20161015-biblioteca_ateneu_barcelones_barcelona-llibre-dues-centes-200-muses-teresa_saborit

Les «200 muses» tornen a casa

20161015-biblioteca_ateneu_barcelones_barcelona-llibre-dues-centes-200-muses-teresa_saborit

 

Avui us porto una notícia que em fa una il·lusió especial: el llibre de les «200 muses» ha estat acceptat per formar part del catàleg de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Què vol dir això? Que a partir d’ara qualsevol soci de l’Ateneu el podrà llegir lliurement. I per què em fa una il·lusió especial? Perquè els 200 textos que formen el llibre van ser escrits, en un 90%, en aquesta biblioteca.

En certa manera, és com si les paraules que vaig teclejar del gener al desembre del 2015, que van volar fins el ciberespai i que a principis del 2016 es van materialitzar en forma de llibre, finalment tanquessin el cercle i tornessin a casa, a l’origen: des d’avui descansen de nou entre les quatre parets que les van veure néixer, envoltades de llibres.

Per commemorar l’efemèride, i per celebrar que demà és el meu sant i que dilluns se celebrarà per primer vegada el dia de les escriptores, he decidit fer-vos un regal. Durant aquesta setmana, des d’avui i fins divendres de la setmana que ve, si compreu un exemplar dedicat del llibre de les «200 muses» a Dawanda, rebreu de regal:

– Regal 1 – Quadern «Jo, musa» => El quadern que recull les 200 inspiracions que van servir per escriure les 200 muses.

– Regal 2 – Joc «Bingo lector» + Daus => Deixa que l’atzar et guiï entre els 200 textos que formen el llibre. Aconseguiràs fer bingo?

Aprofiteu aquesta oferta! Vàlida fins el 21 d’octubre del 2016 a la mitja nit.

Feliç lectura :D

 

20160419-Dimarts_Carnaval-Imatge_Dictionary_Caleb_Roenigk_CC2.0_Attribution-Text_Que_no_arribi_dema_o_si_Teresa_Saborit-El_Gran_Dictat-Oscar_Dalmau-Porquet

Que no arribi demà… O sí!

20160419-Dimarts_Carnaval-Imatge_Dictionary_Caleb_Roenigk_CC2.0_Attribution-Text_Que_no_arribi_dema_o_si_Teresa_Saborit-El_Gran_Dictat-Oscar_Dalmau-Porquet

 

Que no arribi demà, que no arribi demà, que no arribi demà… O sí. Jo què sé! Que sí! Que arribi d’una vegada i em tregui de sobre aquest neguit! Ja no puc més. No puc, no puc, no puc… Sí puc. És clar que puc.

Ja no sé què puc!

Porto tantes hores estudiant paraules que ja no sé si la ela geminada s’escriu amb punt volat o si que el que ha sortit volant és el meu cap. M’he empassat tots els llibres de la Mercè Rodoreda i m’he llegit tres vegades el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. He empaperat la casa amb la poesia de la Maria Mercè Marçal i he agafat en préstec de la biblioteca l’enciclopèdia mèdica en deu volums. M’he tornat addicta als jocs verbívors d’en Màrius Serra i fa dies que no menjo res més que sopes de lletres per dinar, per berenar i per sopar, fins i tot per esmorzar!

Ja no sé què més puc fer…

Jo vivia la mar de tranquil·la fins que se’m va acudir la genial idea d’apuntar-me al càsting d’«El Gran Dictat». Juro i perjuro que en aquell moment no era jo. No sé què em va agafar, encara ara no ho entenc… Les ulleres de l’Òscar Dalmau tenen un efecte hipnòtic, és l’única explicació possible: la culpa va ser de les ulleres. I del porquet! La culpa va ser del porquet! El porquet pervers que no fa més que aparèixer i reaparèixer en els meus malsons des de fa setmanes disfressat amb tots els colors de l’arc de sant Martí: negre funest, verd reptilià, blau ofegat, groc… Groc què sé jo!

Ja no puc fer-hi res.

