20171130-Vull_Escriure-Bella_Bestia-Cupido_Psique-Apuleu-Heart-seyed_mostafa_zamani-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La Bella i la Bèstia» (el mite de Cupido i Psique)

20171130-Vull_Escriure-Bella_Bestia-Cupido_Psique-Apuleu-Heart-seyed_mostafa_zamani-Flickr

La versió més coneguda de «La Bella i la Bèstia» té les seves arrels en un conte escrit per Gabrielle-Suzanne de Villeneuve a principis del segle XVIII. La versió original del mite, però, es remunta al segle II d.C.

El segle II dC, Luci Apuleu, un escriptor nascut al nord d’Àfrica quan aquest era una de les províncies de l’imperi Romà, va escriure «Les Metamorfosis», també conegut amb el títol de «L’ase d’or». «Les Metamorfosis» és l’única novel·la llatina que ha arribat de forma completa fins els nostres dies i per molts és considerada la primera novel·la picaresca de la història, tot i que és un tema controvertit perquè no se sap amb seguretat si l’autor es va basar en una obra anterior en grec, adaptant-la al llatí, o si és completament invenció seva (ja que existeix un text grec d’argument similar, titulat «Luci o l’ase», d’autoria disputada, que no s’ha pogut confirmar si va ser escrita abans o després que l’obra d’Apuleu).

El protagonista de «Les Metamorfosis» és Luci, un noi de l’aristocràcia romana obsessionat amb la màgia: el seu afany desmesurat per conèixer-ne tots els secrets fa que acabi convertit en ase i sota aquesta forma animal es veu obligat a ser testimoni de les misèries dels esclaus, vivint un munt d’aventures ridícules i divertides. A la història principal, a més a més, s’hi intercalen altres narracions, una de les quals és el mite de Cupido i Psique, base del conte «La Bella i la Bèstia» que l’escriptora francesa Madame de Villeneuve va escriure el 1740.

Voleu descobrir el mite que va inspirar la creadora de «La Bella i la Bèstia»? Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la història original: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

20171123-Vull_Escriure-Gat_amb_botes-Pippo-Basile-Cat-William_Yeung-Flickr

Aquesta setmana… La versió original del «Gat amb botes» (Basile)

20171123-Vull_Escriure-Gat_amb_botes-Pippo-Basile-Cat-William_Yeung-Flickr

No era un gat, sinó una gata. No eren tres germans, sinó dos. I el pare no era un pobre moliner, sinó que era tan pobre que ni molí no tenia.

La versió que avui us porto va ser recollida el 1634 per Giambattista Basile, un escriptor italià que va servir com a militar per a diversos prínceps i que va aprofitar els seus viatges, principalment pels voltants de Creta i Venècia, per recollir multitud de contes orals i publicar-los, de forma pòstuma, en un llibre que des del 1674 es coneix amb el nom de «Pentameró», ja que té una estructura similar al «Decameró» de Boccaccio. En aquest cas: la cinquantena de relats del llibre s’emmarquen en la història d’un grup de persones que, durant cinc dies, s’expliquen contes.

El «Pentameró» és la primera recopilació de relats de la història formada, íntegrament, per contes de fades i se sap que Charles Perrault i els germans Grimm van prendre diversos relats del llibre com a base per construir les seves adaptacions posteriors.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original del «Gat amb botes»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

20171116-Vull_Escriure-Rapunzel-Grimm-Golden_hair-Karen-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «Rapunzel» (Germans Grimm)

20171116-Vull_Escriure-Rapunzel-Grimm-Golden_hair-Karen-Flickr

«Rapunzel, Rapunzel, deixa caure la teva cabellera!» Qui ho hauria dit que un dels enigmes més ben guardats de la versió original d’aquest conte dels germans Grimm s’amaga en el nom de la seva protagonista?

