Blog

20181007-Festa_presentacio_Gurb-La_revolucio_de_les_formigues-Novel-la_negra

Crònica de la presentació a Gurb!

 

Un orgull tenir l’oportunitat de presentar «La revolució de les formigues» a la meva terra! Un honor fer-ho acompanyada per en Pere Molist, regidor de Cultura del meu poble.

Mil gràcies a tots els qui ahir a les 7 de la tarda vàreu venir al Recinte de l’Esperança de Gurb (Osona): la Sala de Cultura feia goig de veure amb tanta gent!

Gràcies a en Pere Molist per les seves meravelloses paraules i la seva fantàstica presentació (no sé com podré retornar-te tanta amabilitat!). Gràcies als mecenes del Verkami que van fer possible la publicació de la novel·la i que van venir a recollir el llibre en persona. Gràcies als amics i familiars que van voler-me acompanyar en una data tan assenyalada. Gràcies Antonia Molist, Judit Carrera, Montse Homs per les imatges i vídeos de la presentació. Gràcies als lectors virtuals als quals vaig poder posar cara més enllà de les xarxes socials: una sorpresa i una responsabilitat saber que hi ha qui està fent col·lecció dels llibres que he anat publicant i que ja té a casa les «200 muses», «Els llops ja no viuen als boscos» i ara també «La revolució de les formigues»!

Una alegria immensa poder compartir aquesta vetllada amb tots vosaltres. Un record pels que, de forma injusta, fa massa mesos que no ens poden acompanyar. Un desig unànime per un futur millor.

Moltes gràcies per llegir-me, amics: mil gràcies per ser-hi sempre.

Més informació sobre el llibre: www.teresasaborit.cat/larevoluciodelesformigues

20180930-La_revolucio_de_les_formigues-Novel-la_negra-Referendum_Catalunya_Republica-Parlament_Generalitat-Booktrailer

«M’està demanant que faci d’ESPIA al Parlament?!»

 

«Llavors és veritat que hi ha un passadís secret que connecta el Parlament amb la plaça Sant Jaume?» / «M’està demanant que faci d’espia?» / «Sabia que George Orwell es va inspirar en la Guerra Civil per escriure “1984”? El que llegia als diaris no tenia res a veure amb el que ell veia als carrers. Ben bé com ara!» / «Però no. No, no, no, no! Tu no! Com si a la vida no hi hagués res més a part del collons d’independència!» / «Puigdina. Un compte a Twitter. Un perfil anònim. Creiem que és la ment pensant que està incitant la revolta popular.» / «Un milió de motius per piular cada dia amb més temeritat. Un milió de motiu per silenciar-la.»

Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d’arribar per protegir una filla? A qui trairies? A qui mentiries? A qui mataries?

Conspiracions, amor, odi, traïcions, intriga, venjança, misteri, manipulacions, enganys. Lluites de poder soterrades. Reivindicacions carregades d’il·lusió.

Una novel·la negra amb tots els dies clau que van marcar el segon semestre del 2017.

Reserva ara el teu exemplar!
www.teresasaborit.cat/larevoluciodelesformigues
#LaRevoluciodelesFormigues

20180923-Gracies-Festa_presentacio_Barcelona-La_revolucio_de_les_formigues-Novel-la_negra

Moltes gràcies per venir a la festa de presentació a Barcelona!

 

Moltes gràcies a tots els amics i mecenes que aquest 20 de setembre vàreu venir a la festa de presentació de «La revolució de les formigues» a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona! Gràcies Maria Cortés, Didac Fortuny, Cristina Company, Maria Escalas, Xus Mas per les imatges i vídeos. Pels que no vàreu poder venir, us deixo una petita vídeo-crònica ;)

www.teresasaborit.cat/larevoluciodelesformigues
#LaRevoluciodelesFormigues

20180920-La_revolucio_de_les_formigues-Teresa_Saborit

Festa de presentació de «La revolució de les formigues»!

20180920-La_revolucio_de_les_formigues-Teresa_Saborit

 

Mil gràcies, mecenes: ho hem aconseguit! Gràcies a la vostra ajuda, «La revolució de les formigues» serà una realitat.

Esperàvem tirar endavant una petita edició i heu més que doblat les nostres expectatives. Esperàvem el recolzament d’amics i familiars i ens hem vist sorpresos amb l’arribada de desenes de persones que fins ara no coneixíem (i que esperem que a partir d’aquest projecte es converteixin en nous amics!). Gràcies a tots per respondre al Verkami d’aquesta petita novel·la. Sou fantàstics!

Per celebrar-ho com us mereix, tinc el goig de convidar-vos a la festa de presentació que celebrarem la setmana que ve!