Em van trucar. Ells. Ells em van trucar i em van dir que… Que endavant! Que havia superat el càsting, que em convocarien per participar en el programa, que anés estudiant el diccionari. I jo, que hauria hagut de dir que no, vaig dir que sí. I vaig començar a devorar paraules. I si des de llavors ja no podia viure…

— T’esperem demà al plató del Gran Dictat.

… Ara encara puc viure menys.

Algú sap què signifiquen els porquets grocs?

[Nota: El text d’avui és un microrelat d’autoficció transmèdia! Si voleu saber com continua, haureu de veure demà el programa d’«El Gran Dictat» de TV3 a partir de les 8 del vespre (hehe). La imatge que acompanya el text es titula «Dictionary» i és de Caleb Roenigk compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

20151224-Bon_Nadal_Felic_2016-Teresa_Saborit-La_Llibreta_Vermella-Vull_Escriure

Bon Nadal i feliç 2016!

 

Nit de Nadal… Brindem!

Brindem per recordar un 2015
que s’acomiada ple de somnis.

Brindem per desitjar que el 2016
vingui curull de somnis fets realitat.

Nit de Nadal… Brindem!

Brindem per aquesta nit
i per les 366 nits d’aquest nou any!

 

BON NADAL I FELIÇ 2016

20150808-Tere_SM-BookTour-La_vident_de_la_lluna_plena-Isabel_del_Río

BookTour: «La vident de la lluna plena» (Isabel del Río)

20150808-Tere_SM-BookTour-La_vident_de_la_lluna_plena-Isabel_del_Río

 

No ho digueu a ningú, és un secret molt ben guardat, però a l’estiu, quan fa molta calor… Hi ha llibres que se’n van de tour (hehe).

Aquest és el cas de «La vident de la lluna plena». La Isabel del Río ha enviat el seu llibre de viatge, perquè visiti diversos blogs durant les vacances, i avui ha decidit fer parada en aquest racó de la xarxa: Benvingut a La Llibreta Vermella!

«La vident de la lluna plena» és una història de recerques:

– La recerca d’una dona per descobrir les seves arrels.
– La recerca d’un tresor amagat entre els secrets de Barcelona (ho sabíeu que en un carrer de la ciutat venien una pedra que deien que curava tots els mals?).
– La recerca per descobrir si l’amor és (o no és) un invent que només existeix a les pel·lícules.

Hi haurà qui us parlarà de les cartes de tarot que serveixen de guia a la protagonista, hi ha qui us parlarà dels enigmes que amaga la ciutat de Barcelona i que la novel·la us permetrà descobrir com si us haguéssiu apuntat en una ruta guiada i exclusiva plena de perills… Jo us parlaré de la dedicatòria. Més ben dit: dedicatòries.

«Per a tu, fruit de dos cors, encara per néixer.» (Setembre 2013)
«Per a en Max, la meva llum, el nostre somriure.» (Març 2014)

Al final, la recerca més important de la nostra vida s’amaga en el cor d’aquells amb qui compartim l’ànima ;)

El BookTour continua. Va començar a principis de juny i acabarà a finals d’agost. Següent parada: «Diary of the witch» divendres de la setmana que ve.

Ens llegim!

 

 

 
PD. És curiós les casualitats que ens prepara el destí. Cau a les meves mans una novel·la de recerques just quan estic en l’última fase de reescriptura de «Tot és un joc» ;)

20150528-200_muses-Imatge_Escola_Escriptura_Ateneu_Barcelones_Finestres_al_mon_Poema_escrit-Text_Finestra_d_aire_Tere_SM

[Musa 84] Finestra d’aire

20150528-200_muses-Imatge_Escola_Escriptura_Ateneu_Barcelones_Finestres_al_mon-Text_Finestra_d_aire_Tere_SM

 

Què em diu una finestra
sinó recordar-me que hi ha vida
més enllà del claustre que respiro?

Obre els porticons
deixa que repiquin amb la tempesta.
Envia les invitacions
deixa que entri l’aire presta.

La finestra sóc jo, no ho veus?
La finestra mirant-me; a mi.

