Aquesta setmana… La versió original de «La Ventafocs» (Llegenda egípcia)

20180301-Vull_Escriure-Ventafocs-Rodophis-Llegenda_Egipte-Red_hot_Barcelona-Julien_Belli-Flickr

 

La Ventafocs és un dels contes dels que hi ha més versions a tot el món, cadascuna amb una història pròpia (amb més o menys variacions) i un nom diferent. Alguns exemples:

  • La «Yen-shen» de la Xina del 850 d.C.
  • La «Hanchi» de la Índia (que es veu obligada a fugir per la seva extrema bellesa, que fa que tots els homes la persegueixin).
  • La «Zezolla» italiana escrita per Basile el 1634 (una de les més cruels, en la que la noia mata la seva primera madrastra manipulada per la seva antiga dida, que es converteix en la nova esposa del seu pare i que encara és més pèrfida que l’anterior).
  • La «Rushen Coatie» escocesa (en la que la seva mare morta es reencarna en un vedell vermell per protegir-la).
  • La «Basilisa» russa (en la qual ha de protegir-se dels atacs de la seva madrastra i germanastres i d’una bruixa caníbal).
  • L’«Aschenputtel» dels germans Grimm (en la que les germanastres s’amputen parts dels peus per poder-se calçar la sabata que els porta el príncep).

La «Ventafocs» francesa de Perrault (amb una protagonista bondadosa, una fada i l’aparició d’unes sabates de cristall) és la que s’assembla més a la versió més popular del conte a dia d’avui. La més antiga, però, és la «Rhodopis» egípcia, que diuen que es basa en una noia que va existir de debò i que va aconseguir que erigissin una petita piràmide en el seu honor al delta del Nil: un personatge que ja és citat per la poeta Sifo en escrits del segle VI aC.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La Ventafocs» segons la llegenda egípcia «Rhodopis, reina del Nil»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180227-Jornada_escriptura-VullEscriure-Barcelona-Creacio_literaria-Creativitat

I Jornada d’Escriptura de VullEscriure!

20180227-Jornada_escriptura-VullEscriure-Barcelona-Creacio_literaria-Creativitat

 

Espero que hagueu tingut un bon inici de setmana i que la neu no us hagi fet gaires maleses (hehe). El post d’avui és per comunicar-vos una gran notícia: estic organitzant una Jornada d’Escriptura a Barcelona pel pròxim 17 de març i em faria molta il·lusió que m’hi acompanyéssiu! ;)

No serà la «típica» classe amb teoria i exercicis, no serà tampoc una «simple» trobada per escriure… Seran 6 hores d’escriptura «non-stop» plenes de sorpreses! (bé… algun «stop» haurem de fer per menjar alguna cosa de tant en tant: no és aconsellable escriure amb la panxa buida, hehe).

Quants cops us heu quedat bloquejats davant de la pàgina en blanc perquè no sabíeu «què» escriure? El dissabte 17 de març del 2018 us espero a Barcelona amb una Jornada d’Escriptura única a on aprendrem un munt d’estratègies perquè la falta d’idees deixi de ser un problema. De les 10 del matí a 1/4 de 7 de la tarda (amb una petita pausa a mig matí per fer un cafè i una altra al migdia per dinar) descobrirem que les idees estan per tot arreu: el què us faltarà serà temps per escriure-les totes!

La jornada està adreçada a tots aquells que volen descobrir nous mecanismes per despertar la seva creativitat. No importa el nivell: tan sols cal tenir ganes d’arremangar-se i de jugar amb les infinites possibilitats que posarem sobre la taula. L’enfocament serà 100% pràctic: escriurem (escriurem durant 6 hores!) perquè escriure és l’única manera d’aprendre a escriure. Si us agrada escriure, si us voleu provar coses noves, si us apassiona jugar amb les històries… Veniu a divertir-vos amb nosaltres!

Inscripcions obertes fins el 8 de març (places limitades). Trobareu tota la informació a: http://www.vullescriure.cat/jornada-escriptura.html

Reserveu ja la vostra plaça! :D

20180222-Vull_Escriure-Blancaneus-Jove_esclava-Basile-Rose-Aldo_Cauchi_Savona-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La Blancaneus» (Basile)

20180222-Vull_Escriure-Blancaneus-Jove_esclava-Basile-Rose-Aldo_Cauchi_Savona-Flickr

 

Quin és la versió original de la Blancaneus? Hi ha dues teories principals: la primera diu que el personatge de la Blancaneus es basa en una noia que va existir realment, l’altra que la versió original és la que va escriure Basile el 1634.