Apunteu-vos-ho a l’agenda: dijous 20 de setembre, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (plaça Lesseps 20-22). Per poder calcular quants serem, confirmeu si us plau la vostra assistència responent a aquest missatge (o enviant-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat). Moltes gràcies! :D

PD. Voleu saber més coses sobre el llibre? Feu clic aquí: www.teresasaborit.cat/larevoluciodelesformigues

20180910-La_revolucio_de_les_formigues-Novel-la_negra-Referendum_Catalunya_Republica-Booktrailer

«No hi va haver referèndum»

 

«Res del que llegireu en aquesta novel·la no va passar en realitat. No hi va haver referèndum. No hi va haver declaració d’independència. No hi va haver victòria de la república per majoria absoluta el 21 de desembre del 2017. Tots els personatges i situacions són cent per cent ficticis. Qualsevol coincidència amb la realitat és pura casualitat. I, per descomptat, mai cap formiga no s’ha atrevit a fer una revolució.»

Voleu llegir el primer capítol de la novel·la? Feu clic aquí.

Voleu reservar-ne un exemplar? Feu clic AQUÍ!

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

«Gamificació»? Això es menja?

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

 

En la meva presentació dic que sóc escriptora, narradora oral, assessora literària i especialista en gamificació de projectes literaris. En llegir-ho molts em pregunten: «Què és això de la “gamificació”?» Per a tots aquests curiosos, avui una petita guia ;)

La paraula gamificació deriva de la paraula «joc» (en anglès, «game»). Resumint: es tracta d’utilitzar dinàmiques pròpies de «jocs» en entorns que a priori no tenen res de lúdics.

Què és el que ens fa estar jugant durant hores sense despistar-nos? Per què ens passa el temps volant quan ens divertim? Com aconseguim estar focalitzats al cent per cent sense ni tan sols recordar-nos de mirar el mòbil? Aquestes són les preguntes que es fa la gamificació, per extreure’n les mecàniques bàsiques i després aplicar-les en entorns d’allò més variats: classes, grups de treball, empreses, psicologia,…

Jo l’aplico a projectes literaris. En voleu un parell d’exemples?

  • El primer i més conegut és la web d’escriptura VullEscriure.cat. Si us hi fixeu, us adonareu que és una web gamificada. El seu objectiu és incentivar la creació literària, però el seu enfocament és cent per cent lúdic: hi ha dinàmiques de treball en grup, reptes, recompenses,… Millor això que una classe magistral, no us sembla? ;)
  • Un altre exemple que us podria posar és l’últim projecte en el que he col·laborat: el disseny d’escapes room per a escoles basades en obres literàries. Si en voleu més informació, aquí trobareu l’exemple de «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell i aquí el de «La casa de Bernarda Alba» de Federico García Lorca (des d’aquí una abraçada a la gent de Flip Experiències Educatives per haver-me permès col·laborar en uns projectes tan interessants! ;) ).

I això, com s’aprèn?

En el meu cas, la base teòrica la vaig adquirir a través del Màster en Gamificació i Narratives Transmèdia que vaig fer a l’IEBS el 2015, dirigit per Oscar García Pañella, soci de Cookie Box i gran apassionat de la gamificació i l’storytelling transmèdia (un altre dia us parlaré del món transmèdia, hehe).

Espero que aquest petit article us hagi servit per conèixer una mica més el fascinant món de la gamificació. I ara la falca publicitària: si teniu un projecte literari i voleu donar-li una volta perquè la gent s’hi submergexi durant hores sense mirar el rellotge, envieu-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat. Serà un plaer gamificar plegats! :D

PD. Ah! I responent a la pregunta del títol. No, la «gamificació» no es menja: s’hi juga ;)

 

[Nota: La imatge que acompanya aquest article és una composició creada a partir de les fotografies «Book 3» de Brenda Clarke, «The Making of Harry Potter» de Dave Catchpole i «Day 29 – freeze» de The real Tiggy compartides a Flickr sota llicència de Creative Commons «Attribution 2.0 Generic».]

L’angelet, el ratolí i la fada de les dents

 

Diuen que fa molt i molt de temps, en un temps que tots els humans han oblidat, el primer angelet, el primer ratolí i la primera fada de les dents van arribar a un acord amb una nena que plorava perquè li havia caigut una dent: si els donava la dent i se n’anava a dormir, ells li farien un petit regal.

La nena va acceptar el tracte. Els va donar la dent i se’n va anar a dormir. Ells, amb la seva màgia, van convertir la dent en un regal i li van deixar sota el coixí. I encara li van fer un altre regal: que li cresqués una altra dent per substituir la que li havia caigut.

