20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

«Gamificació»? Això es menja?

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

 

En la meva presentació dic que sóc escriptora, narradora oral, assessora literària i especialista en gamificació de projectes literaris. En llegir-ho molts em pregunten: «Què és això de la “gamificació”?» Per a tots aquests curiosos, avui una petita guia ;)

La paraula gamificació deriva de la paraula «joc» (en anglès, «game»). Resumint: es tracta d’utilitzar dinàmiques pròpies de «jocs» en entorns que a priori no tenen res de lúdics.

Què és el que ens fa estar jugant durant hores sense despistar-nos? Per què ens passa el temps volant quan ens divertim? Com aconseguim estar focalitzats al cent per cent sense ni tan sols recordar-nos de mirar el mòbil? Aquestes són les preguntes que es fa la gamificació, per extreure’n les mecàniques bàsiques i després aplicar-les en entorns d’allò més variats: classes, grups de treball, empreses, psicologia,…

Jo l’aplico a projectes literaris. En voleu un parell d’exemples?

  • El primer i més conegut és la web d’escriptura VullEscriure.cat. Si us hi fixeu, us adonareu que és una web gamificada. El seu objectiu és incentivar la creació literària, però el seu enfocament és cent per cent lúdic: hi ha dinàmiques de treball en grup, reptes, recompenses,… Millor això que una classe magistral, no us sembla? ;)
  • Un altre exemple que us podria posar és l’últim projecte en el que he col·laborat: el disseny d’escapes room per a escoles basades en obres literàries. Si en voleu més informació, aquí trobareu l’exemple de «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell i aquí el de «La casa de Bernarda Alba» de Federico García Lorca (des d’aquí una abraçada a la gent de Flip Experiències Educatives per haver-me permès col·laborar en uns projectes tan interessants! ;) ).

I això, com s’aprèn?

En el meu cas, la base teòrica la vaig adquirir a través del Màster en Gamificació i Narratives Transmèdia que vaig fer a l’IEBS el 2015, dirigit per Oscar García Pañella, soci de Cookie Box i gran apassionat de la gamificació i l’storytelling transmèdia (un altre dia us parlaré del món transmèdia, hehe).

Espero que aquest petit article us hagi servit per conèixer una mica més el fascinant món de la gamificació. I ara la falca publicitària: si teniu un projecte literari i voleu donar-li una volta perquè la gent s’hi submergexi durant hores sense mirar el rellotge, envieu-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat. Serà un plaer gamificar plegats! :D

PD. Ah! I responent a la pregunta del títol. No, la «gamificació» no es menja: s’hi juga ;)

 

[Nota: La imatge que acompanya aquest article és una composició creada a partir de les fotografies «Book 3» de Brenda Clarke, «The Making of Harry Potter» de Dave Catchpole i «Day 29 – freeze» de The real Tiggy compartides a Flickr sota llicència de Creative Commons «Attribution 2.0 Generic».]

20180424-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-signatures-Barcelona-Nit_lletres-Vull_Escriure

Dissabte 28: 6a edició de «La Nit de les Lletres»!

20180424-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-signatures-Barcelona-Nit_lletres-Vull_Escriure

 

Un plaer coincidir amb la Silvia Jané, en Xavier Carrascós, en Jordi Badia, en Jordi Romeu, en Ferran d’Armengol, la Montse Assens, en Vicenç Ambrós, la Sílvia Romero,… I tants d’altres!

Molts gràcies a tots els qui heu vingut en algun moment del dia a la parada de l’Associació d’Amics de Sant Camil, a la parada de l’Associació de Relataires en Català o a la biblioteca de Sant Esteve de les Roures (hehe). Un plaer retrobar-vos un Sant Jordi més! :D

Si us heu quedat amb ganes de més lletres, aquest dissabte 28 us espero a la web de VullEscriure amb la 6a edició de «La Nit de les Lletres»! A partir de les 8 del vespre i fins a la 1 de la nit, cinc hores d’escriptura ràpida en temps real.

A cada hora en punt publicarem a VullEscriure una minicrida, una excusa per escriure, i a partir de llavors tindreu UNA HORA per escriure el vostre text i publicar-lo a la web; una hora, ni un minut més.

«La Nit de les Lletres» està oberta a tots els escriptors que ho desitgin: l’únic requisit per participar-hi és estar registrat a la web de VullEscriure i tenir moltes ganes d’escriure. Relat, teatre, cartes, poesia… No hi ha límits d’extensió i tots els formats són benvinguts.

A la 1 de la nit reactivarem totes les minicrides de la jornada perquè pugueu «repescar» en diferit aquelles propostes que no hàgiu pogut respondre en temps real. Rebreu un punt per cada minicrida que respongeu en directe i mig punt per cada minicrida resposta durant el període de repesca.