 

 

[Musa 84: Poema inspirat per participar en la proposta de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès «Finestres al món»: «L’Escola d’Escriptura us proposa un exercici literari. Del 18 al 29 de maig, trobareu una FINESTRA OBERTA AL MÓN al vestíbul de la 4a planta de l’Ateneu Barcelonès. És una obra realitzada per la il·lustradora Glòria Falcón, exalumna de l’Escola. Allà hi podreu penjar en paper els vostres textos, de ficció o no-ficció, inspirats en allò que us suggereix la mirada per una finestra. Poden ser poemes, poemes visuals, contes breus, microrelats, cançons o qualsevol text narratiu senzill. Al costat de la finestra haurà una tauleta on hi trobareu xinxetes; només cal triar un lloc on penjar el vostre text. També hi haurà material per si voleu escriure el text allà mateix». La imatge que acompanya el text és una fotografia del plafó a on hi ha la il·lustració de la Glòria Falcón: el meu poema és el foli de color groc que hi ha penjat a sobre del marc de la finestra.]

20150527-200_muses-Escriptori_biblioteca_Ateneu_Barcelones-No_molesteu_escriptora_escrivint_Tere_SM

[Musa 83] No molesteu: escriptora escrivint

20150227-200_muses-Escriptori_biblioteca_Ateneu_Barcelones-No_molesteu_escriptora_escrivint_Tere_SM

 

«S’hi està bé en aquest jardí» penso mentre una libèl·lula dansa entre els nenúfars en flor de l’estany que hi ha al centre del pati de cases. Un de poble no ho entendria. No entendria que un clot d’aigua entre quatre parets de maons es pogués titllar d’estany. No entendria que una libèl·lula hagués pogut optar en llibertat per abandonar les muntanyes i traslladar-se a viure al cor de la ciutat comtal.

Observo el jardí a través finestral que tinc a la meva esquerra. El sol del migdia il·lumina el jardí en vertical, travessa el vidre sense clemència i impacta en la meva pell pàl·lida d’hivern. Els seus raigs reboten en les fulles de color verd fosc d’un arbre del qual desconec el nom mentre el vent, aire càlid juganer, bressola amb delicadesa les capçades de les palmeres que s’enfilen orgulloses entre els edificis, cada any una mica més altes, com si volguessin acariciar el blau del cel amb la punta de les seves fulles afilades.

«S’hi està be en aquest jardí» penso mentre la meva mirada abandona la imatge del jardí i retorna a la pantalla que espera les meves paraules. «Ho saps que jo sóc de poble? — pregunto a un full en blanc del qual no espero resposta —. I malgrat no entendre-ho… M’agrada aquesta biblioteca.»

 
[Musa 83: Relat inspirat per la proposta de la Magda Mateu: «libèl·lula, vidre, aigua, verd, aire». La imatge que acompanya el text es titula «Escriptori a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès» i és d’autoria pròpia.]

20150516-Tere_SM-Taller_poesia_escenica_Brossa_Setmana_poesia_Barcelona

Taller poesia escènica de Joan Brossa a la Setmana de la Poesia de Barcelona

20150516-Tere_SM-Taller_poesia_escenica_Brossa_Setmana_poesia_Barcelona

 

Com ja és tradicional, a principis de maig, a Barcelona se celebra la Setmana de la Poesia. Entre els molts actes que es programen per tota la ciutat, el divendres 15 de maig l’Escola d’Escriptura i la Fundació Joan Brossa van organitzar un taller al qual vaig tenir l’honor de poder assistir: «Més enllà del teatre: la poesia escènica».

En el taller, dirigit magistralment per en Jordi Marrugat, vam tenir l’ocasió d’aprendre moltes coses de l’obra poètica d’en Joan Brossa, posant l’èmfasi en les seves obres de teatre (o, com ell l’anomenava, la seva poesia escènica).

Ho sabíeu que Lorca era un dels referents de Joan Brossa? Em quedo amb una cita del poeta que segurament va influir l’obra Brossa: «El teatre és poesia que s’aixeca del llibre i es fa humana. I en fer-se, parla i crida, plora i es desespera.»

