Categoria: Narradora oral

20161023-vullescriure-fabrica_paraules-lectura_en_veu_alta-literatura_universal-creacio_literaria-catala-llibre_sant_jordi-aranya_la_quesis-teresa_saborit

VullEscriure celebra CINC anys!

Posted on by Teresa Saborit
20161023-vullescriure-fabrica_paraules-lectura_en_veu_alta-literatura_universal-creacio_literaria-catala-llibre_sant_jordi-aranya_la_quesis-teresa_saborit

Cinc anys… Vosaltres sabeu què són «cinc anys»? Jo sí. Cinc anys és el temps que hi ha entre l’1 de gener del 2012, quan va començar a funcionar la web de VullEscriure, i l’1 de gener del 2017, quan el portal celebrarà CINC anys: cinc!

Moltes gràcies per haver-ho fet possible, escriptors!

VullEscriure acaba de reobrir les portes de la Fàbrica de Paraules amb la intenció de celebrar el seu primer quinquenni de vida amb un munt de novetats: crides setmanals, vídeos, lectures en veu alta, un llibre en paper per Sant Jordi,… I la inspiració de grans autors de la literatura universal!

Cada dijous, d’octubre a març, quan visiteu la web us trobareu amb una nova crida: a partir de llavors tindreu 7 dies i 300 paraules per escriure un text i per decidir si es voleu inscriure, o no, a l’intercanvi de comentaris sobre els textos presentat. En total hi haurà 20 crides setmanals, amb la possibilitat de participar en un llibre que publicarem per Sant Jordi.

Voleu saber-ne més? Hem preparat un vídeo explicatiu a on trobareu tots els detalls: feu clic a «Com funciona la 5a temporada de VullEscriure» i engegueu els altaveus.

Ens llegim a VullEscriure, escriptors.

Feliç escriptura! :D

20160731-Festival_EVA-Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Lectura_en_veu_alta-Narracio_oral-Escriptura_en_directe

La web del Festival EVA publica els textos escrits en directe a Gurb

Posted on by Teresa Saborit

20160731-Festival_EVA-Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Lectura_en_veu_alta-Narracio_oral-Escriptura_en_directe

 

Des d’aquesta setmana podeu llegir a la web del Festival EVA «En Veu Alta» els textos que vaig escriure en directe el passat 5 de juny a Gurb (Osona) durant l’espectacle «Inspirats, escrits i transformats».

L’objectiu de l’espectacle? Amb només 90 minuts escriure tres textos (partint de les propostes fetes pel públic) i a continuació llegir-los en veu alta en una lectura que havia de durar 15 minuts.

De la primera proposta (estiu, festa i vermell) en va néixer el text «Estiu fugitiu», de la segona (hola, mare i esternoclidomastoïdal) «L’home que sempre tenia pressa» i l’última (gat, amic i camí) em va inspirar per escriure el microrelat «El País dels Nasciturus». Feu clic aquí per llegir els tres textos a la web del Festival EVA junt amb la imatge d’una de les lectures en veu alta.

Si voleu recordar com va ser la primera edició del Festival EVA a Gurb en el seu conjunt, podeu fer clic al següent enllaç: «La crònica de les cròniques del Festival EVA a Gurb».

Moltes gràcies a tots els qui vàreu venir al festival: tant de bo ens puguem retrobar l’any que ve!

20160703-Silvia_Romero-V_Trobada_clubs_lectura_Alt_Penedes_Garraf-Teresa_Saborit

La crònica de les cròniques de la V Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf

Posted on by Teresa Saborit

20160703-Silvia_Romero-V_Trobada_clubs_lectura_Alt_Penedes_Garraf-Teresa_Saborit

 

Avui fa un mes exacte de la V Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i el Garraf, quatre setmanes, trenta dies! L’acte va servir d’homenatge a l’obra de la Sílvia Romero i, al mateix temps, de celebració de final de curs pels clubs de lectura de les biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf.

