20171123-Vull_Escriure-Gat_amb_botes-Pippo-Basile-Cat-William_Yeung-Flickr

Aquesta setmana… La versió original del «Gat amb botes» (Basile)

20171123-Vull_Escriure-Gat_amb_botes-Pippo-Basile-Cat-William_Yeung-Flickr

 

No era un gat, sinó una gata. No eren tres germans, sinó dos. I el pare no era un pobre moliner, sinó que era tan pobre que ni molí no tenia.

La versió que avui us porto va ser recollida el 1634 per Giambattista Basile, un escriptor italià que va servir com a militar per a diversos prínceps i que va aprofitar els seus viatges, principalment pels voltants de Creta i Venècia, per recollir multitud de contes orals i publicar-los, de forma pòstuma, en un llibre que des del 1674 es coneix amb el nom de «Pentameró», ja que té una estructura similar al «Decameró» de Boccaccio. En aquest cas: la cinquantena de relats del llibre s’emmarquen en la història d’un grup de persones que, durant cinc dies, s’expliquen contes.

El «Pentameró» és la primera recopilació de relats de la història formada, íntegrament, per contes de fades i se sap que Charles Perrault i els germans Grimm van prendre diversos relats del llibre com a base per construir les seves adaptacions posteriors.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original del «Gat amb botes»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20171126-Vermut_literari-CatCon-Societat_catalana_ciencia_ficcio_fantasia

Amants de la ciència ficció i la fantasia? La CatCon us espera!

20171126-Vermut_literari-CatCon-Societat_catalana_ciencia_ficcio_fantasia

 

Coincidint amb el 20è aniversari del «I Encontre de ciència-ficció en llengua catalana», que es va celebrar a Vilanova i la Geltrú el 1997, aquest cap de setmana se celebrarà a la mateixa ciutat la 1a edició de la CatCon (Convenció de gènere fantàstic en català) organitzada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Presentacions, taules rodones, entrevistes,… Les possibilitat són gairebé infinites! Feu clic AQUÍ per accedir al programa complet.

Jo participaré el diumenge 26, pels volts de les 2 del migdia, en una de les activitats paral·leles que serviran de cloenda del congrés: un vermut literari amb autors de microrelats fantàstics durant el qual llegirem un tast d’alguna de les nostres obres. Moltes gràcies per convidar-me, Ferran d’Armengol! Un plaer compartir escenari amb en Julián Sánchez, l’Edgar Cotes, la Mercè Bagaria, l’Hugo Camacho i l’Ariadna Herrero.

Ja ho sabeu: si sou uns lectors amants de la ciència ficció i la fantasia, aquest cap de setmana teniu una cita a Vilanova i la Geltrú (edifici Neàpolis)!

* * *

Actualització 26/11/2017 – Si no heu pogut venir al Vermut literari d’aquest migdia, aquí en podreu recuperar un tast. Bon profit! ;)

 

20171116-Vull_Escriure-Rapunzel-Grimm-Golden_hair-Karen-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «Rapunzel» (Germans Grimm)

20171116-Vull_Escriure-Rapunzel-Grimm-Golden_hair-Karen-Flickr

 

«Rapunzel, Rapunzel, deixa caure la teva cabellera!» Qui ho hauria dit que un dels enigmes més ben guardats de la versió original d’aquest conte dels germans Grimm s’amaga en el nom de la seva protagonista?

Rapunzel… Sabeu què significa? «Rapunzel» és una paraula alemanya i fa referència a un tipus de planta comestible, amb una arrel amb forma de nap. El seu nom científic és «campanula rapunculus» i en català es diria rapuncle, repunxó, campaneta de blats o nap bord. Us imagineu «El conte de la Nap bord»? (hehe)

Independentment de traduccions més o menys escaients, no us sembla estrany que una noia tancada en una torre, amb una llarguíssima cabellera daurada, tingui nom de planta? No us ho semblaria tant si sabéssiu que en la versió original la bruixa no «segresta» la noia, sinó que els seus pares l’entreguen «voluntàriament» acabada de néixer: paguen així que la bruixa els deixés arrencar alguns rapunzels del seu jardí per sadollar el desig irrefrenable de menjar-ne que havia sentit la mare en veure’ls, «que si no en mengés es moriria», quan encara estava embarassada.

Sí, ho heu llegit bé: canvien la filla per una amanida. I quan el príncep descobreix la Rapunzel al cim de la torre, i comença a visitar-la de forma assídua, els dos no es limiten a fer manetes i quatre magarrufes, no sé si m’enteneu.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «Rapunzel»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat (en una versió que, perquè sigui fàcil d’entendre per tothom, es diu que la mare tenia moltes ganes de menjar «enciam»).

 

 

20171109-Vull_Escriure-Pinotxo-Carlo_Collodi-Outil_Explored-a.otge-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «Pinotxo» (Carlo Collodi)

20171109-Vull_Escriure-Pinotxo-Carlo_Collodi-Outil_Explored-a.otge-Flickr

 

Poca gent sap que hi ha una versió original del conte que us porto avui. En realitat, si busqueu el relat de Carlo Collodi, descobrireu que és bastant semblant a la versió que tothom coneix: el ninot de fusta trapella, en Gepeto intentant fer-lo anar pel camí correcte, el grill de la consciència, la fada,… El que molts no saben és que aquesta no és «la versió» que Collodi tenia previst escriure en un primer moment.

«Pinotxo» és avui una novel·la, però el relat original va néixer en forma de fascicles setmanals per ser publicat per capítols en un diari infantil. La història va tenir un èxit fulminant entre els lectors i molt aviat els fascicles es van editar i recollir en forma de llibre. Quan els lectors van descobrir el final que Collodi havia previst pel seu protagonista, en forma de tragèdia, van enviar muntanyes de cartes a l’editor exigint una rectificació: va rebre tantes amenaces, que al final l’editor no va tenir més remei que convèncer l’autor perquè continués la història i salvés el protagonista.

Des de llavors, el segon final s’ha editat conjuntament amb la història original, com si sempre haguessin format part d’un tot: un cop mort el protagonista, de sobte apareix «una fada» (que ningú no sap d’on ha sortit) que salva en Pinotxo i el retorna a la vida. I el relat continua com si no hagués passat res. Fixeu-vos-hi la pròxima vegada que llegiu la novel·la sencera ;)

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «Pinotxo»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat, tal i com tenia previst acabar-lo inicialment Carlo Collodi.

 

 

20171102-Vull_Escriure-Sireneta-Andersen-Monterey_Aquarium_38-xbeta-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La Sireneta» (Andersen)

20171102-Vull_Escriure-Sireneta-Andersen-Monterey_Aquarium_38-xbeta-Flickr

 

Si sentiu «La Sireneta» i us ve a la ment la versió de Disney… Sento dir-vos que la versió original que va escriure Hans Christian Andersen el 1837 no podria ser més antagònica.

És veritat que hi ha una sirena que s’enamora d’un príncep. És veritat que la sirena entrega la seva veu a una bruixa a canvi que aquesta converteixi la seva cua de peix en dues belles cames. Però aquí s’acaben les semblances.

En la versió original, la bruixa no només li pren la veu, sinó que li talla la llengua de forma esgarrifosa; la Sireneta no només és muda, sinó que aviat descobreix que caminar sobre les seves noves cames li produeix uns dolors terribles, com si li clavessin vidres esmolats a les plantes dels peus; i el príncep no només no la reconeix com la noia que el va salvar de morir ofegat, sinó que…

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La Sireneta»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat. I un petit detall, sense importància… La Sireneta, en el conte original d’Andersen, ni tan sols té nom.