20181211-La_revolucio_de_les_formigues-Catalunya-Bonpreu_Esclat-Muntanya_llibres-Llibreria-Mater-Anglada-Doria_llibres-Caselles

La revolució arriba a les llibreries… I ara també als supermercats!

20181211-La_revolucio_de_les_formigues-Catalunya-Bonpreu_Esclat-Muntanya_llibres-Llibreria-Mater-Anglada-Doria_llibres-Caselles

 

Extra! Extra! Extra! Tinc una GRAN notícia per compartir amb tots vosaltres!

El llibre que vaig escriure arran d’una pregunta llançada el Twitter a finals de l’any passat, el llibre que vosaltres vàreu dissenyar responent a mil i una preguntes a través de les xarxes socials, el llibre que vàreu convertir en realitat gràcies al Verkami que en va fer possible l’edició… Arriba a les llibreries! I ara també els supermercats!

La Llibreria Anglada, Muntanya de Llibres, La Mater, Dòria Llibres, Llibreria Caselles,… I totes les llibreries de Catalunya! Si el vostre llibreter de confiança no el té a les prestatgeries, digueu-li que el demani al distribuïdor i us el portaran en pocs dies ;)

I també als supermercats Bonpreu i Esclat de tota la geografia catalana! Hi pot haver res millor que omplir al carro de la compra i afegir-hi quatres-cents grams de novel·la negra? (hehe)

«La revolució de les formigues» més a prop que mai: perquè els llibres d’història explicaran què va passar a Catalunya a finals del 2017, però només nosaltres podem narrar com ho vam viure. Bona lectura!

20181203-Congres_literatura_infantil_juvenil-Associacio_escriptors_llengua_catalana-AELC-Conclusions-llegim_per_llegir-Teresa_Saborit

VI Congrés Literatura Infantil i Juvenil AELC 2018 – Llegim per llegir?

20181203-Congres_literatura_infantil_juvenil-Associacio_escriptors_llengua_catalana-AELC-Conclusions-llegim_per_llegir-Teresa_Saborit

 

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil 2018, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al Pati Llimona de Barcelona.

Com a relatora i encarregada de presentar les conclusions del congrés, vaig tenir l’oportunitat de ser un testimoni d’excepció de totes les sessions, en un Congrés que va començar parlant de les últimes tecnologies, amb el món transmèdia i la gamificació com a temes de polèmica, i va acabar viatjant als inicis de la humanitat, fa més de 300.000 anys.

«Llegim per llegir», aquest era el lema del festival d’enguany, però… Realment llegim «per llegir»? Per passar el temps? Per veure com el temps passa?

Què es llegeix i qui ho decideix?

Tres de les taules rodones del Congrés van girar al voltant d’aquest interrogant.

– «Tendències i fenòmens actuals de la literatura infantil i juvenil catalana», amb en Jordi Martín Lloret, traductor i editor del segell de literatura juvenil Bambú de l’editorial Casals, l’escriptora Care Santos, la llibretera Irene Tortós-Sala, de la Llibreria L’Altell de Banyoles, i l’escriptor i arquitecte Jaume Valor Montero, moderats per l’escriptora Gemma Pasqual.

– «Com parlem d’allò que no es parla? Tabús en la literatura infantil i juvenil», amb els escriptors Txabi Arnal i Maite Carranza, l’editor José Luis Ponce d’Edicions Bellatera i la mestra Raquel Pueyo, autora del treball de final de grau en educació infantil «Catàleg dels contes oblidats», moderats per l’escriptora Bel Olid.

– «Gèneres literaris invisibles», o gèneres literaris invisibilitats, moderada per l’escriptor Ricard Ruiz, en la que van participar l’escriptor i psicòleg Saïd El Kadaoui, com a representant de l’assaig per a infants i joves, el poeta Miquel Àngel Llauger, per parlar de poesia infantil, i l’actriu i creadora Carla Rovira, per debatre sobre el teatre familiar.

Com arriba als lectors?

La reflexió al voltant de «com» arribar als lectors va ser una constant durant tot el Congrés. Una de les taules hi va estar dedicada en exclusiva: «Contagiar la literatura infantil i juvenil. Prescripció i difusió.»

La llibretera Núria Cárcamo, de la Llibreria Sendak, el professor Josep Ramon Cerdà, la bibliotecària Anna Herráez, responsable del servei de documentació de literatura infantil i juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel, i en Josep Maria Soler, presentador junt amb en Pere Martí del programa de literatura infantil i juvenil «Llegir per sentir» de Ràdio Vilafranca, que enguany celebra el 25è aniversari, van reflexionar sobre aquesta pregunta moderats per l’escriptor Ricard Ruiz.