Moltes gràcies per convidar-me a presentar la glossa… Si se’n pot dir «glossa» de l’espectacle que vam acabar muntant: fins i tot va haver de venir la policia a posar ordre!

Si no us ho creieu, mireu les cròniques que trobareu a continuació: les imatges parlen per si soles (hehe)

Gràcies a l’Imma, fantàstica bibliotecària itinerant, per la iniciativa de la trobada i la coordinació de l’acte. Gràcies a la Maria i a l’equip de la biblioteca de Santa Margarida i els Monjos per l’organització i la càlida acollida. Gràcies a la policia per detenir la Sílvia (i per deixar-la anar sense càrrecs). Gràcies als lectors per assistir a la trobada i acceptar el joc de miralls que els vam proposar. I gràcies a la Sílvia… Per oferir-me la possibilitat de participar en un acte tan especial com aquest.

Llarga vida als llibres i als que els llegeixen! (I als que els escriuen :D)
 
PD. Les conductores de l’acte us assegurem un cop més que no ens vam posar d’acord per anar vestides de vermell… Però hem d’admetre que va ser una feliç coincidència ;)

20160702-Festival_EVA-Lectura_en_veu_alta-Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Contacontes_narracio_oral_escriptura_en_directe

La crònica de les cròniques del Festival EVA a Gurb

Posted on by Teresa Saborit

20160702-Festival_EVA-Lectura_en_veu_alta-Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Contacontes_narracio_oral_escriptura_en_directe

 

Dimarts farà un mes de la primera edició del Festival EVA a Gurb i demà és l’últim dia del Festival EVA «En Veu Alta» de narració i tradició oral al Pradell (si esteu al Priorat, aprofiteu les últimes funcions!).

Per commemorar l’efemèride, avui us porto un recull d’enllaços a on trobareu les cròniques de l’edició de Gurb a on vaig tenir l’oportunitat de poder col·laborar amb dos espectacles:

– Al matí al «Fòrum obert: Tu mateix!» amb la lectura en veu alta d’alguns dels relats inclosos en el llibre de les «200 muses».

– A la tarda a l’espectacle d’escriptura en directe «Inspirats, escrits i transformats». L’objectiu? Amb només 90 minuts escriure 3 textos (partint de les propostes fetes pel públic) i a continuació llegir-los en veu alta en una lectura que havia de durar 15 minuts. Si voleu recuperar-los, els trobareu en els següents enllaços: «Estiu fugitiu» (inspirat per les paraules de l’Elna: «estiu», «festa» i «vermell»), «L’home que sempre tenia pressa» (inspirat per la proposta de l’Arnau: «hola», «mare» i «esternoclidomastoïdal») i «El País dels Nasciturus» (inspirat per l’Adela: «gat», «amic» i «camí»).

Per saber més coses sobre la jornada del Festival a Gurb, a continuació trobareu les notícies publicades en diversos mitjans:

Moltes gràcies a tots els qui vàreu venir a escoltar-nos!

Llarga vida a les històries capaces de fer realitat qualsevol somni ;)

20160621-Festival_EVA_Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Espectacle_escriptura_en_directe-Tres_muses-Proposta_3

Festival EVA a Gurb 2016 – «El País dels Nasciturus» (proposta 3)

Posted on by Teresa Saborit

20160621-Festival_EVA_Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Espectacle_escriptura_en_directe-Tres_muses-Proposta_3

 

Tercera i última entrega dels textos que vaig escriure en directe durant l’espectacle «Inspirats, escrits i transformats» al Festival EVA de Gurb el passat 5 de juny.

L’objectiu de l’espectacle: amb només 90 minuts escriure 3 textos (partint de les propostes fetes pel públic) i a continuació llegir-los en veu alta en una lectura que havia de durar 15 minuts. Si voleu rellegir els dos primers textos que vaig improvisar, feu clic als enllaços que trobareu a continuació: «Estiu fugitiu» i «L’home que sempre tenia pressa».