Qui respongui a les 5 minicrides en temps real serà nomenat «Cavaller de VullEscriure»! Feu un cop d’ull a la web per descobrir la resta de títols: «Rosa galant», «Drac ferotge», «Espasa ràpida», «Escuder valent», «Quixot lleial»,…

Farem el seguiment de la jornada a Twitter amb l’etiqueta #NitLletres com cada any: estigueu atents al compte de @VullEscriure per saber com evoluciona la vetllada (hehe).

Ens llegim el 28 a partir de les 8 del vespre, amants de les paraules! ;)

20180421-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-Presentacio_llibre_VullEscriure-Biblioteca_Jaume_Fuster

Presentació del llibre de Sant Jordi de VullEscriure

20180421-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-Presentacio_llibre_VullEscriure-Biblioteca_Jaume_Fuster

 

Moltes gràcies Biblioteca Jaume Fuster per acollir-nos aquest matí per celebrar la presentació del llibre de Sant Jordi de VullEscriure: un recull amb una selecció dels millors microrelats escrits durant la 6a temporada, aquest any inspirats per les versions originals del contes clàssics!

Moltes gràcies Mixa, Roser Torras, Glòria Peraita, Josep Carbonell, Farners Casas, David Gómez i Teresa Torrens per llegir-nos de viva veu alguns dels vostres textos. Moltes gràcies a tots els autors i lectors que heu assistit a l’acte.

I moltes gràcies als agosarats escriptors de VullEscriure que han fet possible el llibre: que han respost a la Crida setmana rere setmana durant tota la temporada, que han plantat cara sense por a paraules obligatòries, minicrides opcionals i intercanvis de comentaris i que han treballat conjuntament com un autèntic grup d’escriptura durant tot l’any per ajudar-se mútuament a escriure cada vegada millor. Sou els escriptors més valents de tot el ciberespai català!

El 28 d’abril us esperem a la web amb la 6a edició de «La Nit de les Lletres» a partir de les 8 del vespre: 5 hores d’escriptura ràpida en temps real que serviran per acomiadar les activitats de la web fins l’octubre vinent ;)

Feliç dia del llibre i la rosa, escriptors!

 

[Nota: Foto gentilesa de la Biblioteca Jaume Fuster.]

20180412-Llibre-Sant_Jordi_2018-VullEscriure

Ja és Sant Jordi a VullEscriure!

20180412-Llibre-Sant_Jordi_2018-VullEscriure

 

Ja hem recollit de la impremta el llibre de VullEscriure de Sant Jordi 2018: el recull amb els millors microrelats escrits durant la 6a temporada, aquest any inspirats per les versions originals dels contes clàssics! El dissabte 21 us esperarem a les 11:30 a la presentació oficial del llibre a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (plaça Lesseps, 20-22).

Voleu conèixer alguns dels textos que formen part del llibre? Feu un cop d’ull al vídeo que hem preparat amb una selecció de fragments escrits pels autors més prolífics d’aquesta temporada:

 

 

I parlant de la biblioteca Jaume Fuster, ja podeu consultar a la web alguns dels textos escrits el passat mes de març durant la «I Jornada d’Escriptura de VullEscriure»: si sortiu de casa i fa cara de ploure… No us descuideu el «paraigua» (hehe). I si voleu saber què els va semblar als escriptors que van assistir a la jornada, feu clic aquí per fer un cop d’ull a alguna de les opinions que ens han enviat.

El dissabte 21 tenim presentació a Barcelona… I el dissabte 28 tindrem la 6a edició de «La Nit de les Lletres»! Com cada Sant Jordi, des de les 8 del vespre i fins a la 1 de la nit us esperarem en la nostra tradicional vetllada d’escriptura ràpida. Aconseguireu ser nomenats «Cavallers de VullEscriure» o us quedareu en «Afiladors de paraules»? Us esperarem puntualment a les 8 del vespre a la web per descobrir-ho! ;)

20180313-Vull_Escriure-Llibre-Roses_Sant_Jordi

Ja és aquí el llibre de Sant Jordi 2018 de VullEscriure!

20180313-Vull_Escriure-Llibre-Roses_Sant_Jordi

 

Després de mesos d’escriptura incansable, per fi ja sabem el nom dels 33 autors que participaran en el llibre de Sant Jordi 2018 de VullEscriure! Voleu descobrir els seus noms? Feu un cop d’ull al vídeo que trobareu a continuació ;)

 

 

Per poder editar i publicar el llibre hem activat una campanya de micromecenatge que mantindrem activa fins el diumenge 18 de març: a través de la plataforma podeu encarregar tants llibres com vulgueu i decidir si voleu que us els enviem per correu postal certificat o si preferiu veniu a recollir-los en persona en la presentació que farem a Barcelona el dissabte 21 d’abril al matí, a les 11:30, a la Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps, 20-22).