Rapunzel… Sabeu què significa? «Rapunzel» és una paraula alemanya i fa referència a un tipus de planta comestible, amb una arrel amb forma de nap. El seu nom científic és «campanula rapunculus» i en català es diria rapuncle, repunxó, campaneta de blats o nap bord. Us imagineu «El conte de la Nap bord»? (hehe)

Independentment de traduccions més o menys escaients, no us sembla estrany que una noia tancada en una torre, amb una llarguíssima cabellera daurada, tingui nom de planta? No us ho semblaria tant si sabéssiu que en la versió original la bruixa no «segresta» la noia, sinó que els seus pares l’entreguen «voluntàriament» acabada de néixer: paguen així que la bruixa els deixés arrencar alguns rapunzels del seu jardí per sadollar el desig irrefrenable de menjar-ne que havia sentit la mare en veure’ls, «que si no en mengés es moriria», quan encara estava embarassada.

Sí, ho heu llegit bé: canvien la filla per una amanida. I quan el príncep descobreix la Rapunzel al cim de la torre, i comença a visitar-la de forma assídua, els dos no es limiten a fer manetes i quatre magarrufes, no sé si m’enteneu.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «Rapunzel»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat (en una versió que, perquè sigui fàcil d’entendre per tothom, es diu que la mare tenia moltes ganes de menjar «enciam»).

20171109-Vull_Escriure-Pinotxo-Carlo_Collodi-Outil_Explored-a.otge-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «Pinotxo» (Carlo Collodi)

20171109-Vull_Escriure-Pinotxo-Carlo_Collodi-Outil_Explored-a.otge-Flickr

Poca gent sap que hi ha una versió original del conte que us porto avui. En realitat, si busqueu el relat de Carlo Collodi, descobrireu que és bastant semblant a la versió que tothom coneix: el ninot de fusta trapella, en Gepeto intentant fer-lo anar pel camí correcte, el grill de la consciència, la fada,… El que molts no saben és que aquesta no és «la versió» que Collodi tenia previst escriure en un primer moment.

«Pinotxo» és avui una novel·la, però el relat original va néixer en forma de fascicles setmanals per ser publicat per capítols en un diari infantil. La història va tenir un èxit fulminant entre els lectors i molt aviat els fascicles es van editar i recollir en forma de llibre. Quan els lectors van descobrir el final que Collodi havia previst pel seu protagonista, en forma de tragèdia, van enviar muntanyes de cartes a l’editor exigint una rectificació: va rebre tantes amenaces, que al final l’editor no va tenir més remei que convèncer l’autor perquè continués la història i salvés el protagonista.

Des de llavors, el segon final s’ha editat conjuntament amb la història original, com si sempre haguessin format part d’un tot: un cop mort el protagonista, de sobte apareix «una fada» (que ningú no sap d’on ha sortit) que salva en Pinotxo i el retorna a la vida. I el relat continua com si no hagués passat res. Fixeu-vos-hi la pròxima vegada que llegiu la novel·la sencera ;)

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «Pinotxo»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat, tal i com tenia previst acabar-lo inicialment Carlo Collodi.

20171102-Vull_Escriure-Sireneta-Andersen-Monterey_Aquarium_38-xbeta-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La Sireneta» (Andersen)

20171102-Vull_Escriure-Sireneta-Andersen-Monterey_Aquarium_38-xbeta-Flickr

Si sentiu «La Sireneta» i us ve a la ment la versió de Disney… Sento dir-vos que la versió original que va escriure Hans Christian Andersen el 1837 no podria ser més antagònica.

És veritat que hi ha una sirena que s’enamora d’un príncep. És veritat que la sirena entrega la seva veu a una bruixa a canvi que aquesta converteixi la seva cua de peix en dues belles cames. Però aquí s’acaben les semblances.

En la versió original, la bruixa no només li pren la veu, sinó que li talla la llengua de forma esgarrifosa; la Sireneta no només és muda, sinó que aviat descobreix que caminar sobre les seves noves cames li produeix uns dolors terribles, com si li clavessin vidres esmolats a les plantes dels peus; i el príncep no només no la reconeix com la noia que el va salvar de morir ofegat, sinó que…

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La Sireneta»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat. I un petit detall, sense importància… La Sireneta, en el conte original d’Andersen, ni tan sols té nom.