Per què llegim?

En el Congrés d’enguany també hi ha hagut temps per dues activitats addicionals que han servit per fer una pausa i obrir espais de reflexió.

La primera va ser la conferència de l’escriptor Josep Maria Badal, que ens va fer viatjar 300.000 anys enrere per reflexionar sobre els motius pels quals existeix el llenguatge. L’altra activitat de reflexió va ser el dinar d’escriptors de literatura infantil i juvenil catalana amb joves creadors.

Per què llegeixen?

Un Congrés d’aquestes característiques no hauria tingut sentit sense la veu dels joves lectors, amb un taller matinal de booktubers i booktràilers, en la qual van participar una seixantena d’adolescents i on la Marta Botet va compartir la seva experiència com a booktuber des que tenia 11 anys.

Llegim per llegir?

Si voleu descobrir la resposta a aquesta pregunta, el resum de les conclusions del VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil i la crònica de tots els actes, feu un cop d’ull a la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ;)

 

 

PD. Curiositat per saber què representen els llibres que es veuen en la fotografia que encapçala aquest article? Una mostra dels autors que van participar en el Congrés d’aquest cap de setmana: una mostra dels llibres que vaig llegir per poder preparar-me per assistir a les diverses sessions. Quin goig tornar a ser una jove lectora per uns dies!

20181024-Llops_ja_no_viuen_boscos-200_muses-Revolucio_formigues-Teresa_Saborit

«Avui» és la resta de la teva vida

 

20181024-Llops_ja_no_viuen_boscos-200_muses-Revolucio_formigues-Teresa_Saborit

 

Sembla una obvietat, però repetiu-ho amb mi: «avui és la resta de la meva vida». L’ahir ja no existeix, el demà no arriba mai; només l’avui ens pertany.

Els que em seguiu a «La Llibreta Vermella» i a les xarxes socials sabeu que el gener del 2015 vaig fer un canvi de vida radical: vaig deixar la meva feina com a controller financera en una entitat bancària (matemàtiques dures) per dedicar-me a la literatura en temps complet (lletres pures).

Els que em coneixeu en persona sabeu que en realitat el procés va durar uns mesos, que no me’n vaig anar a dormir un dia sent economista i em vaig despertar l’endemà sent escriptora, igual com sabeu que en essència sempre he estat (i sempre seré) una barreja d’excel i word (amb major o menor proporció).

Però sí és veritat que el gener del 2015, després de mesos de reflexió i de setmanes parlant, debatent i conversant amb un munt de gent, finalment vaig decidir fer un cop de timó i navegar cap a nous oceans.

Un interrogant sense resposta va ser l’última empenta que em va animar a desplegar les veles: «Si ara (que pots) no ho fas, et despertaràs d’aquí a vint anys preguntant-te què hauria passat si…?»

Els interrogants sense resposta no són bons animals de companyia (hehe).

La travessia fins ara estat més que positiva. Hi ha hagut alguna que altra tempesta però, al cap i a la fi, ¿la mala climatologia no forma part sempre de qualsevol navegació, independentment del rumb emprès?

  • Tampoc no hauria escrit «Els llops ja no viuen als boscos», ni el recull de relats no hauria guanyat l’XI Premi 7lletres (el guardó de narrativa curta més ben dotat de narrativa curta en llengua catalana), ni el llibre no m’hauria donat l’oportunitat de donar veu a tots aquells nens que callen i es creuen culpables quan un «llop» els ataca, que no diuen res perquè creuen que és «normal»; que s’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que «totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera». Ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada.
  • I tampoc no hauria publicat «La revolució de les formigues» aquest setembre: perquè si no hagués estat una escriptora a temps complet no hauria pogut escriure l’entramat d’aquesta novel·la negra en només set mesos, i encara menys entreteixir-la amb tots els dies clau que vam viure durant l’últim semestre del 2017; perquè després de les eleccions del 21D mai no hauria llançat al Twitter la pregunta que va ser l’origen de tot («si escrivíssim una novel·la sobre tot el que hem viscut, quin tipus de novel·la seria?») ni molt menys hauria pres nota de les vostres respostes; perquè mai no hauria engegat el Verkami que va permetre la publicació de la tirada inicial de la novel·la i va més que duplicar les millors expectatives.

