20210621-Premis_literaris_Gurb-Bingo_paraules-Gamificacio-1

XXXIII Premis Literaris de Gurb: «Bingo de paraules» i lectura en veu alta!

Aquest dissabte vam celebrar l’entrega dels XXXIII Premis Literaris de Gurb, un dels guardons literaris més antics de la comarca d’Osona! En el marc incomparable del teatre municipal al recinte de l’Esperança, vam celebrar una cerimònia plena de sorpreses per celebrar el retorn a una relativa «normalitat» (després que l’any passat la cerimònia s’hagués de celebrar en format telemàtic per culpa de la pandèmia).

Hi va haver l’entrega de premis als guanyadors del certamen literari (és clar que sí!). Hi va haver lectures en veu alta de fragments dels textos guanyadors (com cada any, per part d’una servidora). I, a més a més, aquest any, tots els qui van assistir a la cerimònia també van poder ser guanyadors (haguessin o no haguessin participat en el premi literari) perquè els vam preparar un fantàstic «Bingo de paraules»!

En arribar al teatre, els assistents van tenir l’oportunitat de resoldre un petit enigma per guanyar un cartró per participar en el bingo que els havíem preparat. En cada cartró hi havia impreses sis paraules i una frase, extretes dels textos finalistes d’aquest any.

Durant la cerimònia, intercalant-se amb l’entrega de premis literaris, els guanyadors absoluts de cada categoria es van convertir en la «mà innocent» per escollir les paraules del bingo. Per fer-ho, cadascun d’ells van haver de triar entre dos sobres (cadascun amb una paraula diferent), responent a una pregunta relacionada amb el text que havien escrit. Per exemple, dos botons: «Si tinguessis poders màgics, què faries: els guardaries en secret o ho escamparies als quatre vents?» o «Què has trobat més a faltar durant la pandèmia: els petons o les abraçades?»

Hi va haver premi pel primer que va fer línia, pel primer que va fer bingo i dos premis addicionals sortejats entre tots els assistents! Un acte de premis literaris «diferent» per celebrar el retorn a la presencialitat.

Des d’aquí una abraçada als premiats, als finalistes, als membres del jurat, a l’alcalde Josep Casassas que va donar la benvinguda institucional, a en Carles Mundó que va fer l’entrega de l’últim guardó de la tarda i de qui vam commemorar que hagués estat regidor de cultura de Gurb durant vuit anys, en motiu de la fi del seu període d’inhabilitació, a en Víctor Pallàs que va fer de mestre de cerimònies i, molt en especial, a la Montse Parareda, actual regidora de Cultura i alma mater de l’organització dels premis literaris d’aquest any.

Un honor haver pogut participar, un any més, en la cerimònia d’entrega de premis. Per molts anys semblants obres!

PD. Per saber més detalls de la cerimònia, podeu llegir el complet article que en Jordi Vilarrodà ha publicat a el9nou en l’edició d’aquest dilluns ;)

Festa de la Ciència: «Per què els dies tenen 24 hores»?

ÚLTIMES ENTRADES DISPONIBLES! Per què els dies tenen 24 hores? Us heu preguntat mai a qui se li va acudir una distribució del temps tan estrafolària? Jo ho sé… Però no us ho diré!

Si voleu descobrir la resposta, i viatjar a llocs tan dispars com Babilònia, Egipte o la Grècia Clàssica, haureu de venir a la minixerrada que faré diumenge 13 de juny al migdia, al Parc de la Barceloneta, en el marc de la 14a Festa de Ciència de Barcelona, amb activitats per a totes les edats!

Entrada lliure, amb inscripció prèvia. Reserveu la vostra plaça a la web: https://www.biennalciutaticiencia.barcelona/ca/programa/temps-i-espai

Pregunteu-vos sempre el perquè de tot plegat. Quatre tones de curiositat… I fins la setmana vinent a Barcelona ciutat!