20171026-Vull_Escriure-Aneguet_lleig-Andersen-Swan-Dron_Footage_Ace

Aquesta setmana… La versió original de «L’aneguet lleig» (Andersen)

20171026-Vull_Escriure-Aneguet_lleig-Andersen-Swan-Dron_Footage_Ace

Qui no coneix la història de l’aneguet rebutjat per tots? Qui no ha sentit alguna vegada el relat de la seva (gairebé miraculosa) transformació final?

Però qui ha llegit el conte original tal i com el va escriure Hans Christian Andersen el 1843?

Andersen no va escriure els seus relats pensant en els infants. La versió original de «L’aneguet lleig» n’és un bon exemple. En un cas clar del que avui qualificaríem com a bullying, l’aneguet creix odiat i acomplexat pel món sencer. Les descripcions són crues. Les escenes esmolades i tallants. Cap al final del relat, l’aneguet està tan desesperat i sobrepassat per la situació que es planteja seriosament l’opció de fer el que faci falta per acabar d’una vegada per totes amb aquell dolor… El que sigui.

A l’últim instant, l’aneguet se salva per una casualitat del destí (en això la versió popular i l’original coincideixen), però què hauria passat si hagués tardat uns instants més a mirar-se a l’aigua? Què hauria passat si no s’hi hagués mirat mai?

Com deia Einstein: «Tothom és un geni, però si jutges un peix per la seva habilitat per grimpar pels arbres, passarà la resta de la seva vida creient que és idiota.» Diuen que la història de l’aneguet lleig és en realitat la història del propi Andersen. En un moment determinat del conte, el protagonista manté una discussió amb la gallina que semblaria avalar aquesta hipòtesi: i si, en lloc de «ganes de nedar», que la gallina veu com un gran disbarat, parlessin de… «Ganes de ser artista»?

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «L’aneguet lleig»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

20171022-Benvinguts_6a_temporada_VullEscriure-Creacio_literaria-Grup_escriptura_virtual

Benvinguts a la 6a temporada de VullEscriure!

20171022-Benvinguts_6a_temporada_VullEscriure-Creacio_literaria-Grup_escriptura_virtual

A partir d’aquesta setmana, cada dijous a les 8 del vespre trobareu a la web de VullEscriure una nova Crida per escriure: a partir de llavors tindreu 7 dies i 300 paraules per escriure el vostre text i publicar-lo a la web. VullEscriure funcionarà una temporada més com un grup d’escriptura virtual: una vegada publicat el text tindreu la possibilitat de compartir-lo amb la resta d’escriptors per comentar-vos entre vosaltres els textos que hagueu escrit.

La temporada durarà d’octubre a març. En total, 15 crides setmanals (apadrinades aquesta temporada per la versió «original» d’un conte clàssic)… I un llibre per Sant Jordi! Voleu saber com funcionarà la web aquest any? Voleu saber com participar en el llibre que publicarem a l’abril? Feu un cop d’ull a les bases de funcionament de la 6a temporada!

Apunteu-vos-ho a l’agenda: el 26 d’octubre, a les 8 del vespre, primera Crida de la 6a temporada de VullEscriure. Ens llegim, escriptors!

20170603-Entrega_premis_literaris_Ajuntament_Gurb-Terra_lletres-Lectura_en_veu_alta-Teresa_Saborit

Gurb, terra de lletres

20170603-Entrega_premis_literaris_Ajuntament_Gurb-Terra_lletres-Lectura_en_veu_alta-Teresa_Saborit

 

Un orgull viure en un poble amb un premi literari que enguany ha celebrat la 29a edició. Un goig veure plena de gom a gom la sala cultura a on aquesta tarda s’ha celebrat l’acte d’entrega de premis. Encantada d’haver pogut participar en la cerimònia llegint en veu alta un fragment de cadascun dels textos guanyadors: afegint-hi els accèssits, els premiats eren tanta colla que una mica i no caben a la foto (hehe). Moltes felicitats a tots, escriptors!