«Si ara no ho fas, et despertaràs d’aquí a vint anys preguntant-te què hauria passat si…?»

Mirant enrere, una cosa tinc clara: si fa quatre anys no hagués fet el pas, d’aquí a setze anys no m’hauria pogut imaginar ni una dècima part de tot el que he viscut (i de tot el que em queda per viure encara).

Perquè només vivint-ho podem saber com hauria estat la nostra vida si…

Perquè només l’avui ens pertany.

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

«Gamificació»? Això es menja?

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

 

En la meva presentació dic que sóc escriptora, narradora oral, assessora literària i especialista en gamificació de projectes literaris. En llegir-ho molts em pregunten: «Què és això de la “gamificació”?» Per a tots aquests curiosos, avui una petita guia ;)

La paraula gamificació deriva de la paraula «joc» (en anglès, «game»). Resumint: es tracta d’utilitzar dinàmiques pròpies de «jocs» en entorns que a priori no tenen res de lúdics.

Què és el que ens fa estar jugant durant hores sense despistar-nos? Per què ens passa el temps volant quan ens divertim? Com aconseguim estar focalitzats al cent per cent sense ni tan sols recordar-nos de mirar el mòbil? Aquestes són les preguntes que es fa la gamificació, per extreure’n les mecàniques bàsiques i després aplicar-les en entorns d’allò més variats: classes, grups de treball, empreses, psicologia,…

Jo l’aplico a projectes literaris. En voleu un parell d’exemples?

  • El primer i més conegut és la web d’escriptura VullEscriure.cat. Si us hi fixeu, us adonareu que és una web gamificada. El seu objectiu és incentivar la creació literària, però el seu enfocament és cent per cent lúdic: hi ha dinàmiques de treball en grup, reptes, recompenses,… Millor això que una classe magistral, no us sembla? ;)
  • Un altre exemple que us podria posar és l’últim projecte en el que he col·laborat: el disseny d’escapes room per a escoles basades en obres literàries. Si en voleu més informació, aquí trobareu l’exemple de «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell i aquí el de «La casa de Bernarda Alba» de Federico García Lorca (des d’aquí una abraçada a la gent de Flip Experiències Educatives per haver-me permès col·laborar en uns projectes tan interessants! ;) ).

I això, com s’aprèn?

En el meu cas, la base teòrica la vaig adquirir a través del Màster en Gamificació i Narratives Transmèdia que vaig fer a l’IEBS el 2015, dirigit per Oscar García Pañella, soci de Cookie Box i gran apassionat de la gamificació i l’storytelling transmèdia (un altre dia us parlaré del món transmèdia, hehe).

Espero que aquest petit article us hagi servit per conèixer una mica més el fascinant món de la gamificació. I ara la falca publicitària: si teniu un projecte literari i voleu donar-li una volta perquè la gent s’hi submergexi durant hores sense mirar el rellotge, envieu-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat. Serà un plaer gamificar plegats! :D

PD. Ah! I responent a la pregunta del títol. No, la «gamificació» no es menja: s’hi juga ;)

 

[Nota: La imatge que acompanya aquest article és una composició creada a partir de les fotografies «Book 3» de Brenda Clarke, «The Making of Harry Potter» de Dave Catchpole i «Day 29 – freeze» de The real Tiggy compartides a Flickr sota llicència de Creative Commons «Attribution 2.0 Generic».]

20180321-Pecats_poetics-Anselm_Turmeda-Rapsoda_Teresa_Saborit-Dia_Mundial_Poesia

«Elogi dels diners» (Anselm Turmeda, 1398) – Recital «Pecats poètics»

 


Per commemorar que avui és el Dia Mundial de la Poesia, publico aquest vídeo amb un dels poemes que formen part del recital «Pecats poètics»: 35 poemes d’autors catalans de tots els temps estructurats al voltant dels 7 pecats capitals.

Serà el foc dels versos capaç de purificar les nostres ànimes? ;)

 

20180321-Pecats_poetics-Anselm_Turmeda-Rapsoda_Teresa_Saborit-Dia_Mundial_Poesia

Propòsits d’any nou: deixar-ho tot per escriure

 

Avui ha tocat llevar-se ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora!