ACTUALITZACIÓ 11/06/2021 – Entrades exhaurides! Ens veiem diumenge al migdia al Parc de la Barceloneta: «Per què els dies tenen 24 hores?»

20210209-Curiositats_matemàtiques-Episodi_01-Per_que_dies_24_vint-i-quatre_hores-Teresa_Saborit

Curiositats matemàtiques: «Per què els dies tenen 24 hores?»

Un dia és el temps que tarda la Terra a rotar sobre si mateixa.

  • El dia està dividit en 24 hores
  • 1 hora té 60 minuts
  • 1 minut conté 60 segons

Fàcil, no? Però… Per què?! A qui se li va acudir una distribució del temps tan estrafolària?

«Per què els dies tenen 24 hores?» I què té a veure això amb els dits de les nostres mans? Si voleu descobrir-ne tots els secrets, avui us porto un vídeo d’una servidora publicat pel Servei d’Educació de la Diputació de Barcelona: un repàs històric al sistema de recompte horari utilitzat a Babilònia, Egipte, Roma i l’antiga Grècia.

És extraordinari el què les mates ens poden ajudar a descobrir! Esteu d’acord amb mi? Pregunteu-vos sempre el perquè de tot plegat. Quatre gigues de curiositat i fins ben aviat!

20210209-Curiositats_matemàtiques-Episodi_01-Per_que_dies_24_vint-i-quatre_hores-Teresa_Saborit

Lectura poema en veu alta – «Sola» de Salvador Riera Solsona

El gran poeta Salvador Riera m’ha proposat de ser la primera a recitar un dels seus poemes inèdits i jo no he pogut fer altra cosa que dir-li que sí. Un poema en record a tantes i tantes mares que s’enfronten soles a la vellesa i el dolor. Moltes gràcies per pensar en mi, bessó: un honor que m’hagis permès ser la primera a llegir en veu alta aquests fantàstics versos ;)

Poema: «Sola» de Salvador Riera Solsona
Font: www.VullEscriure.cat​ (Crida 161)
Rapsoda: Teresa Saborit

PD. Si us agrada el vídeo, entreu el canal de YouTube i subscriviu-vos: www.youtube.com/VullEscriure. Moltes gràcies! :D

20201121-Entrega_XXXII_Premis_Literaris_Gurb-Festa_Major-Phoebe_Serres-Juli_Capilla-Pilar_Cabot

Entrega XXXII Premis Literaris de Gurb – Bona Festa Major, gurbetans!

20201121-Entrega_XXXII_Premis_Literaris_Gurb-Festa_Major-Phoebe_Serres-Juli_Capilla-Pilar_Cabot

Aquesta tarda s’ha celebrat l’entrega dels XXXII Premis Literaris de Gurb. La cerimònia, que normalment es fa de forma presencial a la Sala de Cultura de l’Esperança, emmarcat en els actes de les Festes de Primavera del poble, enguany s’ha realitzat coincidint amb els actes de la Festa Major i de manera virtual (en directe des del canal de YouTube de l’Ajuntament) a causa de les restriccions decretades per contenir els efectes de la pandèmia provocada pel coronavirus de la Covid19.

Malgrat el canvi de de calendari i de format, l’acte ha sabut preservar el caliu de la gala presencial, amb una presentació interactiva i molt dinàmica, conduïda per Montserrat Parareda, regidora de Cultura, i amb la presència telemàtica dels guanyadors i d’en Josep Casassas, alcalde de Gurb, qui s’ha encarregat de cloure l’acte. En la cerimònia també hi han intervingut la Ivana Oliveras, tècnica de l’Ajuntament, que s’ha encarregat de llegir el veredicte el jurat, i una servidora, que he tingut l’honor, un any més, de poder llegir en veu alta un fragment dels textos guanyadors: «Tirant Lo Blanc» de Phoebe Serres i «Un ésser a la intempèrie» de Juli Capilla.