L’últim microrelat que vaig escriure està inspirat per les paraules que va proposar l’Adela: «gat», «amic» i «camí». Partint de la seva inspiració se’m va acudir una història que parla sobre l’imaginari país dels «Nasciturus», el país dels nens que encara no han nascut. Espero que gaudiu de la lectura! ;)

 
«El País dels Nasciturus

Tothom ho sap, però tothom ho ha oblidat. Al cel, a tocar del sol, en un lloc que no pot ser vist amb cap telescopi, hi ha un lloc a on viuen els nens que encara no han nascut: és el País dels Nasciturus. El País dels Nasciturus és un racó de cel màgic i fabulós, un racó de núvols de sucre a on hi plouen caramels tres vegades al dia i a on hi ha tots els jocs que que es puguin imaginar: gronxadors, tobogans, bancs de sorra per fer-hi castells,…

Els nens que han de néixer viuen al País dels Nasciturus fins que les cigonyes els vénen a buscar per portar-los a la Terra. A la Terra hi viuen els pares, els pares que tothom sap que són fabulosos perquè, tots els nens que hi han anat, s’hi han quedat a viure per sempre. Tots els nens esperen amb delit l’arribada de les cigonyes i tots tenen dret a formular tres desitjos sobre la vida que volen tenir en néixer.

Al país dels Nasciturs una vegada hi vivia un nen que encara no havia nascut que tenia molt clar quins eren els seus desitjos: volia que els seus pares li diguessin Eduard, que tinguessin un gat flonjo com una cua de conill i que visquessin al costat d’una plaça a on hi passés molta i molta gent. Tenia ganes de fer un munt d’amics!

Un dia, una de les cigonyes va anar a buscar el nen que encara no havia nascut. «Hem trobat el que vas demanar! — li va dir —. Puja a la meva esquena i et portaré a la Terra.» El nen que encara no havia nascut va pujar a l’esquena de la cigonya i van volar fins a un hospital d’un poble que estava situat al centre d’una plana immensa plena de camps de conreu, a l’ombra d’una muntanya amb una creu al cim.

Els pares van fer salts d’alegria en veure la cigonya i van córrer a agafar el nen. El nen es va veure embolcallat pel seu escalf i va somriure feliç com un gínjol: s’hi estava tan bé, entre aquells braços!

— Mira que n’és de bonic! — va dir el pare —. L’Albert és el nen més bonic de tot l’univers!

«Albert? — va pensar el nen —. Però si jo havia demanat que em diguessin Eduard.»

— Segur que amb el Piu Piu es portaran molt bé — va dir la mare —. El canari es passarà el dia cantant-li cançons de bressol!

«Canari?! — va pensar el nen encara més espantat —. Però jo havia demanat un gat!»

— Vindrà tota la Plana a conèixer-lo! — va afegir el pare —. Encara que hagin de fer tres hores per camins de carro.

«Camins de carro?!! — va xisclar amb el pensament el nen —. Però… I la meva plaça?!»

El nen va començar a plorar i es va girar cap a la cigonya i, amb un llenguatge que només les cigonyes i els nens poden entendre, li va dir suplicar que se l’entornés. Aquells no eren els pares que ell havia demanat!

La cigonya va revisar l’expedient i es va disculpar de seguida: tenien tanta i tanta feina, que havien traspaperat el seu expedient i l’havien portat fins a uns pares que no eren! El tornaria de seguida la país dels Nasciturus, esborrarien la memòria dels pares i allà no hauria passat res. La cigonya estava a punt de recollir-lo quan la mare, que no entenia el llenguatge que només poden entendre les cigonyes i els nens, va agafar el nen primer. La mare es va acostar el nen al pit i el nen, en sentir l’escalfor, va començar a xuclar… I va deixar de plorar. Quan la cigonya va batre les ales per endur-se’l, el nen la va apartar amb un cop de mà. Potser no es diria Eduard, ni tindria un gat, ni viuria al costat d’una plaça, però… A vegades, el que de debò volem, no ho hem desitjat mai perquè no sabíem que existia.

