La versió més coneguda de «La Bella i la Bèstia» té les seves arrels en un conte escrit per Gabrielle-Suzanne de Villeneuve a principis del segle XVIII. La versió original del mite, però, es remunta al segle II d.C.
El segle II dC, Luci Apuleu, un escriptor nascut al nord d’Àfrica quan aquest era una de les províncies de l’imperi Romà, va escriure «Les Metamorfosis», també conegut amb el títol de «L’ase d’or». «Les Metamorfosis» és l’única novel·la llatina que ha arribat de forma completa fins els nostres dies i per molts és considerada la primera novel·la picaresca de la història, tot i que és un tema controvertit perquè no se sap amb seguretat si l’autor es va basar en una obra anterior en grec, adaptant-la al llatí, o si és completament invenció seva (ja que existeix un text grec d’argument similar, titulat «Luci o l’ase», d’autoria disputada, que no s’ha pogut confirmar si va ser escrita abans o després que l’obra d’Apuleu).
El protagonista de «Les Metamorfosis» és Luci, un noi de l’aristocràcia romana obsessionat amb la màgia: el seu afany desmesurat per conèixer-ne tots els secrets fa que acabi convertit en ase i sota aquesta forma animal es veu obligat a ser testimoni de les misèries dels esclaus, vivint un munt d’aventures ridícules i divertides. A la història principal, a més a més, s’hi intercalen altres narracions, una de les quals és el mite de Cupido i Psique, base del conte «La Bella i la Bèstia» que l’escriptora francesa Madame de Villeneuve va escriure el 1740.
Voleu descobrir el mite que va inspirar la creadora de «La Bella i la Bèstia»? Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la història original: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.
