com ja s’ha convertit en tradició, hem aprofitat l’entrega de premis per homenatjar la poeta Pilar Cabot, que havia estat membre del jurat dels premis literaris, llegint-ne un dels seus poemes. Aquest any, els versos escollits han estat uns que la poeta va dedicar al propi fet d’escriure:

«Escriure versos:
una necessitat
de l’esperit,
improductiva,
aleatòria,
més aviat difícil,
que exigeix temps,
vida viscuda,
dosis d’aïllament,
lèxic,
metàfores,
ritme,
rima, a voltes
—rima masculina,
rima femenina,
rims maridats,
falses rimes,
tirallongues monorimes…—
apariats,
estrofes,
creuaments,
encadenaments,
alternances,
cesura…
Sort que el poeta neix que, sinó,
se’n faria l’estella!»

L’acte ha estat l’últim acte presidit per en Pere Molist, regidor de Cultura de Gurb fins les passades eleccions i alma mater del certamen durant les últimes vuit edicions. I com no podia ser d’altra manera, hem aprofitat el final de l’acte per acomiadar-lo amb un càlid aplaudiment de tots els assistents.

 

20190601-Premis_literaris_Gurb-4-1

20190601-Premis_literaris_Gurb-5

 

 

Llarga vida a les lletres i als que les escriuen. Esperem que puguem retrobar-nos de nou l’any que ve!

PD. Moltes gràcies Jordi Arumí per les fotografies. Gràcies Units per Gurb per compartir les imatges ;)

 

20190601-Premis_literaris_Gurb-3

20190119-Inici_any_Brossa-Catalans_preguntem_forasters_no_contesten-Telenoticies_TV3-Lectura_poemes-breakout-escaperoom

Inici any Brossa: «Els catalans preguntem i els forasters no contesten»

 

20190119-Inici_any_Brossa-Catalans_preguntem_forasters_no_contesten-Telenoticies_TV3-Lectura_poemes-breakout-escaperoom

 

És impossible passar per davant del «Rei de la Màgia», al carrer Princesa de Barcelona, i no pensar en Joan Brossa. I menys encara si hi passes de camí a la seu de la Fundació Brossa, per participar en la lectura de 100 poemes del poeta per celebrar el centenari del seu naixement i l’inici de de commemoració de l’any Brossa.

La Fundació Brossa ha preparat un any farcit d’activitats, en el qual jo participaré amb un breakout educatiu perquè els alumnes d’ESO i Batxillerat puguin descobrir, d’una forma lúdica i divertida, les diverses tipologies de «poesia» que Joan Brossa va conrear al llarg de la seva vida: poesia clàssica, poesia en prosa, antipoesia, poesia visual, poesia objecte, poesia urbana, poesia escènica,…

Un breakout és com un escape room, amb la diferència que, mentre en un escape room és necessari resoldre un seguit d’enigmes per aconseguir fugir d’una habitació tancada, en un brekaout es resolen enigmes amb l’objectiu de poder obrir la caixa d’un tresor tancada amb pany i forrellat:

«Només teniu una hora. Una hora per resoldre tots els enigmes. Una hora per obrir la misteriosa maleta que heu trobat per casualitat a les golfes d’un casalot abandonat, a punt de ser enderrocat. Una maleta plena de cadenats, amb el nom de “Joan Brossa” escrit en un lateral, envoltada per un munt de petites caixetes, plenes de pistes, que semblen contenir el secret per obrir els misteriosos cadenats. Però… I si el secret més ben guardat estigués a l’interior de la maleta? I si l’atzar us hagués portat a descobrir una obra brossiana desconeguda per al gran públic? I si estiguéssiu a punt de fer una troballa capaç de canviar la concepció que tenim del propi artista? Només teniu una hora abans no arribin les màquines excavadores. Sereu capaços de descobrir el secret de Joan Brossa abans que se us acabi el temps?»
Feu clic AQUÍ per saber-ne més.

