Avui fa un mes exacte de la V Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i el Garraf, quatre setmanes, trenta dies! L’acte va servir d’homenatge a l’obra de la Sílvia Romero i, al mateix temps, de celebració de final de curs pels clubs de lectura de les biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf.
Moltes gràcies per convidar-me a presentar la glossa… Si se’n pot dir «glossa» de l’espectacle que vam acabar muntant: fins i tot va haver de venir la policia a posar ordre!
Si no us ho creieu, mireu les cròniques que trobareu a continuació: les imatges parlen per si soles (hehe)
- Imma Martínez, Els nostres clubs de lectura – «Tast de lletres, fotos i vídeos»
- Imma Martínez, Els nostres clubs de lectura – «Moltes gràcies a tots!»
- Sandra D. Roig, Lo Càntich – «El vol concèntric de les orenetes i començar el sostre per la teulada»
- Maria Suriol, Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos – «Tots els clubs de lectura a la Masia Mas Catarro»
Gràcies a l’Imma, fantàstica bibliotecària itinerant, per la iniciativa de la trobada i la coordinació de l’acte. Gràcies a la Maria i a l’equip de la biblioteca de Santa Margarida i els Monjos per l’organització i la càlida acollida. Gràcies a la policia per detenir la Sílvia (i per deixar-la anar sense càrrecs). Gràcies als lectors per assistir a la trobada i acceptar el joc de miralls que els vam proposar. I gràcies a la Sílvia… Per oferir-me la possibilitat de participar en un acte tan especial com aquest.
Llarga vida als llibres i als que els llegeixen! (I als que els escriuen :D)
PD. Les conductores de l’acte us assegurem un cop més que no ens vam posar d’acord per anar vestides de vermell… Però hem d’admetre que va ser una feliç coincidència ;)
Va ser una vetllada sensacional, magnífica, màgica… d’aquelles que queden tatuades al cor. I la coincidència del vermell per part de les tres conductores de l’acte, una mostra més de la complicitat i bona sintonia que s’havia anat creant al llarg del curs, durant la preparació de la trobada.
I Teresa, malgrat que ja ho he dit en altres ocasions, no em cansaré de repetir-ho (bé… potser al final sí… hejehe): gràcies, moltíssimes gràcies per acompanyar-m’hi i per la gran feina que vas fer.
I gràcies a tothoooooommmmm…..
Gràcies a tu, Sílvia: per ser una escriptora fantàstica, per ser una gran persona; per ser un model a seguir. Un honor i un plaer haver-te pogut acompanyar en un acte tan especial com aquest (i jo no em cansaré mai de repetir-ho… O sí? hehe). Una abraçada!