L’última part del taller el vam dedicar a posar en pràctica tot el que havíem après. Vam fer una acció espectacle col·lectiva de la qual no han quedat registres gràfics (hehe) i vam escriure dos cadàvers exquisits imitant la metodologia emprada pels surrealistes francesos: un de poètic i un de teatral.

El poètic diu: «En la buidor del tot res / Plomes verdes marginades / La clara nit ho enfosquia tot / Un vers en un moment!! No sé què dir / Sol, i de dol, i amb vetusta gonella / Els ulls de la fusta respiren aire / La vida és per viure-la».

I el teatral: «T’estimo. De la dreta surt una noia i s’asseu a terra. (algú) desaprendre (alguna cosa). L’actor primer salta dins la banyera. El capellà s’aixeca de sobte. Silenci llarg. Saltem amb els dos peus junts».

Què us sembla, tenim un futur surrealista? ;)

https://twitter.com/TereSM_/status/599508460041064448

Moltes gràcies Escola d’Escriptura, Fundació Brossa i Jordi Marrugat per convidar-nos!

20150404-Tere_SM-Qui_soc

Qui sóc?

20150404-Tere_SM-Qui_soc

 

La web de VullEscriure està que treu fum amb l’especial d’abril (els #tweetrelatJJFF cada vespre, el Jocs Florals durant tot el mes, «La nit de les lletres» el pròxim 18), però «La Llibreta Vermella» està avorrida des que les muses van decidir-se agafar-se uns dies de vacances ;)

Aquesta tarda, cansada de tant silenci, he decidit fer «dissabte» (hihi)

He fet endreça, he recategoritzat textos, he canviat la imatge de la portada… I he escrit una nova biografia!

Què us sembla? Llegint aquesta presentació… Teniu més o menys ganes de llegir-me?

Espero que moltes més! (hehe)

Feliç diumenge de Pasqua.

Ens llegim ;)

20150217-200_muses-Imatge_Essencia_del_nus_Salvador_Riera-Text_El_mal_bretol_Tere_SM

[Musa 20] El mal brètol

20150217-200_muses-Imatge_Essencia_del_nus_Salvador_Riera-Text_El_mal_bretol_Tere_SM
Decisió compromesa,
esbrinar quin cor primer
serà fendit per l’arquer
en l’amorosa contesa.

Ignorant, potser, tal volta
que per tres es tensa l’arc
que no juga per descart
la diana està resolta.

Equilàter fet perfecte
amb tres cors vius com a vèrtexs
meu, teu, seu, constant recerca,
un crit més per cloure el cercle.

I és Eros virginal
i Cupido juganer
el qui juga a fer d’arquer
ferint al mateix instant.

«Papa» diu un cor incrèdul
«Mama» crida un cor amb llàgrimes
un plor encadena tres ànimes
quan fa triblanc el mal brètol.

 

 

[Musa 20: Poema inspirat per la proposta d’en Salvador Riera: «(Sobre “L’essència del nus”) Intentar resoldre el problema que el juganer autor del poemari planteja a les pàgines 68 i 69». La imatge que acompanya el text és una fotografia de les pàgines 68 i 69 del llibre «L’essència del nus» d’en Salvador Riera.]

10 anys RC

Avui faig 10 anys

10 anys RC

10 anys!

Mareta meva, vosaltres sabeu què són “DEU ANYS”?

Doncs això, 10 anys, com aquell qui no vol la cosa. Avui fa 10 anys, exactes, ni un més ni un menys. Avui fa 10 anys que vaig publicar el meu primer relat a Relats en Català: Si ho veiessis…

Si ho veiessis… El títol no podria ser més oportú ;)

Si hagués vist “llavors”, a on estaria “justament avui”, crec que m’hauria agafat alguna cosa i m’hauria estibat dels cabells: “però tu t’has tornat boja?!” (hehe)

Sigui com sigui, avui és el meu RCaniversari.

Moltes gràcies per aguantar-me aquests 10 anys, relataires!