20180920-La_revolucio_de_les_formigues-Teresa_Saborit

Festa de presentació de «La revolució de les formigues»!

20180920-La_revolucio_de_les_formigues-Teresa_Saborit

 

Mil gràcies, mecenes: ho hem aconseguit! Gràcies a la vostra ajuda, «La revolució de les formigues» serà una realitat.

Esperàvem tirar endavant una petita edició i heu més que doblat les nostres expectatives. Esperàvem el recolzament d’amics i familiars i ens hem vist sorpresos amb l’arribada de desenes de persones que fins ara no coneixíem (i que esperem que a partir d’aquest projecte es converteixin en nous amics!). Gràcies a tots per respondre al Verkami d’aquesta petita novel·la. Sou fantàstics!

Per celebrar-ho com us mereix, tinc el goig de convidar-vos a la festa de presentació que celebrarem la setmana que ve!

Apunteu-vos-ho a l’agenda: dijous 20 de setembre, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (plaça Lesseps 20-22). Per poder calcular quants serem, confirmeu si us plau la vostra assistència responent a aquest missatge (o enviant-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat). Moltes gràcies! :D

PD. Voleu saber més coses sobre el llibre? Feu clic aquí: www.teresasaborit.cat/larevoluciodelesformigues

20180910-La_revolucio_de_les_formigues-Novel-la_negra-Referendum_Catalunya_Republica-Booktrailer

«No hi va haver referèndum»

 

«Res del que llegireu en aquesta novel·la no va passar en realitat. No hi va haver referèndum. No hi va haver declaració d’independència. No hi va haver victòria de la república per majoria absoluta el 21 de desembre del 2017. Tots els personatges i situacions són cent per cent ficticis. Qualsevol coincidència amb la realitat és pura casualitat. I, per descomptat, mai cap formiga no s’ha atrevit a fer una revolució.»

Voleu llegir el primer capítol de la novel·la? Feu clic aquí.

Voleu reservar-ne un exemplar? Feu clic AQUÍ!

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

«Gamificació»? Això es menja?

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

 

En la meva presentació dic que sóc escriptora, narradora oral, assessora literària i especialista en gamificació de projectes literaris. En llegir-ho molts em pregunten: «Què és això de la “gamificació”?» Per a tots aquests curiosos, avui una petita guia ;)

La paraula gamificació deriva de la paraula «joc» (en anglès, «game»). Resumint: es tracta d’utilitzar dinàmiques pròpies de «jocs» en entorns que a priori no tenen res de lúdics.

Què és el que ens fa estar jugant durant hores sense despistar-nos? Per què ens passa el temps volant quan ens divertim? Com aconseguim estar focalitzats al cent per cent sense ni tan sols recordar-nos de mirar el mòbil? Aquestes són les preguntes que es fa la gamificació, per extreure’n les mecàniques bàsiques i després aplicar-les en entorns d’allò més variats: classes, grups de treball, empreses, psicologia,…

Jo l’aplico a projectes literaris. En voleu un parell d’exemples?

  • El primer i més conegut és la web d’escriptura VullEscriure.cat. Si us hi fixeu, us adonareu que és una web gamificada. El seu objectiu és incentivar la creació literària, però el seu enfocament és cent per cent lúdic: hi ha dinàmiques de treball en grup, reptes, recompenses,… Millor això que una classe magistral, no us sembla? ;)
  • Un altre exemple que us podria posar és l’últim projecte en el que he col·laborat: el disseny d’escapes room per a escoles basades en obres literàries. Si en voleu més informació, aquí trobareu l’exemple de «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell i aquí el de «La casa de Bernarda Alba» de Federico García Lorca (des d’aquí una abraçada a la gent de Flip Experiències Educatives per haver-me permès col·laborar en uns projectes tan interessants! ;) ).

I això, com s’aprèn?