Els que asseguren que la Blancaneus va existir de debò, argumenten que la història que van immortalitzar els germans Grimm s’assembla a la vida real de Maria Sophia Margaretha Catharina von Erthal, una nena alemanya, filla d’un diplomàtic de Lohr, el pare de la qual es va casar en segones núpcies amb una comtessa imperial violenta i autoritària. Abans de casar-se amb la seva segona esposa, el pare va regalar a la madrastra un mirall «màgic» que en l’actualitat està exposat al museu d’Spessart: un mirall amb un marc d’orfebreria construït de tal manera que, si algú hi parla a prop, diuen que per les seves obertures es pot sentir un eco «estrany» que sembla respondre les preguntes que se li formulen.

Els que aposten per la ficció, asseguren que Basile és el pare de la història original. Us en recordeu del «Decameró» que Giambattista Basile va escriure el 1634? Entre la multitud de contes que hi ha en aquest llibre n’hi ha un que molts consideren l’origen de la Blancaneus: «La jove esclava».

A diferència de la versió que els germans Grimm van fer famosa, en el relat de Basile no hi ha ni mirall màgic, ni set nans miners, ni pomes enverinades, ni reines malèfiques, ni prínceps encantadors. Sí que hi ha un taüt de cristall i una nena a qui tothom dóna per morta, quan la seva mare li clava la pinta al cap per accident mentre la pentina, i que un cop enterrada continua creixent dins del taüt fins a convertir-se en una dona d’extraordinària bellesa (semblarà estrany… però sembla que a l’època de Basile, si els morts enterrats «creixien», els taüts de cristall també ho feien perquè els seus inquilins hi continuessin cabent).

No sabrem mai del cert si va ser abans l’ou o la gallina. Mentre esperem que els estudiosos trobin nous indicis que facin decantar la balança per una o altra teoria, us convido a fer un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La Blancaneus» que va escriure Basile: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180215-Vull_Escriure-Princep_granota-Grimm-Enric_Ferri-Frog-Gabor_Kovacs-Flickr

Aquesta setmana… La versió original d’«El príncep granota» (Germans Grimm)

20180215-Vull_Escriure-Princep_granota-Grimm-Enric_Ferri-Frog-Gabor_Kovacs-Flickr

 

Sabeu aquella història del príncep convertit en granota que necessitava que una princesa li fes un petó per tornar a ser humà? Doncs en la versió que els germans Grimm van escriure el 1812, el que necessitava el príncep no era un petó, sinó que la princesa acabés la paciència i, furiosa per tot plegat, perdés els estreps i… Ehem… Haureu de mirar el vídeo per descobrir-ho (hehe).

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original d’«El príncep granota» i saber qui era «Enric, el ferri», el vassall més fidel que mai hagi existit: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180208-Vull_Escriure-Flautista_Hamelin-Grimm-cheese-george_ruiz-Flickr

Aquesta setmana… La versió original d’«El flautista d’Hamelín» (Germans Grimm)

20180208-Vull_Escriure-Flautista_Hamelin-Grimm-cheese-george_ruiz-Flickr

 

Diuen diuen diuen que la història que els germans Grimm van escriure el 1816 és… Real: que, en efecte, el 26 de juny de 1284, 130 nens del poble d’Hamelín van desaparèixer per sempre més sense deixar rastre.

Alguns diuen que els nens van ser víctimes d’algun accident que va fer que s’ofeguessin en el riu que passa a tocar d’Hamelín o quedessin enterrats en un allau a les muntanyes. D’altres afirmen que els nens van contraure alguna malaltia contagiosa, potser la pesta, i que els propis habitants els van obligar a aïllar-se en una zona remota perquè no contagiessin la resta de vilatans. Hi ha qui assegura que el flautista era en realitat un reclutador i que els nens (en realitat nois) van abandonar el poble per participar en alguna campanya militar de la qual mai no van tornar.

La teoria més acceptada, però, és la que diu que els joves («kinder» en alemany no només significa nens, sinó també «fills del poble») van abandonar voluntàriament Hamelín per colonitzar parts de l’Europa oriental, la qual cosa concordaria amb les desenes pobles a l’est d’Europa que van ser fundats en aquella època per colors d’origen alemany.