La cigonya se’n va anar i el nen es va quedar amb els seus nous pares i, com tots els nens un cop nascuts, va oblidar que, una vegada, havia viscut al País dels Nasciturus, en un racó del cel, a tocar del sol, que no pot ser vist amb cap telescopi.»

 
[Nota: Avui és el primer dia d’estiu i aquest és l’últim text de «Dimarts de Carnaval» de la temporada. Molt bones vacances a tots!]

20160614-Festival_EVA_Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Espectacle_escriptura_en_directe-Tres_muses-Proposta_2

Festival EVA a Gurb 2016 – «L’home que sempre tenia pressa» (proposta 2)

Posted on by Teresa Saborit

20160614-Festival_EVA_Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Espectacle_escriptura_en_directe-Tres_muses-Proposta_2

 

Continuo amb la publicació dels textos que vaig escriure en directe durant l’espectacle «Inspirats, escrits i transformats» dels Festival EVA a Gurb el passat 5 de juny. Si voleu recordar el funcionament de l’espectacle i rellegir el primer dels textos, podeu fer clic aquí: «Festival EVA a Gurb 2016 – «Estiu fugitiu» (proposta 1)».

El segon microrelat que vaig escriure està inspirat per tres paraules que va proposar l’Arnau. Bé… Per dues paraules «normals» i per una paraulota: «hola», «mare» i… «Esternoclidomastoïdal». Si ja costa d’escriure, imagineu-vos haver-ho de llegir en veu alta! (hehe) Què hauríeu escrit vosaltres? A mi se’m va acudir la següent història: espero que gaudiu de la lectura ;)

 

«L’home que sempre tenia pressa

L’home va entrar a la consulta del metge. No era un home normal: era un home que sempre tenia pressa. Un home que tenia tanta pressa que, encara no havia entrat en un lloc, que ja volia ser-ne fora, encara no havia arribat que ja se’n volia anar. Un home que tenia tanta pressa que era incapaç d’estar-se assegut enlloc, tenia tanta i tanta pressa que fins i tot havia après a dormir a peu dret!

— Hola, bon dia — va dir el metge —. Què…?

— Em fa mal el coll — el va tallar l’home que sempre tenia pressa —. Doni’m una pastilla que me n’he d’anar corrents.

— Ui, no, primer l’hauré de revisar — va respondre el metge assenyalant la llitera que tenia a la seva consulta.

L’home que sempre tenia pressa es va estirar a la llitera, però com que era incapaç d’estar-se quiet, mentre el metge el revisava ell anava fent puntades de peu en l’aire i, tan aviat com el metge va allunyar les mans del seu coll, va saltar de la llitera i va començar a córrer d’una punta a l’altra de la consulta per recuperar el temps perdut.

— Ara ja em pot donar la pastilla? — va preguntar esbufegant l’home que sempre tenia pressa.

— Em sap greu, però li haurem de fer més proves — va respondre el metge —. Té l’esternoclidomastoïdal inflamat i això pot ser degut a multitud de causes, des que sense voler s’hagi empassat una mosca, que ara estigui fent voltes a la seva gola, fins a que un nan dels somnis s’hagi quedat atrapat al seu interior mentre vostè dormia i ara no sàpiga com sortir-ne. Ha tingut algun malson darrerement?

— Però… Jo no puc perdre el temps em proves! Jo necessito una solució!

— Bé… — va dir el metge —. Podríem fer una operació d’urgència, però…

— Faré el que sigui! — va exclamar l’home que sempre tenia pressa.

— D’acord — va respondre el metge —. Necessito que s’estigui quiet, molt i molt quiet. Li posaré unes pinces per la boca i trauré el que tingui encallat a dins del coll.

L’home que sempre tenia pressa es va asseure a la cadira perquè el metge l’operés, però encara no havien passat dos segons quan les seves cames li van fer fer un bot i va saltar de la cadira.

