20151002-200_muses-Imatge_Espiera_Amparo_Nivard-Text_Repic_de_campanes_Tere_SM

[Musa 145] Repic de campanes

20151002-200_muses-Imatge_Espiera_Amparo_Nivard-Text_Repic_de_campanes_Tere_SM

 

Només veig dues portes. Em poso de puntetes, faig ganyotes davant de l’espiera, acluco un ull per afinar la visió de la nineta. Estic segura que he sentit el timbre, però no veig res més enllà de les rajoles de granit que reconec de memòria i de les portes envernissades de falsa caoba dels veïns del davant, tancades.

Un cèrcol de vidre d’un centímetre de diàmetre, quatre metres quadrats de visió, vint-i-sis rajoles. I mitja.

Només veig dues portes, tancades. Ni un bri d’aire es mou entre les quatre parets enguixades de blanc. La planta de cintes verdes que vivia al mig del replà va morir de set l’hivern passat, si hi hagués una bufada de vent, tampoc no la veuria. Enganxo el cartílag de l’orella contra la fusta que les meves mans acaricien des de fa cinc minuts, empremtes suades més enllà del perfil dels dits. Aguanto la respiració, escolto sense sentir res més que el batec del cor que martelleja les costelles que m’empresonen. Silenci.

L’ascensor s’atura al pis de dalt, cortines d’acer franquejant el pas. Repic de campanes.

Obro la porta?

 

 

 

[Musa 145: Últim text de la setmana! Relat inspirat per la fotografia de l’espiera que acompanya el text, proposta conjunta de l’Amparo i en Nivard: «quan algú truca de manera inesperada a la porta». L’Amparo va ser una de les primeres muses a sumar-se al projecte, amb una frase que va servir per improvisar un text titulat «Llum». Moltes gràcies per la inspiració i molt bon cap de setmana, súper família! ;) ]

20150429-200_muses-Imatge_Forever_and_Always_Two_Bright_Flowers_On_Blue_Sky_D_Sharon_Pruitt_CC2.0_Attribution-Text_No_ho_se_Tere_SM

[Musa 65] No ho sé

20150429-200_muses-Imatge_Forever_and_Always_Two_Bright_Flowers_On_Blue_Sky_D_Sharon_Pruitt_CC2.0_Attribution-Text_No_ho_se_Tere_SM

 

«Sempre» és un paraula
massa gran
per a tu…
I per a mi.

 

«Impossible» és un paraula
impossible
per a tu…
I per a mi.

 

La realitat és un sentiment
difícil d’acceptar
per a tu…
O per a mi?

 

 
[Musa 65: Relat inspirat per la proposta de la Raquel: «sempre, impossible, realitat, acceptar, sentiment». La imatge que acompanya el text es titula «Forever and Always Two Bright Flowers On Blue Sky» i és de D Sharon Pruitt compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]