A 2/4 d’11 he participat a «El Suplement» de Catalunya Ràdio per parlar de propòsits de Cap d’Any. Més en concret, de què em va portar a fer un canvi radical de vida a principis del 2015 i deixar una feina estable en un banc per dedicar-me a escriure. Tres anys: dos llibres publicats. Us sembla un bon balanç? ;)

Si no heu pogut seguir el programa en directe, aquí podreu recuperar l’àudio:

 

 

20171203-Congres_escriptors_llengua_catalana-AELC-Quaranta_anys

Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana

20171203-Congres_escriptors_llengua_catalana-AELC-Quaranta_anys

 

Els escriptors també fem coses i, a vegades, fins i tot ens reunim. Per demostrar-ho, aquest cap de setmana ens hem trobat en el Congrés dels Escriptors en Llengua Català organitzat per l’AELC, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, per fer balanç de situació i plantejar propostes de futur.

El cap de setmana ha sabut per debatre sobre diversos punts, per retrobar-nos i posar-nos rostre als que encara no ens coneixíem en persona i per celebrar l’aniversari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana que enguany ha fet 40 anys (en realitat també ha fet 40 anys de l’últim congrés dels escriptors: confiem que el pròxim no es faci esperar tant, hehe).

Feliç aniversari a tots, escriptors: un plaer haver pogut compartir unes hores amb tots vosaltres!

 

[Nota: Foto del congrés realitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana]

20170427-Lectura_en_veu_alta-Narradora_Oral-Teresa_Saborit-Objectiu_comu-A_la_colonia_hidraulica_i_altres_contes-Silvia_Romero

Llegeixo l’inici del relat… «Objectiu comú» (de Sílvia Romero)

20170427-Lectura_en_veu_alta-Narradora_Oral-Teresa_Saborit-Objectiu_comu-A_la_colonia_hidraulica_i_altres_contes-Silvia_Romero

 

Des de fa uns dies, l’escriptora Sílvia Romero té una fantàstica iniciativa al seu mur on va publicant les lectures en veu alta de les primeres línies dels relats del seu últim recull («A la colònia hidràulica i altres contes») en funció de les votacions dels seus lectors… I avui he tingut la sort que els seus amics facebookians escollissin el fragment que he llegit jo!

Feu clic al play i podreu escoltar l’inici del relat «Objectiu comú» ;)

 

 

Moltes gràcies Sílvia per deixar-me participar en aquesta fantàstica iniciativa! Feu un cop d’ull al seu mur per recuperar tots els fragments ja llegits i votar per quin voleu que sigui el següent.

20170219-Premi_7_lletres_Cervera_Segarra-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Premi_millor_blog_creacio_literaria_vila_lloret-La_llibreta_vermella-Teresa_Saborit

«Els llops…» i «La Llibreta Vermella» busquen successors!

20170219-Premi_7_lletres_Cervera_Segarra-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Premi_millor_blog_creacio_literaria_vila_lloret-La_llibreta_vermella-Teresa_Saborit

 

Obertes les convocatòries per participar a la XII edició del Premi 7lletres 2017 i a la 3a edició del premi al millor blog «Vila de lloret»!

El recull de relats «Els llops ja no viuen als boscos», guardonat amb l’XI Premi 7lletres 2016, i el blog «La Llibreta Vermella», guanyador del Premi al Millor Blog de Creació Literària Vila de Lloret 2016, busquen successors.

Feu clic a l’article publicat al diari La Mañana i a la portada de les bases de l’Ajuntament de Lloret que trobareu a continuació per poder accedir a cadascuna de les convocatòries. Animeu-vos a participar-hi! Espero que us portin tan bona sort com a mi ;)

 

Premi_7_lletres_Cervera_Segarra-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Teresa_SaboritPremi_millor_blog_creacio_literaria_vila_lloret-La_llibreta_vermella-Teresa_Saborit

teresa_saborit-postal_nadal_2016-el_pais_nasciturus-escriptora-narradora_oral

Bones festes i feliç 2017! – Lectura en veu alta: «El país dels Nasciturus»

 

Aquest any, com a postal de Nadal, vull regalar-vos la lectura en veu alta d’un dels relats que he escrit aquest 2016. El conte es titula «El país dels Nasciturus» i comença de la següent manera: «Tothom ho sap, però tothom ho ha oblidat. Al cel, a tocar del sol, en un racó que no pot ser vist amb cap telescopi, hi ha un lloc a on viuen els nens que encara no han nascut: és el país dels Nasciturus (…)».

Espero que gaudiu de la lectura ;) Bones festes i feliç 2017!

PD. Preferiu sentir el podcast? Feu clic al play:

 

 

teresa_saborit-postal_nadal_2016-el_pais_nasciturus-escriptora-narradora_oral