— Li he dit que s’ha d’estar quiet! — el va renyar el metge —. No m’ha dit que vol que vagi ràpid? Si no em deixa treballar, no acabarem mai.

L’home que sempre tenia pressa es va tornar a asseure. Aquesta vegada, però, abans que pogués tornar a saltar, el metge el va lligar a la cadira amb centenars de metres de benes que tenia a la consulta: el va lligar dels turmells, dels canells, de les espatlles, del clatell, del cul,… Quan el metge va estar segur que no es mouria, va tornar-li a obrir la boca, va ficar les pinces i amb molt i molt i molt de compte en va treure un rellotge de paret enorme, tan enorme que el metge va necessitar l’ajuda de tres infermers per treure’l de la gola de l’home i posar-lo a sobre la taula de la consulta.

— Vet aquí la causa de la inflamació — va exclamar el metge victoriós —. Vet aquí la mare de tots els mals: el tic-tac d’aquest rellotge de paret.

L’home que sempre tenia pressa no va respondre. Alliberat del pes del temps, s’havia quedat adormit amb la boca oberta sobre la cadira de la consulta. El metge s’hi va acostar i li va tancar els llavis: l’últim que necessitaven era que li entrés un altre rellotge i li tornessin totes les presses del món.»

 

[Nota: La setmana que ve publicaré l’últim text que vaig escriure en directe durant el festival, en aquest cas inspirat per la proposta de l’Adela: «gat», «amic» i «camí». Quin text hauríeu inventat vosaltres? D’aquí a 7 dies descobrireu quina història vaig escriure jo ;) Ens llegim!]

20160607-Festival_EVA_Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Espectacle_escriptura_en_directe-Tres_muses-Proposta_1

Festival EVA a Gurb 2016 – «Estiu fugitiu» (proposta 1)

Posted on by Teresa Saborit

20160607-Festival_EVA_Gurb_Osona-Teresa_Saborit-Espectacle_escriptura_en_directe-Tres_muses-Proposta_1

 

La 12a edició del Festival EVA de narració oral ja està en marxa! Es va inaugurar el passat diumenge a Gurb, continua aquest cap de setmana al Penedès i acabarà al Pradell a principis de juliol. Tal i com us vaig avançar, vaig tenir l’honor de poder participar en dos espectacles al festival de Gurb: al matí al «Fòrum obert: tu mateix!» i a la tarda en un espectacle d’escriptura en directe «Inspirats, escrits i transformats».

L’espectacle d’escriptura en directe va tenir dues parts:

– La primera va començar a les 6 de la tarda: vam repartir butlletes entre el públic perquè tothom qui ho volgués pogués proposar 3 paraules, vam posar totes les butlletes a dins d’una urna i una mà innocent va seleccionar 3 propostes.

– La segona part va començar a continuació: amb només 90 minuts vaig haver d’escriure 3 textos partint de les paraules proposades en les butlletes seleccionades i, a continuació, llegir-los en veu alta davant del públic del festival en una lectura que havia de durar uns 15 minuts.

Encara que sembli impossible… Vaig assolir l’objectiu! I estic tan contenta d’haver superat el repte amb èxit que durant les pròximes setmanes compartiré amb tots vosaltres els tres textos que vaig escriure ;)

El microrelat que us porto avui és el primer que vaig llegir el dia del festival i està inspirat per les paraules que va proposar l’Elna i que podeu veure a la fotografia: «estiu», «festa» i «vermell». Espero que gaudiu de la lectura!

 

«Estiu fugitiu

Ho heu vist? No? No ho heu vist? S’ha acabat l’estiu! Sí, sí: com ho sentiu. Mentre vosaltres estàveu entretinguts escoltant contes, l’estiu ha tret el nas, ha vist que tots estàveu distrets i se n’ha anat corrents. No ha esperat ni a sant Joan per arrencar a córrer!