En despertar-se al matí següent, la nena va estar tan contenta amb el seu regal que ja no va tornar a plorar. I l’angelet, el ratolí i la fada van estar tan contents, en veure-la tan feliç, que van decidir que a partir de llavors deixarien regals a tots els nens del món a qui els caigués una dent.

I tot i que els humans han oblidat la història, els angelets, els ratolins i les fades de les dents continuen mantenint el seu pacte, perquè a ells no hi ha res que els faci més feliços que veure als nens contents.

Firmat: l’angelet, el ratolí i la fada de les dents.

 

[Nota: Conte inspirat per una pregunta de la Lara, publicada al Facebook de la seva mare, adreçada a un dels misteriosos éssers de les dents: «Per què necessites tantes dents? Què en fas de les dents dels nens?». La imatge que acompanya el text és «Light ball» de Beth Scupham, compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]

Verkami per publicar la novel·la negra «La revolució de les formigues»!

 

Necessito la vostra ajuda perquè «La revolució de les formigues» sigui una realitat! Em doneu un cop de mà?

«Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d’arribar per protegir una filla?» Una novel·la negra ambientada en tot el que vam viure a Catalunya a finals del 2017!

Voleu llegir-ne un fragment? Feu clic AQUÍ per descarregar-vos l’arxiu pdf amb l’inici de la novel·la

Voleu participar en el Verkami perquè la novel·la pugui ser una realitat? Feu clic aquí: www.vkm.is/revoluciodelesformigues

Espero que gaudiu de la lectura. Feliç divendres! ;)

20180726-Ressenyes-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Jordi_Romeu-David_Gomez-On_viuen_els_somnis

Dues noves ressenyes d’«Els llops ja no viuen als boscos»

20180726-Ressenyes-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Jordi_Romeu-David_Gomez-On_viuen_els_somnis

 

L’estiu et porta sorpreses inesperades, com descobrir que Els llops ja no viuen als boscos continua acumulant noves lectures. És el cas d’en Jordi Romeu i en David Gómez, que han tingut la bondat de llegir-lo i de publicar-ne unes fantàstiques ressenyes a la xarxa.

 

L’opinió d’en Jordi Romeu la trobareu en el seu videoblog:

«En els relats de la Teresa Saborit hi veiem alguna cosa més que la maldat. De fet, el que veiem és l’altra cara, la que queda amagada per l’horror, la de la por dels personatges que pateixen aquesta maldat, la de les víctimes.»

 

 

 

La ressenya d’en David Gómez la trobareu a la seva pàgina de Facebook «On viuen els somnis»:

«Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit.

Set contes que ens parlen d’infants enfrontats al món. Set històries que, sota el títol d’un pecat capital, ens porten al costat més fosc, allà on els nens no haurien d’anar mai. Set protagonistes que veuen malmesa la seva vida per l’acció o la inacció dels adults, que com els llops dels contes de fades poden fer molta por.

Teresa Saborit ens apropa a un món perillós però real on els nostres fills —sí, els teus i els meus, o creies que ells estaven lliures de perills?— viuen una realitat colpidora. Ho fa amb tendresa, sense ficar-se morbosa, potser és per això que algun dels contes és capaç d’aturar-te la respiració per uns segons davant el que és inevitable, allò que com adult saps que passarà després.

“Els llops ja no viuen als boscos” és una lectura molt recomanable. D’aquelles que pots fer sense cap dificultat i que et deixen un record profund.

No us la perdeu.»

 

Moltes gràcies per la lectura i per les vostres paraules, Jordi i David!

20180618-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral

Sóc «La veu»

20180618-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral

 

Sóc «La veu». O així és com em va rebatejar en Víctor Pallàs, dissabte passat, durant l’acte de proclamació dels guanyadors dels XXX Premis Literaris de Gurb. La raó? Haver participat en l’entrega de guardons llegint un petit fragment de cada un dels textos premiats. Espero que el meu «nou» nom sigui per bé! (hehe)

Més enllà d’anècdotes personals, va ser un goig i un honor poder participar en l’entrega de premis llegint un petit fragment dels contes, relats i poemes que havien estat seleccionats com a guanyadors pel jurat del certamen.

Espero que gaudíssiu de l’acte presentat magistralment per en Víctor Pallàs, fet possible gràcies a la implicació dels membres dels jurats de les diverses categories i organitzat gràcies a l’esforç i dedicació d’en Pere Molist, regidor de Cultura del nostre poble.

Trenta anys de premis literaris. Per molts anys semblants obres, gurbetans!

PD. A continuació trobareu un retall amb la notícia publicada a El9nou d’aquest dilluns:

20180618-El9nou-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral