20150717-200_muses-Imatge_Vorhang_auf_Kersten_A_Riechers_CC2.0_Attribution-Text_Escenari_de_falornies_Tere_SM

[Musa 119] Escenari de falòrnies

20150717-200_muses-Imatge_Vorhang_auf_Kersten_A_Riechers_CC2.0_Attribution-Text_Escenari_de_falornies_Tere_SM

 

El dramaturg i els personatges en un racó de l’escenari, amagats entre bambolines. Xerrotegen en murmuris en una conversa impossible: realitat versus ficció… Qui és qui? El qui escriu o el qui és escrit? El públic, aliè, entra fent gatzara. Ocupa les butaques buscant la casella correcta en un joc de vaixells perfecte. Tocat. Enfonsat. Aigua. En assajat ordre quadriculat, s’omplen les files i les columnes. Ningú no queda de peu dret. S’apaguen els llums del galliner i la platea es cobreix d’ombres que a ningú no espanten. S’encenen els focus. L’escena comença.

L’escena fa hores que ha començat.

 

 

 
[Musa 119: Últim text d’aquesta setmana! La musa d’avui va ser una de les primeres a sumar-se al projecte, amb una proposta que va servir per crear un microrelat titulat en pregunta: «Qui riu?». La seva segona inspiració ha servit per escriure un text de 99 paraules exactes i una esdrúixola com a títol. Relat inspirat per la proposta d’en Lluís Servé: «La meva proposta és fer un relat de 99 paraules de màxim; sense esdrúixoles, excepte en el títol». La imatge que acompanya el text es titula «Vorhang auf» i és de Kersten A. Riechers compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies pel suport, musa! Molt bon cap de setmana a tots ;)]

20150713-200_muses-Imatge_Bubbles_On_Chrome_5_peter_mottola_CC2.0_Attribution-Text_Bombolles_de_silenci_Tere_SM

[Musa 115] Bombolles de silenci

20150713-200_muses-Imatge_Bubbles_On_Chrome_5_peter_mottola_CC2.0_Attribution-Text_Bombolles_de_silenci_Tere_SM

 

No és el mateix
el què veig
que el què crec veure
en els teus ulls.

No és el mateix
el què escolto
que el què crec escoltar-te
quan no et sento.

No és el mateix
el què desitjo
que el què crec que desitjaria
no haver de desitjar.

No és el mateix
el què em dic
que el què crec que em dius
sense paraules.

Però em crec
el què crec veure
el què crec escoltar-te
el què crec que desitjaria
el què crec que em dius
i no m’atreveixo
a veure’t
a sentir-te
a desitjar-te
a creure’t…

Sense paraules.

 
[Musa 115: El primer text d’aquesta setmana ve inspirat per un anunci! Sí, sí, ho heu llegit bé: un anunci de sabó (hehe). Poema inspirat per la proposta de la Carme Borras: «És un anunci de Dove on hi ha un pintor que no veu les models i les dibuixa dos cops: la primera segons es descriuen elles i la segona segons les descriu la seva gent… A veure què pots treure d’aquí». La imatge que acompanya el text es titula «Bubbles On Chrome 5» i és de peter.mottola compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Qui ho hauria dit que la poesia es pot amagar fins i tot en un anunci comercial? Feliç inici de setmana!]