L’heu d’entendre, pobret. La seva feina és molt i molt dura. Si plou: la gent es queixa perquè no pot anar a la platja. Si fa sol: la gent es queixa perquè augmenta el risc d’incendis. Si es fa de nit: la gent es queixa perquè els dies són massa curts. «Per què el temps corre tant ràpid els dies de festa?» pregunten exasperats.

No us penseu que les estacions de l’any puguin fer el què vulguin. No, no: no és això. Han de fitxar a l’entrada i a la sortida, com tots els treballadors del món. L’estiu sap molt bé que hi ha unes normes que ha de complir, per això ha vingut a fer acte de presència. No l’heu vist? Ahir va ploure a bots i barrals, ho recordeu? Ahir va ser un dia de primavera, típica i tòpica, amb pluges de mitja tarda. Avui ha estat un dia d’estiu, amb sol des del matí i fins a l’últim minut del dia: quan arribeu a casa, més d’un us haureu de posar quilos de crema aftersun per calmar la pell que descobrireu vermella com una llagosta. És normal, vosaltres veníeu preparats per un dia de primavera: qui havia de preveure que es presentaria l’estiu?

Per tant ell ha vingut, ha fitxat a l’entrada al matí, ha fitxat a la sortida a la tarda i ha donat per conclosa la seva jornada estacional. A partir de demà, us les haureu de veure amb la tardor: pluja, boira i núvols grisos dia i nit. Aquest any, no busqueu l’estiu ni per queixes ni per lloances, ell se’n renta les mans: el temps que faci aquest juliol i agost no serà culpa seva, sinó vostra. Si volíeu que es quedés, haver-lo cuidat millor, l’estiu ho té més que clar i així ho ha fet constar en una carta que ha escrit abans d’anar-se’n a les Bahames: el client sempre té la raó, però a vegades és una raó equivocada… I a les Bahames el tracten millor.»
[Nota: La setmana que ve publicaré el text que vaig escriure inspirada per les paraules de l’Arnau: «esternoclidomastoïdal», «hola» i «mare». Amb aquestes tres paraules, quin text hauríeu escrit vosaltres? D’aquí a 7 dies descobrireu quina història vaig escriure jo ;) Ens llegim!]

20160529-Contacontes_narracio_oral-Festival_EVA_En_veu_alta-Gurb_Osona-Teresa_Saborit

Reserveu la data: 5 de juny, Festival EVA a Gurb!

Posted on by Teresa Saborit

20160529-Contacontes_narracio_oral-Festival_EVA_En_veu_alta-Gurb_Osona-Teresa_Saborit

 

El 5 de juny Gurb estrenarà festival de contacontes, integrat en el circuit del Festival EVA «En Veu Alta» de narració i tradició oral que enguany celebra la seva dotzena edició.

El programa de Gurb començarà a 2/4 de 12 del migdia amb un espectacle per a públic familiar i acabarà el vespre amb un espectacle destinat al públic adult. Tots els espectacles es faran en espais del recinte de l’Esperança de Gurb (a on hi ha l’Ajuntament i el Teatre Municipal), amb entrada gratuïta i amb un pica-pica en acabar per a tots els assistents.

11:30 – «La República dels contes» amb Jordi Font (Públic familiar)
12:30 – «Fòrum obert: Tu mateix!» (Tots els públics)
17:00 – «Bestioles fastigoses» amb Martha Escudero (Públic familiar)
17:45 – «Inspirats, escrits i transformats (1a part)» amb Teresa Saborit (Tots els públics)
18:00 – «A tres bandes» amb Judit Carrera, Martha Escudero i Jordi Font (Públic adult)
19:45 – «Inspirats, escrits i transformats (2a part)» amb Teresa Saborit (Tots els públics)
20:00 – «Viatge al buit a través dels contes» amb Pep Duran (Públic adult)

Jo participaré en el festival amb dues actuacions. La primera serà al migdia, intervenint al «Fòrum obert: Tu mateix!» a partir de 2/4 d’1 i a on tots els que vulgueu (prèvia inscripció) podreu agafar el micròfon per compartir amb tots nosaltres un conte, un vers, una cançó,… La segona serà a la tarda amb «Inspirats, escrits i transformats», un espectacle d’improvisació d’escriptura de textos que replicarà la dinàmica de les «200 muses» i que hem dividit en dues parts:

1a part – A 3/4 de 6 de la tarda: Recollida de propostes => Tothom qui ho vulgui podrà proposar tres paraules. Entre totes les propostes rebudes, seleccionarem a l’atzar tres conjunts de paraules amb els que escriuré tres petits textos.