En el meu cas, la base teòrica la vaig adquirir a través del Màster en Gamificació i Narratives Transmèdia que vaig fer a l’IEBS el 2015, dirigit per Oscar García Pañella, soci de Cookie Box i gran apassionat de la gamificació i l’storytelling transmèdia (un altre dia us parlaré del món transmèdia, hehe).

Espero que aquest petit article us hagi servit per conèixer una mica més el fascinant món de la gamificació. I ara la falca publicitària: si teniu un projecte literari i voleu donar-li una volta perquè la gent s’hi submergexi durant hores sense mirar el rellotge, envieu-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat. Serà un plaer gamificar plegats! :D

PD. Ah! I responent a la pregunta del títol. No, la «gamificació» no es menja: s’hi juga ;)

 

[Nota: La imatge que acompanya aquest article és una composició creada a partir de les fotografies «Book 3» de Brenda Clarke, «The Making of Harry Potter» de Dave Catchpole i «Day 29 – freeze» de The real Tiggy compartides a Flickr sota llicència de Creative Commons «Attribution 2.0 Generic».]

L’angelet, el ratolí i la fada de les dents

 

Diuen que fa molt i molt de temps, en un temps que tots els humans han oblidat, el primer angelet, el primer ratolí i la primera fada de les dents van arribar a un acord amb una nena que plorava perquè li havia caigut una dent: si els donava la dent i se n’anava a dormir, ells li farien un petit regal.

La nena va acceptar el tracte. Els va donar la dent i se’n va anar a dormir. Ells, amb la seva màgia, van convertir la dent en un regal i li van deixar sota el coixí. I encara li van fer un altre regal: que li cresqués una altra dent per substituir la que li havia caigut.

En despertar-se al matí següent, la nena va estar tan contenta amb el seu regal que ja no va tornar a plorar. I l’angelet, el ratolí i la fada van estar tan contents, en veure-la tan feliç, que van decidir que a partir de llavors deixarien regals a tots els nens del món a qui els caigués una dent.

I tot i que els humans han oblidat la història, els angelets, els ratolins i les fades de les dents continuen mantenint el seu pacte, perquè a ells no hi ha res que els faci més feliços que veure als nens contents.

Firmat: l’angelet, el ratolí i la fada de les dents.

 

[Nota: Conte inspirat per una pregunta de la Lara, publicada al Facebook de la seva mare, adreçada a un dels misteriosos éssers de les dents: «Per què necessites tantes dents? Què en fas de les dents dels nens?». La imatge que acompanya el text és «Light ball» de Beth Scupham, compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

Verkami per publicar la novel·la negra «La revolució de les formigues»!

 

Necessito la vostra ajuda perquè «La revolució de les formigues» sigui una realitat! Em doneu un cop de mà?

«Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d’arribar per protegir una filla?» Una novel·la negra ambientada en tot el que vam viure a Catalunya a finals del 2017!

Voleu llegir-ne un fragment? Feu clic AQUÍ per descarregar-vos l’arxiu pdf amb l’inici de la novel·la

Voleu participar en el Verkami perquè la novel·la pugui ser una realitat? Feu clic aquí: www.vkm.is/revoluciodelesformigues

Espero que gaudiu de la lectura. Feliç divendres! ;)

20180726-Ressenyes-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Jordi_Romeu-David_Gomez-On_viuen_els_somnis

Dues noves ressenyes d’«Els llops ja no viuen als boscos»

20180726-Ressenyes-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Jordi_Romeu-David_Gomez-On_viuen_els_somnis

 

L’estiu et porta sorpreses inesperades, com descobrir que Els llops ja no viuen als boscos continua acumulant noves lectures. És el cas d’en Jordi Romeu i en David Gómez, que han tingut la bondat de llegir-lo i de publicar-ne unes fantàstiques ressenyes a la xarxa.

 

L’opinió d’en Jordi Romeu la trobareu en el seu videoblog:

«En els relats de la Teresa Saborit hi veiem alguna cosa més que la maldat. De fet, el que veiem és l’altra cara, la que queda amagada per l’horror, la de la por dels personatges que pateixen aquesta maldat, la de les víctimes.»

