És impossible passar per davant del «Rei de la Màgia», al carrer Princesa de Barcelona, i no pensar en Joan Brossa. I menys encara si hi passes de camí a la seu de la Fundació Brossa, per participar en la lectura de 100 poemes del poeta per celebrar el centenari del seu naixement i l’inici de de commemoració de l’any Brossa.

La Fundació Brossa ha preparat un any farcit d’activitats, en el qual jo participaré amb un breakout educatiu perquè els alumnes d’ESO i Batxillerat puguin descobrir, d’una forma lúdica i divertida, les diverses tipologies de «poesia» que Joan Brossa va conrear al llarg de la seva vida: poesia clàssica, poesia en prosa, antipoesia, poesia visual, poesia objecte, poesia urbana, poesia escènica,…

Un breakout és com un escape room, amb la diferència que, mentre en un escape room és necessari resoldre un seguit d’enigmes per aconseguir fugir d’una habitació tancada, en un brekaout es resolen enigmes amb l’objectiu de poder obrir la caixa d’un tresor tancada amb pany i forrellat:

«Només teniu una hora. Una hora per resoldre tots els enigmes. Una hora per obrir la misteriosa maleta que heu trobat per casualitat a les golfes d’un casalot abandonat, a punt de ser enderrocat. Una maleta plena de cadenats, amb el nom de “Joan Brossa” escrit en un lateral, envoltada per un munt de petites caixetes, plenes de pistes, que semblen contenir el secret per obrir els misteriosos cadenats. Però… I si el secret més ben guardat estigués a l’interior de la maleta? I si l’atzar us hagués portat a descobrir una obra brossiana desconeguda per al gran públic? I si estiguéssiu a punt de fer una troballa capaç de canviar la concepció que tenim del propi artista? Només teniu una hora abans no arribin les màquines excavadores. Sereu capaços de descobrir el secret de Joan Brossa abans que se us acabi el temps?»
Feu clic AQUÍ per saber-ne més.

El Telenotícies de TV3 d’aquest dissabte s’ha fet ressò de l’inici de l’any Brossa, amb una selecció d’alguns dels poemes llegits durant l’acte d’inauguració. Si feu un cop d’ull al vídeo, potser m’hi veureu. Voleu saber quin poema he llegit jo? ;)

«Passen les hores, els dies, les setmanes.
El mes passat ja és molt de temps.
El rellotge toca contínuament l’hora.
El sol de març tot ho adoba.
(No estem amb un lleó que trepitja els ocells
i té un lloro a l’orella.)
Ara m’arrepenjo en una paret.
He fet servir d’escombra aquests poemes
per netejar racons del pensament.
Alguna vegada m’he pintat de negre,
però les frases han sortit
i s’han convertit en una eina
de la tenacitat contra la pega.
A partir d’un cert grau de poder
el judici moral ja no és possible.
Els interessos de les nacions
veiem que pugen sobre els drets humans.
Venen com fan les coses
i no les coses que fan.
La millor sort dels daus és no jugar-hi.
Muntanya avall tothom entra a la dansa.
No hi ha ningú que traci una muralla.
Els catalans preguntem
i els forasters no contesten.
Per això sóc dels qui creuen que l’aigua és trista.
Veig en els sorolls
la prolongació de les paraules.
Encara som lluny d’un cel sense núvols
i a la terra els déus estan en males mans.
La santa obediència al servei de qui
no és sant poc sembla una virtut.
Als llibres sagrats hi surten cucs
que s’alimenten de lletra morta.
Quan estic pensatiu m’agrada tenir obert.
No puc afegir res més
a la veritat que porto dintre.»

La veu escrita (Passat festes, 1995)

Feliç any Brossa a tots!