2a part – A 3/4 de 8 del vespre: Lectura dels textos escrits => Descobrireu si la vostra proposta ha estat una de les seleccionades i, en cas d’haver resultat afortunats, podreu sentir la història nascuda gràcies a la inspiració de les vostres paraules ;)

Us ve de gust que us delectin amb un munt d’històries? Voleu gaudir amb les paraules? Busqueu un pla únic per passar el diumenge?

Us espero el 5 de juny al Festival EVA de Gurb: ens divertirem!

20160529-Silvia_Romero-V_Trobada_clubs_lectura_Alt_Penedes_Garraf-Teresa_Saborit

V Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf

Posted on by Teresa Saborit

20160529-Silvia_Romero-Cartell_V_Trobada_clubs_lectura_Alt_Penedes_Garraf-Teresa_Saborit

 

Cada any els clubs de lectura de les biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf celebren una trobada amb un escriptor de qui, durant el curs, han llegit part de la seva obra.

Aquest curs, l’escriptora escollida ha estat la Sílvia Romero, gran amiga i millor persona.

Durant els últims mesos, els clubs de lectura han llegit quatre de les novel·les de la Sílvia (Amor a sang freda, Ànima mesquina, Júlia M. i El plagi) i es trobaran el pròxim 3 de juny a Santa Margarida i els Monjos per conèixer l’autora, plantejar-li preguntes sobre els llibres que han llegit i descobrir què s’amaga darrere de l’escriptura de cadascuna de les històries.

La Sílvia m’ha fet l’honor de convidar-me a participar a l’acte com a presentadora de la glossa de la seva obra, la qual ja us avanço que va molt més enllà de la novel·la i s’endinsa en tots els gèneres: relat, poesia, teatre,… Ja em coneixeu, la meva especialitat són les «idees de bombera»: que ningú no s’esperi la típica «glossa» (i fins aquí puc llegir, hehe).

La trobada és exclusiva pels membres dels clubs de lectura de les biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf, però no podia deixar passar aquesta oportunitat per presumir d’amiga. Si encara no l’heu llegit, aquí trobareu un llistat amb tots els llibres que ha publicat.

Feliç lectura!

20160309-Recital_poesia-Barcelona_Horiginal-Anna_Gas-Josep_Pedrals-Teresa_Saborit-Escola_Escriptura

Recital de poesia al bar l’Horiginal de Barcelona: «No té barana»

Posted on by Teresa Saborit

Avui una actualització tardana, però no puc esperar a demà per compartir amb vosaltres el fantàstic cartell que m’acaben d’enviar:

 

20160309-Recital_poesia_No_te_barana-Barcelona_Horiginal-Anna_Gas-Josep_Pedrals-Teresa_Saborit-Escola_Escriptura

 

Sí, sí, ho heu llegit bé: el proper dimarts 15 de març, a les 20:30, teniu una cita al bar l’Horiginal de Barcelona (carrer Ferlandina 29, a tocar del MACBA).

L’Anna Gas i jo us delectarem amb el recital de poesia «No té barana», amb poemes de Joan Margarit, Joan Brossa, Maria Mercè Marçal, Joan Salvat-Papasseit, Anna Gas i Teresa Saborit. El recital serà l’actuació final del curs «Com recitar poesia» que hem fet amb en Josep Pedrals a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Amb un professor com ell… Us ho perdreu? :D

Responc jo per vosaltres: no hi podeu faltar de cap manera, passaré llista!