Descripció
«El gran que es menja el petit. Hem llegit i vist milers d’històries amb aquest argument. Hem llegit històries de nacions i de gàngsters així, i recordo algun entramat similar emmarcat dins de la indústria periodística, per exemple, però aquestes coses, al món editorial català, no passen, no? O sí?» Jesús M. Tibau (Periodista literari i escriptor)
«Una trama on res és el que esperes i on els girs argumentals són constants. Capítols curts, ràpids de llegir i que et deixen amb la sensació dels “culebrots” de voler saber més i no poder aturar-te fins a llegir més.» Josep Rodríguez (Escriptor)
«Una lectura lleugera i entretinguda que barreja una part d’intriga amb un retrat del món editorial vist des de dins. Alguna de les situacions que hi narra serien fàcilment extrapolables a la realitat.» Aure Farran (Periodista)
«Un llibre punyent, tant amb la història com en la descripció dels personatges. D’aquells que quan el comences te’l cruspeixes en un no res, d’aquells que et fan mirar de lligar caps, d’aquells que en acabar-lo rellegeixes per saber on la Teresa Saborit ha amagat pistes!» Cristina Casals (Escriptora)
* * *
- Vols saber com és la vida dels escriptors professionals del nostre país?
- Vols descobrir com és Sant Jordi, vist des del punt de vista d’un escriptor o d’un petit editor?
- I què passa amb els premis literaris? Per què els guardons mediàtics gairebé sempre els acaben guanyant personatges coneguts? Per què els centenars de premis locals que es convoquen per tot el territori mai no ocupen la portada de cap diari?
Llegeix «Casus Belli» i descobriràs totes les respostes!
Dos personatges et faran de Ciceró en una novel·la que et mostrarà els secrets que s’amaguen entre les bambolines del món editorial (ara i aquí). Una història de David contra Goliat per demostrar que fins i tot un mosquit pot fer la vida impossible a un gegant.
«Sant Jordi és el foc d’encenalls amb el qual han encès la flama de la vanitat d’una suposada escriptora que, per falta de temps material, ni que volgués no hauria pogut escriure ni una quarta part de les obres que s’atribueix. I tothom ho veu. I ningú diu res. S’ha acabat l’era del silenci.»
«—Ets una grandíssima escriptora. Dona’m… dona’t l’oportunitat de demostrar-t’ho, si us plau. Deixa que la “Dama papallona” ho intenti. Només un cop, només… només aquest cop.
—No… jo… jo no soc bona. Jo…
—Deixaràs que la por sigui més gran que els teus somnis?»
«—I si tot és… una broma? Un engany? Un error? I si…?
—Només hi ha una forma de descobrir-ho.
—Quina?
—Viure-ho.»
Els lectors que han llegit «Casus Belli» asseguren que és del tot versemblant!
«Sempre m’ha interessat molt com funciona el món del llibre des de dins. Un món que, com a lectors, tots hem romantitzat en algun moment de les nostres vides i que a mesura que hi entres t’adones que, com en tot en aquest món, no hi ha ni un racó lliure d’injustícies. A més, es nota que Saborit coneix el món editorial i aconsegueix descriure’l amb una prosa fresca i capítols molt curts que fan la lectura molt àgil, ideal per les vacances.»
Mariona Arabia (Booktuber @meyonbook)
Una novel·la amb una història que passa aquí: amb escenaris de Vic i Barcelona tan reconeixibles com la Casa Comella, les Rambles o l’Ateneu Barcelonès.
«La novel·la transcorre en el període d’un any; de Nadal a Nadal i amb uns ambients molt ben construïts, entre Barcelona i Vic (a partir d’ara, quan passegi per la Plaça Major de Vic, la miraré amb ulls diferents). Cap a la part final, la novel·la agafa un ritme més trepidant (hi ha una escena que tela quina angoixa!). I al final, tots els elements s’acaben entrellaçant i m’encanta la manera com aconsegueix “creuar” les dues protagonistes.»
Rateta de Biblioteca (Bookstagrammer)
«Casus Belli» va ser la novel·la guanyadora del XLII Premi Armand Quintana, el premi literari més antic de la comarca d’Osona i un dels més antics de tot Catalunya!
* * *
«Tots els personatges i situacions que apareixen a “Casus Belli” són ficticis. Qualsevol semblança amb persones reals, vives o mortes, o qualsevol similitud amb fets reals és pura coincidència. Ni Casus Belli ni Nèmesi ni Festina Lente (les tres editorials que apareixen a la novel·la) no han existit mai. I el sector editorial és, i serà sempre, un conte de fades.»
* * *