Com ja és tradició, al final de la cerimònia hem compartit un poema de la Pilar Cabot, qui durant molts anys va ser membre del jurat dels premis literaris. Enguany, en plena pandèmia i immersos en la incertesa, el text escollit ha estat «L’amor que no obsedeix», uns versos escrits des del cor que conviden a la calma i a saber donar importància a les petites coses del dia a dia.

Si no heu pogut seguir l’acte d’entrega de premis en directe, us convido a recuperar-la a través del vídeo que trobareu al canal de YouTube de l’Ajuntament. Moltes felicitats als guanyadors i bona Festa Major, gurbetans i gurbetanes!

20201019-Dia_Escriptores_2020-Biblioteca_Catalunya-Associacio_Escriptors_Llengua_Catalana-Clementina_Arderiu-Teresa_Saborit

Bon dia de les escriptores 2020!

20201019-Dia_Escriptores_2020-Biblioteca_Catalunya-Associacio_Escriptors_Llengua_Catalana-Clementina_Arderiu-Teresa_Saborit

«Se’ns ha vist com muses i no com a autores. Som la meitat del talent i volem ser la meitat dels prestatges de llibreries i biblioteques, la meitat dels referents.» Així ho ha resumit la Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, avui a l’acte del Dia de les Escriptores organitzat a la Biblioteca de Catalunya, amb la Maria Àngels Cabré de l’Observatori Cultural de Gènere i la Rosa Tubau del Departament de Cultura.

Catorze autores de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) hem participat en un vídeo col·lectiu per recuperar la veu d’escriptores de tots els temps. El tema comú de tots els textos? L’esforç. Motiu pel qual l’acte ha rebut com a títol: «Esforçades».

Voleu un tast de les lectures que s’han realitzat? Recupereu el vídeo al canal de YouTube d’EscriptorsAELC (si aneu al minut 13:34, potser us sonarà la rapsoda que llegeix el poema «El salt» de Clementina Arderiu). Bon dia de les escriptores a totes les autores!

Un plaer i un honor participar, un any més, en l’acte d’entrega dels Premis Literaris de Gurb!

 

20190601-Premis_literaris_Gurb-1

 

Un honor i un plaer haver pogut col·laborar, un any més, en l’acte d’entrega dels premis literaris de Gurb! Un honor haver pogut participar, com a jurat, en una XXXI edició plena de vitalitat, amb un munt de premiats vinguts de tota Catalunya i textos d’altíssima qualitat en totes les categories, des dels més petits fins als adults. I un plaer haver tingut l’oportunitat de llegir en veu alta, un any més, un fragment de tots els textos guanyadors, amb històries plenes d’humor i d’altres que ens han posat els pèls de punta i ens han emocionat fins al llindar de les llàgrimes.

 

20190601-Premis_literaris_Gurb-2-1

 

Com ja s’ha convertit en tradició, hem aprofitat l’entrega de premis per homenatjar la poeta Pilar Cabot, que havia estat membre del jurat dels premis literaris, llegint-ne un dels seus poemes. Aquest any, els versos escollits han estat uns que la poeta va dedicar al propi fet d’escriure:

«Escriure versos:
una necessitat
de l’esperit,
improductiva,
aleatòria,
més aviat difícil,
que exigeix temps,
vida viscuda,
dosis d’aïllament,
lèxic,
metàfores,
ritme,
rima, a voltes
—rima masculina,
rima femenina,
rims maridats,
falses rimes,
tirallongues monorimes…—
apariats,
estrofes,
creuaments,
encadenaments,
alternances,
cesura…
Sort que el poeta neix que, sinó,
se’n faria l’estella!»

L’acte ha estat l’últim acte presidit per en Pere Molist, regidor de Cultura de Gurb fins les passades eleccions i alma mater del certamen durant les últimes vuit edicions. I com no podia ser d’altra manera, hem aprofitat el final de l’acte per acomiadar-lo amb un càlid aplaudiment de tots els assistents.