 

 

El Telenotícies de TV3 d’aquest dissabte s’ha fet ressò de l’inici de l’any Brossa, amb una selecció d’alguns dels poemes llegits durant l’acte d’inauguració. Si feu un cop d’ull al vídeo, potser m’hi veureu. Voleu saber quin poema he llegit jo? ;)

 

«Passen les hores, els dies, les setmanes.
El mes passat ja és molt de temps.
El rellotge toca contínuament l’hora.
El sol de març tot ho adoba.
(No estem amb un lleó que trepitja els ocells
i té un lloro a l’orella.)
Ara m’arrepenjo en una paret.
He fet servir d’escombra aquests poemes
per netejar racons del pensament.
Alguna vegada m’he pintat de negre,
però les frases han sortit
i s’han convertit en una eina
de la tenacitat contra la pega.
A partir d’un cert grau de poder
el judici moral ja no és possible.
Els interessos de les nacions
veiem que pugen sobre els drets humans.
Venen com fan les coses
i no les coses que fan.
La millor sort dels daus és no jugar-hi.
Muntanya avall tothom entra a la dansa.
No hi ha ningú que traci una muralla.
Els catalans preguntem
i els forasters no contesten.
Per això sóc dels qui creuen que l’aigua és trista.
Veig en els sorolls
la prolongació de les paraules.
Encara som lluny d’un cel sense núvols
i a la terra els déus estan en males mans.
La santa obediència al servei de qui
no és sant poc sembla una virtut.
Als llibres sagrats hi surten cucs
que s’alimenten de lletra morta.
Quan estic pensatiu m’agrada tenir obert.
No puc afegir res més
a la veritat que porto dintre.»

La veu escrita (Passat festes, 1995)

 

Feliç any Brossa a tots!

20180213-Recital-Pecats_poetics-Carnaval-Prat_Llobregat-Ira-Avaricia-Peresa-Enveja-Superbia-Gola-Luxuria

«Pecats poètics» al Carnaval del Prat de Llobregat

20180213-Recital-Pecats_poetics-Carnaval-Prat_Llobregat-Ira-Avaricia-Peresa-Enveja-Superbia-Gola-Luxuria

 

Aquest divendres 16 de febrer, a les 7 de la tarda, us espero amb el recital «Pecats poètics» al «Cèntric Espai Cultural» del Prat de Llobregat!

35 poemes d’autors catalans de tots els temps estructurats al voltant dels 7 pecats capital: «Ira i lluita», «Avarícia del destí», «Peresa contemplativa», «Enveja, desamor i nostàlgia», «Supèrbia de l’enemic», «Gola i admiració» i «Luxúria i desig».

Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Ramon Llull, Àusias March, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Francesc Vicent Garcia, Bonaventura Carles Aribau, Teodor Llorente, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Maragall, Joan Alcover, Josep Carner, Maria Antònia Salvà, Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Sagarra, Carles Riba, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra, J.V. Foix, Salvador Espriu, Pere Quart, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal,…

Serà el foc dels versos capaç de purificar les nostres ànimes?

Feliç Carnaval!

 

 

[Més informació sobre l’espectacle: https://teresasaborit.cat/calaix/narradora_oral/A03-Teresa_Saborit-Pecats_poetics-Fulleto.pdf]

Ens n’anem de Carnaval!

 

Al Prat de Llobregat, el Carnaval gira cada any al voltant d’un dels 7 pecats capitals: el 2014 va ser la gola, el 2015 l’avarícia, el 2016 la luxúria, l’any passat l’enveja,… Quin serà el pecat d’aquest any?

Sigui quin sigui, al recital «Pecats poètics» els podreu trobar tots 7! 35 poemes d’autors catalans de tots els temps estructurats al voltant dels 7 pecats capital: «Ira i lluita», «Avarícia del destí», «Peresa contemplativa», «Enveja, desamor i nostàlgia», «Supèrbia de l’enemic», «Gola i admiració» i «Luxúria i desig».

Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Ramon Llull, Àusias March, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Francesc Vicent Garcia, Bonaventura Carles Aribau, Teodor Llorente, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Maragall, Joan Alcover, Josep Carner, Maria Antònia Salvà, Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Sagarra, Carles Riba, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Agustí Bartra, J.V. Foix, Salvador Espriu, Pere Quart, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal,…

Apunteu-vos-ho a l’agenda: divendres 16 de febrer, a les 7 de la tarda, teniu una cita amb els 7 pecats capitals al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat. Serà el foc dels versos capaç de purificar les nostres ànimes? ;)

 

[Més informació sobre l’espectacle: https://teresasaborit.cat/calaix/narradora_oral/A03-Teresa_Saborit-Pecats_poetics-Fulleto.pdf]

 

Dormen les Rambles (Barcelona) #Notincpor

 

 

Dormen les Rambles
incapaces de comprendre…

Per què tant odi?
Per què tanta sang?
Per què tant desig de guerra?
Per què tantes ganes de fer mal?

Set dies amb les seves set nits
plenes de silencis estranys.

No hi ha rialles ni selfies
ni crits ni venedors ambulants,
no hi ha acròbates formant rotllana;
ningú venent loteria a l’estanc.