Sigui com sigui, les primeres mencions d’aquesta història semblen remuntar-se a un vitrall de l’església d’Hamelín que de debò va existir al voltant del 1300, descrit en diferents documents de l’època i que va ser destruït al voltant del segle XV, junt amb una inscripció que encara existeix a data d’avui: «L’any 1284, en el dia de Juan i Pau, sent un 26 de juny, per un flautista vestit amb molts colors van ser seduïts 130 nens nascuts a Hamelín i es van perdre en el lloc del calvari, a prop de les muntanyes.»

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original d’«El flautista d’Hamelín»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180201-Vull_Escriure-Caputxeta_Vermella-Popular_frances-Perrault-Strawberry_basket-Daniel_Dudek-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La caputxeta vermella» (Popular, Perrault)

20180201-Vull_Escriure-Caputxeta_Vermella-Popular_frances-Perrault-Strawberry_basket-Daniel_Dudek-Flickr

 

Ni caçadors ni llenyataires, ni gent sortint viva de la panxa del llop, ni llops morint ofegats al riu amb l’estómac ple de rocs: la versió original de la caputxeta vermella (abans de les adaptacions dels germans Grimm) no tenia final feliç; ni tan sols era vermella.

La versió original del conte prové de l’oralitat francesa. Robert Darnton, que va recuperar una de les versions més primigènies d’aquest relat, va fer la reflexió que en els contes populars francesos el final catastròfic del protagonista no implica cap tipus de sermó, ni de moral ni de càstig per la seva mala conducta. La nena no ha fet res per ser devorada pel llop perquè en aquests contes, a diferència de versions posteriors, ella no desobeeix els consells de ningú. Senzillament, camina sense saber-ho fins a les mandíbules de la mort, segons una fatalitat inexorable, sense el final feliç que els contes van començar a adquirir a partir del segle XVIII.

Charles Perrault, que va adaptar molts contes de tradició oral per ser llegits a la cort de Versalles, el 1697 va fer-ne una versió estalviant les parts més crues, perquè estigués més d’acord amb els gustos de la cort, i hi va afegir l’element de la caputxa vermella que l’original no tenia i que l’ha fet mundialment coneguda. Va mantenir el final tràgic, però al final de la narració va afegir una moral que la versió popular no tenia, convertint-lo en un advertiment per les noies joves que es deixaven enlluernar per les paraules dels homes de la cort francesa.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La caputxeta vermella»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180125-Vull_Escriure-Rinxols_or-Tres_ossos-Mure-Southey-Around_house_cold_winters_day-davebloggs007-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La rínxols d’or» (Mure, Southey)

20180125-Vull_Escriure-Rinxols_or-Tres_ossos-Mure-Southey-Around_house_cold_winters_day-davebloggs007-Flickr

 

Totes les versions del conte de «La rínxols d’or» mantenen que els propietaris de la casa eren tres ossos (en algunes tres ossos masculins, en d’altres una família), però en els relats més antics ni la intrusa tenia rínxols d’or ni era una nena trapella, sinó una vella de cabells grisos mala educada i malgirbada que rampinyava tot allò de valor que es posava a l’abast de les seves mans.

Les versions més antigues que es coneixen són la de Robert Southey del 1837 i la d’Eleanor Mure de 1831, tot i que és possible que les dues derivessin d’un conte de tradició oral encara més antic. Les versions de Southey i Mure tenen en comú la vella insuportable, però presenten diferències en alguns detalls (què mengen els ossos per esmorzar, per quin motiu la vella decideix entrar a la casa,…) i un final diametralment oposat: en la versió de Southey la vella salta per la finestra en ser descoberta i fuig corrents («La velleta va saltar, i es va trencar el coll en la caiguda, o es va trobar amb el bosc i es va perdre, o es va trobar amb la policia a la sortida del bosc i la van tancar per vagabunda, no ho sé, però els tres ossos no en van tornar a saber mai més res»), però en la versió de l’Eleanor Mure… Haureu de mirar el vídeo per descobrir-ho.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La rínxols d’or», construïda a partir de les versions de Southey i Mure: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180118-Vull_Escriure-Bella_dorment-Talia_Sol_Lluna-Basile-Premade_BG_96-Brenda_Clarke-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «La bella dorment» (Basile)

20180118-Vull_Escriure-Bella_dorment-Talia_Sol_Lluna-Basile-Premade_BG_96-Brenda_Clarke-Flickr

 

Si pensem en amor i Edat Mitjana és possible que ens vingui a la ment el concepte d’«amor cortès»: un cavaller encegat per una fletxa de Cupido que, mitjançant l’exhibició de les seves arts (guerreres, quixotesques o poètiques), vol guanyar-se el favor de la seva dama, sent aquesta l’encarregada d’escollir i decidir fins on vol arribar en el joc.

