La 12a edició del Festival EVA de narració oral ja està en marxa! Es va inaugurar el passat diumenge a Gurb, continua aquest cap de setmana al Penedès i acabarà al Pradell a principis de juliol. Tal i com us vaig avançar, vaig tenir l’honor de poder participar en dos espectacles al festival de Gurb: al matí al «Fòrum obert: tu mateix!» i a la tarda en un espectacle d’escriptura en directe «Inspirats, escrits i transformats».
L’espectacle d’escriptura en directe va tenir dues parts:
– La primera va començar a les 6 de la tarda: vam repartir butlletes entre el públic perquè tothom qui ho volgués pogués proposar 3 paraules, vam posar totes les butlletes a dins d’una urna i una mà innocent va seleccionar 3 propostes.
– La segona part va començar a continuació: amb només 90 minuts vaig haver d’escriure 3 textos partint de les paraules proposades en les butlletes seleccionades i, a continuació, llegir-los en veu alta davant del públic del festival en una lectura que havia de durar uns 15 minuts.
Encara que sembli impossible… Vaig assolir l’objectiu! I estic tan contenta d’haver superat el repte amb èxit que durant les pròximes setmanes compartiré amb tots vosaltres els tres textos que vaig escriure ;)
El microrelat que us porto avui és el primer que vaig llegir el dia del festival i està inspirat per les paraules que va proposar l’Elna i que podeu veure a la fotografia: «estiu», «festa» i «vermell». Espero que gaudiu de la lectura!
«Estiu fugitiu
Ho heu vist? No? No ho heu vist? S’ha acabat l’estiu! Sí, sí: com ho sentiu. Mentre vosaltres estàveu entretinguts escoltant contes, l’estiu ha tret el nas, ha vist que tots estàveu distrets i se n’ha anat corrents. No ha esperat ni a sant Joan per arrencar a córrer!
L’heu d’entendre, pobret. La seva feina és molt i molt dura. Si plou: la gent es queixa perquè no pot anar a la platja. Si fa sol: la gent es queixa perquè augmenta el risc d’incendis. Si es fa de nit: la gent es queixa perquè els dies són massa curts. «Per què el temps corre tant ràpid els dies de festa?» pregunten exasperats.
No us penseu que les estacions de l’any puguin fer el què vulguin. No, no: no és això. Han de fitxar a l’entrada i a la sortida, com tots els treballadors del món. L’estiu sap molt bé que hi ha unes normes que ha de complir, per això ha vingut a fer acte de presència. No l’heu vist? Ahir va ploure a bots i barrals, ho recordeu? Ahir va ser un dia de primavera, típica i tòpica, amb pluges de mitja tarda. Avui ha estat un dia d’estiu, amb sol des del matí i fins a l’últim minut del dia: quan arribeu a casa, més d’un us haureu de posar quilos de crema aftersun per calmar la pell que descobrireu vermella com una llagosta. És normal, vosaltres veníeu preparats per un dia de primavera: qui havia de preveure que es presentaria l’estiu?
Per tant ell ha vingut, ha fitxat a l’entrada al matí, ha fitxat a la sortida a la tarda i ha donat per conclosa la seva jornada estacional. A partir de demà, us les haureu de veure amb la tardor: pluja, boira i núvols grisos dia i nit. Aquest any, no busqueu l’estiu ni per queixes ni per lloances, ell se’n renta les mans: el temps que faci aquest juliol i agost no serà culpa seva, sinó vostra. Si volíeu que es quedés, haver-lo cuidat millor, l’estiu ho té més que clar i així ho ha fet constar en una carta que ha escrit abans d’anar-se’n a les Bahames: el client sempre té la raó, però a vegades és una raó equivocada… I a les Bahames el tracten millor.»
[Nota: La setmana que ve publicaré el text que vaig escriure inspirada per les paraules de l’Arnau: «esternoclidomastoïdal», «hola» i «mare». Amb aquestes tres paraules, quin text hauríeu escrit vosaltres? D’aquí a 7 dies descobrireu quina història vaig escriure jo ;) Ens llegim!]