Les Rambles que mai no dormen
dormen des de dijous passat:
flors, espelmes i missatges
en mil llengües d’homenatge improvisat.

No hi ha res a comprendre
l’odi no entén de raons:
davant de la barbàrie valentia;
davant de la guerra pau.

Tornaran les rialles
a les Rambles… No tinc por.

#Rambles #Barcelona #Notincpor
#tweetrelat #instarelat

 

20170824-Dormen_les_Rambles-Barcelona-No_tinc_por-tweetrelat-instarelat

 

20161124-radio-sant_cugat_a_fons-anell_dit-biblioteques-daniel_ruiz_trillo-cristina_company-lectura_en_veu_alta-poesia-200_muses-teresa-saborit

Les «200 muses» a Cugat Ràdio!

20161124-radio-sant_cugat_a_fons-anell_dit-biblioteques-daniel_ruiz_trillo-cristina_company-lectura_en_veu_alta-poesia-200_muses-teresa-saborit

 

La màgia de la literatura (i de les ones radiofòniques i de les xarxes socials i de les «200 muses»): conèixer la Begonya Ferre en persona, per pura casualitat, la mateixa setmana que la Cristina Company recita a Cugat Ràdio, per sorpresa, el poema sobre biblioteques, llibres i escriptors que la Begonya va inspirar fa un any i mig.

És o no és màgia? ;)

Voleu recuperar la gravació? Visiteu la web de l’espai l’«Anell al dit» d’aquest dijous, dins del magazin de ràdio «Sant Cugat a Fons», i feu clic al play. Aquí teniu l’enllaç directe: «Tot allò que es pot fer en una biblioteca».

Moltes gràcies per aquesta sorpresa, muses! Feliç cap de setmana!

20160309-Recital_poesia-Barcelona_Horiginal-Anna_Gas-Josep_Pedrals-Teresa_Saborit-Escola_Escriptura

Recital de poesia al bar l’Horiginal de Barcelona: «No té barana»

Avui una actualització tardana, però no puc esperar a demà per compartir amb vosaltres el fantàstic cartell que m’acaben d’enviar:

 

20160309-Recital_poesia_No_te_barana-Barcelona_Horiginal-Anna_Gas-Josep_Pedrals-Teresa_Saborit-Escola_Escriptura

 

Sí, sí, ho heu llegit bé: el proper dimarts 15 de març, a les 20:30, teniu una cita al bar l’Horiginal de Barcelona (carrer Ferlandina 29, a tocar del MACBA).

L’Anna Gas i jo us delectarem amb el recital de poesia «No té barana», amb poemes de Joan Margarit, Joan Brossa, Maria Mercè Marçal, Joan Salvat-Papasseit, Anna Gas i Teresa Saborit. El recital serà l’actuació final del curs «Com recitar poesia» que hem fet amb en Josep Pedrals a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Amb un professor com ell… Us ho perdreu? :D

Responc jo per vosaltres: no hi podeu faltar de cap manera, passaré llista!

20151215-200_muses-Message_on_a_bottle_brett_jordan_CC2.0_Attribution-Text_Botella_de_desitjos_Tere_SM

[Musa 197] Botella de desitjos

20151215-200_muses-Message_on_a_bottle_brett_jordan_CC2.0_Attribution-Text_Botella_de_desitjos_Tere_SM

 

Si no saps el què busco encara
si no saps el què busques tu…
Si no saps mirar-me a la cara
si no saps el què has perdut…

 

Només veig la llum de l’albada
estrellant-se en els porticons.
Només sento l’oreig d’onada
regirada mil rebolcons.

Ta abraçada sols jo demano
en destí l’origen refer
quatre mans tocant el piano
tinta eterna sobre paper.

El mirall torni a ser sols un
la frontera deixi de ser
a l’Aràbia es perdi el simun
es desfaci l’immund vesper.

Es remou sens moure’s de lloc
en silenci em conhorta el mar
sols suplico rencendre el foc
sols suplico tornar a la llar.

 

Si no saps el què busco encara
si no saps el què busques tu
si no saps mirar-me a la cara…
Si no saps el què has perdut.

 

 
[Musa 197: Dimarts de compte enrere: ja només queden quatre textos per arribar a les dues-centes muses! ;) Poema inspirat per la proposta de la Mireia Rubio: «Frontera, mar, abraçada, tinta, origen». La imatge que acompanya el text es titula «Message on a bottle» i és de brett jordan compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per acceptar fer de musa!]