«Gamificació»? Això es menja?

20180831-Que_es_gamificacio-projectes_literaris-Teresa_Saborit

 

En la meva presentació dic que sóc escriptora, narradora oral, assessora literària i especialista en gamificació de projectes literaris. En llegir-ho molts em pregunten: «Què és això de la “gamificació”?» Per a tots aquests curiosos, avui una petita guia ;)

La paraula gamificació deriva de la paraula «joc» (en anglès, «game»). Resumint: es tracta d’utilitzar dinàmiques pròpies de «jocs» en entorns que a priori no tenen res de lúdics.

Què és el que ens fa estar jugant durant hores sense despistar-nos? Per què ens passa el temps volant quan ens divertim? Com aconseguim estar focalitzats al cent per cent sense ni tan sols recordar-nos de mirar el mòbil? Aquestes són les preguntes que es fa la gamificació, per extreure’n les mecàniques bàsiques i després aplicar-les en entorns d’allò més variats: classes, grups de treball, empreses, psicologia,…

Jo l’aplico a projectes literaris. En voleu un parell d’exemples?

  • El primer i més conegut és la web d’escriptura VullEscriure.cat. Si us hi fixeu, us adonareu que és una web gamificada. El seu objectiu és incentivar la creació literària, però el seu enfocament és cent per cent lúdic: hi ha dinàmiques de treball en grup, reptes, recompenses,… Millor això que una classe magistral, no us sembla? ;)
  • Un altre exemple que us podria posar és l’últim projecte en el que he col·laborat: el disseny d’escapes room per a escoles basades en obres literàries. Si en voleu més informació, aquí trobareu l’exemple de «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell i aquí el de «La casa de Bernarda Alba» de Federico García Lorca (des d’aquí una abraçada a la gent de Flip Experiències Educatives per haver-me permès col·laborar en uns projectes tan interessants! ;) ).

I això, com s’aprèn?

En el meu cas, la base teòrica la vaig adquirir a través del Màster en Gamificació i Narratives Transmèdia que vaig fer a l’IEBS el 2015, dirigit per Oscar García Pañella, soci de Cookie Box i gran apassionat de la gamificació i l’storytelling transmèdia (un altre dia us parlaré del món transmèdia, hehe).

Espero que aquest petit article us hagi servit per conèixer una mica més el fascinant món de la gamificació. I ara la falca publicitària: si teniu un projecte literari i voleu donar-li una volta perquè la gent s’hi submergexi durant hores sense mirar el rellotge, envieu-me un correu electrònic a teresa.saborit(arrova)lallibretavermella.cat. Serà un plaer gamificar plegats! :D

PD. Ah! I responent a la pregunta del títol. No, la «gamificació» no es menja: s’hi juga ;)

 

[Nota: La imatge que acompanya aquest article és una composició creada a partir de les fotografies «Book 3» de Brenda Clarke, «The Making of Harry Potter» de Dave Catchpole i «Day 29 – freeze» de The real Tiggy compartides a Flickr sota llicència de Creative Commons «Attribution 2.0 Generic».]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.