Hem gaudit d’una vetllada meravellosa, tant que fins i tot el temps ha decidit que era hora de deixar de ploure i ha sortit al sol. Esperant amb candeletes el 30è aniversari que celebrarem l’any que ve ;)

Aquí un petit recull de premsa de la jornada:

– 04/06/2017 – El 9nou: «Blai Felip, de Sabadell, guanya el premi Pere Calders de Gurb. L’acte va servir també de recordatori per l’escriptora Pilar Cabot, impulsora del premi, que va morir recentment»

– 07/06/2017 – Ona Digital Osona: «Blai Felip guanya el Premi Calders dels Premis Literaris de Gurb»

– 09/06/2017 – Blai Felip: «Per cert. En aquest acte d’entrega de premis l’ajuntament de Gurb va tenir l’encert de convidar l’escriptora Teresa Saborit. Guanyadora de l’últim concurs de contes 7lletres («Els llops ja no viuen als boscos»), va recitar i llegir amb tant d’encert fragments dels relats guanyadors que, en el meu cas, el va fer millor del que és.»

– 04/07/2017 – La Vanguardia: «El periodista Blai Felip guanya el premi Pere Calders»

20170427-Lectura_en_veu_alta-Narradora_Oral-Teresa_Saborit-Objectiu_comu-A_la_colonia_hidraulica_i_altres_contes-Silvia_Romero

Llegeixo l’inici del relat… «Objectiu comú» (de Sílvia Romero)

20170427-Lectura_en_veu_alta-Narradora_Oral-Teresa_Saborit-Objectiu_comu-A_la_colonia_hidraulica_i_altres_contes-Silvia_Romero

Des de fa uns dies, l’escriptora Sílvia Romero té una fantàstica iniciativa al seu mur on va publicant les lectures en veu alta de les primeres línies dels relats del seu últim recull («A la colònia hidràulica i altres contes») en funció de les votacions dels seus lectors… I avui he tingut la sort que els seus amics facebookians escollissin el fragment que he llegit jo!

Feu clic al play i podreu escoltar l’inici del relat «Objectiu comú» ;)

Moltes gràcies Sílvia per deixar-me participar en aquesta fantàstica iniciativa! Feu un cop d’ull al seu mur per recuperar tots els fragments ja llegits i votar per quin voleu que sigui el següent.

20170419-youtuberes_femeni_catala-Cultura_digital-Institut_catala_empreses_culturals-ICEC-Teresa_Saborit-Narracio_oral-VullEscriure

Youtuberes: en femení i en català!

20170419-youtuberes_femeni_catala-Cultura_digital-Institut_catala_empreses_culturals-ICEC-Teresa_Saborit-Narracio_oral-VullEscriure

Aquest que acabeu de llegir és el titular d’un article que han publicat al blog de Cultura Digital de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) reivindicant la feina de 8 youtuberes que publiquem a la xarxa vídeos en català. Moltes gràcies per incloure’m entre les vostres preferides!

El llistat complet de canals seleccionats:

– «Recomanacions de llibres» – El canal de llibres de la booktuber Marta Botet
– «Leopolda Olda» – El canal de l’actriu Clara Moraleda
– «SócTastaolletes» – El canal amb ressenyes teatrals de Cèlia Ventura
– «Pedradolça» – El canal de la Berta de cuina, viatges i molt més
– «Elia Periwinkle» – El canal a on la cantant Elia comparteix covers i fandubs
– «Lila» – El canal a on la cantant Lila comparteix covers
– «Rorutza» – El canal de la gamer Diana a on comparteix jugades destacades de diversos vídeojocs
– «Teresa Saborit» – El canal a on una servidora comparteix les propostes per escriure de VullEscriure i un munt de textos literaris llegits en veu alta! Si voleu que us expliqui una història, engegueu els altaveus i feu clic al play ;)