La realitat, però, distava molt d’aquesta ficció literària i són molts els historiadors que han posat de manifest que l’ideal de virilitat masculina de l’època depenia, en gran mesura, de la capacitat que tenien els homes per deixar embarassada una dona, com més ràpid millor. Quin paper jugava la dona en realitat? Gairebé cap: es donava per suposat que era el que elles també volien i el que les enamorava, no calia demanar-los l’opinió.

Aquesta realitat es posa de manifest en la versió original de «Talia, Sol i Lluna» que Giambattista Basile va escriure el 1634: qui descobreix la bella adormida no és un príncep, sinó un rei «de cacera» casat amb una reina que l’espera al seu castell; no hi ha «petons» metafòrics, sinó actes explícits en un llit, amb la protagonista adormida; i la bella (la Talia) no es desperta per un amor romàntic sinó perquè els seus fills (el Sol i la Lluna), a qui ha donat a llum mentre dormia, li xuclen l’estella del dit buscant el mugró per mamar.

Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «La bella dorment»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20180111-Vull_Escriure-Astuta_filla_pages-Grimm-Nets_at_Sunset_Essaouira_Morocco-Julia_Maudlin-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «L’astuta filla del pagès» (Germans Grimm)

20180111-Vull_Escriure-Astuta_filla_pages-Grimm-Nets_at_Sunset_Essaouira_Morocco-Julia_Maudlin-Flickr

 

Inaugurem el 2018 no amb un conte conegut, del qual cal rescatar la versió original, sinó amb un conte original poc conegut. «L’astuta filla del pagès» és un relat escrit el 1812 que segurament molts no haureu sentit a explicar mai, malgrat trobar-se en el mateix recull que alguns dels contes més famosos dels germans Grimm.

En aquest conte, la protagonista és la filla d’un pagès molt pobre que aconsegueix convertir-se en reina gràcies al seu enginy. El rei li planteja un enigma que creu irresoluble, amb la promesa que es casarà amb ella si el soluciona, i la filla del pagès en treu l’entrellat per sorpresa de tots: «Presenta’t davant de mi ni vestida ni despullada, ni a cavall ni caminant, ni per camí ni per fora de camí. Si ets capaç de fer-ho, em casaré amb tu.»

Voleu saber quina és la solució a l’enigma? Voleu descobrir com és possible «que un bou faci una pollina»? Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir la versió original de «L’astuta filla del pagès»: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.

 

 

20171214-Vull_Escriure-Hansel_Gretel-Ginger_men-switthoft-Flickr

Aquesta setmana… La versió original de «Hänsel i Gretel»

20171214-Vull_Escriure-Hansel_Gretel-Ginger_men-switthoft-Flickr

 

I si us digués que la història de la caseta de llaminadures, la bruixa caníbal i els nens perduts en el bosc es basen en una història… Real?

En George Ossegg va ser un professor i arqueòleg aficionat que va néixer a Praga el 1919. De ben jove va quedar impressionat per les històries de Heinrich Schliemann, que es va negar a llegir la «Ilíada» d’Homer com a un mite sense base real i va anar a Àsia Menor per trobar les ruïnes de Troia utilitzant les descripcions del llibre. Ossegg va decidir que un dia, seguint les pistes que hi havia en el conte dels germans Grimm excavaria al lloc a on hi havia hagut la casa de la bruixa de Hänsel i Gretel. El 1945, la guerra va impedir els seus propòsits, però el 1962 la seva professió de mestre el va fer tornar i va decidir reprendre la recerca que havia iniciat disset anys abans, amb una investigació metòdica que incloïa excavacions al bosc Spessart, no gaire lluny de la ciutat de Frankfurt.

La seva recerca el va portar a descobrir que la història real de «Hänsel i Gretel», sobre la qual es va crear el conte de fades dels germans Grimm que tots coneixem, va ser en realitat una història d’assassinat i espionatge empresarial en què la bruixa va ser la veritable víctima.

Voleu descobrir què s’amaga rere el conte de fades? Feu un cop d’ull al vídeo per descobrir-ne el relat original: el conte de sempre, com mai no us l’han explicat.