 


 

Moltes gràcies a tots per haver-nos acompanyat durant tota la temporada. Ens llegim!

Aquesta setmana… La versió original de «La Ventafocs» (Llegenda egípcia)

20180301-Vull_Escriure-Ventafocs-Rodophis-Llegenda_Egipte-Red_hot_Barcelona-Julien_Belli-Flickr

 

La Ventafocs és un dels contes dels que hi ha més versions a tot el món, cadascuna amb una història pròpia (amb més o menys variacions) i un nom diferent. Alguns exemples:

  • La «Yen-shen» de la Xina del 850 d.C.
  • La «Hanchi» de la Índia (que es veu obligada a fugir per la seva extrema bellesa, que fa que tots els homes la persegueixin).
  • La «Zezolla» italiana escrita per Basile el 1634 (una de les més cruels, en la que la noia mata la seva primera madrastra manipulada per la seva antiga dida, que es converteix en la nova esposa del seu pare i que encara és més pèrfida que l’anterior).
  • La «Rushen Coatie» escocesa (en la que la seva mare morta es reencarna en un vedell vermell per protegir-la).
  • La «Basilisa» russa (en la qual ha de protegir-se dels atacs de la seva madrastra i germanastres i d’una bruixa caníbal).
  • L’«Aschenputtel» dels germans Grimm (en la que les germanastres s’amputen parts dels peus per poder-se calçar la sabata que els porta el príncep).

La «Ventafocs» francesa de Perrault (amb una protagonista bondadosa, una fada i l’aparició d’unes sabates de cristall) és la que s’assembla més a la versió més popular del conte a dia d’avui. La més antiga, però, és la «Rhodopis» egípcia, que diuen que es basa en una noia que va existir de debò i que va aconseguir que erigissin una petita piràmide en el seu honor al delta del Nil: un personatge que ja és citat per la poeta Sifo en escrits del segle VI aC.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La Ventafocs» segons la llegenda egípcia «Rhodopis, reina del Nil»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180227-Jornada_escriptura-VullEscriure-Barcelona-Creacio_literaria-Creativitat

I Jornada d’Escriptura de VullEscriure!

20180227-Jornada_escriptura-VullEscriure-Barcelona-Creacio_literaria-Creativitat

 

Espero que hagueu tingut un bon inici de setmana i que la neu no us hagi fet gaires maleses (hehe). El post d’avui és per comunicar-vos una gran notícia: estic organitzant una Jornada d’Escriptura a Barcelona pel pròxim 17 de març i em faria molta il·lusió que m’hi acompanyéssiu! ;)

No serà la «típica» classe amb teoria i exercicis, no serà tampoc una «simple» trobada per escriure… Seran 6 hores d’escriptura «non-stop» plenes de sorpreses! (bé… algun «stop» haurem de fer per menjar alguna cosa de tant en tant: no és aconsellable escriure amb la panxa buida, hehe).

Quants cops us heu quedat bloquejats davant de la pàgina en blanc perquè no sabíeu «què» escriure? El dissabte 17 de març del 2018 us espero a Barcelona amb una Jornada d’Escriptura única a on aprendrem un munt d’estratègies perquè la falta d’idees deixi de ser un problema. De les 10 del matí a 1/4 de 7 de la tarda (amb una petita pausa a mig matí per fer un cafè i una altra al migdia per dinar) descobrirem que les idees estan per tot arreu: el què us faltarà serà temps per escriure-les totes!

La jornada està adreçada a tots aquells que volen descobrir nous mecanismes per despertar la seva creativitat. No importa el nivell: tan sols cal tenir ganes d’arremangar-se i de jugar amb les infinites possibilitats que posarem sobre la taula. L’enfocament serà 100% pràctic: escriurem (escriurem durant 6 hores!) perquè escriure és l’única manera d’aprendre a escriure. Si us agrada escriure, si us voleu provar coses noves, si us apassiona jugar amb les històries… Veniu a divertir-vos amb nosaltres!

Inscripcions obertes fins el 8 de març (places limitades). Trobareu tota la informació a: http://www.vullescriure.cat/jornada-escriptura.html

Reserveu ja la vostra plaça! :D

20180222-Vull_Escriure-Blancaneus-Jove_esclava-Basile-Rose-Aldo_Cauchi_Savona-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La Blancaneus» (Basile)

20180222-Vull_Escriure-Blancaneus-Jove_esclava-Basile-Rose-Aldo_Cauchi_Savona-Flickr

 

Quin és la versió original de la Blancaneus? Hi ha dues teories principals: la primera diu que el personatge de la Blancaneus es basa en una noia que va existir realment, l’altra que la versió original és la que va escriure Basile el 1634.