 

20190601-Premis_literaris_Gurb-4-1

20190601-Premis_literaris_Gurb-5

 

 

Llarga vida a les lletres i als que les escriuen. Esperem que puguem retrobar-nos de nou l’any que ve!

PD. Moltes gràcies Jordi Arumí per les fotografies. Gràcies Units per Gurb per compartir les imatges ;)

 

20190601-Premis_literaris_Gurb-3

20190414-Lletres_al_Parlament-Sant_Jordi-Colla_Sabadell-Francesc_Trabal-Teresa_Saborit_escriptora

Lletres al Parlament – Sant Jordi 2019

Comença a ser una tradició iniciar els actes de la diada de Sant Jordi participant en la lectura organitzada pel Parlament de Catalunya «Lletres al Parlament» (moltes gràcies per convidar-me un any més!).

Aquest any, l’acte ha servit d’homenatge a un llistat paritari d’autors que enguany celebren el centenari: Caterina Albert, Joan Brossa, la Colla de Sabadell (Francesc Trabal, Joan Oliver, Armand Obiols), Simona Gay, Dolors Monserdà, Teresa Pàmies i Maria Antònia Salvà.

El text que he tingut l’honor de llegir ha estat un fragment de L’home que es va perdre, de 1929, de Francesc Trabal:

«—¿I si la tornés a perdre?

Ja està. Com una bala, inesperadament, inconscientment, sense control, la idea havia sortit i ara flotava per l’espai majestuosament i bella com una bomba de colors, que esclata així que una agulla la toca, com la rialla en què Frederic esclatà tot sol, foll davant la monstruositat temptadora que acabava de veure inflar davant seu:

¿I si la tornés a perdre? ¿I si perdés un altra cosa? I si perdés altres coses? Perdre, perdre, PERDRE! I després, trobar-ho. Trobar-ho tot. Perdre i trobar! Inaudit! Arravatador! Ultraatraient! Perdre i trobar! ¿Qui deia que el món és pesat i trist? Perdre i trobar, quin goig de vida, quina meravella aquest món nostre, quina felicitat de viure i viure perdent i trobant coses! ¿Què puc perdre ara?»

Un goig haver tingut l’oportunitat de participar de nou en aquest acte que cada any se celebra als jardins de la biblioteca del Parlament per homenatjar les lletres. Com ha dit la Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga: «El Parlament és, i ha de ser, la casa de la paraula». Per molts anys puguem celebrar actes com aquest. Feliç Sant Jordi!

20190414-Lletres_al_Parlament-Sant_Jordi-Colla_Sabadell-Francesc_Trabal-Teresa_Saborit_escriptora
20190119-Inici_any_Brossa-Catalans_preguntem_forasters_no_contesten-Telenoticies_TV3-Lectura_poemes-breakout-escaperoom

Inici any Brossa: «Els catalans preguntem i els forasters no contesten»

20190119-Inici_any_Brossa-Catalans_preguntem_forasters_no_contesten-Telenoticies_TV3-Lectura_poemes-breakout-escaperoom

És impossible passar per davant del «Rei de la Màgia», al carrer Princesa de Barcelona, i no pensar en Joan Brossa. I menys encara si hi passes de camí a la seu de la Fundació Brossa, per participar en la lectura de 100 poemes del poeta per celebrar el centenari del seu naixement i l’inici de de commemoració de l’any Brossa.

La Fundació Brossa ha preparat un any farcit d’activitats, en el qual jo participaré amb un breakout educatiu perquè els alumnes d’ESO i Batxillerat puguin descobrir, d’una forma lúdica i divertida, les diverses tipologies de «poesia» que Joan Brossa va conrear al llarg de la seva vida: poesia clàssica, poesia en prosa, antipoesia, poesia visual, poesia objecte, poesia urbana, poesia escènica,…

Un breakout és com un escape room, amb la diferència que, mentre en un escape room és necessari resoldre un seguit d’enigmes per aconseguir fugir d’una habitació tancada, en un brekaout es resolen enigmes amb l’objectiu de poder obrir la caixa d’un tresor tancada amb pany i forrellat:

«Només teniu una hora. Una hora per resoldre tots els enigmes. Una hora per obrir la misteriosa maleta que heu trobat per casualitat a les golfes d’un casalot abandonat, a punt de ser enderrocat. Una maleta plena de cadenats, amb el nom de “Joan Brossa” escrit en un lateral, envoltada per un munt de petites caixetes, plenes de pistes, que semblen contenir el secret per obrir els misteriosos cadenats. Però… I si el secret més ben guardat estigués a l’interior de la maleta? I si l’atzar us hagués portat a descobrir una obra brossiana desconeguda per al gran públic? I si estiguéssiu a punt de fer una troballa capaç de canviar la concepció que tenim del propi artista? Només teniu una hora abans no arribin les màquines excavadores. Sereu capaços de descobrir el secret de Joan Brossa abans que se us acabi el temps?»
Feu clic AQUÍ per saber-ne més.

El Telenotícies de TV3 d’aquest dissabte s’ha fet ressò de l’inici de l’any Brossa, amb una selecció d’alguns dels poemes llegits durant l’acte d’inauguració. Si feu un cop d’ull al vídeo, potser m’hi veureu. Voleu saber quin poema he llegit jo? ;)

«Passen les hores, els dies, les setmanes.
El mes passat ja és molt de temps.
El rellotge toca contínuament l’hora.
El sol de març tot ho adoba.
(No estem amb un lleó que trepitja els ocells
i té un lloro a l’orella.)
Ara m’arrepenjo en una paret.
He fet servir d’escombra aquests poemes
per netejar racons del pensament.
Alguna vegada m’he pintat de negre,
però les frases han sortit
i s’han convertit en una eina
de la tenacitat contra la pega.
A partir d’un cert grau de poder
el judici moral ja no és possible.
Els interessos de les nacions
veiem que pugen sobre els drets humans.
Venen com fan les coses
i no les coses que fan.
La millor sort dels daus és no jugar-hi.
Muntanya avall tothom entra a la dansa.
No hi ha ningú que traci una muralla.
Els catalans preguntem
i els forasters no contesten.
Per això sóc dels qui creuen que l’aigua és trista.
Veig en els sorolls
la prolongació de les paraules.
Encara som lluny d’un cel sense núvols
i a la terra els déus estan en males mans.
La santa obediència al servei de qui
no és sant poc sembla una virtut.
Als llibres sagrats hi surten cucs
que s’alimenten de lletra morta.
Quan estic pensatiu m’agrada tenir obert.
No puc afegir res més
a la veritat que porto dintre.»

La veu escrita (Passat festes, 1995)

Feliç any Brossa a tots!

20180618-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral

Sóc «La veu»

20180618-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral

 

Sóc «La veu». O així és com em va rebatejar en Víctor Pallàs, dissabte passat, durant l’acte de proclamació dels guanyadors dels XXX Premis Literaris de Gurb. La raó? Haver participat en l’entrega de guardons llegint un petit fragment de cada un dels textos premiats. Espero que el meu «nou» nom sigui per bé! (hehe)

Més enllà d’anècdotes personals, va ser un goig i un honor poder participar en l’entrega de premis llegint un petit fragment dels contes, relats i poemes que havien estat seleccionats com a guanyadors pel jurat del certamen.

Espero que gaudíssiu de l’acte presentat magistralment per en Víctor Pallàs, fet possible gràcies a la implicació dels membres dels jurats de les diverses categories i organitzat gràcies a l’esforç i dedicació d’en Pere Molist, regidor de Cultura del nostre poble.

Trenta anys de premis literaris. Per molts anys semblants obres, gurbetans!

PD. A continuació trobareu un retall amb la notícia publicada a El9nou d’aquest dilluns:

20180618-El9nou-Premis_literaris_gurb-Trenta_anys-Teresa_Saborit-Veu-Lectura-Narracio_oral