Busco muses.

Ja sabeu que sempre he cregut que no existien, que sempre m’he quedat amb l’última part de la cita que atribueixen a Picasso: si existeixen, millor que et trobin treballant. Sempre he pensat que per aprendre a escriure la base era escriure, escriure i escriure i encara ho crec, però…

I si hi hagués alguna cosa «més»?

«Intento escriure. Puc estar escrivint durant dues setmanes “el gat es va asseure a l’estora, que és això, no una rata,”… I aquest text pot ser la cosa més avorrida i horrible. Però ho intento. Quan estic escrivint, escric. I llavors és com si la musa es convencés que sóc seriosa i digués: “Està bé. Està bé. Ara vinc”.» (Maya Angelou)

He decidit donar una última oportunitat a les muses i sortir a cercar-les. O més ben dit, he decidit que aquest 2015 em prendré l’escriptura més seriosament que mai i us sortiré a buscar.

He estat fent càlculs. D’aquí a final d’any, traient caps de setmanes, festius i vacances, hi ha 206 dies laborables. Deixeu-me sis dies de marge per imprevistos, contratemps i grips vàries i ens quedem amb 200; 200 dies laborables.

He decidit que d’aquí a final d’any escriuré a «La Llibreta vermella» cadascun d’aquests 200 dies: un microconte, un micropoema, un micro… Un microalguna cosa fet de lletres. Cada dia.

Però no ho podré fer sola.

Us repto a acompanyar-me en aquest viatge. Cadascun dels textos que publiqui durant aquests 200 dies vindrà acompanyat d’una nota que explicarà d’on ha vingut la inspiració per escriure’l. I és aquí a on necessito la vostra ajuda.

Necessito que sigueu les 200 muses que necessito per completar el projecte.

Com? Em podeu enviar 5 paraules soltes i reptar-me a escriure una text que les contingui. O em podeu enviar un dibuix que hagueu fet i que busqui lletres d’acompanyament. O em podeu fer arribar una imatge que hàgiu immortalitzat amb la vostra càmera de fotos i proposar-me d’escriure una història que li doni vida. O… Veieu per on vaig?

Busco muses. Vols ser-ne una?