 

 

 

La ressenya d’en David Gómez la trobareu a la seva pàgina de Facebook «On viuen els somnis»:

«Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit.

Set contes que ens parlen d’infants enfrontats al món. Set històries que, sota el títol d’un pecat capital, ens porten al costat més fosc, allà on els nens no haurien d’anar mai. Set protagonistes que veuen malmesa la seva vida per l’acció o la inacció dels adults, que com els llops dels contes de fades poden fer molta por.

Teresa Saborit ens apropa a un món perillós però real on els nostres fills —sí, els teus i els meus, o creies que ells estaven lliures de perills?— viuen una realitat colpidora. Ho fa amb tendresa, sense ficar-se morbosa, potser és per això que algun dels contes és capaç d’aturar-te la respiració per uns segons davant el que és inevitable, allò que com adult saps que passarà després.

“Els llops ja no viuen als boscos” és una lectura molt recomanable. D’aquelles que pots fer sense cap dificultat i que et deixen un record profund.

No us la perdeu.»

 

Moltes gràcies per la lectura i per les vostres paraules, Jordi i David!

20180618-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral

Sóc «La veu»

20180618-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral

 

Sóc «La veu». O així és com em va rebatejar en Víctor Pallàs, dissabte passat, durant l’acte de proclamació dels guanyadors dels XXX Premis Literaris de Gurb. La raó? Haver participat en l’entrega de guardons llegint un petit fragment de cada un dels textos premiats. Espero que el meu «nou» nom sigui per bé! (hehe)

Més enllà d’anècdotes personals, va ser un goig i un honor poder participar en l’entrega de premis llegint un petit fragment dels contes, relats i poemes que havien estat seleccionats com a guanyadors pel jurat del certamen.

Espero que gaudíssiu de l’acte presentat magistralment per en Víctor Pallàs, fet possible gràcies a la implicació dels membres dels jurats de les diverses categories i organitzat gràcies a l’esforç i dedicació d’en Pere Molist, regidor de Cultura del nostre poble.

Trenta anys de premis literaris. Per molts anys semblants obres, gurbetans!

PD. A continuació trobareu un retall amb la notícia publicada a El9nou d’aquest dilluns:

20180618-El9nou-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral

20180516-Tirant_lo_Blanc-Joanot_Martorell-Lectura_veu_alta-Narradora_Teresa_Saborit-Biblioteca_publica_Lleida

Gràcies Lleida per acollir la lectura de «Tirant lo Blanc»

20180516-Tirant_lo_Blanc-Joanot_Martorell-Lectura_veu_alta-Narradora_Teresa_Saborit-Biblioteca_publica_Lleida

 

Gràcies Biblioteca Pública de Lleida per acollir la lectura en veu alta de «Tirant lo Blanc». Un plaer i un goig visitar la vostra biblioteca per compartir les aventures del cavaller Tirant lo Blanc i la princesa Carmesina!

Les lectures de «Tirant lo Blanc» tornaran a la tardor. De moment hem visitat Tarragona, Barcelona, Lleida… Ens queda Girona! Després de l’estiu, més detalls (hehe).

Aquest 2018 es compleixen 550 anys de la mort de Joanot Martorell. Si voleu sumar-vos a la commemoració, i que l’espectacle de narració oral visiti la vostra població, envieu-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat. Serà un plaer agendar dia i hora! ;)

20180510-Tirant_lo_Blanc-Joanot_Martorell-Lectura_veu_alta-Narradora_Teresa_Saborit-Biblioteca_publica_Lleida

«Tirant lo Blanc» a Lleida

20180510-Tirant_lo_Blanc-Joanot_Martorell-Lectura_veu_alta-Narradora_Teresa_Saborit-Biblioteca_publica_Lleida

 

Continuen les lectures en veu alta de «Tirant lo Blanc»! Si per Sant Jordi el cavaller de Joanot Martorell va visitar Tarragona i el Parlament de Catalunya, dimecres de la setmana que ve arribarà a la Biblioteca Pública de Lleida ;)

Després de múltiples aventures, el cavaller Tirant lo Blanc, conqueridor de fortaleses inexpugnables, arriba a Constantinoble per ajudar a defensar l’imperi Bizantí que està a punt de caure en mans de l’enemic. En la seva primera trobada amb l’emperador, però, Tirant cau rendit als peus de la princesa.