Els que asseguren que la Blancaneus va existir de debò, argumenten que la història que van immortalitzar els germans Grimm s’assembla a la vida real de Maria Sophia Margaretha Catharina von Erthal, una nena alemanya, filla d’un diplomàtic de Lohr, el pare de la qual es va casar en segones núpcies amb una comtessa imperial violenta i autoritària. Abans de casar-se amb la seva segona esposa, el pare va regalar a la madrastra un mirall «màgic» que en l’actualitat està exposat al museu d’Spessart: un mirall amb un marc d’orfebreria construït de tal manera que, si algú hi parla a prop, diuen que per les seves obertures es pot sentir un eco «estrany» que sembla respondre les preguntes que se li formulen.

Els que aposten per la ficció, asseguren que Basile és el pare de la història original. Us en recordeu del «Decameró» que Giambattista Basile va escriure el 1634? Entre la multitud de contes que hi ha en aquest llibre n’hi ha un que molts consideren l’origen de la Blancaneus: «La jove esclava».

A diferència de la versió que els germans Grimm van fer famosa, en el relat de Basile no hi ha ni mirall màgic, ni set nans miners, ni pomes enverinades, ni reines malèfiques, ni prínceps encantadors. Sí que hi ha un taüt de cristall i una nena a qui tothom dóna per morta, quan la seva mare li clava la pinta al cap per accident mentre la pentina, i que un cop enterrada continua creixent dins del taüt fins a convertir-se en una dona d’extraordinària bellesa (semblarà estrany… però sembla que a l’època de Basile, si els morts enterrats «creixien», els taüts de cristall també ho feien perquè els seus inquilins hi continuessin cabent).

No sabrem mai del cert si va ser abans l’ou o la gallina. Mentre esperem que els estudiosos trobin nous indicis que facin decantar la balança per una o altra teoria, us convido a fer un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La Blancaneus» que va escriure Basile: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180215-Vull_Escriure-Princep_granota-Grimm-Enric_Ferri-Frog-Gabor_Kovacs-Flickr

Aquesta setmana… La versió original d’«El príncep granota» (Germans Grimm)

20180215-Vull_Escriure-Princep_granota-Grimm-Enric_Ferri-Frog-Gabor_Kovacs-Flickr

 

Sabeu aquella història del príncep convertit en granota que necessitava que una princesa li fes un petó per tornar a ser humà? Doncs en la versió que els germans Grimm van escriure el 1812, el que necessitava el príncep no era un petó, sinó que la princesa acabés la paciència i, furiosa per tot plegat, perdés els estreps i… Ehem… Haureu de mirar el vídeo per descobrir-ho (hehe).

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original d’«El príncep granota» i saber qui era «Enric, el ferri», el vassall més fidel que mai hagi existit: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180208-Vull_Escriure-Flautista_Hamelin-Grimm-cheese-george_ruiz-Flickr

Aquesta setmana… La versió original d’«El flautista d’Hamelín» (Germans Grimm)

20180208-Vull_Escriure-Flautista_Hamelin-Grimm-cheese-george_ruiz-Flickr

 

Diuen diuen diuen que la història que els germans Grimm van escriure el 1816 és… Real: que, en efecte, el 26 de juny de 1284, 130 nens del poble d’Hamelín van desaparèixer per sempre més sense deixar rastre.

Alguns diuen que els nens van ser víctimes d’algun accident que va fer que s’ofeguessin en el riu que passa a tocar d’Hamelín o quedessin enterrats en un allau a les muntanyes. D’altres afirmen que els nens van contraure alguna malaltia contagiosa, potser la pesta, i que els propis habitants els van obligar a aïllar-se en una zona remota perquè no contagiessin la resta de vilatans. Hi ha qui assegura que el flautista era en realitat un reclutador i que els nens (en realitat nois) van abandonar el poble per participar en alguna campanya militar de la qual mai no van tornar.

La teoria més acceptada, però, és la que diu que els joves («kinder» en alemany no només significa nens, sinó també «fills del poble») van abandonar voluntàriament Hamelín per colonitzar parts de l’Europa oriental, la qual cosa concordaria amb les desenes pobles a l’est d’Europa que van ser fundats en aquella època per colors d’origen alemany.

Sigui com sigui, les primeres mencions d’aquesta història semblen remuntar-se a un vitrall de l’església d’Hamelín que de debò va existir al voltant del 1300, descrit en diferents documents de l’època i que va ser destruït al voltant del segle XV, junt amb una inscripció que encara existeix a data d’avui: «L’any 1284, en el dia de Juan i Pau, sent un 26 de juny, per un flautista vestit amb molts colors van ser seduïts 130 nens nascuts a Hamelín i es van perdre en el lloc del calvari, a prop de les muntanyes.»

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original d’«El flautista d’Hamelín»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.