20151103-200_muses-Imatge_Ganache_de_chocolate_Luisa_Contreras_CC2.0_Attribution-Text_Lladre_de_dolcos_Tere_SM

[Musa 167] Lladre de dolços

20151103-200_muses-Imatge_Ganache_de_chocolate_Luisa_Contreras_CC2.0_Attribution-Text_Lladre_de_dolcos_Tere_SM

 

Volta les copes de cava sense bombolles, la botella de xarop amb gust de maduixa amarga, les fulles d’enciam iceberg abandonades a la seva sort lluny de la protecció de la nevera. Estira les potes per emular un salt olímpic que no figurarà mai en cap rècord Guinnes, salva la distància que separa el marbre de la taula del menjador. Correteja entre rínxols d’or adormits, esquiva mans somnolents estremint-se en actes reflexos, acaricia les estovalles amb les puntes dels dits mentre no sent altre soroll que el batec del cor repicant dins la seva ment.

S’atura.

Els seus pulmons són una locomotora capturant aire a cent cinquanta revolucions per minut. Les ninetes dels seus ulls s’obren de bat a bat per abastar la joia de tonalitats de regalèssia que l’albira indefensa des del centre de la taula. Dolça, marrona, desfeta. El ratolí s’enfila a la tassa, a poc a poc, una poteta, només una, una poteta dins la crema delitosa que tard o d’hora es convertirà en la seva perdició, un reu condemnat a una mort atroç, un presoner atrapat en el miratge del seu propi deliri, un lladre sense més botí que el cop que acabarà amb aquell turment. Perquè ella sempre torna.

I ell, també.

 

 
[Musa 167: El novembre avança a petits passos, petits passets… Com els d’un ratolí, hehe. Relat inspirat per la proposta d’Elracodelismael: «Xarop, enciam, voltar, ratolí i lladre». La imatge que acompanya el text es titula «Ganaché de chocolate» i és de Luisa Contreras compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració, musa!]

20150703-200_muses-Imatge_iittala_Vitrinii_Box_Didriks_CC2.0_Attribution-Text_Bol_de_bombons_Tere_SM

[Musa 109] Bol de bombons

20150703-200_muses-Imatge_iittala_Vitrinii_Box_Didriks_CC2.0_Attribution-Text_Bol_de_bombons_Tere_SM

 

Et porto un farcellet
un farcellet de petons
embolicat amb paper de regal
en un bol de bombons.

L’embolic és que no existeixes
L’embolic és que no ets
L’embolic és que sols ets somni
L’embolic és que… Res.

Et porto un farcellet
un farcellet de petons
me’ls menjaré, tota sola,
mentre em cerques pel món.

 

 

[Musa 109: La musa d’avui també s’ha animat a repetir: moltes gràcies per participar en la meva festa d’aniversari virtual! De la primera inspiració va néixer un microrelat-poema titulat «Sospirs», de la segona n’ha nascut una poesia de sucre ;) Poema inspirat per la proposta d’en Josep M Griño: «Farcellet, embolic, petons». La imatge que acompanya el text es titula «iittala Vitrinii Box» i és de Didriks compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per repetir i molt bon cap de setmana!]