«Com que havien estat amb les finestres tancades, feia tanta calor que Carmesina estava mig descordada, mostrant al pit dues pomes de paradís que cristal·lines semblaven, les quals donaren entrada als ulls de Tirant que, a partir d’aquell moment, ja no van trobar la porta per sortir-ne i van ser per sempre presos en poder de persona lliure fins que la mort dels dos en féu separació.»

Aconseguirà Tirant conquerir el «castell» de Carmesina? Un espectacle de lectura en veu alta, amb vídeos i música, que us captivarà fins a l’últim sospir dels protagonistes.

Aquest 2018 es compleixen 550 anys de la mort de Joanot Martorell: si encara no coneixeu aquest clàssic de la literatura, no podeu deixar escapar aquesta oportunitat. Dimecres 16 de maig, a les 7 de la tarda, a la sala d’actes de la Biblioteca Pública de Lleida (Rambla d’Aragó 10). No hi falteu!

 

[Nota: La fotografia de l’interior de la Biblioteca Pública de Lleida que acompanya aquest post és d’Aspoleta, compartida a Wikimedia Commons amb llicència «CC 3.0»]

20180424-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-signatures-Barcelona-Nit_lletres-Vull_Escriure

Dissabte 28: 6a edició de «La Nit de les Lletres»!

20180424-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-signatures-Barcelona-Nit_lletres-Vull_Escriure

 

Un plaer coincidir amb la Silvia Jané, en Xavier Carrascós, en Jordi Badia, en Jordi Romeu, en Ferran d’Armengol, la Montse Assens, en Vicenç Ambrós, la Sílvia Romero,… I tants d’altres!

Molts gràcies a tots els qui heu vingut en algun moment del dia a la parada de l’Associació d’Amics de Sant Camil, a la parada de l’Associació de Relataires en Català o a la biblioteca de Sant Esteve de les Roures (hehe). Un plaer retrobar-vos un Sant Jordi més! :D

Si us heu quedat amb ganes de més lletres, aquest dissabte 28 us espero a la web de VullEscriure amb la 6a edició de «La Nit de les Lletres»! A partir de les 8 del vespre i fins a la 1 de la nit, cinc hores d’escriptura ràpida en temps real.

A cada hora en punt publicarem a VullEscriure una minicrida, una excusa per escriure, i a partir de llavors tindreu UNA HORA per escriure el vostre text i publicar-lo a la web; una hora, ni un minut més.

«La Nit de les Lletres» està oberta a tots els escriptors que ho desitgin: l’únic requisit per participar-hi és estar registrat a la web de VullEscriure i tenir moltes ganes d’escriure. Relat, teatre, cartes, poesia… No hi ha límits d’extensió i tots els formats són benvinguts.

A la 1 de la nit reactivarem totes les minicrides de la jornada perquè pugueu «repescar» en diferit aquelles propostes que no hàgiu pogut respondre en temps real. Rebreu un punt per cada minicrida que respongeu en directe i mig punt per cada minicrida resposta durant el període de repesca.

Qui respongui a les 5 minicrides en temps real serà nomenat «Cavaller de VullEscriure»! Feu un cop d’ull a la web per descobrir la resta de títols: «Rosa galant», «Drac ferotge», «Espasa ràpida», «Escuder valent», «Quixot lleial»,…

Farem el seguiment de la jornada a Twitter amb l’etiqueta #NitLletres com cada any: estigueu atents al compte de @VullEscriure per saber com evoluciona la vetllada (hehe).

Ens llegim el 28 a partir de les 8 del vespre, amants de les paraules! ;)